GENER   4a setmana

PAU

DILLUNS

Aprenem la canço per cantar-la junts el Dll 30 !!!!

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

 Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna ja fa llum,

els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Milú i  en Tintin, capità Haddock també,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
 casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i donya Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i en Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta , Mortadelo i Filemon,
els Reis d'Orient, Bola de drac,  Finn i  Jake i Caputxeta ,
Pepa maca, Doranda i en Batman.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
 casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Bona nit senyor King Kong, Popeye, senyor Asterix, Doraemon i me falta
 l'home del sac, i  Patufet,
senyor Xarlot, senyor Obelix. Macaco que vé amb el Wally agafadets del bracet, 

 Pinotxo  que ve amb en globus ,Macoc i l'Ulises, Tom i Gerry en patinet. 

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir tu si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

DIMARTS

El termòmetre de la pau

Si et desentens dels conflictes del teu poble, no contribueixes a la pau.
Si gires l'esquena al germà, gires l'esquena a la pau, encara no
construeixes la pau.
Si critiques l'acció dels altres, encara no et mulles per la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la pau.
Si opines sense fonaments, enrareixes la pau.
Si només la teva opinió és vàlida, contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la pau.
Si et prens per la teva imatge externa, enredes la pau.
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de pau.
Si fa temps que no fas silenci, no esperis la pau.
Si no estimes, no esperis la pau.
Si et refies que te la portin bona i feta, desenganyat de la pau.

Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.

Només quan estaràs cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar.

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

PER QUÈ NO SEMPRE ENS AGRADA LA VERITAT?
 Hi ha persones que treballen en hotels i en restaurants, o en llocs semblants, que són professionals (i que cobren com a professionals), però que sembla que els molesta quan, per exemple, algun client els diu que la sopa -o el plat que sigui- està freda, i que la voldria prendre calenta. ¿Per què els ha de molestar que els diguin la veritat?
A alguns funcionaris de l'Administració els molesta que algú els demani un servei millor, una millor atenció i una mica més d'amabilitat... ¿Per què els ha de molestar? ¿No els han dit mai que ells estan per servir al públic?
Hi ha conductors i peatons als quals els molesta quan algú els adverteix que han fet una infracció, o que han tingut alguna conducta incorrecta, de mala educació, antisocial o egoista... Si és veritat, ¿per què s'han de molestar? ¿No és convenient, necessari i bo millorar en seguretat i en convivència?
¿Com reaccionem nosaltres quan ens fan alguna observació sobre com hem fet una cosa, sobre algun comportament incorrecte, o sobre com hem tractat a algú? ¿Reflexionem sobre la nostra actuació, i acceptem els nostres errors i les nostres limitacions? ¿O ens molestem amb la persona que ens ho ha dit, la mirem com a "enemiga" i li "declarem la guerra"? Si és així, estem utilitzant part de la nostra energia i de la nostra força per "atacar" una altra persona de forma injusta i irracional. La guerra i la pau no és només una qüestió entre governs egoistes, injustos i demencials. També entre nosaltres podem crear o podem evitar la "guerra".

GENER   3a setmana

FELICITAT

DILLUNS

"CUÉNTAME CÓMO TE HA IDO, SI HAS CONOCIDO LA FELICIDAD"

 deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida. No s'utilitza tant la voluntat i el dret de l'ésser humà a la felicitat com a premi a la constància o a les bones obres realitzades, sinó com la gairebé obligatorietat de ser feliç, de viure en un estat agradable permanent.  Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.
Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin", temps i possibilitats per desenvolupar les nostres aficions, bona situació econòmica, benestar psicològic i emocional... I independentment que també ens agradi que als altres les coses els vagin bé, especialment als nostres éssers estimats, percebre que ens aprecien com a persones, en resum, que ens estimen, ens respecten i ens comprenen, ajuda molt a fer que ens sentim feliços. El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats.

DIMARTS

És qüestió d'actitud

La petita, ben perfumada i orgullosa anciana de 78 anys, completament vestida cada matí a les 8 en punt, amb el seu cabell arreglat a moda i el maquillatge perfectament aplicat, avui se'n va a una residència. El que ha motivat la mudança ha sigut la mort recent del seu espòs als 80.

