tag:blogger.com,1999:blog-16849767882973988702024-03-22T04:31:57.832-07:00BON DIA SANT RAMON!.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.comBlogger315125tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-57177033268814132872024-03-22T04:31:00.000-07:002024-03-22T04:31:10.940-07:00<p><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><b style="text-align: center;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"> ABRIL 1</span><span lang="CA" style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;"><br /></span></div><div align="center"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="background-color: #274e13; color: yellow; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: ESCOLTA ACTIVA !!!</span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Fb_hrhgJ4WSmu8t_u09ociHQXNfQWf8Jv3lrzOv8B4Ptj9t3eHkaCBvPz1bQCZ2ZQOt-C3Z-o8Sk1f-iZmAMjVV3r2ZprPYVmP2aHyNeSgQ1ysMQUdX6MX4HIDKybBpbTkDo_MiEVSs/s1600/descarga.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Fb_hrhgJ4WSmu8t_u09ociHQXNfQWf8Jv3lrzOv8B4Ptj9t3eHkaCBvPz1bQCZ2ZQOt-C3Z-o8Sk1f-iZmAMjVV3r2ZprPYVmP2aHyNeSgQ1ysMQUdX6MX4HIDKybBpbTkDo_MiEVSs/s1600/descarga.png" /></a></div><br /></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;">DILLUNS</span></span></b><br /><div style="text-align: start;"><b><span style="font-family: verdana;">CONVERSA SALVADORA</span></b></div><div style="text-align: start;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div style="text-align: start;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Aquella jove va acabar el dia cansada del treball i de les hores en la facultat. Aquell vespre, quan va acabar en la universitat només tenia ganes de tornar a casa, de prendre alguna cosa i d’anar a dormir. En sortir, s’acomiada ràpidament dels companys; però una companya li pregunta què pensa fer: es nota que no té pressa per tornar a casa. La resposta és ràpida i segura: “Me’n vaig casa, sopo alguna cosa i em poso a dormir. He tingut un dia horrorós”. I de sobte veu com la que li ha fet la pregunta se’n va cap a la paret, s’hi recolza i comença a plorar. Sent llàstima per ella i se li acosta. És una noia estrangera, està sola, i segur que li ha passat alguna cosa greu. Però està massa cansada per escoltar-la en aquell moment i li fa una promesa: “-Mira, demà et truco i xerrem tranquil•lament”. L’altra la mira amb cara poc convençuda, però amb una mica d’esperança: “¿De veritat que em trucaràs demà?”. La noia li assegura que sí, i encara s’ofereix per acompanyar-la fins a la parada de l’autobús, perquè li expliqui alguna cosa del que li passa. Però quan comença a explicar-li la seva situació, i quan sent el to de la seva veu, s’adona que aquella companya no pot esperar el dia següent perquè algú l’escolti. Per això no té valor per deixar-la sola, agafa forces per superar el seu cansament i decideix estar amb ella fins que acabi de parlar. Aquelles hores que va estar amb ella van ser la salvació per a aquella companya de facultat, sola i desesperada. La seva desesperació es va convertir en esperança; una llum va entrar en la gran foscor de la seva ànima. Algun autor ha escrit: “L’esperança és com l’aire que respirem i el pa que mengem. Necessitem l’esperança com el peix necessita l’aigua. Si se’ns pren l’esperança som com un peix tirat a terra, on s’asseca i mor”.</span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;">DIMARTS</span></span></b><br /><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;"><br /></span></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/fkShsyWpxL8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/fkShsyWpxL8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"> </span></b><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"> </span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;">DIMECRES</span></span></b></div><div class="MsoNormal"><b><br /></b></div><div class="MsoNormal"><b style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">TAN A PROP I TAN LLUNY!<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal"><b style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Un jove m’explicava el que li havia passat a una amiga seva. La noia anava buscant un carrer per una zona de la ciutat que no coneixia gaire. Com que no trobava el carrer, li va preguntar a la primera persona que va veure. Era un home gran, mal vestit, amb una aparença externa de pobre i de vagabund. La jove li pregunta pel carrer, el senyor li contesta... i es posa a plorar. La noia no entén què li passa, i li ho pregunta:</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">-És que feia tant de temps que ningú no em dirigia la paraula...! –li va contestar el senyor, emocionat.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Una persona que plora d’emoció perquè una altra s’ha dignat dirigir-li la paraula! Una realitat ben trista de la nostra societat, una societat –la nostra- que està vivint l’esplendor de la tercera gran revolució de la humanitat. La primera gran revolució diuen que va ser al Neolític, quan els humans es van començar a dedicar al conreu de la terra; la segona, en l’època industrial; i la tercera l’estem vivint ara: la cibernètica, la microelectrònica, la informàtica... i tot el món de les telecomunicacions, un camp en què s’ha progressat increïblement, i en el qual encara ens queda molt per veure. Ens hem d’alegrar d’aquests avenços de la humanitat, de poder-nos comunicar de forma instantània amb qualsevol part del món. Són d’una gran ajuda en infinitat de situacions: hi ha moltes persones que han salvat la vida gràcies a què s’ha pogut avisar de forma immediata a serveis de rescat (penso en un amic que va tenir un accident a la muntanya) o gràcies a poder-se comunicar amb persones d’un altre país (penso en uns missioners que van poder ser rescatats d’un país africà en guerra).</span><br /></span></span><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">Però no oblidem que les persones continuem demanant i necessitant la comunicació propera i personal. Que ningú al costat nostre quedi “incomunicat”, esperant que algú es digni dirigir-li la paraula, igual que la persona de qui parlàvem al començament.</span></span><o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;">DIJOUS</span></span></b><br /><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;"><br /></span></span></b><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/KugbP9DBTug/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/KugbP9DBTug?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #274e13; color: yellow;">DIVENDRES</span></span></b></div><span style="font-family: verdana;"><b><div><span style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span></div>NO CAL PARLAR TANT<o:p></o:p></b><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Estic parlant amb un amic, i m'explica que ha de trucar per telèfon a una persona concreta, i que li fa molta mandra. "Per què?"-li pregunto. I ell em contesta: "És que 's'enrotlla' com una persiana. L'altre dia li vaig demanar una informació, i entre saludar-nos, dir-me la informació que volia, i acomiadar-nos podíem haver estat mig minut, o un minut, com a molt, i em va tenir cinc minuts per explicar-me coses i més coses, que no venien al cas. A mi m'agrada escoltar la gent, i no m'importa perdre temps amb persones que necessiten parlar. Però alguns abusen, i no veuen que a vegades es passen".</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">S'ha d'escoltar les persones, perquè hi hagi diàleg de veritat. Però això no vol dir que podem estar parlant i parlant, fins a fer-nos pesats. Hi ha persones que no saben moderar-se a l'hora de parlar, i es fan pesades. I en alguns casos parlen molt, però no diuen res, que encara és pitjor.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Altres no saben parlar si no fan referència a ells mateixos: sempre parlen d'ells, de les seves coses, dels seus problemes, del seu treball... Sempre ells han de ser el centre de la conversa. Si ens fem pesats parlant, si no diem res que valgui la pena, si només parlem de nosaltres mateixos... és senyal que no sabem escoltar els altres, i d'aquesta forma no afavorim que hi hagi diàleg. A més, si actuem així, la gent fugirà de nosaltres...</span></span><br />.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-13085834174122882042024-03-15T06:59:00.000-07:002024-03-20T07:09:15.919-07:00<p> <b style="text-align: center;"><span style="background-color: cyan; color: #e06666;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">MARÇ 4</span><span style="font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;"><span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></span></b></p><div align="center"><span style="background-color: cyan; color: #e06666;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: x-large; line-height: 21.4667px;">BON DIA: FE, CREENCES !!!</span></b><br /><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: x-large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSZUNo3vJGB4NYXDlIoqpPAfMrltorael7p6K05g54XJp8-0wIZhAspJeM5Or6sWunbkfgXGZARkCpWDKfpy1e8KgIhdf45N8g4yzXJBc6q6mh8LTJvATMwdTTVgH0lF_ja7YyLq3v_34/s1600/med040518.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="627" data-original-width="1200" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSZUNo3vJGB4NYXDlIoqpPAfMrltorael7p6K05g54XJp8-0wIZhAspJeM5Or6sWunbkfgXGZARkCpWDKfpy1e8KgIhdf45N8g4yzXJBc6q6mh8LTJvATMwdTTVgH0lF_ja7YyLq3v_34/s320/med040518.jpg" width="320" /></a></div><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DILLUNS</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt; text-align: start;"><b>L'AMAGATALL </b></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt; text-align: start;">El mestre es va fer famós mentre encara vivia. Es deia que <b>Déu </b>mateix havia anat un dia a demanar-li consell i li va dir:</span></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 18.4px; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- Vull jugar a l'amagatall amb els homes. He preguntat als meus àngels quin seria el millor lloc per amagar-me. </span><span lang="FR" style="font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Uns diuen que en el fons de l'oceà. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Altres, que al cim de la muntanya més alta. Altres que en la cara amagada de la lluna o en una estrella llunyana. </span><span lang="FR" style="font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">Tu, què m'aconselles?</span></div></span><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 18.4px; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">Va respondre el mestre:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt;">- Amaga't en el <b>cor humà</b>. És l'últim lloc en què se'ls acudirà anar a buscar-te.</span></div></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DIMARTS</span></b><br /><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/P2aXJCo6vow/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/P2aXJCo6vow?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DIMECRES</span></b><br /><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><div class="MsoNormal" style="margin-right: 36pt; text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><b><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;"> FE I PARAIGUA</span></b><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-right: 36pt;"><b><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-size: 12pt;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">En un poblet de zona rural en els anys 50, es va produir una llarga sequera que amenaçava amb deixar a la ruïna a tots els seus habitants, degut al fet que subsistien amb el fruit del treball del camp. A pesar que la majoria dels seus habitants no eren creients, davant la situació límit, van marxar a veure el rector i li van dir:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Pare, si Déu és tan poderós, demanem-li que enviï la pluja necessària per a revertir aquesta angoixant situació.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Està bé, li demanarem al Senyor, però cal una condició indispensable.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Quina?, -van respondre tots.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Cal demanar-ho amb fe, amb molta fe..., -va contestar el sacerdot.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Així ho farem, i també vindrem a Missa cada dia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">Els camperols van començar a anar a missa tots els dies, però les setmanes transcorrien i l'esperada pluja no es feia present. Un dia, van anar tots a reclamar al rector.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Pare, vostè ens va dir que si li demanàvem amb fe a Déu que enviés les pluges, Ell accediria a les nostres peticions. Però ja van diverses setmanes i no obtenim cap resposta</span></div><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;"><div style="text-align: left;"><span style="font-size: 12pt;">- Vosaltres heu demanat amb fe veritable?, -els va preguntar el rector.</span></div><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Si, per descomptat! - van respondre al uníson.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; margin-right: 25.5pt; text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span lang="FR" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">- Aleshores, si dieu haver demanat amb Fe veritable... per què durant tots aquests dies ni un de sol heu portat el paraigües?</span></span></div><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DIJOUS</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;"><span style="background-color: white;">21 de març, dia mundial de la Poesia. Practicada al llarg de la història parla de la nostra humanitat i dels nostres valors compartits transformant el poema més simple en un poderós catalitzador de la comunicació i de la pau. Aqui una petita mostra dels vpstres companys:</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; vertical-align: baseline;">L’escriptura</span><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"> és una pluja de lletres</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">en un món que es diu ment</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">L’escriptura t’inspira una sensació de descobriment</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">L’escriptura és un moment de pau</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">L’escriptura és o són tots els somnis</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">que hem tingut quan érem petits</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">L’escriptura és un espai etern. </span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">L’escriptura és el tot i el res. </span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">En general, l’escriptura és la felicitat, la tristesa, por, claredat, foscor, pau, privacitat i moltes coses més. </span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">L’escriptura és tot allò que tu vulguis expressar. </span><br /><span style="color: #222222; font-family: verdana; font-size: x-small;"><br /></span><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt; font-weight: 700;">El boli que es controla sol</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que escriu sense mirar </span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que té un poder sobre mi</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que em fa pensar i crear</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que em recorda que soc capaç que puc brillar</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que m’ajuda quan ningú ho fa</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que em fa viatjar sense maleta ni final</span><br /><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que espera amb ànsies sortir del seu calaix. </span><div><span style="font-family: verdana; font-size: 11pt;">El boli que fa el meu cor i la meva ment viatjar.</span><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="gs" style="background-color: white; color: #222222; margin: 0px; min-width: 0px; padding: 0px 0px 20px; text-align: left; width: initial;"><div class=""><div class="ii gt" id=":m7" jslog="20277; u014N:xr6bB; 1:WyIjdGhyZWFkLWY6MTc5NDA0Mjc4ODMyNDM5NTcwOCJd; 4:WyIjbXNnLWY6MTc5NDA0Mjc4ODMyNDM5NTcwOCJd" style="font-size: 0.875rem; margin: 8px 0px 0px; overflow-x: hidden; padding: 0px; position: relative;"><div class="a3s aiL " id=":m6" style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: small; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: 1.5; overflow: auto hidden; position: relative;"><div><span style="font-family: verdana;"><span id="m_-6401829489896208449gmail-docs-internal-guid-a25a5b01-7fff-4236-c415-c60547f1a6c4"><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><br /></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; vertical-align: baseline;">Per què escric?</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per expressar el que sento</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per sentir-me acompanyada de tot allò que penso</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per entendre aquest sentiment</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per tornar a prendre'm tot diferent</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per allunyar els monstres de la meva ment. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per endinsar-me en mi mateixa. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per espantar els sentiments dolents. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per fer realitat les meves invencions. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Escric per mostrar com soc a tot el món.</span></p></span></span></div></div></div></div></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /><br /></span></b><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DIVENDRES</span></b><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/AhRlA40Cv2s/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/AhRlA40Cv2s?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><b><span style="background-color: cyan; color: #e06666; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><span style="color: #222222; font-family: verdana; text-indent: 47.2px;">Pere Casaldaliga, Bones persones</span><br /><span style="color: #222222; font-family: "times new roman", serif; font-size: 20px; text-indent: 47.2px;"><br /></span><br /><br /><br /><br /></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; margin-right: 36pt;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="font-size: 12pt;">EL NÀUFRAG</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; margin-right: 36pt;"><span style="font-family: verdana;"><b><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; margin-right: 36pt;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a la platja d'una illa molt petita i deshabitada. Allí va pregar fervorosament a Déu tot demanant-li poder ser rescatat. Després, cada dia, mirava cap a l'horitzó per veure algú que el pogués ajudar, però res de res enlloc.<br />Finalment abandonà la recerca i l'espera i va optar per construir una cabana de fusta per protegir-se de les inclemències del temps i aixoplugar-se. Hi va guardar les poques pertinences que tenia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; margin-right: 36pt;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">Un dia, després de rondar per l'illa buscant aliments, va tornar a casa i va trobar la cabana en flames. Una columna de fum arribava fins el cel. No li podia haver passat res de pitjor... ho havia perdut tot. Va quedar completament abatut i ple de tristesa i ràbia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; margin-right: 36pt;"><span style="font-family: verdana; font-size: 12pt;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">- "Déu meu, com m'ha pogut passar això a mi!. Quin mal he fet?" va dir amargament.<br />L'endemà al matí, però, la remor d'un vaixell que s'acostava a l'illa el va despertar. Havia vingut a rescatar-lo.<br />- "Com heu sabut que era aquí?" va preguntar l'home als seus salvadors en el límit de les seves forces.<br />- "Vam veure el seu senyal de fum", van contestar ells.</span><span><o:p></o:p></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-6591063122223227372024-03-10T03:36:00.000-07:002024-03-10T03:36:23.087-07:00<p> <span style="color: red;"> <b style="text-indent: 35.4pt;"><span style="background-color: #f9cb9c;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;">MARÇ 3</span><span style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></span></b></span></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #f9cb9c; color: red;"><br /></span></div><div align="center"><b><span style="background-color: #f9cb9c; color: red; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: NATURA !!!</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="background-color: #f9cb9c; color: lime; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjykiOEfHRtrmdddyw-c0DIY5c66p_02OnJxFoM_-I_tgDCWpVt57rf3xrAfhn-URxZplF2qadtkp3L93J9sH0v_KgBLypFwftJeN44VRH1WAQ-3U2SxFfr340XGCwlUPL6fnd4MZQmjnY/s1600/naturaleza2-0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjykiOEfHRtrmdddyw-c0DIY5c66p_02OnJxFoM_-I_tgDCWpVt57rf3xrAfhn-URxZplF2qadtkp3L93J9sH0v_KgBLypFwftJeN44VRH1WAQ-3U2SxFfr340XGCwlUPL6fnd4MZQmjnY/s320/naturaleza2-0.jpg" width="320" /></a></div><b><span style="background-color: #f9cb9c; color: lime; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;">DILLUNS</span><o:p></o:p></span></b><br /><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/ogbg_56eoTY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ogbg_56eoTY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><b style="background-color: white;"><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></b><b style="background-color: white;"><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;">DIMARTS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="background-color: white;"><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="background-color: white;"><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/V26CNEsSw-M/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="http://www.youtube.com/embed/V26CNEsSw-M?feature=player_embedded" width="320"></iframe></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1; vertical-align: top;"><span face=""arial" , "sans-serif"" style="color: #222222;"><pre class="tw-data-text tw-text-large tw-ta" data-placeholder="Traducción" data-ved="2ahUKEwjZstqCvemEAxU5QfEDHWf8As8Q3ewLegQIDhAV" dir="ltr" id="tw-target-text" style="background-color: #f8f9fa; border: none; color: #202124; font-family: inherit; font-size: 28px; line-height: 36px; margin-bottom: -2px; margin-top: -2px; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 2px 0.14em 2px 0px; position: relative; resize: none; text-align: left; text-wrap: wrap; unicode-bidi: isolate; width: 270px;"><br /></pre></span></div><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;">DIMECRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: red; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/L2wFSDR-Po8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/L2wFSDR-Po8?feature=player_embedded" width="320"></iframe><span style="color: red; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;">DIJOUS</span></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span face=""arial" , sans-serif" style="background-color: white; color: #222222; font-size: 20.6667px;">Por favor, salvemos al mundo</span><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/3IGXRw9oCzg/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/3IGXRw9oCzg?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: red;">DIVENDRES</span></span></b><br /><b><span style="background-color: #f9cb9c; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="color: lime;"><br /></span></span></b><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">Frases de Natura</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">1. Comprenem la naturalesa resistint-la. (Gastó Bachelard)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">2. Mantingues el teu amor cap a la natura, perquè és la veritable manera d'entendre l'art més i més. (Vincent Van Gogh)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">3. A la natura les coses estan molt més separades que les ànimes. (Georg Simmel)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">4. Mai la saviesa no diu una cosa i la naturalesa una altra. (Juvenal)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">5. La naturalesa és l'art de Déu. (Dante Alighieri)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">6. Els arbres són els esforços de la terra per parlar amb el cel que escolta. (Rabindranath Tagore)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">7. Totes les obres de la natura han de ser tingudes per bones. (Ciceró)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;"> Reflexió de l'orador llatí.</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">8. </span><span style="font-family: verdana;">L'home ha fet de la terra un infern pels animals. (Arthur Schopenhauer)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">9. Qui ens trobem tan a gust en plena naturalesa prové que aquesta no té opinió sobre nosaltres. (Friedrich Nietzsche)</span></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #222222; mso-outline-level: 1; text-align: left; vertical-align: top;"><span style="font-family: verdana;">10. Només podem dominar la natura si l'obeïm. (Francis Bacon)</span></div><br /><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-21600079455202131262024-03-01T05:06:00.000-08:002024-03-01T05:06:06.631-08:00<p> <b style="text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie";">MARÇ 2<span style="font-size: x-small;">na Setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: SILENCI !!!</span></b><br /><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: large;">DILLUNS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Es0W8gYDC6Y/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Es0W8gYDC6Y?