MARÇ  1a  setmana        

   BON DIA: AMISTAT !!!

DILLUNS

https://youtu.be/P3IktPVhvFo

DIMARTS

https://youtu.be/gyPeUBQNrx0

DIMECRES

l'AMISTAT, UN TRESOR QUE HEM DE TROBAR I CONSERVAR

El normal és que ens agradi tenir amics: l'ésser humà és social per naturalesa, creix i madura amb el tracte amb altres persones. I així com la família ens proporciona fonamentalment companyia, afecte quotidià, suport incondicional, estabilitat emocional i una dimensió transcendental de la vida (un projecte compartit, el progrés dels nostres fills), els amics aporten preferentment aire fresc, diversitat, entreteniment, la possibilitat de desenvolupar aficions i de comunicar-nos en un ambient de cordialitat i alegria. I, no poques vegades, l'oportunitat d'evadir-nos dels problemes quotidians. Però no tots els amics són igual d'importants; parlem  d'aquests que mostren interès pel que ens ocorre, dels que sempre estan disposats a aportar-nos consell, suport, proximitat i afecte; en altres paraules, els bons amics, els imprescindibles.
La major part de nosaltres tenim amics, o n'hem tingut. Però, amb el pas del temps, canviem de manera de ser. Altres obstacles són la distància motivada, per exemple, per un canvi de residència.
Cada persona, de totes maneres, és un món: a algunes els agraden les amistats íntimes i unes altres prefereixen una relació més superficial, però també n'hi ha qui té uns pocs amics íntims mentre que amb els altres comparteix la vida social menys personal. La clau no és tenir molts amics, sinó els suficients per a satisfer la nostra necessitat de relació aliena a la família, els veïns o el treball. Podem tenir molts amics i que, en canvi, no ens "omplin". En aquest cas, és hora de plantejar-nos la necessitat de canviar o d'ampliar la nostra xarxa d'amics.

DIJOUS

UN ÀNGEL I UN AMIC

Un àngel no ens tria, Déu ens l'assigna Un amic ens agafa de la mà i ens apropa a Déu
Un àngel té l'obligació de tenir cura de nosaltres Un amic té cura de nosaltres per amor
Un àngel t'ajuda tot evitant que tinguis problemes Un amic t'ajuda a resoldre'ls
Un àngel et veu patir, sense poder-te abraçar Un amic t'abraça, perquè no et vol veure patir
Un àngel et veu somriure i observa les teves alegries Un amic et fa somriure i comparteix les teves alegries
Un àngel sap quan necessites que algú t'escolti Un amic t'escolta, sense dir-te que el necessites
Un àngel ve a formar part dels teus somnis Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis siguin realitat
Un àngel sempre és amb tu, no pot trobar-te a faltar Un amic, quan no és amb tu, no solament et troba a faltar,
sinó que a més pensa amb tu
Un àngel vetlla el teu son, Un amic somia amb tu
Un àngel aplaudeix els teus triomfs,  Un amic t'ajuda perquè triomfis
Un àngel es preocupa quan estàs malament Un amic es desviu perquè estiguis bé
Un àngel rep una pregària teva Un amic prega amb tu
Un àngel t'ajuda a sobreviure Un amic es desviu per tu
Per a un àngel, ets una missió a complir Per a un amic, ets un tresor a defensar
Un àngel és quelcom celestial Un amic és l'oportunitat de conèixer allò que hi ha
de més bonic a la vida: l'Amor i l'Amistat.

UN ÀNGEL VOLDRIA SER EL TEU AMIC
UN AMIC, SENSE PROPOSAR-S’HO,
ÉS TAMBÉ EL TEU ÀNGEL.

DIVENDRES

https://youtu.be/RJnJ-6gjkCY

                                                  FEBRER 4a Setmana

BON DIA:COMPROMÍS !!!

DILLUNS

EL CENTÈSIM NOM  

Un estudiant va demanar a un mestre sufí que li revelés el centèsim nom de Déu.
– Qui coneix aquest nom és capaç de canviar el curs de la història – va comentar.
El mestre li va dir que passés un dia sencer a les portes de la ciutat. El noi va obeir, i va tornar l'endemà.
– Què és el que has vist? – va preguntar el mestre.
– Un ancià va intentar entrar a la ciutat per vendre un moltó . El guarda li va voler cobrar un impost, però l'home no tenia diners. Llavors el guarda li va robar el moltó i el va fer marxar. Jo pensava: si sabés el nom ocult de Déu, podria canviar aquesta situació.
– Podries haver impedit aquesta injustícia, però vas preferir somiar amb una revelació. Quina ximpleria! Doncs bé, et revelaré el centèsim nom de Déu: "Actua a favor del proïsme". Només així podem canviar el curs de la història.

DIMARTS

   

https://youtu.be/yseHk91yaxE

DIMECRES

QUAN ET NECESSITIN, NO FUGIS!

Tu no pots solucionar el problema de la fam,
la guerra i la violència que hi ha al món.
No pots curar les espantoses ferides que pateix la humanitat.
Pots sofrir per aquestes realitats...
Pots protestar per tantes injustícies.
Però, després de tot, et trobes amb el dolorós sentiment de la teva impotència.
O sigui que:
La que ha de canviar és la societat!
El que han de canviar són les estructures!
Però resulta que:
La societat la formen les persones...
I les estructures les fan les persones.
Si no canvien les persones no pot canviar res.
I la crítica social és pura hipocresia si no sóc capaç de criticar-me a mi mateix. Únicament quan tu hagis canviat de veritat i ja no siguis envejós, ni tan violent, podràs ajudar als altres a començar una nova vida. Llavors podran millorar la societat i les estructures.

DIJOUS

https://youtu.be/tpuCIRTCl8c

DIVENDRES

A MI NO EM VA IMPORTAR 

Autor: Bertolt Brecht

Primer es van emportar als comunistes, però a mi no em va importar

perquè jo no era comunista.

De seguida es van dur a uns obrers, però a mi no em va importar

perquè jo tampoc era obrer.

Desprès van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar

perquè jo no sóc sindicalista.

Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós

tampoc em va importar.

Ara se m'enduen a mi però ja és massa tard.

                                                       FEBRER 3a setmana

BON DIA:   PARLEM BÉ DELS 

ALTRES !!!

Si voleu fer un regalet a algú: ja  es poden comprar polseres de l'escola del curs 24/25 A 1 euro amb el lema: 

 FEM DEL PRESENT UN FUTUR BRILLANT 

si en voleu, demaneu-la a rlinares@santramonnonat.org

els diners recaptats són per col·laborar amb MANS UNIDES.

DILLUNS

https://youtu.be/B9rfD5WEJXM

DIMARTS

https://youtu.be/-s4YMqCG7zc

DIMECRES

COMENTARIS QUE FAN MAL

Eren quatre bous, ben grans i robustos. Es van fer molt amics i es van jurar amistat eterna. Anaven junts a pasturar, s’ajudaven entre ells, es defensaven dels seus enemics i la convivència entre ells era perfecta. Un dels seus enemics, un llop, portava temps intentant atacar-los, però li era impossible, perquè els bous estaven molt units i sempre els trobava junts. Però el llop era astut, i va idear un pla per poder aconseguir el seu propòsit. ¿I què és el que va fer? Senzillament va intentar trencar la seva unió fent que s’enfadessin entre ells. El sistema va ser molt senzill: només va haver de parlar amb cadascun d’ells en particular dient-li que els altres es burlaven d’ell i que aparentaven ser amics seus, però que en el fons li tenien mania. D’aquesta manera va aconseguir que els quatre bous comencessin a sospitar i a desconfiar els uns dels altres, de tal forma que es va acabar la seva unió. A partir d’aquell moment cadascú sortia sol a pasturar i no volia saber res dels seus antics amics. I el llop, veient que havia aconseguit el seu propòsit, va poder-los caçar un a un. L’últim bou, abans de morir devorat pel llop, va pensar: “Segurament morim per culpa nostra, per haver cregut els consells del llop; si no l’haguéssim cregut i haguéssim continuat units, de cap manera ens hauria devorat”.
Entre les persones moltes vegades es trenca la unió i l’amistat per fer cas als comentaris i a les xafarderies que alguns s’encarreguen de fer circular en l’ambient. Pot passar també entre nosaltres. La bona convivència és enemiga de les tafaneries, dels rumors i dels comentaris malintencionats. Procurem-los evitar, no fer-ne cas i tallar-los, si volem col·laborar en mantenir una bona convivència.
          

DIJOUS

EL MILLOR I EL PITJOR

A aquell rei li agradava provar la saviesa de la gent que tenia en càrrecs de responsabilitat, i també la seva disponibilitat i la seva astúcia. Però també li agradava aprendre d’ells. És per això que una vegada va cridar un dels seus servidors i li va dir: 
-Porta’m la cosa millor que trobis en el meu regne.
Al cap de no massa estona, aquell home es va presentar amb una safata, a sobre de la qual havia posat... una llengua (no em pregunteu d’on la va treure!). I va dir al rei:
-Majestat. La llengua és la cosa millor: amb ella les persones podem alabar Déu, els enamorats es declaren el seu amor, els polítics pacten la pau, els educadors ensenyen la saviesa, les famílies recobren l’harmonia... I amb la llengua les persones parlen de les moltes coses bones que vós feu, majestat.
Al rei li va agradar aquella resposta, i li va picar la curiositat per saber què era el pitjor que es podia trobar en els dominis del seu regne. I el mateix criat, aquesta vegada en un temps rècord, es va presentar un altre cop amb una llengua sobre una safata. I el rei va sentir com li deia el següent:
-Majestat, la llengua pot maleir Déu, destrueix l’amor entre les persones, crea odis i desconfiances, que poden fer molt de mal, ferir i fins i tot matar. Amb la llengua es pot arribar a destruir tot allò de bo que les persones podem fer.
I el rei va quedar satisfet de la saviesa d’aquella persona.
Parlem dels companys i companyes. És tan fàcil parlar malament dels altres! És tan fàcil destruir el que entre tots hem fet! Però es fa tant de mal...!

DIVENDRES

https://youtu.be/yGO3UPPuVKs?si=0TbQq9ub3vkW7ALb

                                                        FEBRER 3a setmana

BON DIA: SETMANA DE L'AMOR!

                                             

                                                    DILLUNS

                                                           

                             https://youtu.be/Vf92Twk-opM

DIMARTS

https://youtu.be/9e699F9PR_o?si=luyaQuKtDvukMR3H

DIMECRES

https://youtu.be/-sv2KIP7v5g

DIJOUS

https://youtu.be/doJbORheLzw?si=u8Hr1n4rHX1nXTMA

DIVENDRES

https://youtu.be/j_SY2vo5jHU

                                   https://youtu.be/jRXZAkWKReg?si=ET8IbzgHc6slx1Wl

                                                    FEBRER   1a setmana

               BON DIA : PERDÓ !!!            

DILLUNS

https://youtu.be/FFFVywfD3Vk

DIMARTS

El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment. El perdó pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre.
El perdó ocupa un lloc central en la majoria de religions, ja que és vist com un do diví que s'atorga al proïsme a imatge del perdó de Déu davant els propis actes o pecats.
El cristianisme és potser la religió que més ha tractat el tema del perdó.
De fet el cristianisme s'ha presentat sovint com la religió del perdó, oposant-se a la llei del talió (ull per ull i dent per dent). Aquesta visió s'argumenta en el "manament nou" de l’estimació que diu Jesucrist que ha vingut a donar al món.  Jesús va demanar el perdó per als que l'estaven crucificant. Jesús va dir que s'havia de perdonar una ofensa "setanta vegades set".
Aquesta tesi no és objectiva, ja que la majoria de religions tenen com a missatge central l'amor al proïsme. Els romans, per exemple, tenien una deesa de la Clemència. El que queda clar és que perdonar et fa sentir bé. 