Després de moltes hores d'esperar pacientment en el rebedor de la nova residència, ha somrigut dolçament, quan se li ha dit que la seva cambra estava llesta. Mentre es desplaçava amb el seu caminador cap a l'ascensor, li han fet una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent les cortines que penjaven de la finestra.
"M'encanta", ha afirmat, amb l'entusiasme d'un nen de 8 anys al que li acaben de lliurar una nova mascota."
Sra. Jones, no ha vist la cambra, esperi".
"Això no importa", ha respost. "La felicitat és una cosa que decideixes amb el temps. Si m'agrada o no la meva cambra, no depèn de com estiguin arreglats els mobles, depèn de com arregli la meva ment." "Ja he decidit que m'agrada. És una decisió que faig cada matí, quan m'aixeco. Tinc l'elecció: puc passar el dia en el llit, repassant la dificultat que tinc amb les parts del meu cos que no funcionen, o sortir del llit i estar agraïda per les que sí funcionen".

DIMECRES

DIJOUS

Siguem positius

És precisament aquesta actitud positiva la que fa que un esdeveniment negatiu no ens impedeixi de viure amb plenitud. Les preocupacions, el mal humor, la ràbia, les malalties pròpies o dels nostres éssers estimats, els problemes econòmics, la fatiga, les frustracions vocacionals, els conflictes amb la parella o amb els fills o amb la gent que s'entesta a amargar-nos la vida, sempre hi seran. Però si actuem amb un esperit positiu, podrem pensar i buscar solucions amb més probabilitats d'èxit. En definitiva, se suporta molt millor el conflicte.
Les dificultats existeixen i aquesta societat tan competitiva en què vivim ens convida permanentment a posar més alt el llistó de l'exigència i indirectament a no sentir-nos feliços, encara que paradoxalment gairebé se'ns obligui a ser-ho, sempre que no vulguem situar-nos en aquest nínxol de marginació que ocupen els "fracassats". Una actitud positiva no és sinònim de felicitat, sinó d'execució eficaç: vivim els moments de malestar sense desesperar-nos, sense culpar-nos ni culpar els altres i, sobretot, sense paralitzar-nos.
Aquesta actitud positiva ens ajuda també a gaudir dels moments feliços i a obrir-nos al món que ens envolta, promou l'escolta activa i participativa. I ens anima a la disposició a compartir des de la vulnerabilitat, a acceptar el risc i a sentir i estimar. Si haguéssim d'associar aquests moments feliços amb alguna emoció específica, seria amb la passió. Entesa com apassionar-se amb les coses que fem i vivim, sentir-les com a creació pròpia, valorar-les i enorgullir-nos-en.

DIVENDRES

Buscar al You tube: el jabon - un video para reflexionar   3’04

GENER  2na  setmana

ALEGRIA

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

BENEFICIS DEL RIURE

Ja fa temps que grups de professors de diferents universitats han treballat per descobrir els beneficis que proporciona el riure, la rialla... Els investigadors van agafar com a model un periodista que va voler fer amb ell mateix l’experiència. Segons els metges, era un cas sense esperança, i per això va decidir passar els últims mesos de la seva vida dedicat a la lectura d’historietes, de còmics, a estar de bon humor, i a tornar a veure les pel•lícules que més li havien fet riure en la vida. Al cap dels anys, aquell periodista encara vivia, i amb força bona salut. ¿Casualitat, sort? No sé, però aquest és el cas, i dòna què pensar. Sabem que els maldecaps, les angoixes i les preocupacions ens fan posar malalts, no són bons; sabem que la tristesa perjudica la salut física i l’espiritual... Aleshores, el que és contrari a això (el riure i el somriure, l‘alegria, la pau interior) ens relaxa, ens allunya del mal humor, de les males maneres, de l’agressivitat... Saber riure no sempre és fàcil -encara que no ho sembli-, perquè també s’ha de saber riure d’un mateix, si arriba el cas. Però el somriure, el riure, la rialla sana, ajuden a viure. Fomentar un ambient on regni la sana alegria és una bonica forma de participar en la creació d’una bona convivència.

