MAIG 1a setmana

         BON DIA:  GENEROSITAT !!!    

                                                                 DILLUNS

                                       

DIMARTS

DIMECRES

SER LLUM

Una mestra d’escola que va passar dos mesos en un esplai d’un dels barris més pobres de Tijuana a Mèxic va enviar aquest text a una revista. Té un to entre poètic i reflexiu: "Vaig veure una mà demanant i uns ulls plorant, i els infants perduts pels carrers, i d’altres treballant. No vaig trobar el somriure a la seva boca, no vaig veure consol en el seu plor, ni esperança en els seus ulls; no hi havia ball, ni cant. Vaig patir en veure tant dolor, en veure tanta tristesa, en veure tanta injustícia, tanta misèria i pobresa. Jo no vaig veure nens alegres, ni nens jugant, els vaig veure sobrevivint, durament treballant. Ignoren quin futur els espera, i ni saben si en tindran. Lluiten per una mica d'aigua, per una mica de pa. Ajuda'ls, pensa en ells, estima'ls que t'estimaran.
I a tots vosaltres, missioners  i voluntaris que sereu sempre una llum brillant per a aquesta gent, per tot el que heu donat... MOLTES GRÀCIES!
En la mesura que puguem, procurem contribuir a què els missioners i voluntaris puguin continuar sent una llum brillant (com diu la persona de la carta) per a tanta gent que només veu foscor en la seva vida. Qui sap si un dia seràs tu el voluntari que ajuda en un lloc llunyà?

DIJOUS

AJUDANT A GUANYAR

 El fet que s’explica del famós director de cinema Steven Spielberg pot ajudar a entendre una mica la raó per la qual en les seves pel·lícules acostuma a mostrar la bondat d’alguns dels seus personatges. Ell ha dit:
-Un dia a l’escola de primària vam fer una cursa. Tota la classe havia arribat a la meta excepte dos alumnes: un nen amb deficiències psíquiques i jo. Ell anava uns quaranta metres darrere meu. Només en faltaven cent per a la meta. Des d’allà, tota la classe va començar a animar el noi deficient, cridant-li perquè em guanyés. Va ser com si li donessin vida per primera vegada i va començar a córrer més, però no tant com per guanyar-me. I jo pensava: “¿Com m’ho faré per tirar-me a terra i que sembli que he caigut?” Però em vaig ensopegar de debò, vaig caure de cara i em vaig esgarrapar el nas. Tots van cridar d’alegria i van animar encara més l’altre noi. Jo em vaig aixecar quan ell ja estava a punt de tocar la línia de meta, i vaig començar a córrer, però no per guanyar-lo, sinó per deixar-lo guanyar a ell. I va arribar a la meta abans que jo. Tots el van agafar i el van portar a les espatlles cap als vestidors. Jo em vaig quedar allà, a la pista, plorant durant almenys cinc minuts. En tota la meva vida no m’havia sentit a la vegada tan bé i tan malament.
Perdre perquè un altre guanyi; cedir perquè un altre sigui el protagonista... Saber-ho fer és un art. I és una demostració de bondat, d’estimació i d’atenció a persones que potser no tenen tantes possibilitats com nosaltres.