DIMECRES

https://youtu.be/cHnzee164JM

DIJOUS

DIVENDRES

Més enllà de qualsevol consideració teològica, el demanar perdó és aquella formalitat que ens permet fer públiques les nostres debilitats, els nostres errors. Els perdons ens humanitzen perquè reconeixen les nostres imperfeccions i haurien de servir com a martellades a l'escultura sempre inacabada de la nostra manera d'èsser.

Però el perdó és molt més que això: el perdó és el que ens permet fer més suportable la idea de que el que hem fet no té remei.  Només a través del perdó -en paraules d'Hannah Arendt- podem desfer els actes del nostre passat i no veure'ns abocats a l'infern mental de la culpa. El perdó permet al culpable d'alliberar-se de la culpa. A la víctima, li permet alliberar-se del sentiment de venjança.

Un polític va escriure -fa temps- una carta demanant perdó . M'agradaria pensar que aquest senyor s'ha humanitzat i que la seva actitud s'ha redreçat una mica més. Però sempre he sospitat que quan algú ha de remarcar que és sincer en realitat el que ens està dient és que no ho és. El problema de la sinceritat és que no és demostrable, depèn de la predisposició dels altres a creure't o no. I aquest és el gran drama: el pitjor és la sensació cada vegada més estesa entre la ciutadania que la història actual està marcada per un entramat de personatges corruptes i que no ens creiem ni quan demanen perdó.

M'agradaria que hi hagués un allau de perdons perquè voldria dir, com a mínim, que els culpables assumirien les seves culpes. Però el perdó en política no hauria de ser mai el final del trajecte sinó el punt de partida. Al final del trajecte sempre hi hauria d'haver la justícia. 

El tema del día era resentimiento y el maestro nos había pedido que lleváramos patatas y una bolsa de plástico.
Ya en clase elegimos una patata por cada persona que guardábamos resentimiento. Escribimos su nombre en ella y la pusimos dentro de la bolsa. Algunas bolsas eran  realmente pesadas.
El ejercicio consistía en que durante una semana lleváramos con nosotros a todos lados esa bolsa de patatas.
Naturalmente el estado de las patatas se iba deteriorando con el tiempo. El fastidio de acarrear esa bolsa en todo momento me mostró claramente el peso espiritual que cargaba a diario y cómo, mientras ponía mi atención en ella para no olvidarla en ningún lado desatendía cosas que eran más importantes para mí.
Todos tenemos patatas pudriéndose en nuestra "mochila" sentimental.
Este ejercicio fue una gran metáfora del precio que pagaba a diario por mantener el resentimiento por algo que ya había pasado y no podía cambiarse.
Me di cuenta que cuando hacía importantes los temas incompletos o las promesas no cumplidas me llenaba de resentimiento, aumentaba mi stress, no dormía bien y mi atención se dispersaba.
Perdonar y dejarlas ir me llenó de paz y calma, alimentando mi espíritu.
La falta de perdón es como un veneno que tomamos a diario a gotas pero que finalmente nos termina envenenando.
Muchas veces pensamos que el perdón es un regalo para el otro sin darnos cuenta que los únicos beneficiados somos nosotros mismos.
El perdón es una expresión de amor.
El perdón nos libera de ataduras que nos amargan el alma.
No significa que estés de acuerdo con lo que pasó, ni que lo apruebes.
El perdón se basa en la aceptación de lo que pasó.
La falta de perdón te ata a las personas desde el resentimiento. Te tiene encadenado.
La falta de perdón es el veneno más destructivo para el espíritu.
Muchas veces la persona más importante a la que tienes que perdonar es a ti mismo por todas las cosas que no fueron de la manera que pensabas.
"La declaración del Perdón es la clave para liberarte".
¿Con qué personas estás resentido?
¿A quiénes no puedes perdonar?
¿Tú no te equivocas nunca y por eso no puedes perdonar los errores ajenos?
"Perdona para que puedas ser perdonado"