DIJOUS

COMPARTIR L’ALEGRIA

Un catedràtic de psiquiatria va publicar un treball sobre “la tristesa d’Europa”, basant-se en l’observació i en l’estudi de dades estadístiques. Explicava, per exemple, que molts dels homes i dones, i també joves, que circulen pels carrers de les nostres grans ciutats europees, se’ls veu abatuts i amb la tristesa dibuixada a la cara, als ulls. L’ésser humà veu que ni la ciència, ni el progrés, ni la qualitat de vida, no donen sempre resposta als grans problemes que planteja la vida, i no sap què fer de la seva tristesa.
Un dia en què celebràvem una festa important a l’escola vaig observar la cara d’algun noi dels més grans: se’l veia trist. Els seus companys i companyes de classe estaven contents, fent jocs de taula en grup, i era un bon moment de convivència i d’alegria. Però a ell se’l veia trist, anant d’un lloc a un altre, i sense posar-se a jugar amb ningú. ¿Hi ha alguna explicació? A mi se me n’acut una, que es pot donar en alguns casos. Hi ha nois i noies que només saben divertir-se “fent el burro”, com es diu vulgarment. És a dir: a costa dels altres, cridant de forma exagerada, molestant, i sent una mica els protagonistes. Així demostren la que per a ells és la seva forma d’estar alegres (és molt discutible si a això se li pot dir “alegria”). Però quan la resta de les persones que els envolten s’ho estan passant bé de forma normal, en bona convivència, sense destacar i respectant-se, ells es troben fora de lloc, i aleshores poden fer dues coses: molestar (perquè en el fons els fa ràbia no saber-se divertir com els altres), o enyorar l’alegria dels altres i tenir-ne una certa enveja. No ens estranyem si, en moments en què tots estem contents i alegres, trobem algun company o companya que està més trist. Animem-lo a què participi de la nostra alegria: segur que és una bonica forma d’ajudar-lo.

DIVENDRES

SOBRE EL SOMRIURE...

En el despatx de certa persona hi havia penjat un rètol amb aquesta inscripció: “Somriure no és pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”.
Hi ha gent qui somriu comercialment, per guanyar diners. Un refrany xinès diu: “Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el somriure només té una finalitat comercial. També hi ha somriures amb una finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...
Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi, amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior, i que omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna. Encara que sembli de poca importància, el somriure pot ser una manera de donar-se als altres, de mostrar l’ànima. Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt. Es pot convertir en ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació... Pot ser un senyal de comprensió i d’acollida cap a l’altra persona. Pot ser una forma de fer que l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat. Val la pena practicar-ho: costa poc i és efectiu.

DESEMBRE   3a setmana

NADAL

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

  

DESEMBRE 2na setmana

AGRAÏMENT

DILLUNS

DIMARTS

Gràcies, vida, gràcies   (Joan Isaac)

Per parir-me prop del mar,
sota el sol meridional,
per omplir-me l'horitzó d'oliveres,
pels capvespres de Fornells,
pels oasis de Tozeur,
pel pont vell de Florència.

Pel color del desert
i l'atzur profundíssim dels mars.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Per la música de jazz,
per Joan Manuel Serrat,
per Jacques Brel, Debussy i Mozart,
pels amics que m'has donat,
pels que hi són i els que no hi són,
pels clavells d'un abril a Lisboa.

Pels ulls dels infants
quan travessen la nit dels Tres Reis.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Pel dream-team, pel 0-5,
pels diumenges de gol nord,
on vaig abraçar-me tant al pare,
pels somriures del Carib,
perquè encara no estic tip
de pintar cançons a l'aire.

Perquè estic convençut
que és possible seguir somniant.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Perquè em dones l'enteniment
per comprendre que a la fi
tot això serà l'equipatge
quan m'enfili al darrer tren
i, com deia un amic meu,
se m'acabin les vacances.

Perquè estic convençut
que aquest dia que neix serà meu.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

DIMECRES

DIJOUS

  

DIVENDRES

L’ARBRE MORT
Recordo que un hivern el meu pare necessitava llenya, així que va buscar un arbre mort i el va tallar. Però després, en la primavera, va veure desolat que al tronc marcit d'aquest arbre li havien brollat nous brots. El meu pare va dir:
- Estava jo segur que aquest arbre estava mort. Havia perdut totes les fulles a l'hivern. Però es veu que feia tant fred que les branques es trencaven i queien com si no li quedés al vell tronc ni una mica de vida. Però ara adverteixo que encara hi havia vida en aquell tronc". I girant-se cap a mi, em va aconsellar:
- Mai oblidis aquesta lliçó. Mai tallis un arbre a l'hivern. Mai prenguis una decisió negativa en temps advers. Mai decisions importants  quan estiguis en el teu pitjor estat d'ànim. Espera. Sigues pacient. La tempesta passarà. Recorda que la primavera tornarà.

