NOVEMBRE 4r setmana

COMPRENSIÓ

DILLUNS

 Buscar en el youtube :Un Lunes Cualquiera (Comercial) Subtitulado  1’11

DIMARTS

Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar amb ella.

Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...

Així doncs, com a última reflexió dir que; Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.

DIMECRES

Hem d’entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que un té). Aquest és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones.
Posar-se en la pell de l’altre o com diria un proverbi indi: ‘camina una estona amb les meves sabates’, de vegades no sol ser fàcil. No només per la pròpia visió que un mateix pot tenir de les coses sinó també per la nostra capacitat de comunicació i comprensió que a vegades fa que ens trobem amb certes dificultats tant per expressar-nos com per entendre els altres. Podríem entendre l’empatia com l’habilitat de comprendre els sentiments dels altres, la capacitat de reconèixer, assimilar i apreciar allò que les altres persones senten. L’empatia permet millorar aspectes vitals com pot ser la relació amb els altres en els àmbits laboral, familiar i d’amistat i fins i tot d’una manera més general amb tot allò que ens envolta.

DIJOUS

LA FE I LES OBRES

14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.

Comprendre algú és actuar.

Sant Pau 

DIVENDRES

 Buscar en el youtube : Frases Motivadoras de Todos los tiempos.  4m’

 

MARCEL GRIAULE
“-I per què enganyar els hòmens?-va preguntar l'europeu.
-Per a fer-los comprendre millor les coses-va respondre el cec.
I no va donar més explicacions.”
“Va reflexionar durant uns instants:
-Estar nu-va dir- és estar sense paraula”
“La civilització dogó apareixia com un cos enorme en què cada òrgan tenia una funció pròpia i local alhora que havia de contribuir al desenrotllament general de la societat. En aquest cos s'assentaven totes les institucions. Cap quedava al marge i unes i altres, les més aberrants en aparença, les menys explicades, tenien el seu lloc en un sistema la carcassa del qual es mostrava cada dia amb major nitidesa”

NOVEMBRE 4r setmana

COMPRENSIÓ

DILLUNS

 Buscar en el youtube :Un Lunes Cualquiera (Comercial) Subtitulado  1’11

DIMARTS

Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar amb ella.

Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...

Així doncs, com a última reflexió dir que; Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.

DIMECRES

Hem d’entendre que les persones poden tenir estats intencionals diferents als propis (creences, emocions o desitjos que no coincideixen amb aquells que un té). Aquest és un primer pas per superar l’egocentrisme infantil i ens permet posar-nos en el punt de vista de les altres persones.
Posar-se en la pell de l’altre o com diria un proverbi indi: ‘camina una estona amb les meves sabates’, de vegades no sol ser fàcil. No només per la pròpia visió que un mateix pot tenir de les coses sinó també per la nostra capacitat de comunicació i comprensió que a vegades fa que ens trobem amb certes dificultats tant per expressar-nos com per entendre els altres. Podríem entendre l’empatia com l’habilitat de comprendre els sentiments dels altres, la capacitat de reconèixer, assimilar i apreciar allò que les altres persones senten. L’empatia permet millorar aspectes vitals com pot ser la relació amb els altres en els àmbits laboral, familiar i d’amistat i fins i tot d’una manera més general amb tot allò que ens envolta.

DIJOUS

LA FE I LES OBRES

14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.

Comprendre algú és actuar.

Sant Pau 

DIVENDRES

 Buscar en el youtube : Frases Motivadoras de Todos los tiempos.  4m’

 

MARCEL GRIAULE
“-I per què enganyar els hòmens?-va preguntar l'europeu.
-Per a fer-los comprendre millor les coses-va respondre el cec.
I no va donar més explicacions.”
“Va reflexionar durant uns instants:
-Estar nu-va dir- és estar sense paraula”
“La civilització dogó apareixia com un cos enorme en què cada òrgan tenia una funció pròpia i local alhora que havia de contribuir al desenrotllament general de la societat. En aquest cos s'assentaven totes les institucions. Cap quedava al marge i unes i altres, les més aberrants en aparença, les menys explicades, tenien el seu lloc en un sistema la carcassa del qual es mostrava cada dia amb major nitidesa”

NOVEMBRE 3a setmana

COMPARTIR

DILLUNS

En una ocasió, a Calcuta, no teníem sucre per als nostres nens. Sense saber com, un nen de quatre anys havia sentit a dir que la Mare Teresa s'havia quedat sense sucre. Es va anar a casa i va dir als seus pares que no menjaria sucre durant tres dies per donar a la Mare Teresa. Els seus pares el van portar a casa: entre les seves manetes tenia una petita ampolla de sucre: el que no havia menjat.