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; text-align: start;">Fem SILENCI: tanquem els ulls </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: large;">DIMARTS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><b>SILENCI PER ESCOLTAR...</b><br /><br /><b><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;">En una ocasió, estant amb un grup de joves en una zona de muntanya, de sobte, en el moment en què es començava a fer de nit, un d’ells ens va convidar a tots a callar i a escoltar. I no ho va fer perquè escoltéssim algun soroll estrany de la natura o d’algun animal, no. Ho va fer per estar un moment sense escoltar absolutament res: un silenci total, increïble i impressionant, al qual no estem acostumats. Uns amics explicaven una cosa semblant d’un moment del seu viatge d’estiu: l’experiència d’estar una estona al vespre enmig del desert, sense sentir cap soroll de cap tipus...<br />Si jo vull conèixer millor una persona necessito escoltar-la. Si no ens escoltem no ens coneixerem. Si ens coneixem, podrem saber com pensen els altres, podrem saber què els passa... I aleshores tindrem motius per respectar-los, per estimar-los... Però, a part de conèixer els altres, hem de conèixer algú més? Sí: a nosaltres mateixos. La persona també s’ha de conèixer a ella mateixa, ha de saber per què actua d’una forma o d’una altra, per què està trista o contenta, per què s’enfada o per què riu, etc. Això, que a primera vista, sembla tan fàcil, no ho és. De fet, moltes persones pateixen, ho passen malament, simplement perquè no es coneixen a elles mateixes o perquè tenen una idea equivocada d’elles mateixes. ¿Ens pot ajudar alguna cosa a conèixer-nos millor? Sí. Entre moltes altres, penseu en l’exemple del silenci que hem explicat al començament. Quan una persona està envoltada de silenci pot més fàcilment pensar en ella mateixa, descobrir-se com és. Nosaltres estem envoltats de sorolls, i els sorolls no ens ajuden a pensar. Alguns sorolls ens vénen de fora, però altres ens els busquem, potser perquè no sempre ens interessa parar-nos a pensar en nosaltres mateixos. Ens aniria molt bé una mica més de silenci i d’estar a soles. Cal fer-ho, cal que un es conegui a si mateix. Si no ens coneixem a nosaltres mateixos, és possible que visquem enganyats, ...i és possible també... que no ens arribem a estimar. Perquè això –estimar-se a un mateix - però, no sempre resulta tan fàcil com sembla.</span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: large;">DIMECRES</span></b></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;"><b>GRÀCIES AL SILENCI</b></span></div></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Un home, completament perdut en el desert, es desesperava de poder trobar aigua. Amb penes i treballs anava pujant i baixant dunes i mirant en totes direccions amb l’esperança de veure en algun lloc un corrent d’aigua. Però tot era inútil. Mentre avançava va ensopegar amb un arbust i va caure a terra. I allí es va quedar, sense forces ni tan sols per poder-se aixecar, sense ganes de continuar lluitant i sense l’esperança de sobreviure. Estirat a la sorra, derrotat i abatut, de sobte va ser conscient del silenci del desert. Es va adonar de la tranquil·litat que hi havia, una tranquil·litat que no era destorbada pel més mínim soroll. De sobte va aixecar lentament el cap: havia sentit alguna cosa. Una cosa tan suau que només podia detectar una oïda molt aguda i enmig d’un silenci absolut com aquell: el so de l’aigua quan corre tranquil·la i serena. Aquell soroll, que abans no havia pogut sentir, el va animar. Es va aixecar i no va parar de caminar fins que va trobar un rierol de netes i refrescants aigües.</span></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA"></span></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA" style="font-family: verdana;"><span lang="CA">Dues coses: </span> A vegades en passen coses que no encaixen en els nostres plans, coses contràries al que ens imaginem i volem: també d’aquestes coses podem aprendre si no ens desesperem i si hi posem l’atenció necessària.</span></span></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA"></span></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Si sempre estem envoltats de soroll, també el nostre interior s’omple de soroll; i el soroll no ens deixa reflexionar, no ens deixa pensar en qui som, en com som, en el que ens passa, en com actuem... <span lang="EN-GB">I els homes i les dones, els nois i les noies, per tal de créixer com a persones, necessitem moments per “pensar”. </span>I això només ho trobarem enmig del silenci.</span><o:p></o:p></span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: large;">DIJOUS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><h1 class="style-scope ytd-watch-metadata" style="-webkit-box-orient: vertical; -webkit-line-clamp: 2; background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #0f0f0f; display: -webkit-box; line-height: 2.8rem; margin: 0px; max-height: 5.6rem; overflow: hidden; padding: 0px; text-align: start; text-overflow: ellipsis; word-break: break-word;"><yt-formatted-string class="style-scope ytd-watch-metadata" force-default-style=""><span style="font-family: verdana; font-size: small;"> Meditació de 3 minuts para relaxar-se</span></yt-formatted-string></h1><div><yt-formatted-string class="style-scope ytd-watch-metadata" force-default-style=""><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/6AAea1zNvV8" width="320" youtube-src-id="6AAea1zNvV8"></iframe></div><br /></yt-formatted-string></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f1c232; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: large;">DIVENDRES</span></b><br /><br /><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>DIA DE LA DONA</b></span></div><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/xCEEKqcSFL0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/xCEEKqcSFL0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div><br /></div><b></b></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-14900408191926358712024-02-25T13:29:00.000-08:002024-02-25T13:29:01.318-08:00<p> <b style="background-color: #134f5c; text-align: center;"><span style="color: #ffd966;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;">MARÇ 1</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: x-small;">a Setmana</span></span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #134f5c; color: #ffd966; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: COMPROMÍS !!!</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #134f5c; color: #ffd966; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;">DILLUNS</span></span><o:p></o:p></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">AJUDAR A NO ENSOPEGAR<o:p></o:p></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Hi havia un filòsof grec, famós per les seves idees i per la forma irònica i desenfadada que feia servir per a expressar les seves idees. Un dia es trobava en la cantonada d’un carrer proper a la plaça on ensenyava a la gent les seves idees. <span lang="FR">Estava rient com un boig. “De què et rius?”- li preguntà un vianant. </span>“Veus aquesta pedra enmig del carrer? -li va contestar. Des que he arribat aquest matí, deu persones han ensopegat amb ella i l’han maleïda, però cap d’elles s’ha pres la molèstia de retirar-la perquè no ensopeguin altres”. D’aquesta manera intentava fer pensar i reflexionar els ciutadans perquè prenguessin consciència dels problemes existents i de com es poden solucionar.</span></div></div></div><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;">DIMARTS</span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Jf5EV_5F14U" width="320" youtube-src-id="Jf5EV_5F14U"></iframe></div><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;">DIMECRES</span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">ANELL DE COMPROMÍS</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">L’anell és un objecte que avui dia porten moltes persones, i en força ocasions el seu ús és com a ornamentació. Però no sempre ha estat així. Diuen que els primers que van fer servir aquest objecte van ser els reis d’Egipte, d’això fa uns quatre mil anys -quatre dies, com aquell que diu-. I era com una espècie de segell que feien servir per marcar els documents oficials. Molts anys després, també en l’antiguitat, els anells tenien una gran importància: acostumaven a ser d’or i només els portaven els reis o les persones principals del regne. En algun moment el fet d’imposar a algú un anell era un signe semblant a coronar-lo rei. Van ser els romans fa uns dos mil anys els qui van començar a utilitzar l’anell com a signe de compromís, i és aquest el simbolisme més important que té en la nostra cultura: el compromís que agafen l’home i la dona quan s’uneixen en matrimoni. Per aquesta raó, durant la cerimònia del casament es lliuren mútuament un anell.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Des de temps antics les persones hem anat creant una sèrie de signes per reafirmar la paraula donada i el compromís adquirit. I això perquè sempre s’ha considerat com un valor important la fidelitat als compromisos que un ha pres. També avui en dia és un valor ser fidels a la paraula donada: a tothom ens agrada que la gent compleixi amb nosaltres les promeses fetes. I nosaltres, ¿som fidels a la paraula donada? ¿som fidels amb els nostres compromisos?</span><o:p></o:p></span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;">DIJOUS</span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">MENYS PARLAR...<o:p></o:p></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">¿Quantes vegades no hem sentit expressions com ara “s’hauria d’arreglar...”, “hauríem de fer...”, “S’ hauria de posar a la cartellera...” Però ningú no arregla res, ni ho fa, ni posa res a la cartellera, perquè tot són desigs, però si algú no s’implica, no es porten a la pràctica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Una noia, als dotze anys, escrivia: “Nosaltres som les dones i els homes del futur; ens toca a nosaltres canviar les coses. El pitjor de tot és quedar-se plantat sense fer res, contemplant aquest pobre món que es trenca a trossos. Diem ‘visca la pau’ i no parem de fer guerres, ‘prou de violència’ i mira com va el terrorisme... Però ningú no ens ha dit que això no pugui canviar. Jo dic una cosa: si estàs trist per l’odi que hi ha en el món, no ploris ni et desesperis, fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc”.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Fes alguna cosa, encara que el que facis et sembli poc. </span><span lang="FR"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">¿Tens uns sentiments semblants als d’aquesta noia, que escrivia això als dotze anys?</span><o:p></o:p></span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span lang="FR" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;"><br /></span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #134f5c;"><span style="color: #ffd966;">DIVENDRES</span></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span lang="FR" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Ab1nGxEpIOQ/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Ab1nGxEpIOQ?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-67347630701037125682024-02-18T02:15:00.000-08:002024-02-18T02:15:07.293-08:00<p> <b style="background-color: cyan; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;">FEBRER 4</span><span lang="CA" style="font-family: "ravie";">a setmana </span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"> </span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: cyan; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA; </span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: cyan; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">PARLEM BÉ DELS ALTRES !!!</span></b><br /><b><span style="background-color: cyan; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;">DILLUNS</span><o:p></o:p></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;"><br /></span></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/4qA3Gzqzs1Y/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/4qA3Gzqzs1Y?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /></div><div class="MsoNormal"><span class="watch-title"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; font-family: verdana; font-size: x-small;"> Cuento humanizador: Las tres rejas.</span></span><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></b><br /><span class="watch-title"><span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 14pt;"><br /></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;">DIMARTS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;"><br /></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>IMPOSSIBLE RECTIFICAR</b><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Hi havia una dona que amb freqüència anava a confessar-se de què parlava malament dels altres. <span lang="FR">Això era en temps de Sant Felip Neri, i un dia aquesta dona es va confessar amb aquest sant. Ell li va dir:<br />-Et passa amb freqüè</span>ncia això de parlar malament dels altres?</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-Sí, senyor; bastant sovint -va contestar la dona.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-Doncs jo crec que no t'adones del que fas. Hauràs de fer alguna penitència. Jo et diré quina: ves a casa teva, agafa una de les teves gallines, mata-la i porta-me-la de seguida. Però des del camí de casa teva aquí ves-li traient les plomes.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">La dona va fer el que el sant li havia dit, i va arribar al cap d'una estona amb la gallina sense plomes. Aleshores, Felip Neri li va dir:</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-Ara torna a casa teva pel mateix camí, i ves recollint del terra una per una totes les plomes de la gallina.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-Però això és impossible -va dir la dona-. Amb el vent que fa avui només podré trobar algunes poques.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-També jo ho sé -va contestar el sant-. No podràs recollir pràcticament cap de les plomes que el vent s'ha emportat. Doncs de la mateixa manera no podràs recollir totes les calúmnies i mentides que expliques a la gent quan parles malament dels altres.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">I és veritat. Les coses que diem dels altres, les mentides que escampem, són com pedres que no saps on van a parar ni quin mal poden fer. I després costa molt voler arreglar allò que hem espatllat, és impossible voler rectificar el que hem dit. I parlar malament dels altres (en el nostre cas, dels companys) és una de les coses que més mal poden fer a l'ambient de la classe o de l'escola. Pensem-hi, i mirem si som capaços de fer el contrari: dir coses bones dels altres.</span></span><o:p></o:p></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;">DIMECRES</span></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;"><br /></span></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/pE8IlfFWGC0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/pE8IlfFWGC0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="color: #222222; font-family: verdana; font-size: small; text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><span style="color: #222222; font-family: verdana; font-size: small; text-align: left;">Cuento humanizador: El niño y los clavos</span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;">DIJOUS</span></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;"><br /></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Un home de religió musulmana explica aquest conte, que parla d’ell mateix:</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Jo era un noi molt pietós, mai no deixava de fer les meves oracions. Una nit estava resant amb el meu pare i amb altres persones. Al cap d’una estona, algunes d’aquelles persones que estaven en el mateix recinte començaren a endormiscar-se, fins que, al final, totes van quedar adormides del tot. Jo vaig dir al meu pare: “Ni un de sol d’aquests és capaç d’obrir els ulls o d’aixecar el cap per dir les seves oracions. Sembla que tots siguin morts. Quina falta de respecte, quina poca consideració i quin poc esperit religiós!” I el meu pare em contestà de seguida: “Estimat fill: ¿Ja saps què els passa? ¿Per casualitat saps per què s’han adormit? Preferiria que tu també estiguessis adormit com ells, en lloc d’estar murmurant d’ells!”</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Quantes energies gastem en parlar malament dels altres! Quantes mirades “castigadores” llencem contra algunes persones! I moltes vegades ho fem perquè no coneixem els motius de les seves actuacions. <span lang="FR">¿Fins quan jutjarem els altres només per les aparences?</span></span><b><span lang="FR" style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan;">DIVENDRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span lang="FR" style="font-family: verdana; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" lang="FR"><b><span style="font-family: verdana;">MASSA TARD PER FER LLOANCES!</span></b><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" lang="FR"><b><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Va succeir fa temps a la ciutat de Barcelona. Havia mort un important personatge de la ciutat, i molts es van acostar al cementiri per participar del funeral i donar el condol a la família. Entre els qui hi van anar hi havia un matrimoni relacionat amb el difunt, que va deixar també un ram de flors a la seva tomba. Un periodista, que observava tot allò en silenci i que coneixia el matrimoni, es dirigí a ells. Després de les salutacions de rigor, el matrimoni va començar a parlar del difunt i a desfer-se en elogis sobre la seva figura (el molt que havia fet per la seva família, per l’empresa, per la ciutat...) El periodista deia a tot que sí, i es meravellava de les lloances que rebia el difunt per part del matrimoni, perquè ell havia estat testimoni durant molts anys que, si algú s’havia despatxat a gust criticant el difunt quan vivia, era justament aquesta parella. El periodista no sortia de la seva admiració davant d’aquell canvi d’actitud dels dos coneguts, que ara -de sobte- es posaven a parlar bé d’aquell a qui abans havien criticat tant. I com que no sabia com sortir-se de la situació, es va acomiadar d’ells dient-los: “Perdoneu, però me n’he d’anar. En tot cas, si parleu bé de mi, procureu fer-ho mentre sigui viu, no espereu que m’enterrin”.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Mai no arribarem a entendre del tot el mal que podem fer parlant malament dels qui ens envolten. I a vegades ho fem sense voler. Parlar bé dels altres, i parlar amb sinceritat, ens ajuda a tots a estar millor entre nosaltres i amb nosaltres mateixos. <span lang="FR">Parlem dels companys i companyes, parlem les coses que fem junts. Però parlem bé, amb il·lusió, amb afecte. </span>No destruïm el que durant dies anem construint. Procurem parlar bé dels altres (si no, és millor callar): però no esperem a fer-ho quan les coses ja no tinguin remei.</span></span><o:p></o:p></div><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-52521303670262333572024-02-12T08:37:00.000-08:002024-02-12T08:37:54.069-08:00<p> <b style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA" style="background-color: #d5a6bd; font-family: "ravie";"><span style="font-size: large;">FEBRER</span> 2<span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #d5a6bd; font-size: x-large;"><br /></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #d5a6bd; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: AMOR !!!</span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFRg5pahm6WkICabdvh5KZ5JKPn2j1TxgFw7UdPGTjPN7LgEVy-73lhfOIFhoPvDnb26IGJ58yI7M_iqNYW4lrn6Z2zO3eYzG47PyThs_rC-hY4T1BnMgy0DBaGvar4-sLVn9J8XfN1Y/s1600/whatsapp.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIFRg5pahm6WkICabdvh5KZ5JKPn2j1TxgFw7UdPGTjPN7LgEVy-73lhfOIFhoPvDnb26IGJ58yI7M_iqNYW4lrn6Z2zO3eYzG47PyThs_rC-hY4T1BnMgy0DBaGvar4-sLVn9J8XfN1Y/s200/whatsapp.gif" width="200" /></a></b></div><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b>DILLUNS</b></span></span></div><b><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/K6APqKDVpjo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/K6APqKDVpjo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;"><span face=""arial" , "sans-serif"" style="color: #222222; letter-spacing: -0.35pt;"><span style="font-size: x-small;"> </span><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: x-small;"> Dear Bobbie (Up Video) - Yellowcard (Subtitulado al Español)</span><o:p></o:p></span></span></div><h1 style="background: white; margin: 0cm;"><span face=""arial" , "sans-serif"" lang="EN-US" style="color: #222222; font-family: verdana; font-size: 18pt; font-weight: normal;"> </span></h1><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b>DIMARTS</b></span></span></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/9UAiGDfhAiM/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/9UAiGDfhAiM?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><h1 style="background: white; margin: 0cm;"><span class="watch-title"><span face=""arial" , "sans-serif"" lang="EN-US" style="border: 1pt none; color: #222222; font-size: 12pt; font-weight: normal; letter-spacing: -0.35pt; padding: 0cm;"> </span><span face=""arial" , "sans-serif"" lang="EN-US" style="border: 1pt none; color: #222222; font-weight: normal; letter-spacing: -0.35pt; padding: 0cm;"><span style="font-size: x-small;"> </span><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: x-small;">Where is the love - Black Eyed Peas | Subtitulado Español - Video Oficial</span><o:p style="font-size: 12pt;"></o:p></span></span></span></h1><div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b><br /></b></span></span></div><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b>DIMECRES</b></span></span></div><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b><br /></b></span></span></div><div style="margin-right: 36pt; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><strong><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="background-color: white; color: #20124d; font-family: verdana;">Amor de mare</span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="background-color: white; color: #20124d; font-family: verdana;"><br /></span></strong></div></div><div style="margin-right: 36pt; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;">Un article del National Geographic de fa uns quants anys, contenia una fotografia força impactant d’allò que en van dir les Ales de Déu.</span></div></div><div style="margin-right: 36pt; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;">Després d'un incendi forestal al Parc Nacional de Yellowstone, els guardaboscos van començar una llarga jornada anant muntanya amunt per a valorar els danys de l'incendi.</span></div></div><div style="margin-right: 36pt; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;">Un guardabosc va trobar un pardal literalment petrificat entre les cendres i col·locat com una estàtua a la base d'un arbre. Una mica sorprès per aquesta curiosa troballa, va donar uns copets a l'ocell amb un bastonet. Quan ho va fer tres pollets molt menuts es van escapolir de sota les ales de sa mare morta.</span></div></div><div style="margin-right: 36pt; text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana;">L'amorosa mare, en el seu afany per impedir el desastre, havia portat els seus pollets a la base de l'arbre i els havia arrupit sota les seves ales, tot sabent instintivament que el fum tòxic aniria amunt i no els afectaria.</span></div></div><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana; text-align: justify;">Ella hauria pogut volar per a trobar un lloc més segur, però s'havia negat a abandonar els seus fills. Quan les flames van arribar i van cremar el seu petit cos ella va romandre ferma, protegint sota les seves ales aquells que estimava per damunt de tot, encara que fos lliurant la seva pròpia vida.</span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span lang="EN-US" style="font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b>DIJOUS</b></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="color: #000099; font-family: verdana;"><b>Déu és amor</b><o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="color: #000099; font-family: verdana;"><b><br /></b></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start; text-indent: 12pt;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"><span class="v1"><span lang="CA">7 </span></span><span lang="CA">Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. </span><span class="v1"><span lang="CA">8 </span></span><span lang="CA">El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.</span></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start; text-indent: 12pt;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"><span class="v1"><span lang="CA">9 </span></span><span lang="CA">L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. </span><span class="v1"><span lang="CA">10 </span></span><span lang="CA">L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.</span></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start; text-indent: 12pt;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"><span class="v1"><span lang="CA">11 </span></span><span lang="CA">Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. </span><span class="v1"><span lang="CA">12 </span></span><span lang="CA">A Déu, ningú no l'ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud...</span></span></div></div><div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; text-align: start; text-indent: 12pt;"><div style="margin: 0px; text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"><span class="v1"><span lang="CA">16 </span></span><span lang="CA">Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell. </span><span class="v1"><span lang="CA">17 </span></span><span lang="CA">A dins nostre, l'amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesús viu. </span><span class="v1"><span lang="CA">18 </span></span><span lang="CA">On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això només té por el qui no estima Déu plenament. </span><span class="v1"><span lang="CA">19 </span></span><span lang="CA">Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. </span><span class="v1"><span lang="CA">20 </span></span><span lang="CA">Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. </span><span class="v1"><span lang="CA">21 </span></span><span lang="CA">Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà.</span></span></div><div style="margin: 0px; text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA"><br /></span></span></div></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b>DIVENDRES</b></span></span></div><div style="text-indent: 47.2px;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: large;"><span style="background-color: #d5a6bd;"><b><br /></b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/xNV2V_vUIRc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/xNV2V_vUIRc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div style="text-indent: 47.2px;"><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><h1 style="background: white; margin: 0cm;"><span class="watch-title"><span face=""arial" , "sans-serif"" lang="EN-US" style="border: 1pt none; color: #222222; font-weight: normal; padding: 0cm;"><span style="font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: verdana; font-size: small;"> Count On Me - Bruno Mars</span></span></span></h1>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-42012241144374889602024-02-04T05:11:00.000-08:002024-02-04T05:54:26.854-08:00<p> <b style="text-indent: 35.4pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">FEBRER 2n</span><span style="font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;">a Setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: x-large; line-height: 21.4667px;">BON DIA:AMISTAT !!!</span></b></div><div align="center"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Y9puxoTKjFRHuomWhiZJFgYKTxPipEmaLqIxZSPzTcUL_lNYem3Kf_SMfWYe2hr_ivzh1h1cP-KUJ-P9GxaoF71T4sWO82iHWpxjomO9MAGVNEHbv7r1H1mmwC2cESiMu_SpvKoirTQ/s1600/armatucoso-la-amistad.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Y9puxoTKjFRHuomWhiZJFgYKTxPipEmaLqIxZSPzTcUL_lNYem3Kf_SMfWYe2hr_ivzh1h1cP-KUJ-P9GxaoF71T4sWO82iHWpxjomO9MAGVNEHbv7r1H1mmwC2cESiMu_SpvKoirTQ/s1600/armatucoso-la-amistad.jpg" width="320" /></a></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DILLUNS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #4c1130; font-family: ravie; font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #4c1130; font-family: ravie; font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/drq12fMOwNc" width="320" youtube-src-id="drq12fMOwNc"></iframe></div></span><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIMARTS</span></b><br /><br /></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: verdana;">ELS AMICS QUE NO HO SÓN</span></b></div></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Dos amics travessaven un bosc salvatge, en el qual no hi havia senyals de civilització. De sobte van veure com davant d'ells sortia un ós, que semblava que tenia molta gana i no gaire bones intencions. Un dels dos amics, apartant i trepitjant l'altre, i preocupant-se només d'ell mateix, va sortir corrent, i ràpidament es va posar fora de perill tot enfilant-se a un arbre. L'altre amic no va tenir una altra idea millor que tirar-se a terra i contenir la respiració tot el que va poder, com si estigués mort. L'ós se va acostar, el va estar llepant durant una estona, i després, pensant que estava mort, se n'anà.</span></div><span style="font-family: verdana;"><span></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Un cop havia passat el perill, l'amic que havia pujat a l'arbre, encara tremolant, li va dir a l'altre:</span></div><span><span style="font-family: verdana;"></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">- Quan l'ós se t'ha acostat, semblava que t'estava parlant. Què t'ha dit?</span></div><span><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">- Doncs m'ha dit només una cosa: que no em refiï mai dels amics que es comporten com tu!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Pensem en aquelles persones que considerem amigues... Malament si actuen com el d'aquesta història! No és un bon amic aquell que et deixa de banda en els moments difícils.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="font-family: "times new roman", serif; text-align: justify;"><br /></div></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIMECRES</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #4c1130; font-family: ravie; font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><b><span lang="FR" style="font-family: verdana;">TENIR BONS AMICS!</span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="FR" style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquesta és una història real.</span></div><span style="font-family: verdana;"><span></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Tripi vivia en la seva casa, en un barri de la gran ciutat. De tant en tant li agradava fer campana en el cole, perquè deia que ja era gran per estar assegut aprenent coses que no li servirien de res. Tripi vivia amb la seva mare i amb el seu germà de 7 anys. La seva mare treballava tot el dia per portar endavant la seva família, i no era molt el sou que guanyava. La seva mare li donava una petita “paga” setmanal, però a Tripi no li arribava per a les seves coses. Un dia va decidir que, si la seva mare no li podia donar més diners, ell els aconseguiria per altres mètodes. Però Tripi no estava pensant en treballar...</span></div><span><span style="font-family: verdana;"></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Després, als 27 anys, va anar a parar a la presó. Allí coneix molta gent que li explica que el camí que un dia va agafar costa molt deixar-lo. Difícilment te n’escapes. L’últim que va robar va ser un cotxe, per anar-se de festa, i per això s’ha de passar tancat un any i dos mesos. La seva vida és un entrar i sortir de la presó. Parlant un amic adult amb aquest jove, li va dir: “No vaig tenir mai un amic que m’avisés que el camí que havia agafat la meva vida era equivocat i perillós. No em van donar mai un cop de mà per ajudar-me. Ara em trobo nois que estan a punt de fer el mateix que jo vaig fer, i només els dic: Busca’t un bon amic, algú que t’estimi de veritat i que sigui honrat, i fes-li cas”.</span></div><span><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;">Creus que Tripi té raó? Segurament no ens adonem que tenim una gran responsabilitat en les coses que els puguin passar a les persones que tenim al nostre costat, sobretot als nostres amics i amigues.</div><div><br /></div></span></span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIJOUS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/1Zs8nPLUCj8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/1Zs8nPLUCj8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIVENDRES</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #f4cccc; color: #4c1130; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si tu sonrisa es como un rayo de luz </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">que alegra mi existencia. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si tus ojos brillan de alegría al encontrarnos. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si compartes mis lágrimas y </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">sabes llorar con los que lloran. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si tu mano está abierta para dar y </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">tu voluntad es generosa para ayudar. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si tus palabras son sinceras y </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">expresan lo que siente tu corazón. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si sabes comprender bondadosamente mis debilidades y </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">me defiendes cuando me calumnian. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si tienes valor para corregirme amablemente. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si sabes orar por mí, </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">y brindarme buen ejemplo. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en ti amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si tu amistad me lleva a amar más a Dios </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">y a tratar mejor a los demás. </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Creo en tí amigo: </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">Si no te avergüenzas de ser mi amigo </span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f2021; font-family: verdana;" /><span style="background-color: white; color: #1f2021; font-family: verdana;">en las horas tristes y amargas.</span></div><div class="MsoNormal"><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span class="watch-title"><span style="color: #222222; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"> </span></span><b><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"> </span></b></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-85638792291739628852024-01-28T12:31:00.000-08:002024-01-28T12:31:43.415-08:00<p> <b style="text-align: center;"><span style="background-color: cyan; color: blue;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;">FEBRER 1</span><span lang="CA" style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: cyan; color: blue;"><br /></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="background-color: cyan; color: blue; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: PERDÓ !!!</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: blue; font-family: ravie; font-size: x-large;"><b><br /></b></span><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdmw8BaIiUxEI7l6a8biUXFC1kX1B5x6mPUurDWm5aDdNJolrurlZoIYOf3yTqyDF8y90FFSChXD0iXRpJ_NXh7G1VwnMISNSboG6sQ9uVZ4IjiGmRJV8Mpy2FezOe__HGHDQm4BNNAoA/s1600/perdon.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="299" data-original-width="448" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdmw8BaIiUxEI7l6a8biUXFC1kX1B5x6mPUurDWm5aDdNJolrurlZoIYOf3yTqyDF8y90FFSChXD0iXRpJ_NXh7G1VwnMISNSboG6sQ9uVZ4IjiGmRJV8Mpy2FezOe__HGHDQm4BNNAoA/s320/perdon.jpg" width="320" /></a></div><b><span lang="CA" style="background-color: cyan; color: blue; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;">DILLUNS</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>ESCRIT EN LA ROCA</b><o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><br /></span></div></div><div class="MsoNormal"><div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Hi ha una preciosa llegenda àrab que explica que dos amics van de viatge d’una població a una altra, i caminen pel mig del desert. En un determinat punt del seu viatge tenen una forta discussió. Després de la discussió i de la baralla, un dels dos, sense dir res i amb aspecte de molt ofès, escriu sobre la sorra: “AVUI EL MEU MILLOR AMIC M’HA DONAT UNA BUFETADA”. Continuen el seu camí i arriben a un oasi. Hi ha una gran bassa d’aigua fresca i decideixen banyar-s’hi. En un moment donat, aquell que havia estat ofès i agredit en la discussió que havien tingut anteriorment, es troba en perill i està a punt d’ofegar-se. Crida, i el seu amic el salva. Quan ja està recuperat, pren el seu ganivet, busca una pedra gran i plana, i hi grava la frase: “AVUI EL MEU MILLOR AMIC M’HA SALVAT LA VIDA”. El seu amic, intrigat, li pregunta: “¿Per què després de la nostra discussió vas escriure sobre la sorra i ara graves la frase sobre una pedra?” I, somrient, l’altre amic li contesta: “Quan, un bon amic ens ofèn, hem d’escriure-ho sobre la sorra, on el vent de l’oblit i del perdó s’encarregaran d’esborrar-ho. Però els detalls d’estimació i d’amistat dels nostres amics hem de gravar-los en la pedra de la memòria del cor, on no hi haurà cap vent que pugui fer-los desaparèixer.” </span></div><div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Si oblidéssim les ofenses, si les esborréssim de la nostra memòria, i només hi guardéssim els detalls d’estimació i d’amistat, segur que la nostra il·lusió i la nostra esperança es mantindrien sempre vives.</span></div><div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">¡Quantes vegades la rancúnia i el record dels mals moments no ens deixen viure en pau!</span></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;">DIMARTS</span></span></b><br /><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/TcKUk41XbbM/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/TcKUk41XbbM?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;">DIMECRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana;"><b>EXEMPLE DELS ANIMALS</b><o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b style="background-color: white;"><br /></b></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana;">Aquell petit antílop amb freqüència es trobava malalt. En l'estació de les pluges tenia dolor en les potes, i una infecció en la boca li produïa fortes molèsties quan menjava herba. A més, tossia molt durant la nit, i ningú no volia dormir al seu costat. I durant l'estació seca, beure l'aigua estancada li afectava molt a l'estómac, i la pols li irritava els ulls. I per acabar-ho d'adobar, la gran diferència de temperatura entre el dia i la nit li causava dolors en les seves articulacions. Per a aquest antílop, la vida era una contínua lluita contra el dolor i la malaltia. Però el pitjor de tot no era el dolor físic, sinó la sensació de sentir-se abandonat per tots. Ningú no volia fer-li companyia per por de contagiar-se d'algun dels seus mals.</span></div><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana;">En una ocasió, mentre estava estirat al terra, afectat per una febre molt alta, va ser sorprès per una família de lleopards. No el van voler atacar, perquè van veure que estava molt malalt. Fins i tot el més petit del grup li va deixar una canya de sucre com a regal. Quan la febre li va baixar, l'antílop va pensar molt en la família de lleopards, que l'havien deixat viure i a més li havien fet un obsequi. I quant més pensava en ells, més li augmentava l'antipatia pels de la seva pròpia família, que mai no s'havien preocupat d'ell. Com que tenia molta experiència en suportar el dolor i la malaltia, va decidir dedicar-se a visitar els animals que estaven malalts, per consolar-los amb els seus consells. I va anar donant consells a diferents animals (un elefant, una zebra, una serp...) Els únics que no visitava ni aconsellava eren els de la seva família, perquè no era capaç d'oblidar ni de perdonar les vegades que l'havien deixat sol i abandonat. Un dia, després d'haver visitat un camell, va anar a fer un passeig per la selva, i va trobar un antílop, un animal de la seva família, que estava malalt estirat sobre l'herba. Al començament va tenir la temptació de deixar-lo com estava, però després de veure les llàgrimes que li queien dels ulls, es va compadir d'ell i va decidir ajudar-lo. Li va fer companyia i el va estar refrescant fins que la febre li va baixar. Quan es va recuperar del tot, l'altre antílop, agraït, va regalar al nostre protagonista una canya de sucre. Aquell dia es va reconciliar amb els seus germans i ja no tenia problema en ajudar-los. La seva fama va augmentar molt entre els de la seva espècie.</span></div><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana;">A vegades costa fer el primer pas cap a l'amistat o el perdó. Però si tenim el valor de fer-ho, la recompensa que rebem és més gran que tots els nostres esforços.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span></div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div><span style="color: blue; font-family: ravie; font-size: large;"><span style="background-color: cyan;"><b> </b></span></span><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;">DIJOUS</span></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/cg24HK6AP44/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/cg24HK6AP44?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: cyan; color: blue; font-size: large;">DIVENDRES</span></span></b></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">MOCADORS A L’ARBRE<o:p></o:p></span></div></div><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">El dia que va decidir marxar de casa, ni tan sols va dir adéu als seus. Va deixar enrera la família i tots els records que formaven part de la seva vida. Volia ser lliure. Un any després va veure que havia perdut el temps, la salut i els diners. Anava caminant perdut pels carrers solitaris d'una gran ciutat, i no deixava de pensar en els seus. A vegades li venia la idea de tornar a casa, però la descartava: no sabia si seria ben rebut, després de tant de temps d'haver marxat. Però un dia va decidir-se a escriure una carta als de casa seva. En ella els demanava perdó i els deia que es moria de ganes per tornar a casa, però que no s'atrevia a demanar-ho, perquè no sabria com el rebrien. Al final de la carta els deia que si ells (els seus pares i germans) estaven disposats a acollir-lo, que posessin un mocador blanc penjat de l'arbre que hi havia al costat de la casa, tocant a la via del tren. Si ell veia el mocador, baixaria a l'estació i tornaria a casa. Però si el mocador no hi fos, acceptaria la decisió de la família i continuaria el seu viatge.</span></div><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Durant el viatge amb tren a la seva ciutat, va estar tota l'estona pensant en l'arbre. Unes vegades se l'imaginava amb un petit mocador blanc penjat; i altres vegades també l'imaginava amb les branques buides, sense cap senyal de la seva família.</span></div><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Quan el tren va passar veloç al costat de casa seva, va mirar el vell arbre... i no va poder reprimir un gest d'alegria: no hi havia només un mocador blanc lligat a una branca; tot l'arbre estava ple de mocadors, grans, petits, blancs, de colors... Com si hagués florit el perdó, un perdó total, que oblida tot, i que dóna l'oportunitat de tornar a començar...</span></div><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Sabrem nosaltres donar una altra oportunitat a aquells que creiem que no han obrat bé amb nosaltres?</span></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-79834159252954394972024-01-21T07:44:00.000-08:002024-01-21T08:22:33.958-08:00<p> <b style="text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #ead1dc; color: #6aa84f; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"> GENER 4a setmana</span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="background-color: #ead1dc; color: #6aa84f; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span lang="CA" style="background-color: #ead1dc; color: #6aa84f; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><b><span lang="CA" style="background-color: #ead1dc; color: #6aa84f; font-family: "ravie"; font-size: x-large; line-height: 21.4667px;">BON DIA : PAU !!!</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwSVnDJvZxvhxn8nvmyh-Q7MHXEv5yu3uaz93pd2xZzTK_ezO_27of4fJ2p-RRJK1_zNO7zVp0mS6Czl7qRmsxalxnpIPdCGdomzngAbmDbgEvf6qxF6hkqfbFncI4yMGveD-a8tsHPg/s1600/paz.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPwSVnDJvZxvhxn8nvmyh-Q7MHXEv5yu3uaz93pd2xZzTK_ezO_27of4fJ2p-RRJK1_zNO7zVp0mS6Czl7qRmsxalxnpIPdCGdomzngAbmDbgEvf6qxF6hkqfbFncI4yMGveD-a8tsHPg/s1600/paz.jpg" /></a></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #6aa84f; font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; font-size: 18.6667px;"><b>DILLUNS</b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #6aa84f; font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #6aa84f; font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; font-size: 18.6667px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/LLKfo5AhU_U" width="320" youtube-src-id="LLKfo5AhU_U"></iframe></div><br /><b>DIMARTS</b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/_SPlkGmHIQA/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/_SPlkGmHIQA&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed allowfullscreen="true" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/_SPlkGmHIQA&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" width="320"></embed></object></div><h1 style="background: white; margin: 0cm;"></h1><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="color: #6aa84f; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DIMECRES</b></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">És fràgil el mot,<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">dúctil el concepte.<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">Ha de dominar el món:<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">és el gran repte.<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">S'enfila pels núvols<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">i dibuixa coloms<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">amb branques d'oliveres<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">entre plomes al vol.<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">Equilibri de forces,<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">balanceig i raons.<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">Raons solemnes<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">o raonables qüestions?<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">Pau a la Terra<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.75pt;">sota la llum del Sol.<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">I dia a dia gaudir de l'estrena<o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">del més fràgil mot.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 212.4pt;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt;">Isabel Barriel</span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="color: #6aa84f; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DIJOUS</b><br /><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/4ft0HWbAVGA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><b style="color: #6aa84f; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DIVENDRES</b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau és lluitar contra tot allò que és separació, guerra, odi, injustícia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau és possible, perquè l'amor és possible.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau és la guerra feta amb d'altres mitjans.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau no és absència de guerra, sinó justícia volguda.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau no és absència de conflictes, sinó el resultat de saber-los resoldre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau no és fruit de la guerra, sinó de la justícia.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau no és un somni: és una tasca.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 12pt; line-height: 18.4px;">- La pau no ve tant de no escoltar canons, sinó d'escoltar els cors.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="color: #6aa84f; font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><br /></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-19697429155259994242024-01-14T08:04:00.000-08:002024-01-14T08:04:23.391-08:00<p> <b style="text-align: center;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;">GENER 3</span><span style="font-family: "ravie";">a setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;"><br /></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div><b><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: FELICITAT !!!</span></b></div><b><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTf4JMVcvhpkURy-JADBfSNt9dhaVxvciMtkY90HzRCs4_iKL8fJGeaAar3etMeA_S7lwA6bpzTVbLPTSlWCgX3sGRdzTz8b9NNLL9gn0u5kY3xILOq92W3yGYt3dyxbYiWJHEPLzUZc/s1600/felicidad01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="800" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHTf4JMVcvhpkURy-JADBfSNt9dhaVxvciMtkY90HzRCs4_iKL8fJGeaAar3etMeA_S7lwA6bpzTVbLPTSlWCgX3sGRdzTz8b9NNLL9gn0u5kY3xILOq92W3yGYt3dyxbYiWJHEPLzUZc/s320/felicidad01.jpg" width="320" /></a></div><b><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000; font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;">DILLUNS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #7f6000; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana; text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES"><b>NO SABEM SI ÉS FELIÇ</b></span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES"><br /><div style="text-align: justify;">Diuen d’un famós personatge històric que, quan algú li recomanava una persona per a un càrrec important, acostumava a preguntar amb certa insistència: “És una persona feliç?” Tenia clar que una persona feliç segur que treballaria més i millor; i que, si havia de tractar amb persones, ho faria d’una manera diferent.</div><div style="text-align: justify;">Si veiem una persona que viu feliç, és senyal clara que viu amb il·lusió. I segur que la seva felicitat no l’ha aconseguit de forma passiva, sinó essent una persona activa: no rebrem felicitat si no la sabem donar, si no la sabem crear al voltant nostre. La felicitat per a un mateix i per als altres la trobarem donant-nos... Un escriptor rus deia: “Només hi ha una manera de ser feliços: viure per als altres”. Siguem, doncs, actius... La passivitat no és font de felicitat ni d’il·lusió.</div></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span class="watch-title"><span style="color: #222222; font-size: 18pt;"> </span></span><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"> </span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;">DIMARTS</span></span></b></div><div class="MsoNormal"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><strong><span lang="ES" style="text-transform: uppercase;">RECEPTA PER A PREPARAR UNA VIDA FELIÇ</span><span lang="ES"> </span></strong><b><span lang="ES"><br /></span></b><span lang="ES"><br />Prengui uns quants mesos sencers, d'un any qualsevol, netegi'ls d'amargor, de rumors, d'odis i de gelosia fins deixar-los tan nets com li sigui possible.</span></span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">Talli cada mes en 30 o 31 parts. No intenti cuinar tota la fornada de l'any junta, prepari només una porció petita cada vegada. Barregi-ho cada dia amb una part de coratge, una de treball, una de constància i una de paciència</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">Afageixi a parts iguals: esperança, solidaritat, bondat i fidelitat.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">Aromatitzi amb una part d'oració, una de meditació i algunes bones accions.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">Assaoni la barreja amb bastant bon humor, un rajolí d’inconsciència i un toc de bogeria.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">Aboqui-ho en un gran recipient untat d'amor i cuini'l amb entusiasme.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">Decori'l amb alguns somriures i serveixi'l amb calma, generositat i alegria.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES">... i llest! A gaudir de l’exquisit menjar...</span><br /></span><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;">DIMECRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;"><br /></span></span></b></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES"><b>SER FELIÇ AMB EL NECESSARI</b></span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="ES"><br /></span><span lang="ES">Enmig de l’estiu, estic en un bar de poble, tot prenent una beguda amb un pare de família, jove. Mentre beu i assaboreix la seva Coca-Cola, em comenta que per ser feliç no cal tenir ni fer grans coses, l’important és estar a gust amb un mateix i valorar el que es té en cada moment, sense patir pel que no es pot fer o pel que no es pot tenir. I se’l veia feliç mentre deia això.<br />Pels mateixos dies llegeixo amb interès una entrevista que en una revista feien a un cantautor andalús, i em fixo en una frase que resumia la seva forma de pensar sobre algun aspecte de la societat actual. La frase no era seva, sinó que l’havia sentit d’una senyora gran, una d’aquelles senyores –deia ell- que, “amb la seva experiència, han adquirit la capacitat d’entendre el que passa en la societat, i de distingir el que va bé i el que no va bé”. Aquesta senyora deia: “Ahora hay más de todo para la boca, pero menos alegría”. Si ens parem a pensar, tenim de tot, efectivament, i volem tenir encara més; així està muntada la nostra societat de consum: tenir més, no privar-nos de res, anar a la moda (si no sembla que es fa el ridícul)... Però això no sempre ens fa ser més feliços; hi ha “menys alegria”, com deia aquella senyora. Certament que hi ha una alegria externa (festa, anar d’aquí allà, cantar i ballar la cançó de moda –que normalment no elegim nosaltres-, concursos de tot tipus amb molt soroll i molts crits...) Però tot està dintre de la cadena consumista, tot està muntat perquè ho consumim. I tot envoltat de soroll, com si algú ens digués “no cal que et paris a pensar; tu corre, compra, riu i crida”.<br />Enmig de l’estiu, la frase d’aquesta senyora em va fer pensar on busquem realment la nostra felicitat, la nostra alegria. ¿Som capaços de ser feliços amb el que som o amb el que tenim? ¿O necessitem de moltes coses i patim perquè no les tenim?</span></span></span><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;">DIJOUS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/90zQQpf3-QY" width="320" youtube-src-id="90zQQpf3-QY"></iframe></div><br /><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;"><br /></span></span></b></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES"><b>NO SABEM SI ÉS FELIÇ</b></span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="ES"><br />Diuen d’un famós personatge històric que, quan algú li recomanava una persona per a un càrrec important, acostumava a preguntar amb certa insistència: “És una persona feliç?” Tenia clar que una persona feliç segur que treballaria més i millor; i que, si havia de tractar amb persones, ho faria d’una manera diferent.<br />Si veiem una persona que viu feliç, és senyal clara que viu amb il•lusió. I segur que la seva felicitat no l’ha aconseguit de forma passiva, sinó essent una persona activa: no rebrem felicitat si no la sabem donar, si no la sabem crear al voltant nostre. La felicitat per a un mateix i per als altres la trobarem donant-nos... Un escriptor rus deia: “Només hi ha una manera de ser feliços: viure per als altres”. Siguem, doncs, actius... La passivitat no és font de felicitat ni d’il•lusió.</span></span><br /><span lang="ES"><br /></span><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;">DIVENDRES</span></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #cccccc; color: #7f6000;"><br /></span></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/GiiDT_87NDA/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/GiiDT_87NDA?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div><br /></div><b></b></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-57070919799225085392023-12-28T11:47:00.000-08:002023-12-28T11:47:00.797-08:00<p> <b style="text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-family: "ravie";">GENER 2<span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394;"><br /></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: ALEGRIA !!!</span></b><br /><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFXH92IqEeQICWquqg6vRgLU0wswrKbDIbnj-epklwo7vu3S1hFefSRsDyJabsaLxTJlhJ6UOUSUbD-ICBJXFn8LhZgw91jQ3TO_npY1U2dvoYcSCyZ2UOmx7BR_sicarzE_MyLt0ujr4/s1600/Alegria-min-300x221.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="221" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFXH92IqEeQICWquqg6vRgLU0wswrKbDIbnj-epklwo7vu3S1hFefSRsDyJabsaLxTJlhJ6UOUSUbD-ICBJXFn8LhZgw91jQ3TO_npY1U2dvoYcSCyZ2UOmx7BR_sicarzE_MyLt0ujr4/s1600/Alegria-min-300x221.jpeg" /></a></div><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;">DILLUNS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #0b5394; font-family: ravie; font-size: large;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #0b5394; font-family: ravie; font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/dl_yFFX8xk0" width="320" youtube-src-id="dl_yFFX8xk0"></iframe></div></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;">DIMARTS</span></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;"><br /></span></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/BvLLNUD4jB0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/BvLLNUD4jB0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;">DIMECRES</span></span></b></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><b>BENEFICIS DEL RIURE</b></span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span></span><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="font-family: verdana;">Ja fa temps que grups de professors de diferents universitats han treballat per descobrir els beneficis que proporciona el riure, la rialla... Els investigadors van agafar com a model un periodista que va voler fer amb ell mateix l’experiència. Segons els metges, era un cas sense esperança, i per això va decidir passar els últims mesos de la seva vida dedicat a la lectura d’historietes, de còmics, a estar de bon humor, i a tornar a veure les pel•lícules que més li havien fet riure en la vida. Al cap dels anys, aquell periodista encara vivia, i amb força bona salut. ¿Casualitat, sort? No sé, però aquest és el cas, i dòna què pensar. Sabem que els maldecaps, les angoixes i les preocupacions ens fan posar malalts, no són bons; sabem que la tristesa perjudica la salut física i l’espiritual... Aleshores, el que és contrari a això (el riure i el somriure, l‘alegria, la pau interior) ens relaxa, ens allunya del mal humor, de les males maneres, de l’agressivitat... Saber riure no sempre és fàcil -encara que no ho sembli-, perquè també s’ha de saber riure d’un mateix, si arriba el cas. Però el somriure, el riure, la rialla sana, ajuden a viure. Fomentar un ambient on regni la sana alegria és una bonica forma de participar en la creació d’una bona convivència.</span><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;">DIJOUS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>COMPARTIR L’ALEGRIA<o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Un catedràtic de psiquiatria va publicar un treball sobre “la tristesa d’Europa”, basant-se en l’observació i en l’estudi de dades estadístiques. Explicava, per exemple, que molts dels homes i dones, i també joves, que circulen pels carrers de les nostres grans ciutats europees, se’ls veu abatuts i amb la tristesa dibuixada a la cara, als ulls. L’ésser humà veu que ni la ciència, ni el progrés, ni la qualitat de vida, no donen sempre resposta als grans problemes que planteja la vida, i no sap què fer de la seva tristesa.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Un dia en què celebràvem una festa important a l’escola vaig observar la cara d’algun noi dels més grans: se’l veia trist. Els seus companys i companyes de classe estaven contents, fent jocs de taula en grup, i era un bon moment de convivència i d’alegria. Però a ell se’l veia trist, anant d’un lloc a un altre, i sense posar-se a jugar amb ningú. ¿Hi ha alguna explicació? A mi se me n’acut una, que es pot donar en alguns casos. Hi ha nois i noies que només saben divertir-se “fent el burro”, com es diu vulgarment. És a dir: a costa dels altres, cridant de forma exagerada, molestant, i sent una mica els protagonistes. Així demostren la que per a ells és la seva forma d’estar alegres (és molt discutible si a això se li pot dir “alegria”). Però quan la resta de les persones que els envolten s’ho estan passant bé de forma normal, en bona convivència, sense destacar i respectant-se, ells es troben fora de lloc, i aleshores poden fer dues coses: molestar (perquè en el fons els fa ràbia no saber-se divertir com els altres), o enyorar l’alegria dels altres i tenir-ne una certa enveja. No ens estranyem si, en moments en què tots estem contents i alegres, trobem algun company o companya que està més trist. Animem-lo a què participi de la nostra alegria: segur que és una bonica forma d’ajudar-lo.</span></span><o:p></o:p><br /><br /></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;">DIVENDRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #0b5394; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>SOBRE EL SOMRIURE...</b><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">En el despatx de certa persona hi havia penjat un rètol amb aquesta inscripció: “Somriure no és pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”.</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Hi ha gent qui somriu comercialment, per guanyar diners. Un refrany xinès diu: “Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el somriure només té una finalitat comercial. També hi ha somriures amb una finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...</span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi, amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior, i que omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna. Encara que sembli de poca importància, el somriure pot ser una manera de donar-se als altres, de mostrar l’ànima. Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt. Es pot convertir en ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació... Pot ser un senyal de comprensió i d’acollida cap a l’altra persona. Pot ser una forma de fer que l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat. Val la pena practicar-ho: costa poc i és efectiu.</span></span><o:p></o:p></div><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>PALLASSOS SENSE FRONTERES</b><o:p></o:p></span></div><div style="text-align: start;"></div><div class="MsoNormal"></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Fa uns anys es podia llegir la notícia que “cinquanta mil pallassos s’havien reunit en una ciutat d’uns dels estats d’Estats Units”. Els pallassos -homes i dones de bé-, que han portat sempre l’alegria als nens i a la gent gran, es preocupaven, solidàriament, de combatre el dolor i el sofriment dels qui estaven hospitalitzats o al llit a casa seva. Tots hem sentit parlar de la tasca que actualment fa l’organització “Pallassos Sense Fronteres” en els països del món on la gent pateix d’una manera especial, sobretot a causa de les guerres. Aquestes persones saben que científicament es recomana que riguem i que somriguem tant com puguem, ja que la mecànica del moviment dels músculs de la cara està relacionada amb el sistema nerviós que controla els batecs del cor, la respiració i altres funcions vitals. Saben també que la rialla i el somriure deixen una sensació d’alegria i d’optimisme. I saben -igual que sabem nosaltres- que una paraula, un gest o una actitud que arribin a l’ànima i que ajudin a riure o a somriure, poden ajudar-nos a aixecar l’ànim, a superar un moment baix, a veure nous horitzons... Tot això ho sabem. Es tracta de posar-ho en pràctica.</span></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-82690548495348002832023-12-16T03:23:00.000-08:002023-12-16T03:23:58.846-08:00<p> <span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: ravie; font-size: xx-large; text-align: center;">BON DIA: NADAL !!!</span></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;"><span style="font-size: large;">DESEMBRE</span><span style="font-size: 18.6667px;"> </span><span style="font-size: 14pt;">3</span></span><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;">a setmana <span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span><br /><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfMn7h26izZZxoxFM4Dh-YkqV0xVWMEDxwRbu8r2a4D7jfVGnwq3R6UVgL6CHF2hrsuc_AuK2VlDpYc-R5xxuAvGvdCzZ4ptfKzyHJqNiyM2PQqln8S_1pq0SopE0Njpwz-r3iGHBU3Ow/s1600/1479757117_515463_1479758001_noticia_normal.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfMn7h26izZZxoxFM4Dh-YkqV0xVWMEDxwRbu8r2a4D7jfVGnwq3R6UVgL6CHF2hrsuc_AuK2VlDpYc-R5xxuAvGvdCzZ4ptfKzyHJqNiyM2PQqln8S_1pq0SopE0Njpwz-r3iGHBU3Ow/s320/1479757117_515463_1479758001_noticia_normal.jpg" width="320" /></a></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: yellow; color: #cc0000;"><span style="font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;">DILLUNS</span><br /><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/D-3KLwLkXfA/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/D-3KLwLkXfA?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DIMARTS</span><br /><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;"><br /></span></div><table border="0" cellpadding="0" class="MsoNormalTable" style="width: 652.727px;"><tbody><tr><td style="padding: 0.75pt; width: 647.102px;" valign="top" width="99%"><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"> <iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/grTQHDlcI2w/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/grTQHDlcI2w?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div></td></tr></tbody></table><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"> </span><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DIMECRES</span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><br /></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: yellow;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Aquesta és la festa que més s'ha celebrat al llarg dels temps i que més se segueix celebrant per tots els homes. Encara que es tracta d'una festa religiosa, és celebrada fins i tot per aquells que es consideren ateus o contraris a l'Església. Probablement perquè a més a més del seu aspecte religiós també conté un gran sentit familiar.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">És difícil trobar una casa on en aquestes dates no hi hagi algun guarniment de Nadal o trobar una ciutat on els seus carrers i places principals no estiguin decorades amb motius nadalencs. Ningú no és indiferent a aquest esdeveniment i el món sencer ho ha acceptat com la data que marca la història de l'home: abans de Crist o després de Crist.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Sovint es parla de l'esperit del Nadal. Per a uns, simplement és un sentiment d'alegria contagiat per l'ambient festiu i solidari que es difon en aquestes festes. Però, per a molts altres té un profund sentit religiós, on l'alegria prové de la presència de Jesucrist especialment en aquests dies. Tot gira entorn aquest gran Misteri, es commemora el naixement del Fill de Déu i els homes se senten més humans i compromesos.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Els guarniments i la decoració d'aquests dies tenen un sentit religiós més gran del que algunes persones creuen. Són tradicions que ens poden ajudar a meditar sobre el veritable significat d'aquestes festes, observem el pessebre nadalenc, l'estrella al capdamunt de l'arbre de Nadal o els regals dels Reis Mags i reflexionem sobre aquests símbols decoratius. Ens ajudaran a entendre una mica més el veritable sentit de la festa del Nadal.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Els pessebres que trobem a les nostres ciutats o que la majoria de les famílies posen a casa parlen per si sols d'aquest esdeveniment. En ells podem veure un Nen Déu que neix en la pobresa i sense cap ostentació, ensenyant-nos a ser humils i despresos dels béns materials. Veiem uns pastors adorant-lo convidant-nos a fer el mateix i a uns Reis que vénen d'Orient i que s'afanyen a portar-li el millor regal, el millor de cadascú.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">El llarg recorregut que van fer els Reis Mags guiats per una estrella i les dificultats que van trobar en el camí, guarda una similitud amb les dificultats que qualsevol persona pot trobar en el seu camí.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">L'estrella simbolitza la fe, la llum que ens guia i igual que als Reis Mags la llum que els guia desapareix quan van arribar a Jerusalem i es van trobar desorientats, nosaltres també podem trobar-nos en algunes ocasions perduts o desorientats en el nostre camí.</span></div><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"> </span><span style="background-color: white;"> </span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both;"></div><div align="center" class="MsoNormal"></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-10546901896866266572023-12-10T10:19:00.000-08:002023-12-10T10:19:38.695-08:00<p style="text-align: center;"><b style="text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #ead1dc; color: red; font-family: "ravie";">DESEMBRE 2<span style="font-size: x-small;">a </span><span style="font-size: xx-small;">Setmana</span></span></b></p><p style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="color: red; font-family: "ravie";"><span style="background-color: #f4cccc; font-size: large;">Advent</span></span></b></p><p style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="color: red; font-family: "ravie";"></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="color: red; font-family: "ravie";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVpIwt7StP-2KMGLC2TkCmxZvW7C6VY-E-IyDHyoOUPaV2qE4KRUYqXaWcS0T2K8xg2hc9jgJnQCiWRbYJIraM6mX_WXI0YWvSoHyX6F_5pvrJZA6uh1zFGcmJkjpU2xxqwmQhZFsh54VThkp7semOAFJ7TKIifVHRmzhIrGbeu3zNM3vlPWV0cInBlFs/s759/Captura%20de%20pantalla%202023-12-10%20191543.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="759" data-original-width="564" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVpIwt7StP-2KMGLC2TkCmxZvW7C6VY-E-IyDHyoOUPaV2qE4KRUYqXaWcS0T2K8xg2hc9jgJnQCiWRbYJIraM6mX_WXI0YWvSoHyX6F_5pvrJZA6uh1zFGcmJkjpU2xxqwmQhZFsh54VThkp7semOAFJ7TKIifVHRmzhIrGbeu3zNM3vlPWV0cInBlFs/s320/Captura%20de%20pantalla%202023-12-10%20191543.png" width="238" /></a></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span lang="CA" style="color: red; font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><p></p><div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #ead1dc; color: red; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: AGRAÏMENT !!!</span></b></div><div class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></div><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><img alt="Resultado de imagen de frases d'agraiment" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZQF9vQ_VKdbzW8eg1AgG_Bdy88P5gkwzN-jPetOnm6AJ2jbw7hVsQ5h5l8VYGOZsPdcAqMr9D2C6bvO_FFhjsnH_fyg_6JkmwsE_pv0r1uibDvlo33RQabbPoUsuoUz_dakc1CIylmGE/s320/580938_402952876420694_426684405_n.jpg" /></span><br /><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><span style="font-family: ravie; font-size: 18.6667px;"><br /></span></span><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><span style="font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DILLUNS</span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red; font-family: verdana;"><div style="color: black; font-size: medium; text-align: start; text-indent: 47.2px;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-size: 14pt;"><b>POMES D’AGRAÏMENT</b></span></div><div style="color: black; font-size: medium; text-align: start; text-indent: 47.2px;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il·lusió. Va passar un veí i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:</span></div><div style="color: black; font-size: medium; text-align: start; text-indent: 47.2px;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.</span></div><div style="color: black; font-size: medium; text-align: start; text-indent: 47.2px;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-Esperes arribar a menjar pomes d’aquests arbres? –li va dir el veí.</span></div><div style="color: black; font-size: medium; text-align: start; text-indent: 47.2px;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">-No, no –va respondre l’ancià-. No penso viure tant. Però d’altres ho faran. L’altre dia vaig pensar que tota la meva vida he estat menjant fruits dels arbres que havien plantat altres persones, i aquesta és la meva manera de mostrar-los el meu agraïment. En la meva llarga vida he rebut moltes coses dels altres. És just que jo col•labori a què altres puguin beneficiar-se de mi.</span></div><div style="color: black; font-size: medium; text-align: start; text-indent: 47.2px;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">Pensem de tant en tant en les persones que fan coses per nosaltres? Tenim amb elles una actitud d’agraïment? És interessant pensar en totes les persones que al llarg del dia ens presten algun tipus de servei. La llista seria força llarga. No està de més que alguna vegada els mostrem el nostre agraïment. I no està malament que nosaltres pensem de quines podem contribuir a què els altres estiguin bé.</span></div></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;">DIMARTS</span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/o5IluDGVPaY" width="320" youtube-src-id="o5IluDGVPaY"></iframe></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="background-color: #f4cccc; color: red; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;"><br /></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="background-color: #f4cccc; color: red; font-family: ravie; font-size: 18.6667px;">DIMECRES</b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span><span><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: start; text-indent: 47.2px;"><div class="MsoNormal" style="text-indent: 0px;"><span style="font-family: verdana;"><b>DEUTE PERDONAT</b><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-indent: 0px;"><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Expliquen que una tarda, aquell nen petit es va acostar a la seva mare, que estava a la cuina preparant el sopar, i li va donar un full de paper en el qual havia alguna cosa escrita. La mare va mirar el paper, i, després d’eixugar-se les mans, va llegir el que deia, que era el següent:</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Comptes de la setmana:</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per netejar l’habitació ... 3 euros</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per anar a comprar el pa ... 1 euro</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per tenir cura del meu germà petit mentre tu compraves ... 1’50 euros</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per baixar les escombraries ... 0’50 euros</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per presentar dos exàmens amb bones notes... 1 euros</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per ajudar-te a netejar l’escala ... 1 euro</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Total que em deus ... 7 euros.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Quan la mare va acabar de llegir el paper, es va quedar mirant fixament el seu fill. Aquest esperava, impacient, la resposta de la mare. Finalment la dona va agafar un llapis i per la part de darrera del mateix full va escriure:</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per portar-te nou mesos en el meu interior... res...</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per les nits que no he dormit, perquè estava pendent de tu ... res...</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Pels problemes que m’has causat i per les vegades que m’has fet patir... res...</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per les preocupacions que encara m’esperen a causa teva... res</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Pel menjar, la roba, les joguines... res...</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Per netejar-te, rentar-te i curar-te... res...</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">* Total que em deus per l’amor que he gastat i invertit en tu... RES.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Quan el nen va acabar de llegir el que la seva mare havia escrit, li van començar a caure les llàgrimes. La va mirar, penedit, i li va dir: “T’estimo molt, mamà”. Després va agafar el llapis i va escriure amb lletra ben gran: PAGAT.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">És molt important veure i reconèixer el que els altres fan per nosaltres, sobretot aquelles persones que, d’una forma o una altra, tenen cura de nosaltres: a vegades les tenim tan a prop... que no sabem veure tot el que fan.