ABRIL 4a setmana
BON DIA: CONSTÀNCIA !!!
DILLUNS
CORREDORS DE FONS
Un dels responsables de l’equip olímpic espanyol dels jocs del 92 recordava una prova en la qual un corredor de fons va arribar molt més tard que el primer classificat. I deia: “Venia arrossegant-se, aixecant-se, caient, però tenia la mirada fixa en la meta. Sagnava. Es tornava a aixecar i queia una altra vegada, s’arrossegava...; al final va quedar-se sense forces, destruït moralment i físicament, a 150 metres de la meta. No li importava el cos, només el fet de no haver arribat.”
Sembla que els metges dels atletes tenen una admiració especial pels corredors de fons, perquè són com la imatge d’uns herois de la constància: no abandonen mai la cursa, no els importa arribar molt més tard que els primers; el seu objectiu és arribar. Al contrari que els velocistes, que comencen la cursa i l’acaben en pocs moments, i no tenen temps de pensar gaire.
Quan sentim parlar de constància, segurament ens sona a renúncia, a esforç, però també a esperances i a il·lusió. De fet, és una barreja de tot això: allò que fa “gran” la persona és la voluntat, el treball i les esperances, la il·lusió que hi posa. Una persona constant és la que no deixa de lluitar per aconseguir allò que s’ha proposat. I si fracassa, si no aconsegueix el que desitjava, sap que l’esforç que hi ha posat no li serà inútil, perquè un dia o altre, no gaire lluny, li pot ser d’utilitat, li suposa com un “entrenament” per a d’altres moments de dificultat. Tot té la seva recompensa, fins i tot el fracàs. No tinguem por a l’esforç, a la constància: segur que això ens educa, ens ajuda a créixer com a persones.
DIMARTS
DIMECRES
BIOGRAFÍA DE THOMAS ALVA EDISON Inventor estadounidense.
D'era un nen era anomenat Al, i se'l recordava com un noiet feliç, alegre i simpàtic, però distret i obstinat. A l'escola primària els seus mestres el consideraven un mal estudiant, capaç només d'escalfar els bancs de la classe.
Amb la seva mare tenia una molt bona relació, i ell la recordava com a "comprensiva, afectuosa i la seva millor mestra" i segons els seus biògrafs va tenir una influència molt destacada en la vida del seu fill, ja que és probable que sense ella hagués estat un home ignorant , incomprès i desgraciat. Quan passava per fracassos escolars la seva mare sempre era present per ajudar-lo i així amb temps va aconseguir acabar la seva carrera inicial.
Sempre va viure amb somnis, imaginant amb diferents invents i sistemes mecànics per agilitzar processos industrials o personals. Era d'una personalitat incansable, entusiasta, sabia que les idees, per donar fruit, s'han de donar suport a la investigació científica més acurada i perfecta. Va treballar amb tenacitat i constància. Volia adquirir i llegir tots els llibres científics necessaris per als seus experiments anhelats. I va arribar a fer un invent cada 15 dies !!!
Es va convertir en venedor de fruites i més endavant es va presentar a les oficines de la companyia ferroviària on treballava un amic del seu pare, dient-li: "No aspiro a un lloc, desitjo només una autorització per vendre diaris i aliments als trens." Dies més tard arribava l'autorització; aquesta millora econòmica va fer que Edison pogués fer variats experiments amb barreges, flascons de química, imants, provetes i tota mena d'aparells per a l'ocasió.
Cert dia va salvar la vida d'un nen que estava sobre els rails, a punt de ser atropellat per un tren. Aquest acte de gosadia li va valer la gratitud i l'afecte del pare de la criatura que li va ensenyar l'ofici de radiotelegrafista.
Des de 1870 fins a 1876, Edison va fer patentar 120 invents diferents, alguns de molt importants. Entre ells hi havia la multicopista, la sirena, el telègraf automàtic, que consistia en una cinta perforada que permetia imprimir un missatge en lletres, en comptes de l'antic sistema de punts i línies.
A partir d'aquest moment treballarà incansablement i aquest serà el període més absorbent de la seva vida. El món desitjava l'enllumenat públic. Un grup d'industrials va confiar a Edison la solució del problema que altres no havien pogut resoldre.
Aquest va concebre un petit llum incandescent, però aquest projecte no es va poder realitzar sinó dos anys més tard. Durant vuit-cents dies i vuit-centes nits, secundat pels seus col·laboradors més fidels, va tenir la paciència d'assajar sis mil fibres diferents: vegetals, minerals, animals i humanes, ja que fins i tot un pèl de la barba vermellosa d'un dels seus assistents es va utilitzar en els experiments. Fins que ho va aconseguir.
DIJOUS