Aquell petit em va ensenyar a estimar. El més important no és el que donem, sinó l'amor que posem en donar.

Santa Teresa de Calcuta

DIMARTS

Reflexiones sobre Eticonomía | Triodos Bank  5.32

 DIMECRES

  

DIJOUS

En una altra ocasió, a la tarda,un home va venir a casa nostra per explicar el cas d' una família hindú de vuit fills. No havíen menjat des de feia ja diversos dies. Ens demanava que féssim alguna cosa per ells. De manera que vaig prendre una mica d'arròs i me'n vaig anar a veure'ls. Vaig veure com brillaven  els ulls dels nens a causa de la fam. La mare va prendre l'arròs de les meves mans, el va dividir en dues parts i va sortir. Quan va tornar li vaig preguntar què havia fet amb una de les dues racions d'arròs. Em va respondre: "Ells també tenien fam". Sabia que  els veïns de la porta del costat,  els musulmans portaven dies sense menjar. Vaig quedar més sorpresa de la seva preocupació pels altres que per l'acció en si mateixa. En general, quan patim i quan ens trobem en una greu necessitat no pensem a els altres. Per contra, aquesta dona meravellosa, feble, ja que no havia menjat des de feia diversos dies, havia tingut el valor d'estimar i de donar als altres, tenia el valor de compartir.

Freqüentment em pregunten:"Quan acabarà la fam al món?" I jo responc: "Quan tu i jo aprenguem a compartir". Com més tenim, menys donem. Com Menys tenim, més podem donar.

                                              DIVENDRES

Poseu-lo a partir del minut 3

                

NOVEMBRE 2na  setmana

BONDAT

DILLUNS

QUÈ ÉS LA BONDAT?

La teoria més o menys escrita ens descriu la bondat com una actitud positiva i constructiva cap els altres, cap als éssers vius i les coses. La inclinació natural, gens forçada, cap el bé, qualitat associada al caràcter bondadós.
Plató considera que cometre una injustícia és pitjor que patir-la, ja que empobreix l’ànima… i això és el pitjor que li pot passar a l’ésser humà.
Kant parla de bona voluntat. Exercir una actitud bondadosa a partir d’aquest esperit, d’aquesta posició front la vida.
La bondat es construeix a partir dels valors i la moral. Es un procés educatiu, on l’entorn té una notable incidència.
Hi ha qui defensa que escollim la bondat quan deixem de creure que són els altres els culpables dels nostres mals….

DIMARTS

Dura 8’30  però recomano que el talleu al minut 5’23.

DIMECRES

BONDAT 

Els deu manaments del  meu pare es resumeixen en un: fes bondat. Tres síl·labes, només.
Dues paraules, aparentment carrinclones, però plenes de significat.
Fes bondat, pel meu pare volia dir:

Estudia, 

Estigues contenta, 

Si beus no condueixis., 

Estima amb precaucions sanitàries, 

No fumis, 

No et droguis, 

No pugis en moto,

No facis mal a res ni ningú.
Pots anar sola pel bosc i la ciutat.

Pots obrir la porta als desconeguts.

Pots manifestar-te pacíficament. 

Pots tornar a casa a qualsevol hora...però fes bondat

.
Éra l’unica cosa que em demanaves, pare. Em vas posar seny i llibertat a la mateixa motxila que he transmès als teus néts.
Quasi he complert del tot. Però t’he de confessar, pare, .. que sóc motera!

DIJOUS

EL VENEDOR DE QUINCALLA

Hi havia un vell sufi que es guanyava la vida venent tota classe de quincalla. Semblava com si aquell home no tingués enteniment, perquè la gent li pagava moltes vegades amb monedes falses que ell acceptava sense cap protesta, i altres vegades afirmaven haver-li pagat, quan en realitat no ho havien fet, i ell acceptava la seva paraula.
Quan li va arribar el dia de morir, va alçar els seus ulls al cel i va dir:
«Oh Alà! He acceptat de la gent moltes monedes falses, però ni una sola vegada he jutjat a cap d'aquestes persones en el meu cor, sinó que donava per descomptat que no sabien el que es feien. Jo també sóc una moneda falsa. No em jutgis, per favor.»
I es va escoltar una veu que deia: «Com és possible jutjar a algú que no ha jutjat als altres?»

