DESEMBRE 1a setmana

BON DIA: COMPRENSIÓ !!!

DILLUNS

Avui comencem a l'escola la recollida d'aliments per Caritas parroquial.

https://youtu.be/tRSyaY5ioTI

DIMARTS

https://youtu.be/5pUmAOTQqCg

DIMECRES

Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar.

Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...

Així doncs, com a última reflexió dir que: Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.

DIJOUS

LA FE I LES OBRES

14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.

Comprendre algú és actuar.

Sant Pau 

DIVENDRES

https://youtu.be/BYrZDSuntB0?si=0g1sWnaqDNX-2sxi

 

                                                NOVEMBRE 4a setmana

BON DIA:AMABILITAT !!!

DILLUNS

Saber cedir

Explica una història popular africana que dos tigres van començar a passar en direccions oposades per un pont fet amb cordes sobre un riu de la selva. El pont era molt estret, i els dos tigres no podien passar a la vegada. Quan es van trobar els dos al mig, un li va dir a l'altre: 

- Torna cap enrere i espera a què passi jo.

I l'altre li va contestar:

- No, jo he arribat primer. Ets tu qui ha de tornar.

Van estar una bona estona observant-se i cap dels dos no volia cedir el pas a l'altre. Després van començar a barallar-se, cada cop amb més força, fins que al final tots dos van caure al riu des del pont. Un parell de cocodrils, que els estaven esperant, van tenir un bon menjar aquell dia.

Davant d'una història així podem somriure, i fins i tot riure. Però, ¿quantes vegades no passa això entre les persones? Per no voler cedir, per no voler demanar una disculpa, per no ser menys que l'altre, per no voler perdre una mica de temps... al final els dos surten perjudicats (queden en evidència i acaben enfadats, malhumorats i insatisfets). D'acord que no és fàcil, però es pot intentar cedir amb més freqüència del que ho fem, i ja veurem com la convivència amb els altres arriba a millorar i tots sortirem guanyant.

                                  

                                 DIMARTS

Només s'ofereix el que es té

Conten la història antiga d’una persona sàvia que va arribar a una ciutat amb la finalitat d’explicar la seva doctrina. Les persones d’aquella ciutat no van donar molta importància a la seva presència i ningú no es va interessar pels seus ensenyaments. Fins i tot després d’algun temps, aquella persona va arribar a ser l’objecte dels riures i de les burles dels habitants de la ciutat. Un dia, mentre passejava per un dels carrers principals, un grup d’homes i dones van començar a insultar-lo. Però el savi, en lloc de fingir que no els escoltava, es va acostar a ells i els va dirigir unes paraules de salutació i de benedicció. Un dels homes va comentar: “A veure si resulta que és sord! Li estem dirigint paraules d’insult i de menyspreu, i ell només ens respon amb paraules boniques i respectuoses”. I la resposta del savi va ser: “Cadascú només pot oferir allò que té”.

Una persona que, per sistema i sense motius aparents, insulta, menysprea, o es burla dels altres... en el fons està oferint l’únic que té: menyspreu, odi, potser enveja, potser alguna frustració personal... I ja és ben trist que una persona només pugui oferir això, i no sigui capaç de tenir una mica d’altres coses que ajuden a viure amb més il·lusió i amb menys amargura, com ara la delicadesa, la tendresa, el bon humor... En la teva vida, ¿quina és la forma d’actuar que predomina? ¿Què és el que vas oferint als altres amb el teu comportament, amb les teves paraules i amb les teves actituds?

                              DIMECRES

Perduts a la muntanya

Un grup de monitors estaven fent una travessa per la muntanya, i alguns d’ells van intuir que el company que els guiava s’havia equivocat de camí. Com que era ja de nit, i abans de crear alarma en la resta del grup, li van dir al responsable: -“Escolta, a veure què fem, perquè sembla que el Jordi s’ha equivocat de camí, i si continuem avançant de nit serà encara pitjor. ¿No és millor que ens quedem aquí a passar la nit, i demà, a la llum del sol, ja tindrem més clar cap a on hem de tirar?

-Hi estic d’acord -els va dir el responsable. Però si li diem al Jordi que s’ha equivocat, amb les ganes que ha posat per preparar la ruta, agafarà una frustració que li costarà de superar; ja sabeu els problemes que té últimament. Podem fer una cosa: jo diré que em trobo cansat, que no puc més per avui, i que prefereixo parar aquí i continuar demà; i vosaltres, recolzeu-me i digueu el mateix; suposo que ningú no voldrà que el grup se separi. Més endavant, si cal, ja parlaré jo amb el Jordi, quan vegi el moment oportú, i “de bon rotllo” li explicaré tota la veritat. 

I així ho van fer. Tot per no entristir un amic, que no estava passant un bon moment. Cal “dir les veritats”, ser sincers, no enganyar els altres, sobretot quan es tracta d’ajudar-los a corregir-se en coses necessàries... Però tots hem de buscar la manera de dir les coses; no per dir una veritat hem d’arribar a ferir la sensibilitat de ningú, i a fer-li mal...

DIJOUS

DIVENDRES

                                            NOVEMBRE 4r setmana

                    BON DIA: COMPRENSIÓ !!!

 

DILLUNS

Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: "Comprenc que tinguis por, però has de parlar amb ella".

Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...

Així doncs, com a última reflexió dir que; Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.

                                            DIMARTS

https://youtu.be/90zQQpf3-QY?si=fic89wB6_DE3rjuD

DIMECRES

https://youtu.be/nkuF1ldWXTM?si=FG1LE2_yd_cGk8jb

DIJOUS

LA FE I LES OBRES

14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.

Comprendre algú és actuar.

Sant Pau 

DIVENDRES

Frases Motivadoras de Todos los tiempos.  4m’

Es pot parar quan vulgueu.

 Hem d’entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que un té). Aquest és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones.

Posar-se en la pell de l’altre o com diria un proverbi indi: ‘camina una estona amb les meves sabates’, de vegades no sol ser fàcil. No només per la pròpia visió que un mateix pot tenir de les coses sinó també per la nostra capacitat de comunicació i comprensió que a vegades fa que ens trobem amb certes dificultats tant per expressar-nos com per entendre els altres. Podríem entendre l’empatia com l’habilitat de comprendre els sentiments dels altres, la capacitat de reconèixer, assimilar i apreciar allò que les altres persones senten. L’empatia permet millorar aspectes vitals com pot ser la relació amb els altres en els àmbits laboral, familiar i d’amistat i fins i tot d’una manera més general amb tot allò que ens envolta.

                                     NOVEMBRE 3a setmana

              BON DIA:COMPARTIM!!!

DILLUNS

https://youtu.be/9atMoH9CIRs

DIMARTS

                          Reflexiones sobre Eticonomía | Triodos Bank  5.32

 DIMECRES

https://youtu.be/D2gF9p8FG0A

 

DIJOUS

Explicat per la mare Teresa de Calcuta a la Índia: "En una altra ocasió, a la tarda,un home va venir a casa nostra per explicar el cas d' una família hindú de vuit fills. No havíen menjat des de feia ja diversos dies. Ens demanava que féssim alguna cosa per ells. De manera que vaig prendre una mica d'arròs i me'n vaig anar a veure'ls. Vaig veure com brillaven  els ulls dels nens a causa de la fam. La mare va prendre l'arròs de les meves mans, el va dividir en dues parts i va sortir. Quan va tornar li vaig preguntar què havia fet amb una de les dues racions d'arròs. Em va respondre: "Ells també tenien fam". Sabia que  els veïns de la porta del costat,  els musulmans portaven dies sense menjar. Vaig quedar més sorpresa de la seva preocupació pels altres que per l'acció en si mateixa. En general, quan patim i quan ens trobem en una greu necessitat no pensem a els altres. Per contra, aquesta dona meravellosa, feble, ja que no havia menjat des de feia diversos dies, havia tingut el valor d'estimar i de donar als altres, tenia el valor de compartir.