DIVENDRES

ELS ÀNGELS DE LA GUARDA

Durant la cerimònia de l’enterrament, a Suïssa, d’una actriu mundialment famosa, la persona que presidia l’acte religiós va manifestar: “Déu ha rebut en el cel un altre àngel”. Tots els qui eren allà sabien que l’actriu havia dedicat bastants anys de la seva vida -principalment els últims- a fer d’àngel dels nens afamats de Somàlia, quan els portava periòdicament i personalment (mentre li ho va permetre la seva salut) aliments, medecines, consol, atenció, afecte i tendresa. Així ho han fet i ho fan també moltes persones bones en el món.
El dia 2 d’octubre se celebra la festa dels “Àngels de la Guarda”. Lògicament, hi ha qui hi creu i hi ha qui no hi creu... Es cregui o no es cregui en els àngels, sí que hi ha una cosa certa: que tots podem “fer d’àngels”, tots podem comportar-nos amb els altres com aquells “éssers enviats per Déu a favor de les persones”. ¿Qui fa d’àngel?
- Qui s’acosta i fa companyia als qui ho passen malament,
- qui amb la seva paraula anima i dóna il·lusió,
- qui presta un servei,
- qui és portador de pau i de tendresa,
- qui té una atenció especial pels més necessitats...
Podem creure o no en l’existència dels àngels. Però podem viure com si estiguessin entre nosaltres. I segur que estarem molt millor.

                                                           ABRIL 5a setmana

           ADÈU  ALS PREJUDICIS !!!              

DILLUNS

DIMARTS

 DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

                                                   ABRIL 4a setmana

BON DIA: CONSTÀNCIA !!!

DILLUNS

CORREDORS DE FONS

Un dels responsables de l’equip olímpic espanyol dels jocs del 92 recordava una prova en la qual un corredor de fons va arribar molt més tard que el primer classificat. I deia: “Venia arrossegant-se, aixecant-se, caient, però tenia la mirada fixa en la meta. Sagnava. Es tornava a aixecar i queia una altra vegada, s’arrossegava...; al final va quedar-se sense forces, destruït moralment i físicament, a 150 metres de la meta. No li importava el cos, només el fet de no haver arribat.” 

Sembla que els metges dels atletes tenen una admiració especial pels corredors de fons, perquè són com la imatge d’uns herois de la constància: no abandonen mai la cursa, no els importa arribar molt més tard que els primers; el seu objectiu és arribar. Al contrari que els velocistes, que comencen la cursa i l’acaben en pocs moments, i no tenen temps de pensar gaire.

Quan sentim parlar de constància, segurament ens sona a renúncia, a esforç, però també a esperances i a il·lusió. De fet, és una barreja de tot això: allò que fa “gran” la persona és la voluntat, el treball i les esperances, la il·lusió que hi posa. Una persona constant és la que no deixa de lluitar per aconseguir allò que s’ha proposat. I si fracassa, si no aconsegueix el que desitjava, sap que l’esforç que hi ha posat no li serà inútil, perquè un dia o altre, no gaire lluny, li pot ser d’utilitat, li suposa com un “entrenament” per a d’altres moments de dificultat. Tot té la seva recompensa, fins i tot el fracàs. No tinguem por a l’esforç, a la constància: segur que això ens educa, ens ajuda a créixer com a persones.

DIMARTS

DIMECRES

BIOGRAFÍA DE THOMAS ALVA EDISON Inventor estadounidense.

D'era un nen era anomenat Al, i se'l recordava com un noiet feliç, alegre i simpàtic, però distret i obstinat. A l'escola primària els seus mestres el consideraven un mal estudiant, capaç només d'escalfar els bancs de la classe.

Amb la seva mare tenia una molt bona relació, i ell la recordava com a "comprensiva, afectuosa i la seva millor mestra" i segons els seus biògrafs va tenir una influència molt destacada en la vida del seu fill, ja que és probable que sense ella hagués estat un home ignorant , incomprès i desgraciat. Quan passava per fracassos escolars la seva mare sempre era present per ajudar-lo i així amb temps va aconseguir acabar la seva carrera inicial.

Sempre va viure amb somnis, imaginant amb diferents invents i sistemes mecànics per agilitzar processos industrials o personals. Era d'una personalitat incansable, entusiasta, sabia que les idees, per donar fruit, s'han de donar suport a la investigació científica més acurada i perfecta. Va treballar amb tenacitat i constància. Volia adquirir i llegir tots els llibres científics necessaris per als seus experiments anhelats. I va arribar a fer un invent cada 15 dies !!!