DIVENDRES

EL SAMURAI I EL MONJO

Segons narra un antic relat japonès, un bel·licós samurai va desafiar en una ocasió a un mestre zen que expliqués el concepte de cel i infern. Però el monjo va respondre amb desdeny:
- No ets més que un talòs. No puc perdre el temps amb individus com tu!"
Ferit en el fons del seu ser, el samurai es va deixar portar per la ira, va desembeinar la seva espasa i va cridar:
- Podria matar-te per la teva impertinència.
- Això - va dir el monjo amb calma, "és l'infern"
Desconcertat en percebre la veritat en el que el mestre assenyalava respecte a la fúria que el dominava, el samurai, es va asserenar, va embeinar l'espasa i es va inclinar, agraint al monjo la lliçó.
- I això - va afegir el monjo - és el cel. 

NOVEMBRE 1a setmana

CONFIANÇA

DIMECRES

IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.

                                                  DIJOUS

DEIXAR-SE ACOLLIR

En Joan havia après a viure creient que tot en aquesta vida té un preu. Les persones valen tant com tenen. I ell va començar a buscar desesperadament els diners i va començar a robar petites coses. Per fugir de l’ambient de casa, bona era també l’evasió de col•locar-se. I així va començar la seva davallada. Afortunadament va reaccionar a temps i entrà en un programa de rehabilitació de drogaaddictes. Se’n va sortir, però malauradament la SIDA ja havia envaït el seu cervell. En Joan va anar perdent la capacitat de moure’s, li era impossible realitzar un gest tan quotidià com posar-se el menjar a la boca… Allò era nou per al Joan. La seva malaltia l’obligava a deixar-se estimar pels voluntaris del programa. Al principi li costava acceptar l’ajuda, perquè no es veia capaç de retornar-la. En Joan sense voler-ho esdevingué el centre de les vides d’un bon nombre de persones. I ell patia perquè no podia correspondre. I és que hi ha coses que valen tant que no els podem posar preu. Aquesta situació permeté al Joan veure que era estimat, i que això era diferent al que havia pensat sobre la seva vida: que ningú no l’estimava perquè no valia res. En Joan va morir, però els qui el van atendre encara recorden com aquell jove els va fer créixer pel sol fet de deixar-se estimar de veritat, perquè ja no tenia res més. Sense saber-ho, els havia tornat el favor.
Esperem que entre vosaltres (entre nosaltres) no passi això: que algú pensi que no és estimat perquè no val res... Una persona que no és estimada o que no se sent estimada pot arribar a tenir conductes que no ens agraden (agressivitat excessiva, poc respecte amb les persones i les coses...), pot arribar a passar moments difícils, o pot tancar-se en ella mateixa

                                                      DIVENDRES

IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.

OCTUBRE 4r setmana

AUTOESTIMA

DILLUNS

QUÈ ÉS L'AUTOESTIMA?

 Per entendre l'autoestima, això ens ajudarà a trencar el terme en dues paraules. Vegem, en primer lloc,  la paraula estima. Autoestima és el mot extravagant que expressa que algú o alguna cosa és important o  el valor que es dóna a aquesta persona o cosa. Per exemple, si tu realment admires un amic perquè ofereix els seus serveis com a voluntari en el cos de bombers, significa que tu el tens en gran estima. I el Trofeu especial per al millor jugador en un equip que es diu normalment "Benvolgut trofeu" significa que el trofeu representa un èxit important.

Auto significa: tu mateix! Així s'uneixen dues paraules i serà més fàcil d'entendre què és l'autoestima. Es refereix a quant et valores  a tu mateix i l'important que et consideres.  Fa referència a com et veus i com et sents sobre els teus èxits. Autoestima no significa presumir del meravellós que ets,  més aviat, saps en silenci que vals molt (de fet, no tens preu!). No es tracta de pensar que ets perfecte ― perquè ningú ho és però sabem que som dignes de ser estimats i acceptats.

                                                DIMARTS

                                            DIMECRES

                                                  DIJOUS

Fa un temps, mentre esperava ser visitat, vaig prendre un exemplar de la revista Seleccions de la sala de recepció. Em va cridar l'atenció un article titulat «Paraules que fan miracles», i voldria citar dos paràgrafs d'aquell article.

Cada un de nosaltres tenim una imatge mental de nosaltres mateixos, la pròpia imatge. Perquè la vida sigui raonablement satisfactòria, aquesta pròpia imatge ha de ser tal que puguem conviure amb ella, que ens pugui agradar. Quan ens sentim orgullosos de la nostra pròpia imatge, ens sentim confiats i lliures per a ser nosaltres mateixos. Funcionem d'una manera òptima. Quan ens avergonyim de la nostra pròpia imatge, tractem d'ocultar en lloc d'expressar-la. Ens tornem hostils i difícils per a la convivència.

És un miracle el que li passa a una persona a qui li ha pujat la seva autoestima. Tot d'una li agraden més els altres. És més amable i cooperador amb els que l'envolten. La lloança és el poliment que ajuda a mantenir la seva pròpia imatge brillant i resplendent.

Aquesta cita representa la manera actual de pensar en el món, i també entre molts cristians. Tot i que en aquestes paraules hi ha idees que són molt certes, també hi ha coses errònies.

                                               DIVENDRES
Sortida

OCTUBRE  3a setmana

RESPONSABILITAT

DILLUNS

La responsabilitat  és: l’ acció de respondre de les conseqüències de les pròpies accions o de les d'un altre. És respondre davant qualsevol situació o eventualitat que se'ns pugui presentar. Una persona responsable és aquella que sempre respon i que està disposada a actuar enfront de les diferents disjuntives possibles. Normalment es confon la responsabilitat amb el fet de complir davant altres persones allò que es té promès, això es pot considerar com a cert, però no obstant això és solament un dels aspectes d'aquesta ja que la responsabilitat comença amb un mateix. El simple fet de satisfer totes les nostres necessitats (després d’haver reflexionat seriosament quines són i les seves conseqüències) és un acte de responsabilitat. 

                                                             DIMARTS

Aquesta és la carta que va escriure una noia de 15 anys:
“En aquest cas em vaig a referir als estudiants com jo. La responsabilitat  no solament t'afecta a tu, sinó a tota la societat que t'envolta. Encara que pensis: “què té a veure la responsabilitat amb mi?”, la resposta és simple: TOT.
 Les meves responsabilitats són: anar a escola, arribar d'hora, assistir neta, pentinada, porta al dia els treballs, exàmens, activitats; també en la llar: la meva roba, la meva habitació, etc.

Per a mi la responsabilitat és ser lliure i enfrontar els meus problemes o les meves bones estones amb raonament. Per a mi és millor ser responsable, ja que així la meva consciència com a filla-estudiant està neta, a més de que creix el meu valor com a persona.
Les altres persones tenen una altra imatge de tu si ets responsable, per exemple: “Mira, ella sí treballa, compleix amb les seves tasques i és una bona noia”.

Sempre tindràs persones que t'ajudin, ja que saben que ets responsable encara que a vegades fallis.

                           (DEMÀ CONTINUAREM AMB LA CARTA D’AQUESTA NOIA)

DIMECRES

Però hi ha altres persones que en comptes d'afrontar els seus problemes decideixen llevar-se de tota culpa, o es fan els que no els importa gens, això se li crida EVITAR RESPONSABILITATS, però jo crec que si vols arribar a ser algú en la vida, has d'aprofitar al màxim les oportunitats que et donin i responsabilitzar-te en les coses que hagis de fer ARA, perquè després seran moltes més obligacions de les quals pensis.
De vegades no puc creure, quan els meus companys de classe arriben sense les seves tasques i els seus treballs, i em quedo pensant “*Què haurà estat més important per no complir amb el que devia?” o “Què serà d'ells quan es facin més grans?...Quan tinguin casa, família, fills, treball...
Si decideixes ser responsable, primerament has d'aclarir el que desitges ser en la vida, què vols que la gent vegi de tu, què vols aconseguir. Així tindràs els teus valors més plantejats i la teva mentalitat de responsabilitat creixerà. Bé almenys a mi si em funciona.
Però també necessites de dues coses que para mi són molt importants, la valentia: que t'ajuda a voler aconseguir les teves metes costi el que costi, i la humilitat: que fa que acceptis les teves errades, ja que dels errors aprens.
Per concloure, jo solament vull dir que per canviar al món, primer has de canviar-te TU. Cal lluitar perquè aquest valor tan important (LA RESPONSABILITAT) mai es perdi. Junts ho podrem aconseguir. 

DIJOUS

El kiwi és un au que no pot volar, però fa l’impossible per aconseguir el seu somni.

                                DIVENDRES