diumenge, 26 de gener del 2025

                                                          GENER  4a  setmana

BON DIA : PAU !!!



DILLUNS

Practicarem la cançó que cantarem el dia de la pau, dijous a la tarda: 



DIMARTS



DIMECRES

Cada alumne pot llegir una frase

El termòmetre de la pau
Si et desentens dels conflictes del teu poble, no contribueixes a la pau.
Si gires l'esquena al germà, gires l'esquena a la pau, encara no
construeixes la pau.
Si critiques l'acció dels altres, encara no et mulles per la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la pau.
Si opines sense fonaments, enrareixes la pau.
Si només la teva opinió és vàlida, contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la pau. 
Si et prens per la teva imatge externa, enredes la pau.
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de pau.
Si fa temps que no fas silenci, no esperis la pau.
Si no estimes, no esperis la pau.
Si et refies que te la portin bona i feta, desenganyat de la pau.   


DIJOUS


https://youtu.be/JJ2uwJX9ed8

DIVENDRES


 Cada alumne pot llegir una frase:

Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.
Només quan estaràs cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar.














https://youtu.be/fzDft0DZRUw

PER QUÈ NO SEMPRE ENS AGRADA LA VERITAT?

 Hi ha persones que treballen en hotels i en restaurants, o en llocs semblants, que són professionals (i que cobren com a professionals), però que sembla que els molesta quan, per exemple, algun client els diu que la sopa -o el plat que sigui- està freda, i que la voldria prendre calenta. ¿Per què els ha de molestar que els diguin la veritat?
A alguns funcionaris de l'Administració els molesta que algú els demani un servei millor, una millor atenció i una mica més d'amabilitat... ¿Per què els ha de molestar? ¿No els han dit mai que ells estan per servir al públic?
Hi ha conductors i peatons als quals els molesta quan algú els adverteix que han fet una infracció, o que han tingut alguna conducta incorrecta, de mala educació, antisocial o egoista... Si és veritat, ¿per què s'han de molestar? ¿No és convenient, necessari i bo millorar en seguretat i en convivència?
¿Com reaccionem nosaltres quan ens fan alguna observació sobre com hem fet una cosa, sobre algun comportament incorrecte, o sobre com hem tractat a algú? ¿Reflexionem sobre la nostra actuació, i acceptem els nostres errors i les nostres limitacions? ¿O ens molestem amb la persona que ens ho ha dit, la mirem com a "enemiga" i li "declarem la guerra"? Si és així, estem utilitzant part de la nostra energia i de la nostra força per "atacar" una altra persona de forma injusta i irracional. La guerra i la pau no és només una qüestió entre governs egoistes, injustos i demencials. També entre nosaltres podem crear o podem evitar la "guerra".

diumenge, 19 de gener del 2025

                                                  GENER 3a setmana


BON DIA: ESPERANÇA !!!


DILLUNS


DIMARTS



DIMECRES


DIJOUS



DIVENDRES









dissabte, 11 de gener del 2025

                                                          GENER  2a  setmana

BON DIA :FELICITAT!!!




DILLUNS


https://youtu.be/a4eIP8gqxPo

DIMARTS

"CUÉNTAME CÓMO TE HA IDO, SI HAS CONOCIDO LA FELICIDAD"

 Deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida. No s'utilitza tant la voluntat i el dret de l'ésser humà a la felicitat com a premi a la constància o a les bones obres realitzades, sinó com la gairebé obligatorietat de ser feliç, de viure en un estat agradable permanent.  Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos. 
Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin", temps i possibilitats per desenvolupar les nostres aficions, bona situació econòmica, benestar psicològic i emocional... I independentment que també ens agradi que als altres les coses els vagin bé, especialment als nostres éssers estimats, percebre que ens aprecien com a persones, en resum, que ens estimen, ens respecten i ens comprenen, ajuda molt a fer que ens sentim feliços. El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats. 

DIMECRES


https://youtu.be/P4l-TRl5CvI?feature=shared


DIJOUS

ÉS QÜESTIÓ D'ACTITUD

La petita, ben perfumada i orgullosa anciana de 78 anys, completament vestida cada matí a les 8 en punt, amb el seu cabell arreglat a moda i el maquillatge perfectament aplicat, avui se'n va a una residència. El que ha motivat la mudança ha sigut la mort recent del seu espòs als 80.
Després de moltes hores d'esperar pacientment en el rebedor de la nova residència, ha somrigut dolçament, quan se li ha dit que la seva cambra estava llesta. Mentre es desplaçava amb el seu caminador cap a l'ascensor, li han fet una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent les cortines que penjaven de la finestra.
"M'encanta", ha afirmat, amb l'entusiasme d'un nen de 8 anys al que li acaben de lliurar una nova mascota."
Sra. Jones, no ha vist la cambra, esperi". 
"Això no importa", ha respost. "La felicitat és una cosa que decideixes amb el temps. Si m'agrada o no la meva cambra, no depèn de com estiguin arreglats els mobles, depèn de com arregli la meva ment." "Ja he decidit que m'agrada. És una decisió que faig cada matí, quan m'aixeco. Tinc l'elecció: puc passar el dia en el llit, repassant la dificultat que tinc amb les parts del meu cos que no funcionen, o sortir del llit i estar agraïda per les que sí funcionen". 

DIVENDRES


https://youtu.be/XBuYmneAQ28