Es va convertir en venedor de fruites i més endavant es va presentar a les oficines de la companyia ferroviària on treballava un amic del seu pare, dient-li: "No aspiro a un lloc, desitjo només una autorització per vendre diaris i aliments als trens." Dies més tard arribava l'autorització; aquesta millora econòmica va fer que Edison pogués fer variats experiments amb barreges, flascons de química, imants, provetes i tota mena d'aparells per a l'ocasió.

Cert dia va salvar la vida d'un nen que estava sobre els rails, a punt de ser atropellat per un tren. Aquest acte de gosadia li va valer la gratitud i l'afecte del pare de la criatura que li va ensenyar l'ofici de radiotelegrafista.

Des de 1870 fins a 1876, Edison va fer patentar 120 invents diferents, alguns de molt importants. Entre ells hi havia la multicopista, la sirena, el telègraf automàtic, que consistia en una cinta perforada que permetia imprimir un missatge en lletres, en comptes de l'antic sistema de punts i línies.

A partir d'aquest moment treballarà incansablement i aquest serà el període més absorbent de la seva vida. El món desitjava l'enllumenat públic. Un grup d'industrials va confiar a Edison la solució del problema que altres no havien pogut resoldre.

Aquest va concebre un petit llum incandescent, però aquest projecte no es va poder realitzar sinó dos anys més tard. Durant vuit-cents dies i vuit-centes nits, secundat pels seus col·laboradors més fidels, va tenir la paciència d'assajar sis mil fibres diferents: vegetals, minerals, animals i humanes, ja que fins i tot un pèl de la barba vermellosa d'un dels seus assistents es va utilitzar en els experiments. Fins que ho va aconseguir.

DIJOUS

                                                         ABRIL  2a setmana

             BON DIA: JUSTÍCIA!!!        

DILLUNS

Els teus avantpassats són africans,
El teu Crist és jueu,
el teu cotxe és alemany,
la teva pizza és italiana,

la teva Nintendo és japonesa
la teva democràcia és grega,
el teu cafè és brasiler,
les teves vacances són gregues,

el teu mòvil és xinés,

els teus texans són americans,
les teves xifres són àrabs,
les teves lletres són llatines...
I goses dir que l’estranger és il.legal?

 DIMARTS

DIMECRES

DISCRIMINACIÓ PER L'ASPECTE

Aquesta és la carta que un missioner va escriure a certa persona, la qual la va publicar en un dels seus llibres. Per discreció, i per evitar possibles represàlies, no cita cap nom, ni del país ni dels llocs. El missioner explicava:
“Un matí em truquen a la porta. És una noia de dinou anys amb expressió de dolor. M’ensenya un paper on hi ha escrit :’Una serp m’ha mossegat a la cama dreta’. Sense perdre temps pugem al cotxe. Vaig a buscar una religiosa infermera, que li posa una bena molt estreta per anar a la consulta mèdica, a quinze quilòmetres lluny. En arribar-hi, el metge no hi és. Tornem a agafar el cotxe i ens dirigim a un altre dispensari que hi ha a uns trenta quilòmetres. Però el metge tampoc no hi és. Mentrestant la noia anava perdent el coneixement i les forces. En veure que estava tan malament ens decidim a buscar ajuda en una petita ciutat per a blancs. Una altra vegada al cotxe, i més carretera. El metge confirma que ha estat mossegada per una serp i li injecta un tranquil·