DESEMBRE

LA VIDA

DIMECRES

La Vida - Poema de la Mare Teresa de Calcuta

La vida és una oportunitat, aprofita-la. 
La vida és bellesa, admira-la. 
La vida és una benedicció gaudeix-la.
La vida és un somni, fes-ho realitat. 
La vida és un repte, afronta-ho. La vida és un joc, juga-ho. 
La vida és alguna cosa preuat, cuida-la. 
La vida és alguna cosa valuosa, conserva-la. 
La vida és un misteri, descobreix-ho. 
La vida és una promesa, compleix-la.
La vida és dolor, supera-ho. 
La vida és un himne, canta-ho. 
La vida és un combat, accepta-ho. 
La vida és una aventura, desafia-la. 
La vida és una tragèdia, enfronta't. 
La vida és sort, mereix-la.
La vida és vida, defensa-la.

                                           DIVENDRES

NOVEMBRE 

AMABILITAT

DILLUNS

LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA

Hi ha un conte tradicional que explica el següent. Un caminant anava tranquil•lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.

DIMARTS

PARAULES AMABLES

Anem amb metro. Els nois i les noies del grup van contents, jugant i parlant, i la seva alegria els fa cridar més del compte. A alguna persona del costat li molesta el to de veu, i el que fa és cridar encara més per dir-los que callin. La gent queda estranyada, i el grup de nois i noies al final calla, però es nota un ambient tens entre els qui van en el vagó. No ha agradat la manera de dir que el to de veu molestava. D’escenes com aquesta segurament en coneixerem moltes. Però també en veiem d’altres, on alguna persona fa servir altres sistemes. Per exemple, la senyora que, en un dia de pluja en la parada de l’autobús, es dirigeix a un home que està fumant i li diu, de forma amable, que li molesta molt el fum, i que si no podria deixar de fumar. El senyor li contesta amb un “disculpi” i apaga la seva cigarreta.
L’amabilitat ens ajuda a ser més persones i a crear un bon ambient al nostre voltant. No costa res dir les coses amb paraules amables. Una paraula amable pot ser més efectiva que mil crits, i pot convertir-se en una lliçó impossible d’oblidar. Moltes vegades hem pogut experimentar que amb una paraula amable hem arribat al cor d’aquella persona que ens estava cridant, o que estava enfadada, i hem aconseguit que es calmés i que desaparegués l’ambient de tensió que s’havia creat entre els dos, o en el grup. Unes paraules amables mai no fan mal i sempre poden ajudar a suavitzar l’ambient i les relacions.

DIMECRES

UNA PERSONA HACE LA DIFERENCIA  2’01

DIJOUS

QUÈ COSTA SER AMABLES?

Ha estat molts anys dedicat a la gent marginada del barri del Raval, de Barcelona. És un germà de La Salle. Una vegada escrivia: “Una tarda vaig trobar al carrer una noia coneguda -la Maria- que treballa en un bar. Un home li havia donat una pallissa terrible, i la dona no s’aguantava dreta. La vaig posar en un taxi i la vaig portar al servei d’urgències d’un gran hospital. Ens atengué una infermera. Va fer que la noia s’estirés en un estret llit de ferro. Va passar gairebé una hora sense que vingués ningú a interessar-se per ella. Després va venir un metge, mig enfadat. Més tard una infermera que li va treure sang, una altra que li va mirar la pressió, i una altra que li va posar una ampolla de sèrum... Però ningú no va tenir per a la Maria una salutació ni una paraula d’amabilitat”. Quina diferència quan vas a un hospital i veus els metges que saluden els malalts, i les infermeres i infermers que fan broma amb ells, que els pregunten coses i els diuen paraules amables.
I és que l’amabilitat pot calmar dolors i pors, és el llenguatge que tots entenem. Tots desitgem que ens tractin o ens diguin una paraula amb amabilitat, amb amor. Si ho volem per a nosaltres, no ho neguem als altres, que segur que també ho estan esperant.

DIVENDRES