</span></span></div></div></div></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;">DIJOUS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: red; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: red; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/y6b1llVDv1U" width="320" youtube-src-id="y6b1llVDv1U"></iframe></div></span></span><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></span></b><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;"><br /></span></span></b><b><span style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #ead1dc; color: red;">DIVENDRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: red; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: red; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDTlSObohRFJjaYqACtOJzdHbUQAr1pyoPdS5xR1145cJsLdBrtLyLIq_dwFIjI8cORZjiVaKkYaqhAeecyroIpB4_jVDVcL4dPNx6ExLJbOPrzxsMsxGogedLfDidKTRok_vHMICJJqw6UFnWiBk5kY-xxI_rnVh23gothjbU-GHUfo5yIffrbLOFPI8/s1000/TarjaAdvent.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="600" height="718" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDTlSObohRFJjaYqACtOJzdHbUQAr1pyoPdS5xR1145cJsLdBrtLyLIq_dwFIjI8cORZjiVaKkYaqhAeecyroIpB4_jVDVcL4dPNx6ExLJbOPrzxsMsxGogedLfDidKTRok_vHMICJJqw6UFnWiBk5kY-xxI_rnVh23gothjbU-GHUfo5yIffrbLOFPI8/w431-h718/TarjaAdvent.jpg" width="431" /></a></div><br /><b><br /></b></span></span><br /><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/1byb7pC-aiw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/1byb7pC-aiw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both;"><div style="text-align: start; text-indent: 47.2px;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/grTQHDlcI2w/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/grTQHDlcI2w?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-37536638880632584872023-12-03T02:53:00.000-08:002023-12-03T02:53:12.837-08:00<p> <b style="color: #222222; font-family: calibri; mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><span style="font-size: large;">DESEMBRE </span>1a <span style="font-size: x-small;">Setmana </span></span></span></b></p><p><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><b style="color: #222222; font-family: calibri; mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><span style="font-size: x-small;"> Comença l'Advent</span></span></span></b></p><p style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span style="background-color: #d9ead3; color: orange; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"> BON DIA:AMABILITAT !!! </span></b></p><div style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ravie";"> <br /></span></b></span><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUVxfJlkLaGV_3n7WrPhz-FDZw3kzErlTvBE7WZ_yUOIbEVQbKFoB6UtdfOCRJxbr7tZ0-neKZBdQxBvdBy3rmnHSGsbaR3jV0vaNbgj19hXjaGiT5EE8cqxM74hfIqx0rJ8aCEg-jngY/s1600/smilies-1607163__340.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="285" data-original-width="640" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUVxfJlkLaGV_3n7WrPhz-FDZw3kzErlTvBE7WZ_yUOIbEVQbKFoB6UtdfOCRJxbr7tZ0-neKZBdQxBvdBy3rmnHSGsbaR3jV0vaNbgj19hXjaGiT5EE8cqxM74hfIqx0rJ8aCEg-jngY/s320/smilies-1607163__340.jpg" width="320" /></a></div><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b></span><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b></span><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><span lang="CA"><a href="http://www.google.com/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http://es.slideshare.net/alejandro-134/gua-nmero-2-elementos-y-factores-del-clima&ei=Bk14VJz3IYnzatnNgcgO&bvm=bv.80642063,d.d2s&psig=AFQjCNHrppUzxI-sb9D6jdWaiML7rAHXvQ&ust=1417256354716895"><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px; text-decoration-line: none;"><span style="mso-ignore: vglayout;"><span style="color: black; font-family: "times new roman";"></span></span></span></a></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ravie";">DILLUNS </span></b><span style="mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"></span></span><br /><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b></span><div style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: verdana;">LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA</span></b></div><div style="text-align: start;"><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="font-family: verdana;">Hi ha un conte tradicional que explica el següent. Un caminant anava tranquil·lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.</span></div><div style="text-align: start;"><span lang="CA" style="color: #222222; mso-font-kerning: 18.0pt;"><span><span style="color: black; font-family: verdana;"></span></span></span></div><div style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.</span></div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="color: black; font-family: verdana; mso-ansi-language: ES;"><div style="text-align: left;">Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.</div></span></div><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: ravie; font-weight: 700;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: ravie; font-weight: 700;"><br /></span></div></span><b style="color: orange;"><span style="background-color: #b6d7a8; font-family: "ravie";">DIMARTS</span></b><br /><span style="background-color: #d9ead3; color: orange;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b></span><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/H-Ztu7YbE-A/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/H-Ztu7YbE-A?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div></div><div style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="color: orange;"><span style="background-color: #b6d7a8; font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="color: orange;"><span style="background-color: #b6d7a8; font-family: "ravie";">DIMECRES</span></b><br /><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: verdana;">QUÈ COSTA SER AMABLES?</span></b></div></div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"></span><div style="margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="font-family: verdana;">Ha estat molts anys dedicat a la gent marginada del barri del Raval, de Barcelona. És un germà de La Salle. Una vegada escrivia: “Una tarda vaig trobar al carrer una noia coneguda -la Maria- que treballa en un bar. Un home li havia donat una pallissa terrible, i la dona no s’aguantava dreta. La vaig posar en un taxi i la vaig portar al servei d’urgències d’un gran hospital. Ens atengué una infermera. Va fer que la noia s’estirés en un estret llit de ferro. Va passar gairebé una hora sense que vingués ningú a interessar-se per ella. Després va venir un metge, mig enfadat. Més tard una infermera que li va treure sang, una altra que li va mirar la pressió, i una altra que li va posar una ampolla de sèrum... Però ningú no va tenir per a la Maria una salutació ni una paraula d’amabilitat”. Quina diferència quan vas a un hospital i veus els metges que saluden els malalts, i les infermeres i infermers que fan broma amb ells, que els pregunten coses i els diuen paraules amables.</span></div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="color: black; font-family: verdana; mso-ansi-language: ES;"><div style="text-align: left;">I és que l’amabilitat pot calmar dolors i pors, és el llenguatge que tots entenem. Tots desitgem que ens tractin o ens diguin una paraula amb amabilitat, amb amor. Si ho volem per a nosaltres, no ho neguem als altres, que segur que també ho estan esperant.</div></span></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-3586573407624623932023-11-25T14:17:00.000-08:002023-11-28T04:17:34.913-08:00<p> <b style="mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";">NOVEMBRE 4<span style="font-size: x-small;">a Setmana</span></span></b></p><div align="center"><span style="background-color: #ffe599; color: #990000;"><br /></span></div><span style="font-family: "ravie"; text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #990000;"> </span><span style="background-color: #ffd966; color: #990000;"> <span style="font-size: x-large;">BON DIA:COMPRENSIÓ !!!</span></span></span><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";"><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrPhVdxonm3UT82DuAyAuJL8AFZnWdh81kL5fr8wREOazvRzjaSty8NO0mtsxTbEVM_Ft71BRmu8T7o4koAQ4qRggAEoxV85TLHOcpNiIJlbIkhMjI_J2yhnNSe7mN0nxRGmnn8Xg90cY/s1600/af32356a9a76296f8a834a28c1fd41b1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1280" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrPhVdxonm3UT82DuAyAuJL8AFZnWdh81kL5fr8wREOazvRzjaSty8NO0mtsxTbEVM_Ft71BRmu8T7o4koAQ4qRggAEoxV85TLHOcpNiIJlbIkhMjI_J2yhnNSe7mN0nxRGmnn8Xg90cY/s320/af32356a9a76296f8a834a28c1fd41b1.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both;"></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";"><br /></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";">DILLUNS</span></b><br /><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: verdana;">CANVI D’OFICI</span></b></div></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Un pescador i un agricultor es van trobar i van començar a discutir. Els dos afirmaven que el seu treball era el més difícil i que el treball de l’altre no suposava cap esforç. L’agricultor deia que pescar era ben senzill, que només calia tirar les xarxes i ja està. I el pescador deia que treballar en el camp només suposava plantar les llavors i esperar a recollir les patates, els tomàquets, o el que fos. Estaven cada vegada més acalorats per la discussió, i va encertar a passar una persona coneguda per ella, famosa per la seva saviesa. Els va calmar, li van explicar el motiu de la seva discussió i els va fer una proposta: “Si tots dos penseu que el treball de l’altre és més senzill que el vostre, canvieu-vos el treball durant un any, i al cap d’aquest temps ens reunirem aquí els tres una altra vegada”. Els dos van acceptar la proposta, ja que estaven realment convençuts que el treball de l’altre suposava menys esforç. Van passar els dies i els mesos, i al cap de l’any es van tornar a trobar els tres personatges en el mateix lloc. Va començar a parlar el pagès, que havia estat tot l’any fent de pescador. Va explicar que havia estat a punt de perdre un fill en el mar, a causa d’una tempesta, que van haver d’estar uns dies sense pescar per culpa del mal temps, que van haver de reparar la barca en tres o quatre ocasions, que no pescaven cada dia suficient per poder-se mantenir... “He après -va acabar dient- que no hi ha res tan difícil com l’ofici de pescador”. Després li va tocar el torn al pescador, que havia estat tot l’any treballant en el camp. I no va ser capaç d’explicar alguna cosa agradable; només va parlar de com tenia de destrossats els peus i les mans, dels dies que havia estat treballant de sol a sol, de la mala sort amb el temps (quan calia que plogués no queia ni gota, i quan no calia, va caure tanta aigua que li va espatllar la collita). I va acabar dient, com l’altre: “Us asseguro que no hi ha feina tan dura com la de treballar en el camp”.</span></div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="color: black;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">No menyspreïs el treball dels altres; no pensis que els altres no tenen dificultats, i que només les tens tu. Cal que cadascú assumeixi les seves responsabilitats i les porti endavant el millor possible.</span></div><o:p></o:p></span></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"></div><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";">DIMARTS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #990000; font-family: ravie;"><b><br /></b></span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: verdana;">S<span face=""trebuchet ms" , sans-serif">OM DIFERENTS PERÒ IGUALS</span></span></b></div><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><br /></span></span></b></div></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: verdana;">Un famós psicòleg escrivia: “Treballo més a gust quan sóc capaç d’acceptar-me a mi mateix amb totes les meves imperfeccions. I especialment valoro el fet que quan m’accepto tal com sóc puc millorar la meva manera de ser i actuar. Per això agraeixo molt les persones que són comprensives amb mi, que són capaces d’entendre’m”. Per què, doncs, hi ha gent a qui li costa ser comprensiva? No es pot demanar que tots siguem “iguals”. En realitat, no és veritat que tots siguem iguals. No hi ha dues persones iguals. Si alguna cosa ens diferencia els humans és la gran diferència que existeix entre uns i altres: físic, caràcter, idees, cultura, família, costums, amistats. Un conegut eslògan que convida a la comprensió i a la tolerància diu: “Som iguals, som diferents”. Que som diferents és clar, i ho acceptem. En canvi, reconèixer que els nostres drets són iguals per a tots, ens costa més acceptar-ho. La dificultat per a ser comprensius, respectuosos i tolerants es dóna quan algú se sent superior als altres i tracta de dominar-los, quan mira d’imposar per la força i la violència el seu propi punt de vista, sense deixar que els altres exposin el seu i puguin actuar amb llibertat. És aquí on ha d’haver-hi igualtat: quan tothom pel fet de ser persona té dret a pensar i opinar segons la seva pròpia convicció. El nostre respecte a les persones hauria d’arribar també aquí: considerar que tots tenim els mateixos drets, i respectar-los.</span></div></div></div><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";">DIMECRES</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #990000; font-family: ravie;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #990000; font-family: ravie;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><ul style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; text-align: start;"><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-weight: 700; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><p dir="ltr" role="presentation" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="background-color: transparent; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">MUSEU DELS DRETS HUMANS DE LA POBLACIÓ REFUGIADA DE PALESTINA</span></p></li></ul><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: start;" /><ul style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; text-align: start;"><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><p dir="ltr" role="presentation" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Us donem la benvinguda a una travessia única que convida a la reflexió profunda sobre l'existència dels camps de refugiats, la vulneració de drets humans i el compromís que sorgeix des de les nostres posicions a Occident.</span></p></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><p dir="ltr" role="presentation" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Els camps de refugiats no són només espais geogràfics; són testimonis silenciosos d'històries de desplaçament, de lluita i de supervivència. Cada objecte exposat en aquestes sales explica una narrativa de resiliència, però també comporta la càrrega de la vulneració de drets fonamentals. Des de la comoditat de les nostres vides a Occident, sovint alienes a les realitats d'aquests llocs, sorgeix la pregunta imperant: què podem fer per marcar la diferència?</span></p></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><p dir="ltr" role="presentation" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">En caminar entre aquestes exhibicions, contemplarem la humanitat que comparteixen aquells que, per diverses raons, han buscat refugi lluny de casa seva. Ens enfrontarem a la dura realitat de la vulneració de drets humans que persisteix en aquests entorns, on la llibertat, l'educació i la salut sovint són privilegis llunyans.</span></p></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><p dir="ltr" role="presentation" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">Però no som aquí només per observar. Aquest museu és una crida a l'acció des de la perspectiva occidental. És un recordatori de la nostra capacitat col·lectiva per generar canvis significatius. A través de la comprensió i l'empatia podem transformar la consciència en acció, advocant per polítiques inclusives, suport humanitari i el reconeixement de la humanitat comuna que compartim.</span></p></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 10pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></li><li dir="ltr" style="background-color: transparent; color: black; font-family: Manrope, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; list-style-type: none; margin-left: 15px; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><p dir="ltr" role="presentation" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;">En aquest Museu de la resiliència, estem units per la convicció que la solidaritat transcendeix fronteres. Al final d'aquest recorregut esperem que cada visitant se senti inspirat a contribuir a un món on els drets humans no siguin una esperança distant, sinó una realitat compartida per tothom.</span></p></li></ul></div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/BWf-eARnf6U" width="320" youtube-src-id="BWf-eARnf6U"></iframe></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";">DIJOUS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/dmLwi0FojjA" width="320" youtube-src-id="dmLwi0FojjA"></iframe></div><br /><br /><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";">DIVENDRES</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div style="text-align: start;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="text-align: left;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: verdana;"><b>DIFERENT PERSPECTIVA</b></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;">Hi havia dos ocells parats sobre les branques d’un mateix arbre, que era un salze. Un d’ells estava en una branca de la part més alta de l’arbre, i l’altre estava a la part més baixa. Després d’una estona, l’ocell que estava en la part més alta va dir: “Que boniques són aquestes fulles tan verdes!” L’altre ocell va prendre aquella afirmació com una provocació, perquè ell no veia cap fulla verda, i de seguida li va contestar: “Necessites ulleres... No veus que són blanques, i no verdes?” I el de la part de dalt, una mica molest, li va replicar: “Tu sí que no t’hi veus! Les fulles d’aquest arbre són verdes!” I com que l’altre li va tornar a contestar negant el que ell deia, l’ocell de dalt es va precipitar contra el seu company, empipat perquè li negava una cosa tan evident. L’altre no es va moure, i quan van estar junts, a punt de barallar-se per aquella bajanada, tots dos van tenir la bona idea de mirar amunt. Aleshores, l’ocell que venia de dalt va quedar sorprès i va dir: “Sí que és estrany... Les fulles d’aquest arbre són blanques! Però, ja veuràs; puja on jo estava abans”. I tots dos van volar cap la part alta de l’arbre... I allí van comprovar que les fulles es veien de color verd! És a dir: tots dos tenien raó; la qüestió simplement era el lloc des del qual es miraven les fulles.</span></div><span lang="CA" style="color: black; font-family: verdana;"><div style="text-align: left;">Alguna vegada hem fet l’experiència de mirar des del punt de vista d’una altra persona? Les coses no sempre són únicament de la manera com nosaltres les veiem... I va molt bé posar-se en la situació dels altres per així comprendre millor com actuen, què pensen i què fan. S’evitarien moltes baralles inútils si aprenguéssim simplement a fer això: intentar comprendre les idees i els sentiments dels altres. No sempre és fàcil, certament, però és una actitud que ajuda a millorar, i molt, la convivència.</div></span></div><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div style="text-align: left;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="background-color: #ffe599; color: #990000; font-family: "ravie";"><b style="color: black; font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #990000; font-family: "ravie";"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/RQodjEplMZ8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/RQodjEplMZ8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></span></b></span></b></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-81261401221608401452023-11-19T04:56:00.000-08:002023-11-19T04:56:44.131-08:00<p> <span style="background-color: #fcff01;"> <b style="color: blue; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: large;">NOVEMBRE 3</span></b><b style="color: blue; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: large;">ª</span> s<span style="font-size: x-small;">etmana </span> </span></b></span></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div align="center" class="MsoNormal"><span style="background-color: yellow; color: blue;"><br /></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="color: blue;"><b style="background-color: yellow;"><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b><b><span style="background-color: #fcff01; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: COMPARTIM !!!</span></b></span><br /><div><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXeLzZt2jN6tH4gq1-zSAVycMMaXIt3SFjPSZA0WUdovffNpUn2DAmlW9lZZMAGLXu7EuPogwEa-tNDhkaVIz7MroZqMNy5zZLXi594ghvSGy4vYtzsx-NVMrQA4XiOfWq8VVUqSavvvA/s1600/images.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXeLzZt2jN6tH4gq1-zSAVycMMaXIt3SFjPSZA0WUdovffNpUn2DAmlW9lZZMAGLXu7EuPogwEa-tNDhkaVIz7MroZqMNy5zZLXi594ghvSGy4vYtzsx-NVMrQA4XiOfWq8VVUqSavvvA/s1600/images.png" /></a></div></div><div><span style="color: blue; font-family: "ravie"; font-size: large;"><b style="background-color: yellow;">DILLUNS</b></span></div></div></div><div class="MsoNormal"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><b><br /></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><b>AJUDA MÚTUA</b></span><br /><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><b><br /></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Durant unes vacances en la muntanya, un home es va arriscar a passejar sol per un bosc que no coneixia i que estava al costat del poble on residia aquells dies. El bosc era força espès, i s’hi va estar caminant durant dues hores. Al final, després del llarg recorregut fet, es va adonar que s’havia perdut. Va fer voltes una i altra vegada intentant trobar el camí de tornada al poble. Procurava seguir tots els camins que trobava, però cap d’ells no el portava fora del bosc. De sobte es va trobar amb una altra persona que estava, com ell, caminant pel mig del bosc, i la va cridar: “Gràcies a Déu! Per fi trobo un ésser humà! Em podria indicar el camí per tornar el poble? Però l’altre home li va contestar: “Ho sento. Jo també estic perdut. Però ens podem ajudar d’una manera: dient-nos quins camins hem provat ja inútilment. Això ens ajudarà a trobar el camí per sortir del bosc”.</span></div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face=""helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif"></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;">A vegades en la vida ens podem trobar com perduts, desorientats, sense saber quin camí agafar. Compartir amb altres persones les nostres experiències ens pot ajudar a trobar el camí adequat. No rebutgem per sistema algunes ajudes i orientacions: ens poden ser molt útils.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b style="background-color: yellow; color: blue; font-family: ravie;"><span style="font-size: large;">DIMARTS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div align="center" class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px;"><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="margin: 0px;"><span style="color: blue; font-family: "ravie"; font-size: large;"><b style="background-color: yellow;"><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/tKF_gmxxgpM/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/tKF_gmxxgpM?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div style="margin: 0px;"><br /></div></div></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><div align="center" class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px;"><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div style="margin: 0px;"><span style="color: blue; font-family: "ravie"; font-size: large;"><b style="background-color: yellow;">DIMECRES</b></span></div><div style="margin: 0px;"><span style="color: blue; font-family: "ravie"; font-size: large;"><b style="background-color: yellow;"><br /></b></span></div><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/t1u_4T3_9XE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/t1u_4T3_9XE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div style="margin: 0px;"><br /></div></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="background-color: yellow; color: blue; font-family: ravie; font-size: x-large;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="background-color: yellow; color: blue; font-family: ravie; font-size: x-large;">DIJOUS</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="background-color: yellow; color: blue; font-family: ravie; font-size: x-large;"><br /></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div align="center" class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px;"><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><b><span face=""helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">FAMÍLIA GENEROSA</span><span face="helvetica neue, arial, helvetica, sans-serif"><o:p></o:p></span></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"></div><div style="text-align: justify;"><span face="'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una noia de tretze anys explica en una carta a una revista l’experiència que viu en la seva família. Em sembla interessant, i per això us la comento. “Som vuit germans -explica aquesta noia- i la meva mare fa una cosa molt bonica: acollir nois a casa fins que els troben una família. El problema és -continua dient- que hi ha poca gent que faci això”. Després explica com fa poc han tingut un noi amb síndrome de Down, fins que ha trobat una mare que se l’estima. Ara estan contents perquè saben que està en una família que té cura d’ell. </span></div><div style="text-align: start;"><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium; text-align: justify;">Quanta gent -gràcies a Déu- demostra l’amor que té a les persones necessitades del seu voltant! Quants homes i dones -desconeguts, anònims, ignorats pels mitjans de comunicació- s’entreguen als altres dia a dia. Nosaltres no podem ser -segurament- uns d’entre ells. Però sí que podem arribar a compartir el nostre temps o la nostra amistat amb aquells que els altres deixen de banda. Sí que podem obrir una mica el nostre cor a la situació de les persones que -al costat nostre- necessiten de l’ajuda i de la comprensió dels altres. I segur que se’ns presenten moltes ocasions.</span></div><div style="margin: 0px;"><br /></div></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-align: center; text-indent: 35.4pt;"><div style="text-align: left;"><b style="background-color: white; color: blue; font-family: ravie; font-size: x-large; text-indent: 0px;"> </b><b style="background-color: yellow; color: blue; font-family: ravie; font-size: x-large; text-indent: 0px;">DIVENDRES</b></div></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 106.2pt; text-indent: 35.4pt;"><b><span lang="FR" style="font-size: 14pt;"><br /></span></b></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span face=""helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif"><span face="Trebuchet MS, sans-serif">BUSCANT LA FELICITAT</span></span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span face=""helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span></span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><span face=""helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif"><span face="helvetica neue, arial, helvetica, sans-serif"><o:p></o:p></span></span></b></span><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;">És la història d'un home que estava tip de plorar, perquè no era feliç. <span lang="FR">Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant. </span>Estirà la mà i la volia agafar. La felicitat era una flor, i la va collir. Però encara no la tenia a la mà, que la flor es va quedar sense fulles. Després la felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar. La felicitat era després una guitarra. La va tocar amb els dits, i les cordes es posaren a grinyolar. Quan l'home va tornar a casa al vespre, continuava plorant. L'endemà va continuar buscant la felicitat. A la vora del camí va trobar un nen que ploriquejava. Per tranquillitzar-lo, collí una flor i la hi donà. La fragància de la flor els perfumà els dos. Una pobra dona gran tremolava de fred, coberta amb una roba vella i estripada. Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà. Un grup de nois cantava, i ell els va acompanyar amb la seva guitarra. També ell va fruir amb aquella melodia. En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò. </span><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;">No pensem només en nosaltres. Provem de compartir amb els altres. Potser aquí hi ha un dels secrets de la felicitat.</span></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-81498962906780377802023-11-12T08:28:00.000-08:002023-11-12T08:28:19.955-08:00<p> <b style="color: #741b47; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: large;">NOVEMBRE 2</span></b><b style="color: #741b47; text-align: center;"><span style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: large;">ª</span> s<span style="font-size: x-small;">etmana </span> </span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;"><br /></span></div><div align="center"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47; font-family: "ravie";"><br /></span></b><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: BONDAT !!!</span></b><br /><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCnp6RTjbkpWTszqfpgj4FwJkBBn-ddNvOI6op-d7zhFpPH4iyUPiPCkyI_4FoC-HKbY37hUY_9nO0OxjP3m4x-FLvHTYcYMe9TV7WBJtUzvbKpFn4bBiKCiG1fw6w5MB2hKxfqa5O8L4/s1600/abrazos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCnp6RTjbkpWTszqfpgj4FwJkBBn-ddNvOI6op-d7zhFpPH4iyUPiPCkyI_4FoC-HKbY37hUY_9nO0OxjP3m4x-FLvHTYcYMe9TV7WBJtUzvbKpFn4bBiKCiG1fw6w5MB2hKxfqa5O8L4/s320/abrazos.jpg" width="320" /></a></div><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47; font-family: "ravie";"><br /></span></b><b><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47; font-family: "ravie";"><br /></span></b><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;">DILLUNS </span><o:p></o:p></span></b><br /><div class="MsoNormal" style="text-align: start;"><div><br /></div></div></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><b>BONA MEDICINA</b></span><br /></span><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un informe, manifesta que “una de les millors medecines que hi ha per a la persona és viure en amistat amb els veïns”. Quan en alguna convivència o sessió de tutoria es parla sobre com us agradaria que fos la classe o el grup amb què més us relacioneu, el que molts de vosaltres valoreu és que la gent tingui confiança i que sigui sincera, i que es demostri que hi ha ganes de construir amistat i bones relacions. Es pot dir que a vegades algunes coses “curen” millor que el que podem comprar a les farmàcies, com per exemple, estar envoltat de persones honrades, de persones que van sempre amb la veritat, de persones respectuoses i disposades a practicar sempre el bé. Conviure amb persones així és bo i és saludable per al cos i per a l’esperit. Qui està envoltat de persones com aquestes (en la família, entre els amics...) té una gran sort. Segur que ens ve ara al cap alguna persona que ha tingut o que té un paper important en la nostra vida, o aquella persona bona, senzilla, generosa, alegre i disposada a ajudar, sense demanar res a canvi. Aquestes persones ens poden arribar a transformar, i ens proporcionen calma i tranquil•litat. Nosaltres també podem ser d’aquest tipus d’homes i de dones. Tu també pots ser d’aquest tipus de persones.</span><b><o:p></o:p></b></span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;"><br /></span></span></b><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;">DIMARTS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #741b47; font-family: ravie;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #741b47; font-family: ravie;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/7tQJDgJMZpo" width="320" youtube-src-id="7tQJDgJMZpo"></iframe></div></span><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;"><br /></span></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;">DIMECRES</span></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div style="text-align: left;"><b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">BONA... I MACA</span></b></div></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Qui més qui menys, tothom ha pogut observar en llocs públics escenes curioses, i unes altres que són una bona lliçó per a la vida. Per exemple, en el metro. Una escriptora i periodista descrivia la següent escena: “Ahir a la tarda vaig presenciar en el metro una història molt breu, però molt bonica. Al mateix vagó hi havia dos adolescents, un noi i una noia, que no es coneixien i que es miraven de tant en tant. En una estació entra una persona amb un acordió i es posa a tocar una melodia. Quan passa per davant dels dos adolescents, la noia treu unes monedes i les hi dóna. El noi, que ja s’havia preparat per sortir, mira la noia i li diu amb una veu segura: ‘A més de bona, ets maca’. La noia fa un gest de sorpresa. Les portes s’obren i el noi surt. Durant tota l’estona que vaig compartir el viatge amb la noia vaig observar que somreia moltes vegades”.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Un gran pensador ens dóna aquest consell: “Si no vols tornar-te lleig amb els anys, afanya’t a ser bo com més aviat millor”. I és que la bellesa d’una persona ens pot fascinar, i també la seva intel·ligència, però és la seva bondat la que ens atreu de forma definitiva. Quants desenganys i frustracions per culpa de fixar-se només en l’aparença de les persones, i no en la bondat del seu cor!</span></span><o:p></o:p></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><br /></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt;"><span lang="CA">.</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;">DIJOUS</span></span></b><br /><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;"><br /></span></span></b><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/0228mfBzZEk/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/0228mfBzZEk?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br /><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;">DIVENDRES</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #741b47; font-family: ravie;"><b><br /></b></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span style="color: #741b47; font-family: ravie;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ASHeTLd86uA" width="320" youtube-src-id="ASHeTLd86uA"></iframe></div><br /><b><br /></b></span><b><span style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #d5a6bd; color: #741b47;"><br /></span></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div><br /></div><b></b></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-15622221488522140372023-11-05T01:54:00.000-08:002023-11-05T01:54:02.925-08:00<p> <b style="mso-bidi-font-weight: normal; text-align: center;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;">NOVEMBRE 1</span><span lang="CA" style="font-family: "ravie";">a setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><o:p><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">BON DIA :</span></o:p></span></b><br /><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><o:p><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">INTERÈS PELS ALTRES !!!</span></o:p></span></b><br /><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><o:p><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><br /></span></o:p></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><o:p><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><b style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: x-small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioPdP5aK2Mk_1d2JfVK8I2HhwCNyPDwhXscO_219iN9IXkLf1HyE_vlBWt6OXwmRpZ5BgHCs6wy2E0wI2FC-R1oYE6_1lYmbI3Ce4kAiKyNFZhQXdlAP-37RyGRYQ-YRuW7MVtnPPChSk/s1600/monja-misionera-africa.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioPdP5aK2Mk_1d2JfVK8I2HhwCNyPDwhXscO_219iN9IXkLf1HyE_vlBWt6OXwmRpZ5BgHCs6wy2E0wI2FC-R1oYE6_1lYmbI3Ce4kAiKyNFZhQXdlAP-37RyGRYQ-YRuW7MVtnPPChSk/s1600/monja-misionera-africa.gif" /></a></span></span></b></span></o:p></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div align="center"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><br /></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">DILLUNS</span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="color: #38761d; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></b><span style="color: #38761d; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/eRsZ_3_4lOA" width="320" youtube-src-id="eRsZ_3_4lOA"></iframe></div></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><br /></span></span></b><div style="text-align: start;"><div><br /></div></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"></span></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">DIMARTS</span></span></b></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="color: #38761d; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="color: #38761d; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/-fVYlYJvWUs" width="320" youtube-src-id="-fVYlYJvWUs"></iframe></div><br /></span></span><br /><div style="text-align: start;"><div style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">DIMECRES</span></span></b></span></b></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><b><span lang="CA"><b><span lang="CA"><b><span lang="CA"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><div style="color: black; font-weight: 400;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><strong><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">CREURE EN L’UTÒPIC</span></strong><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d’una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat aquest matí, que un dia, cada negre d’aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat també que, un dia, els ventres buits es podran omplir, que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària, que serà el tema principal de l’ordre del món.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat encara que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua i l’honradesa com un gran torrent.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat també avui que en totes les altres esferes de l’Estat i en tots el municipis hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia, estimaran la pietat i caminaran humilment pels camins del seu Déu.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat també que, un dia, jauran junts l’anyell i el lleó, que els homes podran descansar sota la parra i la figuera, i que ningú no tornarà a tenir mai més por.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat també avui que s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, i el terreny escabrós serà una vall, que Déu es deixarà veure, que tots el homes, aplegats, el veuran....</span></div></div><div class="separator" style="clear: both; color: black; font-weight: 400;"></div><div class="MsoNormal" style="color: black; font-weight: 400; margin: 0cm 0cm 0pt;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">Jo he somiat també que, gràcies a aquesta fe, vencerem les temptacions del desesper i encendrem una llum nova damunt les tenebres del pessimisme.</span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: right;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: right;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>Martí Luther King</span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: right;"><br /></span></div></div></span></span></b></span></b></span></b></span></div></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><br /></span></span></b></span></b></span></b></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">DIJOUS</span></span></b></span></b></span></b></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="color: #38761d; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="color: #38761d; font-family: ravie;"><span style="font-size: 18.6667px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/eo14JAmkvs4" width="320" youtube-src-id="eo14JAmkvs4"></iframe></div><br /></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><br /></span></span></b></span></b></span></b></span></b></span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;">DIVENDRES</span></span></b></span></b></span></b></span></b></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><b style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie"; font-size: 14pt;"><span style="background-color: #f4cccc; color: #38761d;"><br /></span></span></b></span></b></span></b></span></b></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/HUnlR-ydy80/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/HUnlR-ydy80?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><div style="text-align: start;"><div><strong><span style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">L’ELEFANT I EL CIRC</span></strong></div></div><div style="text-align: start;"><div><strong><span style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></strong></div></div><div class="separator" style="clear: both;"></div><div style="text-align: start;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. També a mi i, com després em vaig assabentar, a d'altres, em cridava l'atenció l'elefant. Durant la funció, l'enorme bèstia feia desplegament de pes, grandària i força descomunal... però després de la seva actuació i fins a una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava subjecte només per una cadena que agafava una de les seves potes a una petita estaca clavada al terra.</span></div></div><div class="separator" style="clear: both;"></div><div style="text-align: start;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">No obstant, l'estaca era només un minúscul tros de fusta tot just enterrat uns centímetres a terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal capaç d'arrancar un arbre d'arrel amb la seva pròpia força, podria, amb facilitat, arrancar l'estaca i fugir. El misteri és evident: Què el manté llavors? Per què no fuig?</span></div></div><div class="separator" style="clear: both;"></div><div style="text-align: start;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">Quan tènia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està ensinistrat... Per què l'encadenen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca... i només el recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa alguns anys vaig descobrir que per sort algú havia sigut prou savi com per a trobar la resposta: "L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt petit".</span></div></div><div class="separator" style="clear: both;"></div><div style="text-align: start;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit elefant subjecte a l'estaca. Estic segur que en aquell moment l'elefantet va empènyer, va tirar i va suar tractant de alliberar-se. I malgrat tot el seu esforç no va poder. L'estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va adormir esgotat i que l'endemà ho va tornar a provar, i també a l'altre i el següent... Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós no escapa perquè CREU QUE NO POT ESCAPAR. Ell té el record de la seva impotència, d'aquella impotència que se sent poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai... Mai ...va intentar posar a prova la seva força una altra vegada ...</span></div></div><div class="separator" style="clear: both;"></div><span style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="color: #38761d;"></span></span></b><br /></span><div style="text-align: start;"><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;">Cadascú de nosaltres som una mica com aquest elefant: anem pel món lligats a centenars d'estaques que ens treuen llibertat. Vivim creient que un munt de coses "no podem" simplement perquè alguna vegada ho vam provar i no vam poder. Gravem en el nostre record: No puc... No puc i mai podré. Vam créixer portant aquest missatge que ens vam imposar a nosaltres mateixos i mai més no ho vam tornar a intentar. L'única manera de saber, és intentar-ho de nou, posant en l'intent TOT EL TEU COR.</span></div><div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div></div></div><div><br /></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-39394446556144207902023-10-28T11:14:00.001-07:002023-10-29T13:24:26.860-07:00<p> <b style="color: #741b47; font-family: ravie; text-align: -webkit-center;"><span style="font-size: large;">OCTUBRE 5</span>a setmana</b></p><p><b style="color: #741b47; font-family: ravie; text-align: -webkit-center;"> </b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="color: #741b47; font-family: ravie; text-align: -webkit-center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8WEkRhxxzQIT4nHDU5GybFXuRkwcye4DlJTiGiu-mmGNiCA7t_Z80qA_sTbYiPrfG9Tkh4vxICdR-Ikhk-TjQVWIAcksbVuix1GNCGN6sxeQQEW7TZOl4tpiG9QQPEDz1aeWEMl5LhJoQID7pyVBJEuJgZSibOYO0gtV0x16DZYE7Uy62fQoBfyE2ww/s360/IMG-20231009-WA0003.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="360" height="146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8WEkRhxxzQIT4nHDU5GybFXuRkwcye4DlJTiGiu-mmGNiCA7t_Z80qA_sTbYiPrfG9Tkh4vxICdR-Ikhk-TjQVWIAcksbVuix1GNCGN6sxeQQEW7TZOl4tpiG9QQPEDz1aeWEMl5LhJoQID7pyVBJEuJgZSibOYO0gtV0x16DZYE7Uy62fQoBfyE2ww/w146-h146/IMG-20231009-WA0003.jpg" width="146" /></a></b></div><p></p><div style="text-align: -webkit-center;"><br /></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span style="color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="background-color: #ead1dc;"><b>BON DIA: AUTOESTIMA!!!</b></span></span></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span style="color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="background-color: #ead1dc;"><b><br /></b></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZc16H2__YiOUWO7h1gUHij-R-uuZr2IoBNIYplObGGPaEuTyQEiTsoFZhkeKi7aDxWFYSAw0fbv0YHnVJy6wUifg32ENPXsqE2Zrb-cBN9LSthEY61cnM7_gXeB722p5fFthL-LJITfs/s1600/autoestima-alta-si-puedo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="700" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZc16H2__YiOUWO7h1gUHij-R-uuZr2IoBNIYplObGGPaEuTyQEiTsoFZhkeKi7aDxWFYSAw0fbv0YHnVJy6wUifg32ENPXsqE2Zrb-cBN9LSthEY61cnM7_gXeB722p5fFthL-LJITfs/s320/autoestima-alta-si-puedo.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span style="color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="background-color: #ead1dc;"><b><br /></b></span></span></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span style="color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="background-color: #ead1dc;"><b style="background-color: white; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="ES" style="background-color: #ead1dc; font-family: "ravie";"><span style="color: #741b47; font-size: large;">DILLUNS</span></span></b></span></span></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span style="color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="background-color: #ead1dc;"><b style="background-color: white; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="ES" style="background-color: #ead1dc; font-family: "ravie";"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></span></b></span></span></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span style="color: #741b47; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><span style="background-color: #ead1dc;"><b style="background-color: white; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium;"><span lang="ES" style="background-color: #ead1dc; font-family: "ravie";"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/7Nfh5Q1SGg8" width="320" youtube-src-id="7Nfh5Q1SGg8"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></span></b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="ES" style="background-color: #ead1dc; font-family: "ravie";"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; color: #741b47; font-size: large;">DIMARTS</span></span></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></span></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><div align="justify"><div align="left"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><strong>HISTÒRIA D'UN SAMURAI</strong></span></div><div align="left"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><strong><br /></strong></span></div></div><div align="justify"><div style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Prop de Tòquio vivia un gran samurai d'avançada edat, que es dedicava a ensenyar als joves. A pesar de la seva edat, corria la llegenda que encara era capaç de vèncer a qualsevol adversari.<br />Certa tarda, un guerrer conegut per la seva total falta d'escrúpols, va aparèixer per allí. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació: Esperava que el seu adversari fes el primer moviment i, dotat d'una intel·ligència privilegiada per a reparar en els errors comesos, contraatacava amb velocitat fulminant.<br />El jove i impacient guerrer mai havia perdut una lluita. Amb la reputació del samurai, se'n va anar fins allí per a derrotar-lo i augmentar la seva fama.<br />Tots els estudiants es van manifestar en contra de la idea, però el vell accepta el desafiament.<br />Junts, tots es van dirigir a la plaça de la ciutat i el jove començava a insultar l'ancià mestre va tirar algunes pedres en la seva direcció, li va escopir en la cara, li va cridar tots els insults coneguts - ofenent inclòs als seus avantpassats -.<br />Durant hores va fer de tot per provocar-lo, però el vell va romandre impassible. Al final de la tarda, sentint-se ja exhaust i humiliat, l'impetuós guerrer es va retirar.<br />Desil·lusionats pel fet que el mestre acceptés tants insults i provocacions, els alumnes li van preguntar: - Com ha pogut, mestre, suportar tanta indignitat? Per què no ha usat la seva espasa, encara sabent que podia perdre la lluita, en comptes de mostrar-se covard davant de tots nosaltres?<br />El mestre els va preguntar: - Si algú arriba fins a vosaltres amb un regal i vosaltres no l'accepteu, a qui pertany l'obsequi? - A qui va intentar donar-lo - va respondre un dels alumnes. - El mateix val per a l'enveja, la ràbia i els insults - va dir el mestre -. Quan no s'accepten, continuen pertanyent a qui els portava amb si.</span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div></div></div><div style="text-align: -webkit-center;"><br /></div><div align="left"><br /></div><div style="text-align: -webkit-center;"><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; color: #741b47; font-size: large;">DIJOUS</span></span></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Avui tindrem un pensament especial per tota la gent que està patint la injusticia d'una <b>guerra</b>. No estan tan lluny de nosaltres. Posem-nos en el lloc dels nens, de la gent gran, posem-nos del costat dels innocents i preguem per tots ells.</span></div><div style="text-align: justify;"><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="background-color: white; color: #741b47; font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="color: #333333; font-weight: 400; text-align: start;">El P. Frédéric Fornos S.J., Director Internacional de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa, ha comentat que “davant la violència del nostre temps, el Papa Francesc proposa tot un mes per pregar per una difusió més gran d’una cultura de la no-violència. </span><span style="box-sizing: inherit; color: #333333; text-align: start;">La pau entre els pobles comença, de fet, en allò més concret i íntim del cor</span><span style="color: #333333; font-weight: 400; text-align: start;">, quan trobo l’altre al carrer, el seu rostre, la seva mirada, sobretot el que ve d’una altra banda, el que no parla com jo i no té la mateixa cultura, el que és estrany en les seves actituds i al qual diem estranger. La guerra i el conflicte comencen aquí i ara, als nostres cors, cada cop que permetem que la violència substitueixi la justícia i el perdó. L’Evangeli ens mostra que la vida de Jesús revela el veritable camí de la pau i ens convida a seguir-lo. És en aquest esperit que estem cridats a desarmar-nos, en el sentit de desarmar les nostres paraules, les nostres accions, el nostre odi. Preguem, doncs, com ens convida Francesc, perquè fem de la no-violència, tant en la vida quotidiana com en les relacions internacionals, una guia per a la nostra actuació”. </span></span></span></b></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><b style="background-color: white;"><span lang="ES" style="background-color: #ead1dc; font-family: "ravie";"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></span></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #ead1dc; color: #741b47; font-size: large;">DIVENDRES</span></span></b></div><div align="left" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>DÉU T'HA FET BÉ?</b></span></div><div align="left" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Mendelssohn era lleig i geperut, però la seva condició religiosa li feia dir que Déu ho havia fet tot bé.</span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">- I a tu també t'ha fet bé Déu?<br />- Com a geperut m'ha fet perfecte.</span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><em><br /><strong>Quan no es pot tenir allò que es vol, s'ha d'acceptar allò que es té<br />És una ximpleria plorar per coses que no es poden resoldre plorant.</strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><em><strong><br /></strong></em></span></div><div align="center" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;"><div align="left" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;"><b>UNA JOIA VALUOSA I ÚNICA</b></span></div><div align="left" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;"><b><br /></b></span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per a fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc desmanotat i una mica panoli. Com puc millorar? Què puc fer perquè em valorin més?</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">El mestre sense mirar-lo, li, va dir: - Ho sento noi, no puc ajudar-te, he de resoldre primer el meu propi problema. Potser després... - i fent una pausa va afegir- si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest problema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">E... encantat, mestre, va titubejar el jove, però va sentir que una altra vegada era desvalorat, i les seves necessitats postergades.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Bé, va assentir el mestre. Es va treure un anell que portava en el dit petit i donant-li al noi, va afegir - agafa el cavall que està allí fora i cavalca fins al mercat.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">He de vendre aquest anell perquè he de pagar un deute. És necessari que obtinguIs per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">El jove va agafar l'anell i va marxar. Només arribar va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès, fins que el jove deia el que pretenia per l'anell. Quan el jove mencionava la moneda d'or, alguns reien, altres li donaven l'esquena i només un vellet va ser tan amable com per a prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per a canviar-la per un anell.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un trasto de coure, però el jove que tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or va rebutjar l'oferta.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Després d'oferir la seva joia a tota persona que s'encreuava en el mercat - més de cent persones - i abatut pel seu fracàs, va pujar al seu cavall i va tornar. Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or. Podria llavors haver-la donat ell mateix al mestre per a alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i ajuda. Va entrar en l'habitació.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Mestre - va dir - Ho sento, no es pot aconseguir el que me vas demanar. Potser podria aconseguir dos o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del vertader valor de l'anell.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Què important el que has dit, jove amic - va contestar somrient el mestre -. Hem de saber primer el vertader valor de l'anell. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell per a saber-ho? Digues que vols vendre l'anell i pregunta-li quant et dóna per ell. Però no importa el que ofereixi, no se'l venguis. Torna aquí amb el meu anell.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l'anell sota la llum de ganxo amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: - Digues al mestre, xicot, que si el vol vendre JA!!!, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">- 58 MONEDES!!! Va exclamar el jove. - Sí, va replicar el joier - jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé... si la venda és urgent..</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">El jove va córrer emocionat a la casa del mestre a comptar-li el que havia passat.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Asseu-te - va dir el mestre després d'escoltar-lo - Tu ets com aquest anell: UNA JOIA, valuosa i única. I com tal, només pot avaluar-te vertaderament un expert.</span></div><div align="justify" style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: verdana;">Què fas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu vertader valor? I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit.</span></div><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div></span></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-26726831125771394232023-10-20T02:57:00.004-07:002023-10-20T02:57:56.299-07:00<p> <b style="color: #274e13; font-size: x-large; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie";">OCTUBRE 4</span></b><b style="color: #274e13; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "ravie";"><span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></b></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><div align="center" class="MsoNormal"><span style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13;"><br /></span></div><div align="center"><span style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13;"><br /></span></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: "ravie"; font-size: x-large;">BON DIA: RESPONSABILITAT !!!</span></b></div></div><div align="center"><div align="justify"><span style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-size: large;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLIPa7bSZep1cVtDvAS9lpC1dIS8IhyphenhyphenRQu0J6Z7S8GGk-pBLCN0qkJXDq0ExnpMBNglOaaUHlYcZMM7tpyAoHUCeU3PRLmrr58ISoBsv2x3oxZmPXWHbXfHj5scJqjYada2KewaISqmww/s1600/Solidaridad-01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="791" data-original-width="1200" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLIPa7bSZep1cVtDvAS9lpC1dIS8IhyphenhyphenRQu0J6Z7S8GGk-pBLCN0qkJXDq0ExnpMBNglOaaUHlYcZMM7tpyAoHUCeU3PRLmrr58ISoBsv2x3oxZmPXWHbXfHj5scJqjYada2KewaISqmww/s320/Solidaridad-01.jpg" width="320" /></a></div><span style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-size: large;"><br /></span><div style="text-align: -webkit-center;"><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large;">DILLUNS</b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="color: #38761d;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><span style="font-size: large;"><b>PASSAR DE LLARG O NO</b></span><br /></span></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="background-color: #ffffcc;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Fa uns anys van fer una prova molt curiosa en una carretera dels Estats Units. A una banda de la carretera van col·locar un cotxe que, en aparença, havia patit un terrible accident. Us podeu imaginar: un cotxe destrossat, un arbre mig caigut, vidres, fins i tot fum. Es tractava de veure com era la reacció dels automobilistes davant d’un accident. En aquella ocasió van passar bastants cotxes a tota velocitat, i alguns, fins i tot, en veure l’escena acceleraven i no en volien saber res. Al cap d’una estona va parar un vell que anava amb un cotxe tot atrotinat. Quan li va preguntar per què havia parat en lloc de continuar endavant, com havien fet els altres, el vell va contestar senzillament: “Bé; al cap i a la fi, ¿no som tots germans?”.<br />Aquesta senzilla resposta l’oblidem moltes vegades en la nostra vida, perquè ens és més fàcil passar a tota velocitat dient que aquest no és el meu problema, que frenar i tractar d’ajudar l’altre. I certament que no ens falten ocasions de donar una mà a algú que ho necessita. ¿Nosaltres som dels que passen de llarg o dels que paren i intenten ajudar?</span></div><div style="background-color: #ffffcc; text-align: -webkit-center;"> </div><div style="text-align: -webkit-center;"><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large;">DIMARTS</b></div><div style="background-color: #ffffcc; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><b>VAGA DE MANS</b></span></div><div style="background-color: #ffffcc; text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: large; text-align: justify;"><b><br /></b></span></div><div style="background-color: #ffffcc; text-align: -webkit-center;"><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">Vet aquí que una vegada les mans es van cansar de portar aliment a la boca. “¿Què és això de nosaltres sempre treballant, portant a la boca coses de menjar, i ella vinga a menjar sense treballar gens? ¡Ja n’estem cansades!” I tal com ho van decidir ho van fer: es van declarar en vaga i ja no duien cap aliment a la boca. Però molt aviat l’estómac reclamava el seu aliment, els peus començaven a afluixar per falta de força, i les mateixes mans ja no podien aguantar les coses, perquè també els faltaven les forces. Aleshores es van adonar que allò que donaven a la boca, aquesta ho retornava en forma de forces, d’energia i d’alegria de viure.<br />Seria absurd que en el cos humà alguna de les parts -com en aquest exemple- es volgués apartar de les altres i fer la vida pel seu compte: totes les parts es necessiten, cadascuna compleix la seva funció, en benefici de les altres, i no pot estar-ne separada. Seria fabulós que entenguéssim que el mateix pot passar entre les persones, i també, per tant, entre nosaltres. Tot el que aportem en benefici dels altres (diguem-li participació, solidaritat, col·laboració) és també en el nostre benefici. Hi ha molta diferència entre grups de persones, o entre diferents classes d’una escola, si en un lloc la gent aporta, participa i s’implica i en l’altre no. La diferència és el bo o el mal ambient que es crea, les poques o les moltes ganes d’estar junts, la poca o la molta il·lusió amb què es viu. Si cadascú tira per la seva banda, està assegurat un mal ambient; si cadascú compta amb els altres, s’assegura un clima de molta més il·lusió i de ganes de viure, i això ens beneficia a tots. ¿Ets una persona que pensa en els altres, o una persona egoista que només pensa en ella mateixa? La teva solidaritat en els assumptes de tots ajudarà a què tothom (no només tu) visqui amb més il·lusió.</span></div></div><div style="background-color: #ffffcc;"><br /></div></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><br /><div style="text-align: -webkit-center;"><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large;">DIMECRES</b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large;"><br /></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/T-xPNBJNQHw" width="320" youtube-src-id="T-xPNBJNQHw"></iframe></div><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large;"><b><br /></b></b></div><div style="text-align: -webkit-center;"><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large;"><b>DIJOUS</b></b></div><br /><div align="justify"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><span style="font-size: large;"><b>DE MODEL A INFERMERA</b></span><br /></span></div><div align="justify"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div><div align="justify"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">En ocasions ens presenten el món de la moda com un món elegant, refinat i de luxe, i hi ha moltes persones que tenen la il·lusió de formar part d’aquest món, per tal de poder fer grans viatges, tenir diners, roba elegant... Això ho havia aconseguit una noia francesa, alta i bonica, que als seus vint anys va començar a treballar amb un famós modista francès. Al llarg de set anys va viure en un ambient de prestigi, de maquillatge... de “paradís”, com defineixen alguns aquest tipus de vida. Però aquesta jove no era feliç. El seu cap no li servia només per portar i lluir uns pentinats sofisticats, també li servia per pensar en els altres... I un dia va decidir actuar i va acudir a una associació francesa, manifestant que volia ser infermera per ajudar els qui pateixen i per tenir cura dels més indefensos, els nens. Va haver de passar un examen d’ingrés i va aprovar. Aleshores va començar per a ella un període molt dur: estudis, preparació, contacte amb els malalts, compartir el seu sofriment... El primer sou que va rebre era deu vegades menys que el que guanyava com a maniquí. I més endavant encara es decideix a treballar amb els qui són encara més pobres, i se’n va al Tercer Món. Les últimes notícies que es van saber d’ella eren que va anar a una ciutat en la frontera entre Paquistan i Afganistan atenent els refugiats de guerra. La vida que portava no era, lògicament, com la d’abans. Ja no es dedicava a lluir la bellesa del seu cos amb creacions de luxe; ara lluïa la bellesa de la seva ànima, lluitant perquè aquells nois tinguessin una esperança de futur, treballant per la subsistència dels més pobres, dels qui pateixen l’exili i la guerra.<br />A vegades implicar-se no és còmode, ni és un “joc de nens”, perquè suposa renunciar a coses, “embolicar-te” en unes altres... però amb les ganes de ser tu més feliç i d’ajudar els altres i fer-los més feliços. Està molt bé participar i implicar-se, però no per aparentar, no per lluir-se... sinó per ajudar de veritat.</span></div><div align="justify"><br /></div><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><br /></span><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"> </b><b style="background-color: #cfe2f3; color: #274e13; font-family: ravie; font-size: x-large; text-align: -webkit-center;">DIVENDRES</b><br /><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><br /></b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/zON0wDD7VJY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/zON0wDD7VJY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><br style="font-size: 18.6667px;" /></b></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><br /></b></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><br /></b></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><br /></b></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><br /></b></div><div align="justify" style="background-color: #ffffcc;"><b style="color: #38761d; font-family: ravie; font-size: 18.6667px; text-align: -webkit-center;"><div align="justify" style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-weight: 400; text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><span style="font-size: large;"><b>PREOCUPAR-SE PEL SOFRIMENT DELS ALTRES</b></span><br /></span></div><div align="justify" style="color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-weight: 400; text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium; font-weight: 400; text-align: justify;">Una gran fam s'havia apoderat d'aquella ciutat. Ja feia molts mesos i mesos que no plovia sobre la terra seca; els arbres es morien, les fonts deixaven de rajar aigua, els horts no produïen aliments, els ocells desapareixien... I les persones es veien obligades a menjar el que podien. Enmig d'aquesta situació, una persona que passeja pel carrer troba un amic seu, un personatge famós en la ciutat, perquè posseïa moltes riqueses. Però el troba en un estat lamentable, mal vestit i totalment demacrat. Per això queda sorprès i li pregunta:<br />-Què és el que t'ha passat, perquè estiguis en aquest estat tan lamentable? Has perdut totes les riqueses que tenies?<br />L'altre, enfadat, li contesta:<br />-¿És que no veus el que està passant en la nostra ciutat i en la nostra comarca? ¿No veus que no plou, que estem sotmesos a la més gran misèria, i que alguns ja comencen a morir de fam?<br />-I per què et preocupes? A tu no et passarà res. Tu ets ric i no moriràs en la misèria.<br />I l'home ric li acaba dient:<br />-La persona que té un bon cor no es queda quieta quan els seus companys tenen alguna dificultat. A mi no m'està deixant demacrat la fam, sinó la preocupació per aquells que s'estan consumint a causa de la misèria. A la persona de bon cor també l'afecta el sofriment de les altres persones, i és capaç de compartir el dolor dels altres. Quan veig que al meu voltant hi ha persones a punt de morir de fam i de set, sóc incapaç de menjar res. Tinc pànic als aliments, i només penso en com fer per poder solucionar el greu problema dels meus veïns. Per això em trobes en aquest estat tan lamentable.<br />No es tracta d'exagerar i d'estar sempre angoixats i patint, preocupats perquè altres ho passen malament (com el personatge d’aquest conte). Sí que es tracta, però, de tenir una mica de sensibilitat pels problemes dels altres. Es tracta de créixer en solidaritat, de sortir de la nostra comoditat i de pensat una mica en els altres. Es tracta de què els altres puguin trobar una mica de llum i d'esperança en nosaltres.</span></b></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-60194854979289152622023-10-11T04:35:00.000-07:002023-10-11T04:35:38.172-07:00<p> <span style="font-family: Fredoka One; font-size: large;"> </span><span style="font-family: Permanent Marker;"><b style="color: #38761d; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: large;">OCTUBRE </span></b><b style="color: #38761d; text-align: center;"><span lang="CA" style="font-size: large;">3</span><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-size: x-small;">a setmana</span></span></b></span></p><div align="center"><span style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker;"><br /></span></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: x-large;">BON DIA: RESPECTE !!!</span></b><br /><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b></div><div align="center"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAw7LRm-E1wfggL-tlNdXdZYPI6iklM_uT_ai0pzr0XGDpPxCO2FYZCrNd78OxdlGZHkpo5ZlrIt_kpCXAtrx5RzXTEsD7dCEwlx_tvHzcfICAJidJ4pK3WPaH0vY8XxtzMAP-xos_BRs/s1600/954cfcd1dc86c3cc2dd8adc478e86263.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAw7LRm-E1wfggL-tlNdXdZYPI6iklM_uT_ai0pzr0XGDpPxCO2FYZCrNd78OxdlGZHkpo5ZlrIt_kpCXAtrx5RzXTEsD7dCEwlx_tvHzcfICAJidJ4pK3WPaH0vY8XxtzMAP-xos_BRs/s320/954cfcd1dc86c3cc2dd8adc478e86263.jpg" width="320" /></a></div><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><br /></span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;">DILLUNS</span></b><br /><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/aagSeFduqRo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/aagSeFduqRo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div></div><div align="center"><br /><div class="MsoNormal"><br /></div></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;">DIMARTS</span></b><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><b><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><br /></span><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">NO OBLIDAR ELS QUI TENIM AL COSTAT</span></b></span></div><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;"> Recordo un acudit gràfic que va sortir en la premsa. L’escena que es veu és una zona desèrtica, sense un arbre ni una sola herba, i amb dues persones –pare i fill-, les dues amb un cos esquelètic, assegudes al terra sense forces. El pare diu al fill: “Fill meu, tu què seràs quan siguis gran?” I el noi li contesta: “Astronauta, així podré beure aigua”. L’acudit està inspirat en una de les notícies del moment: “La NASA busca aigua en la lluna”. Alguna vegada hem fet comentaris sobre el progrés de l’home en la investigació de l’espai, i un comentari positiu. Ara no direm el contrari... Simplement afegim que no seria just que la part més avançada de la humanitat es preocupés només de l’espai exterior a la Terra, invertint molts diners en aquestes investigacions, i s’oblidés de la gran part del món que pateix perquè no té cobertes les necessitats més elementals. Està molt bé gastar diners en intentar buscar aigua a la lluna, i en intentar construir-hi un espai per habitar les persones. Però cal no oblidar que moltes persones a la terra no tenen aigua suficient ni llocs dignes per viure. </span></div><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Igualment nosaltres. Hem de descobrir, conèixer i, sobretot, aprendre a respectar persones i formes de vida diferents de nosaltres, i algunes potser ens queden lluny. Però no hem d’oblidar les persones i les formes de vida que tenim ben a prop de nosaltres: són les que primer hem de conèixer, descobrir... i respectar.</span></div></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;">DIMECRES</span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div align="center"><div style="text-align: left;"><span face=""Trebuchet MS", sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana; text-align: justify;"><b>LA FORÇA DELS ARGUMENTS...</b></span></div><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: white;"><span style="text-align: justify;"></span></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="background-color: white; font-family: verdana;">Un home amb una escopeta li va dir a un ocell:<br />-Això que diuen que la caça és un esport cruel és una bajanada. Poso la meva habilitat contra la teva astúcia; això és tot. És un joc net.<br />-Tot el que vulguis –va dir l’ocell-. Però no vull jugar-hi.<br />-Per què no? –va dir l’home de l’escopeta.<br />-És un joc net, com tu dius –li contestà l’ocell. Les possibilitats són les mateixes. Però fixa’t en el premi. Si tu guanyes, em guanyes a mi... Però jo, què hi guanyo?<br />Entre persones pot passar igual. També entre nosaltres: aquells que, per sistema, “abusen” dels altres (perquè tenen més poder, més força que ells) sempre troben arguments per enfrontar-se amb els més dèbils; i l’únic que demostren és això: que tenen més força física, però res més; i només per això es consideren superiors i es creuen amb el dret de passar per sobre dels altres.<br />En la breu història explicada, el caçador, com que no troba resposta lògica a la pregunta que li fa l’ocell, opta per disparar contra ell. És l’actitud de molts que responen amb agressivitat o amb violència quan es troben amb plantejaments que no són capaços de contestar. Moltes vegades la violència que fa servir una persona forta contra una altra de més dèbil indica, de fet, que se sent inferior a ella; i, com que és incapaç d’una resposta lògica i coherent, opta per fer servir la violència, que és l’únic llenguatge que sap utilitzar. Tristament, es fan servir moltes vegades els arguments de la força, en lloc de la força dels arguments. I la “força bruta” domina sobre la raó. Justament com entre els animals.</span></div><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;">DIJOUS</span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center"><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/EEGKp9AFcQU" width="320" youtube-src-id="EEGKp9AFcQU"></iframe></div><br /></b><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;"><br /></span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;">DIVENDRES</span></b></div><div align="center"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: verdana;"><br /></span></b></div><div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;"><b>ABUSAR DE L’INDEFENS</b></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Una vegada una persona gran estava "fardant" davant d'uns amics de què havia enganyat un home invident, quan li havia comprat uns números del sorteig de l'ONCE. La persona invident va confondre unes monedes, i el comprador va marxar amb més diners dels que li corresponien. El més greu és que aquest, quan ho explicava, ho feia com si es tractés d'una gran gesta. Un dels qui escoltaven la seva història li va dir que davant d'ell no tornés a explicar coses semblants, que no es pensés que una persona és més persona quan se sap aprofitar dels indefensos, i que d'això no hauria de "fardar", sinó que n'hauria de tenir vergonya.</span></div><span style="font-family: verdana;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"></span><br /></span><div style="text-align: left;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-family: verdana;">Tots, alguna o altra vegada, podem aprofitar-nos d'algunes situacions amb persones més febles i més indefenses que nosaltres. Però no és just que ho fem. Serem més persones si som capaços de mirar més enllà del nostre propi interès i de la utilitat que podem treure dels altres, i si ens preocupa tenir molt en compte el respecte i la dignitat que ens mereixen les altres persones, sigui qui sigui. És fàcil aprofitar-se d'altres, és temptador utilitzar-los per benefici propi. No és tan fàcil, a vegades, respectar la seva dignitat, per sobre de tot.</span></div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"></span></div><div style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: large;"><br /></span></b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="left" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></span></div><div align="left" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif"><span style="font-family: verdana;"><b>LA FIRA DE LES RELIGIONS</b> </span></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana;">El meu amic i jo vam anar a la fira: la "FIRA MUNDIAL DE LES RELIGIONS". No era una fira comercial. Però la competència era ferotge i la propaganda sorollosa.<br />Els fulletons de la parada jueva deien que Déu es compadia de tots i que els jueus eren el seu poble escollit. Cap altre poble no era tan escollit com ells.<br />En la parada musulmana van saber que Déu era misericordiós amb tothom i que Mahoma era el seu únic profeta. Que la salvació s'obté escoltant el profeta de Déu.