litzant. La gravetat del cas és que la noia s’estava morint, perquè el verí del tipus de serp que l’havia mossegat era molt fort; tot i això el metge no li va voler injectar l’antídot perquè l’hospital era per a blancs i la noia era negra. Vaig sentir que em bullia la sang quan el metge ens va dir, a la religiosa i a mi, que l’havíem de portar a l’hospital per a negres d’una determinada ciutat, a uns trenta-sis quilòmetres lluny. Vaig conduir a gran velocitat, perquè veia que la noia s’estava morint. En el servei d’urgències de l’hospital per a negres vaig haver de fer de portalliteres, de vigilant, d’infermer, i gairebé de metge. Gràcies a Déu la noia es va salvar i ara torna a treballar.
Aquella nit vaig sentir una gran indignació per la discriminació que hi ha, fins i tot en moments d’extrema gravetat. Però a la vegada, una gran alegria interior, una alegria desbordant per haver ajudat a salvar una vida”.
Fins aquí la carta del missioner. I tu, ¿també discrimines, o no evites que siguin discriminades persones properes a tu? I la teva alegria, ¿neix també del teu cor, del teu interior, o es basa només en coses externes i superficials? 

                                                                Pep Alaman (salesià)

                                                  

                                                                  DIJOUS

“Hi ha un mercat vergonyós, organitzat per manipuladors que guanyen unes xifres altíssimes de diners, a costa de joves talents del futbol”. Això afirmava Pelé, la gran estrella del futbol mundial del segle XX, i que després va ser ministre d’Esports del Brasil i sot president de la FIFA. Fa referència a joves talents africans, que són “comprats per quatre rals, i que després són venuts per alguns milions, i amb l’esperança que el dia de demà puguin produir milers de milions”. Ja fa molt de temps que es tenen notícies de persones que, per una mica de diners, poden fer sortir del seu país nois que tenen bones qualitats per al futbol per tal que siguin entrenats a l’estranger. Quan estan fora del seu país d’origen, el nom d’aquests nois és canviat, i se’ls dóna una nova documentació. Si tenen sort, podran triomfar en el món del futbol, però no seran els amos de la seva vida, sinó que estaran sempre a mercè dels seus patrocinadors, que són els que decideixen el seu futur i els que fan el gran negoci a costa d’ells. I si fracassen, l’únic futur que els espera és el carrer, i una gran càrrega de ràbia i de desil·lusió. Estem parlant d’esclaus, esclaus del nostre temps; persones que, per uns pocs diners, són obligades a produir beneficis per a uns altres, en aquest cas, aprofitant el món de l’esport. Per increïble que sembli, això passa en el nostre món. Com si la vida i els drets de les persones no importessin... Cadascú de nosaltres, cada company i cada companya, cada persona -encara que ens sembli senzilla i poca cosa- és precisament això: una persona. I per aquest fet es mereix el nostre respecte, i que la considerem important i valuosa.

 

 DIVENDRES      

La balança trencada

Camina el vent pels carrers buits,

arrossega els crits que el món silencia.

Les mans cansades busquen llum,

la llei dorm sota l’ombra de la riquesa.

Es vesteix d’ordi la paraula “justícia”,

però el pes cau sempre del mateix costat.

Uns mengen pa, altres somien molles,

i encara els fan callar si ploren massa fort.

Però en cada ull renaix el foc,

la cendra es mou, la veu s’encén —

cap mur és etern, cap silenci per sempre,

quan el poble desperta i reclama el seu dret.

                                          

 Col·laboració d'Anna Calvo (4t ESO)

                                                    ABRIL  1a setmana

             BON DIA: CREENCES!!!        

DIMARTS

DIMECRES

Carta de Sant Pau als corintis

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un cèmbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

8 L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9 Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. 10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. 12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

     

DIJOUS

El dia més bell: avui.

La cosa més fàcil: equivocar-se.

L'obstacle més gran: la por.

L'error més gran: abaixar els braços.

L'arrel de tots els mals: l'egoïsme.

La distracció més bella: la feina.

La pitjort derrota: el desànim.

Els millors professors: els nens.

La primera necessitat: comunicar-se.

El que fa més feliç: ésser útil als altres.

El misteri més gtran: la mort.

El pitjor defecte: el mal humor.

La persona més perillosa: la mentidera.

El sentiment més roí: el rancor.

El regal més bell: el perdó.

El més imprescindible: la llar.

La ruta més ràpida: el camí correcte.