Freqüentment em pregunten:"Quan acabarà la fam al món?" I jo responc: "Quan tu i jo aprenguem a compartir". Com més tenim, menys donem. Com menys tenim, més podem donar.

                                            DIVENDRES

En una ocasió, a Calcuta, no teníem sucre per als nostres nens. Sense saber com, un nen de quatre anys havia sentit a dir que la Mare Teresa s'havia quedat sense sucre. Es va anar a casa i va dir als seus pares que no menjaria sucre durant tres dies per donar a la Mare Teresa. Els seus pares el van portar a casa: entre les seves manetes tenia una petita ampolla de sucre: el que no havia menjat.

Aquell petit em va ensenyar a estimar. El més important no és el que donem, sinó l'amor que posem en donar.

Mare Teresa de Calcuta

                              NOVEMBRE 2na  setmana

BON DIA:BONDAT !!!

Les catàstrofes són inevitables, la bondat  és voluntària

DILLUNS

 Raimon, és un cantautor  valencià, un dels màxims exponents del moviment històric de la Nova Cançó i un dels artistes veterans en valencià més reconeguts. El 2014 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

                             

DIMARTS

https://youtu.be/A_A0m7oHcG8

DIMECRES

BONDAT 

Els deu manaments del  meu pare es resumeixen en un: fes bondat. Tres síl·labes, només.
Dues paraules, aparentment carrinclones, però plenes de significat.
Fes bondat, el meu pare volia dir:

Estudia, 

Estigues contenta, 

Si beus no condueixis. 

Estima amb precaucions sanitàries, 

No fumis, 

No et droguis, 

No pugis en moto,

No facis mal a res, ni ningú.
Pots anar sola pel bosc i la ciutat.

Pots obrir la porta als desconeguts.

Pots manifestar-te pacíficament. 

Pots tornar a casa a qualsevol hora...però fes bondat

.
Éra l’unica cosa que em demanaves, pare. Em vas posar seny i llibertat a la mateixa motxila que he transmès als teus néts.
Quasi he complert del tot. Però t’he de confessar, pare, .. que sóc motera!

DIJOUS

EL VENEDOR DE QUINCALLA

Hi havia un vell sufi que es guanyava la vida venent tota classe de quincalla. Semblava com si aquell home no tingués enteniment, perquè la gent li pagava moltes vegades amb monedes falses que ell acceptava sense cap protesta, i altres vegades afirmaven haver-li pagat, quan en realitat no ho havien fet, i ell acceptava la seva paraula.
Quan li va arribar el dia de morir, va alçar els seus ulls al cel i va dir:
«Oh Dèu! He acceptat de la gent moltes monedes falses, però ni una sola vegada he jutjat a cap d'aquestes persones en el meu cor, sinó que donava per descomptat que no sabien el que es feien. Jo també sóc una moneda falsa. No em jutgis, per favor.»
I es va escoltar una veu que deia: «Com és possible jutjar a algú que no ha jutjat als altres?»

DIVENDRES

EL SAMURAI I EL MONJO

Segons narra un antic relat japonès, un bel·licós samurai va desafiar en una ocasió a un mestre zen que expliqués el concepte de cel i infern. Però el monjo va respondre amb desdeny:
- No ets més que un talòs. No puc perdre el temps amb individus com tu!"
Ferit en el fons del seu ser, el samurai es va deixar portar per la ira, va desembeinar la seva espasa i va cridar: 
- Podria matar-te per la teva impertinència.
- Això - va dir el monjo amb calma, "és l'infern"
Desconcertat en percebre la veritat en el que el mestre assenyalava respecte a la fúria que el dominava, el samurai, es va asserenar, va embeinar l'espasa i es va inclinar, agraint al monjo la lliçó.
- I això - va afegir el monjo - és el cel.