<br />El missatge de la parada cristiana era: Déu és amor i no hi ha salvació fora de l'Església. O bé s'entra a l'Església, o bé es corre el perill de la condemna eterna.<br />En sortir vaig preguntar al meu amic què en pensava de Déu. -Que és intolerant, fanàtic i cruel-, em respongué.<br />En arribar a casa vaig dir a Déu: -Com pots suportar aquestes coses, Senyor? No veus que han estat usant malament el teu nom durant segles?<br />I és com si Déu em digués: Jo no vaig ésser qui va organitzar la fira. Fins i tot m'hauria fet vergonya visitar-la.</span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span> </span><span> </span></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b style="background-color: transparent; text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;"><br /></span></b></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b style="background-color: transparent; text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;"><br /></span></b></span></div><div align="justify" style="background-color: white;"><span face="Trebuchet MS, sans-serif" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b style="background-color: transparent; text-align: center;"><span lang="CA" style="background-color: #b6d7a8; color: #38761d; font-family: Permanent Marker; font-size: large;"><br /></span></b></span></div></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-38579855049581075262023-10-06T04:50:00.002-07:002023-10-06T04:50:28.787-07:00<p> <span style="color: red;"> </span><span style="font-size: medium;"><span style="color: red;"> </span><span style="color: #cc0000;"> <b style="text-align: center;"><span style="font-family: "ravie";">OCTUBRE </span></b><b style="text-align: center;"><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span>2</span><span>na Setmana </span></span></b></span></span></p><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000;"><br /></span></div><div align="center"><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #fce5cd; color: #cc0000; font-size: x-large;">BON DIA: PENSEM EN ELS ALTRES !!!</span></span></b><br /><b><span lang="ES" style="font-family: "ravie";"><span style="background-color: #fce5cd; color: #cc0000; font-size: x-large;"><br /></span></span></b></div><div align="center"><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh9AU6mgJxITCWROgtpitXtwja1dGGL3ZQa0DrofNqANu22biHapArQOfba-OYJ7tMQgiD0-dgi9OV7Su-S01u07XXjr5sgCL94m1jAhYfSYAlIAvhHbvTNSc3OXWehbROYgYw3Flw4NU/s1600/http_%25252F%25252Fi.huffpost.com%25252Fgen%25252F1938140%25252Fimages%25252Fn-AMISTAD-628x314.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="630" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh9AU6mgJxITCWROgtpitXtwja1dGGL3ZQa0DrofNqANu22biHapArQOfba-OYJ7tMQgiD0-dgi9OV7Su-S01u07XXjr5sgCL94m1jAhYfSYAlIAvhHbvTNSc3OXWehbROYgYw3Flw4NU/s320/http_%25252F%25252Fi.huffpost.com%25252Fgen%25252F1938140%25252Fimages%25252Fn-AMISTAD-628x314.jpg" width="320" /></a></div><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div align="center"><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";">DILLUNS</span></b></div><div align="center"><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";"><br /></span></b></div><div align="center"><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/wz2GEoyjWV8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/wz2GEoyjWV8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></span></b></div><div align="center"><br /></div><div style="text-align: center;"><div class="MsoNormal"><div><b><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-size: large;"><br /></span></b></div><div><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";">DIMARTS</span></b></div><div><b><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="CA" style="font-size: large;"><span style="color: #cc0000; font-family: ravie;"><br /></span><div style="text-align: left;"><b><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;">COMUNITATS D’EMAÚS</span></b></div></span></b></div></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: left;"><br /></div><b style="color: #783f04;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"></span></b></span><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium; text-align: left;">Un capellà de França va ser el fundador d’unes comunitats de persones que treballen recollint roba vella, ferros, papers, mobles, etc. És a dir: fan de drapaires. Reciclen el material que recullen i el posen a la venda, i el que treuen de la venda d’aquests productes el dediquen a ajudar les persones que més pateixen, sobretot els qui no tenen casa. En una ocasió un jove va trucar a la porta d’aquest capellà, per avisar-lo que prop de casa seva un home s’havia intentat suïcidar. “No és mort –li va dir-. A veure si pot fer alguna cosa per ell”. I tots dos es van dirigir al lloc dels fets. L’home acabava de sortir de la presó; no tenia ningú: ni familiars ni amics; i va decidir acabar amb la seva vida. En aquesta ocasió el capellà no li va dir el que deia a d’altres que estaven en alguna dificultat important (“Et donaré un cop de mà”). El que li va explicar va ser, més o menys: “No puc donar-te absolutament res. A les nits treballo per les mares abandonades, per la gent que no téun lloc per viure, pels nens que estan malalts. Jo també estic malalt i no puc més. ¿Em vols ajudar? Abans d’acabar amb la teva vida, ¿vols donar un cop de mà a tota aquesta gent que espera l’ajuda d’algú?”</span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><span lang="CA"></span></span><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquell home es va repensar la seva decisió. No es pot deixar de viure quan hi ha tant per fer, i quan continua existint l’única raó per viure: els altres. Aquell home va ser un punt de partida, una peça fonamental per a la creació de les comunitats de què parlàvem al començament, anomenades les “Comunitats d’Emaús”. Ja fa temps que estan repartides per tot el món, i la seva actuació amb les persones més necessitades és admirada i imitada per molts. </span></span></div><span lang="CA"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif">Pensar en els altres pot donar sentit a la nostra vida.</span> </div></span></span></div></div><div align="center"><b style="color: #783f04; font-size: x-large;"><span style="font-family: "ravie";"><br /></span></b><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";">DIMECRES</span></b><br /><br /><div class="MsoNormal"><div><b><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" lang="FR" style="font-family: verdana; font-size: medium;">PAISSATGE IMAGINARI</span></b></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA"></span></span><br /></span><div style="text-align: justify;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span lang="CA">Hi havia una vegada dos homes en la mateixa petita habitació d’un hospital, tots dos amb malalties greus. L’habitació tenia una finestra que donava a l’exterior, al costat de la qual dormia un dels malalts, que, per qüestions de tractament, havia de seure al llit durant una hora a la tarda. La resta del dia la passava estirat al llit, igual que el seu company d’habitació. </span><span lang="FR">Totes les tardes, quan l’home del costat de la finestra es col•locava assegut fent els seus exercicis respiratoris, passava tota l’estona descrivint el que veia per la finestra: un parc amb el seu petit estany, els ànecs nedant, els nens jugant, els grups d’avis xerrant, els arbres, els jardins, els trossos de gespa verda... </span><span lang="CA">I al fons, per sobre de l’última filera d’arbres, una bonica panoràmica de la ciutat destacant sobre el color clar del cel. I l’altre home anava escoltant les descripcions del seu company d’habitació, fruint cada minut de tot el que li explicava. Amb aquelles explicacions sentia com si pràcticament veiés el que passava a l’exterior. Però desitjava també ell poder-ho contemplar directament. Un dia va veure, amb una certa alegria, que el seu company era traslladat a una altra habitació, i no li importava si el motiu era perquè havia empitjorat, i tampoc no es va molestar en preguntar. Però de seguida que va tenir l’oportunitat, va demanar si el podien canviar al llit del costat de la finestra. Així van fer-ho, i ell, quan es va trobar sol, el primer que va fer va ser incorporar-se, amb un gran esforç, per poder mirar per la finestra. I va veure que al seu davant hi havia només la paret blanca de l’altre edifici de l’hospital, i un carreró estret que el separava de l’edifici on estava la seva habitació.</span></span></span></div><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Deia la mare Teresa de Calcuta: “Moltes vegades podem fer mal a alguna persona sense motiu, menyspreant la seva companyia, quan l’únic que tracta és d’animar-nos i de fer-nos veure la vida d’una manera millor”. </span></div><div style="font-size: x-large; text-align: left;"><br /></div></span></span></div></div><div style="text-align: center;"><b style="font-size: x-large;"><span style="color: #cc0000; font-family: "ravie";">DIJOUS</span></b><br /><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><br /><div style="text-align: left;"><div><span style="color: #783f04;"><b><span lang="CA" style="color: black;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">IRRADIAR LLUM</span></span></b></span></div></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: left;"><br /></div><span style="color: #783f04;"><span lang="CA" style="color: black;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"></span></span></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="color: #783f04;"><span lang="CA" style="color: black;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl·lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. </span></span></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><span><span lang="CA" style="color: black;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif"></span></span></span><b style="color: #783f04;"><span></span></b></span><div style="text-align: justify;"><span style="color: #783f04;"><span lang="CA" style="color: black;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il·lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il·lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></div><span style="color: #222222; font-family: ravie; font-size: 24px; font-weight: 700;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div><div style="text-align: center;"><br /><span style="color: #783f04; font-family: "ravie";"><span lang="CA" style="color: black;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-size: large;"></span></span></span></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-5583630013448109442023-09-25T14:35:00.006-07:002023-10-02T00:22:00.308-07:00<p><b> <span style="font-family: "Architects Daughter"; font-size: large; text-align: center;">Estimats alumnes i companys, ja fa dies que hem iniciat la meravellosa aventura del nou curs 2023-24</span><span style="font-family: "Architects Daughter"; font-size: medium; text-align: center;">. </span><span style="font-family: "Architects Daughter"; font-size: large; text-align: center;">Només ens faltava posar en marxa els nostres...</span></b></p><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><div align="center" class="MsoNormal"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; line-height: 21.4667px;"><span style="font-size: 18.6667px;">OCTUBRE 1</span><span style="font-size: x-small;">a setmana</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal"><span style="color: #cc0000;"><b><span style="background-color: yellow; font-family: "ravie"; font-size: 14pt; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><span style="font-family: "ravie"; font-size: x-large;"><b style="background-color: yellow;">BENVINGUT I BON DIA: ESFORÇ !!</b></span></span></div></div><div><span face=""verdana" , sans-serif" style="color: red;"> </span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFvKEoki1MHi3jHO9uCeuHNwpWl-UxmKYd2VEvjSnIjX-xD2NeeOtBECgsJSLkN60w4sJtt8RkeDqYjsn57Is5Y1dSJHQMICcuwN3NUQkdPxQTQKTVABMK13tp7dqIkjqPNG3g9knr8E7JCvqfEVXYgp1unCQP1lXKwrwuziTR4sO2MfVKnXjmLbE-a-Q/s640/mindfulness-nl-36.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="640" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFvKEoki1MHi3jHO9uCeuHNwpWl-UxmKYd2VEvjSnIjX-xD2NeeOtBECgsJSLkN60w4sJtt8RkeDqYjsn57Is5Y1dSJHQMICcuwN3NUQkdPxQTQKTVABMK13tp7dqIkjqPNG3g9knr8E7JCvqfEVXYgp1unCQP1lXKwrwuziTR4sO2MfVKnXjmLbE-a-Q/s320/mindfulness-nl-36.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DILLUNS</span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: Architects Daughter;"><b>L'orquestra no estava a punt</b></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: "Architects Daughter";"><span style="font-size: medium;">Un bon dia els amos d'un teatre van decidir fer un concert. A l'escenari, van posar cadires, faristols i partitures amb les melodies que volien que l'orquestra interpretés. Van anar trobant músics com van poder i els van proposar de fer el concert. Van buscar també un famós director.</span></span></div><div style="margin-bottom: 12pt;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Architects Daughter; font-size: medium;">El primer dia de l'assaig, el director estava col·locat en el seu lloc, esperant l'arribada dels músics. Aquests van anar entrant en petits grups i van ocupar els seus llocs. El director els va indicar la partitura que havien d'interpretar i va començar a dirigir. Va ser terrible. El famós director es va desesperar al cap de només dos minuts. Allò no podia sonar de cap de les maneres. Era impossible. Ho va veure tan negre que va cridar els responsables del teatre i els va dir: "Després de veure com toquen aquests músics, no em comprometo a preparar cap concert. Com a molt aviat, podrem començar a assajar dintre de tres mesos. Abans no. Ho sento, però m'agrada fer les coses ben fetes". I després va dir als músics: "Impossible fer un concert de la manera com esteu tocant. Cadascú ha de preocupar-se de fer-ho bé, no ha d'estar pendent de com ho fan els altres. I més o menys, però tothom ha de perfeccionar la seva forma d'interpretar. De manera que, cadascú a estudiar a fons la partitura i a practicar més amb el seu instrument. Hi ha molt per corregir encara. He vist que hi ha quatre o cinc que no tenen ganes; hem de veure quin serà el seu paper en aquesta orquestra. El cas és que vull comptar amb ells. També he vist alguns que tenen moltes dificultats; és igual: que no es desanimin, que demanin ajuda, si cal, a mi o als altres músics; però també compto amb ells per fer el concert. Hi ha feina per a tothom, de manera que... tots a treballar!" I els va acomiadar amb un somriure.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Architects Daughter; font-size: medium;">Els músics ho van entendre, i també els responsables del teatre. No es podia improvisar un concert en pocs dies. Calia més treball personal. No estaven desanimats. El somriure del director els havia donat entusiasme. Sabien que podien confiar en ell, i això els donava una certa seguretat. I cadascú es va posar a treballar per poder aportar el millor de la seva música quan arribés el moment d'assajar. Que cadascú miri què ha de fer per millorar la seva aportació a l’ambient que l’envolta.</span></div></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIMARTS</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/MkS1SBPHN44/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/MkS1SBPHN44?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="background-color: white; font-size: x-small;">carros de foc</span></div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIMECRES</span></b></div><div><span><span style="background-color: white; font-family: Architects Daughter; font-size: large;"><b>El tresor</b></span></span></div></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: Architects Daughter; font-size: medium;">Hi havia una vegada un home que es guanyava la vida treballant en el camp, era amant de la terra i del seu treball. Ja era gran, i no es pot dir que fos molt ric, però treballant de valent havia aconseguit comprar una bona vinya que, en aquells temps, li permetia poder tenir el suficient per viure la seva família. També amb esforç, ell i la seva dona havien criat dos fills. I aquí estava precisament la més gran preocupació de l’home: els dos nois no manifestaven de cap manera tenir el mateix interès que el seu pare pel treball en el camp. Un dia, quan aquest bon home va notar que arribava al final dels seus dies, va cridar els seus fills i els va dir: “Fills meus, us he de revelar un secret; a la vinya hi ha amagat un tresor que serà suficient perquè pugueu viure feliços i tranquils amb la vostra mare quan jo hagi mort. Busqueu el tresor i, quan ja estigueu sols, repartiu-lo entre vosaltres com a bons germans”.</span></span></div><span style="font-size: medium;"><span lang="CA"><span style="font-family: Architects Daughter;">Pocs dies després l’home va morir, i els dos nois van anar de seguida cap a la vinya, amb bones aixades, pics i pales, i van començar a remoure profundament la terra de la vinya. Van estar buscant dies i dies, perquè la vinya era gran i no sabien on el seu pare havia amagat el tresor del qual els havia parlat. Al final van veure que havien llaurat tota la terra sense haver trobat cap tresor, i van quedar desil·lusionats. Però després d’algun temps van comprendre el significat de les paraules del seu pare. De fet, aquell any la vinya va donar una gran quantitat de bon raïm, justament perquè havia estat ben treballada. Aquell any, doncs, van poder vendre bé el producte que havien recollit i van obtenir els seus primers guanys importants, que es van poder repartir com a bons germans, tal com el pare els havia dit. Vista l’experiència, ja no van deixar de treballar: havien entès que el tresor més gran per a la persona està en el fruit del seu treball.</span></span></span><br /><br /><div class="MsoNormal"><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIJOUS</span></b><br /><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b><div class="separator" style="clear: both;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/3Y1Z4yx97kM/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/3Y1Z4yx97kM?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div><br /></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><span face=""trebuchet ms", sans-serif" style="background-color: white; font-size: x-small;">persigue tu objetivo</span><br /><span face=""trebuchet ms", sans-serif" style="background-color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: center;"><b><span style="background-color: yellow; color: #cc0000; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;">DIVENDRES</span></b><br /><b><span style="background-color: yellow; color: #38761d; font-family: "ravie"; font-size: large; line-height: 21.4667px;"><br /></span></b></div><div><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: Architects Daughter;"><b>Superant dificultats</b></span></span></div><span style="font-family: Architects Daughter;"><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-size: medium;">Unes colònies d’estiu, una excursió de dos dies, que suposa, per tant, acampar i dormir fora de la casa de colònies. El grup surt content cap a la seva meta. L’alta muntanya és imprevisible i el temps canvia ràpidament. Plou; adolescents i monitors caminen sota la pluja. En el moment de plantar les tendes deixa de ploure una estona, i aprofiten per muntar-les ràpidament: mai no ho havien fet amb tanta rapidesa. De seguida torna la pluja i el vent fort. Però a aquella colla de nois i noies no els importa; han superat una primera dificultat i estan contents. L’endemà tornen al lloc de la casa de colònies; estan ben cansats, però satisfets. Expliquen com van haver de muntar les tendes, com van fer el sopar i els àpats de l’altre dia, els problemes que els van causar la pluja i el vent... I ho expliquen tot amb satisfacció: han hagut de superar dificultats, ho han aconseguit, s’han ajudat com a grup, i això els ha fet créixer. Es nota que han “carregat” la seva il·lusió.</span><br /><span face=""trebuchet ms" , sans-serif" style="font-size: medium;">¿Com podem viure amb il·lusió i on hem de posar el nostre esforç? En el que hem explicat avui tenim un exemple ben clar: hem de saber valorar la capacitat que tenim de superar dificultats; segur que aquesta capacitat de superació ens fa viure amb il·lusió, i ens serà també un estímul per continuar esforçant-nos.</span></span><div><span style="font-family: Architects Daughter;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: Architects Daughter;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div><br /></div><div><div style="margin-bottom: 12pt; text-align: center;"><div><span style="font-family: Architects Daughter; font-size: medium;"><br /></span></div></div><span style="font-family: Architects Daughter;"></span></div>.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1684976788297398870.post-12698021104288151162023-09-25T12:05:00.001-07:002023-09-25T12:05:28.987-07:00<div style="text-align: center;">
<b>OCTUBRE - 5a SETMANA</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>DILLUNS</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>MIRADA POSITIVA</b><o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju4FTLFHVZXSEAJi9BAdbNNCva5r86XwPJDl2b7KkHfn9f_4gN4ZSux4d7JOTko7BJIP8bTd5nBmNxaWFYS_9srPgFakTgLncqDtGmiMePYJNouUkrUIswn9xYdvLD7ZfbW_6uoc7xwpo/s1600/1266407158555_f.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju4FTLFHVZXSEAJi9BAdbNNCva5r86XwPJDl2b7KkHfn9f_4gN4ZSux4d7JOTko7BJIP8bTd5nBmNxaWFYS_9srPgFakTgLncqDtGmiMePYJNouUkrUIswn9xYdvLD7ZfbW_6uoc7xwpo/s1600/1266407158555_f.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify;">
La sala de butaques d’aquell petit local d’unes dues-centes places estava pràcticament plena. Tothom volia escoltar les paraules d’aquella persona, que s’havia fet famosa per les coses interessants que deia en forma de consells i d’orientacions per a la vida. Aquell dia va començar la seva conferència ensenyant al públic un bitllet de cent euros, a la vegada que deia: “Qui vol aquest bitllet?”. Moltes mans es van aixecar, entre somriures i comentaris. Després va dir: “D’acord; és possible que el doni a algú de vostès. Però abans deixin que li faci això”. I va fer una bola amb el bitllet, que va quedar ben arrugat. Aleshores va insistir: “Qui vol encara el bitllet?”. I les mans es van tornar a aixecar. “Molt bé- va continuar- I si li faig això?” Va deixar caure al terra el bitllet i el va començar a trepitjar. Després el va agafar i el va tornar a ensenyar al públic tal com havia quedat (brut, més arrugat, deslluït i rebregat), mentre preguntava: “I així, encara el volen?” I les mans es van mantenir aixecades. Aleshores els va dir: “És molt important el que acabem de fer. No importa el que jo li hagi fet al bitllet; vostès el volen igual, perquè el seu valor no ha canviat: continua valent els mateixos cent euros. Moltes vegades en la nostra vida caiem, ens equivoquem, la ‘pifiem’ amb els altres o amb nosaltres mateixos, i arribem a tenir la sensació que no valem res. Però no importa el que ens hagi passat o el que ens pugui passar, no importa el que hàgim fet o deixat de fer... Mai no perdrem el valor que tenim . Bruts o nets, decidits o indecisos, acovardits o valents, sempre som valuosos... No els sembla això fabulós? I no els semblaria fabulós que tots sabéssim mirar els altres i a nosaltres mateixos amb mirada positiva? Sempre podríem tornar a començar, tornar-ho a intentar, sempre ens donaríem una altra oportunitat...”<o:p></o:p></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "ravie";">DIMARTS<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">You tube: Hoy te toca ser feliz 4’17 video amb lletra de Mago de Hoz<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/qDbG50f35N0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="EN-US" style="font-family: "ravie";">DIMECRES<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"> you tube: Disney Pixar short Day and night (5 m’ 16 ) <o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5Z8SXjEu7fg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "elephant" , serif;"><br /></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "ravie";">DIJOUS<o:p></o:p></span></b></div>
<b>BONS AMICS<o:p></o:p></b><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 12pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div class="separator" style="clear: both; margin: 0px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCvvRS2-q3n38akFLC2z_CvBF34dzr31WvxpgBMCOGP9S11qhIFNYphVDcpAh1VM8Fa3bxymVJJ8Pp9DrDamcGj_6y9DcNimz8kARMWz_v5i_vu8FR2rZzlPGC5Twzmh26kyWKyHxCMjk/s1600/amistat1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCvvRS2-q3n38akFLC2z_CvBF34dzr31WvxpgBMCOGP9S11qhIFNYphVDcpAh1VM8Fa3bxymVJJ8Pp9DrDamcGj_6y9DcNimz8kARMWz_v5i_vu8FR2rZzlPGC5Twzmh26kyWKyHxCMjk/s1600/amistat1.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a></div>
<div style="margin: 0px;">
Aquella noia patia pel seu físic. Se sentia una noia desgraciada perquè el seu cos no li agradava i pensava que ningú no es fixaria en ella i que no la considerarien “maca”. Però la seva sort era que tenia un bon grup d’amics i amigues. Amb ells es va anar adonant que tenia més de positiu que de negatiu. Un dia el grup comentava com es veien els uns als altres.<span> </span><span lang="FR">I un noi li va dir: “Tu ets una noia maca, agradable i, a més, inspires confiança”.<span> </span></span>A ella mai se li havia passat pel cap que això fos cert, o que algú ho digués sincerament (de fet, és una cosa que no ens sentim dir tots els dies). Des d’aleshores aquella noia es mira més al mirall, somriu més, és més oberta, mira sense enveja els altres i sempre diu allò que veu de positiu en cadascú. Va aprendre que reconèixer allò de bo que són o que fan els altres, és fer-los més feliços, i crea un ambient ple d’optimisme. Les felicitacions, si són sinceres, ens animen a tothom, i ens fan sentir-nos estimats. I qui se sent estimat, també estima.</div>
</div>
.http://www.blogger.com/profile/05777120506153277665noreply@blogger.com0