La sensació més grata: la pau interior.

L'esguard més eficaç: el somriure.

El millor remei: l'optimisme.

La major satisfacció: el deure acomplert.

La força més potent del món: la fe.

Les persones més necessàries: els pares.

La cosa , bella de totes: L'AMOR

DIVENDRES

 

                                                         MARÇ 4a setmana

             BON DIA: NATURA  !!!          

DILLUNS

La terra és un espai natural únic on convivuen una infinitat d'espècies de tota mena i trobem una sèrie de recursos que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats biològiques, econòmiques, socials i culturals; i així desenvolupar les condicions actuals de vida, però els éssers humans no hem fet un ús eficient i conscient d'aquestes bondats del nostre planeta. És per això que actualment tenim una sèrie de problemes ambientals com l'escalfament global, el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat, el deteriorament de la capa d'ozó, la contaminació dels nostres mars, entre d'altres; que han anat deteriorant les condicions naturals de la Terra.

La nostra responsabilitat amb el planeta hauria de generar un compromís ambiental a cadascun de nosaltres per a tota la nostra vida, ja que al llarg d'aquesta nosaltres serem els responsables directes amb cadascuna de les nostres accions per millorar les condicions ambientals o per contra augmentar els impactes negatius. Una acció molt difosa i senzilla en relació amb la cura ambiental és plantar un arbre. Així contribuïm a millorar la qualitat de l'aire. No es tracta només de plantar-lo a terra i deixar-lo perquè creixi sinó que requereix compromís i cura. De la mateixa manera, totes les accions a favor del nostre planeta han de ser constants i sostenibles per obtenir resultats favorables. És a dir que la nostra responsabilitat envers el planeta va més enllà de només la nostra voluntat. Involucra actuar constantment i concretament amb petites o grans accions que aniran sumant a poder assolir un desenvolupament sostenible.

DIMARTS

DIMECRES 

 DIJOUS

DIVENDRES

                                                          MARÇ  3a setmana

BON DIA: ENS ESCOLTEM !!!

 

DILLUNS

DEFORMACIÓ DE VERSIONS

ORDRE INICIAL DEL CORONEL AL COMANDANT: «Demà a dos quarts de deu haurà un eclipsi de Sol, fet que no passa tots els dies, que formin els soldats en el pati en vestit de campanya per a presenciar el fenomen. Jo els donaré les explicacions necessàries. En cas que plogui, que formin en el gimnàs».

EL COMANDANT AL CAPITÀ: «Per ordre del senyor coronel, demà a dos quarts de deu haurà un eclipsi de Sol, segons el senyor coronel, si plou no es veurà res a l'aire lliure, llavors en vestit de campanya l'eclipsi tindrà lloc en el gimnàs, fet que no passa tots els dies. Ell donarà les ordres oportunes».

EL CAPITÀ AL TINENT: «Per ordre del senyor coronel, demà a dos quarts de deu en vestit de campanya inauguració de l'eclipsi de Sol en el gimnàs. El senyor coronel donarà les ordres oportunes de si deu ploure, fet que no passa tots els dies. Si fa bon temps i no plou, l'eclipsi tindrà lloc en el pati».

EL TINENT AL SERGENT: «Demà a dos quarts de deu, per ordre del senyor coronel plourà en el pati de la caserna. El senyor coronel en vestit de campanya donarà les ordres en el gimnàs perquè l'eclipsi se celebri en el pati».

EL SERGENT AL CAP: «Demà a dos quarts de deu, tindrà lloc l'eclipsi del senyor coronel en vestit de campanya per efecte del Sol. Si plou en el gimnàs, fet que no passa tots els dies, se sortirà al pati».

EL CAP ALS SOLDATS: «Demà, a això de dos quarts de deu, sembla ser que el Sol en vestit de campanya eclipsarà al senyor coronel en el gimnàs, llàstima que això no passi tots els dies».

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES