MAIG 1a
setmana
NO ALS PREJUDICIS !!!
DIMARTS
El prejudici és una avaluació preconcebuda de les persones, una idea preconcebuda que es té sobre els altres.
El prejudici consisteix a tenir una opinió o idea sobre una persona o un membre d'un grup sense realment conèixer l'individu. L'antipatia sol basar-se en una informació sobre un individu en particular o un poc coneixement detallat dels fets.
El prejudici sorgeix per conveniència, per discriminar, descartar o dominar a altres persones o acceptar preferentment, sense tenir remordiments i sense reflexionar si això és bo o dolent, o si és una opinió objectiva o subjectiva. Comunament és una actitud hostil o, menys freqüentment, favorable cap a una persona que pertany a determinat grup simplement pel fet de pertànyer a aquest grup, en la presumpció que posseeix les qualitats negatives o positives atribuïdes a aquest. L'opinió d'aquesta mena es produeix sense tenir prou dades per poder jutjar els fets o l'individu concrets.
Per exemple, una persona que ha tingut una sèrie de relacions negatives amb membres del sexe oposat pot desenvolupar un prejudici contra aquest sexe, i assumir així que els factors que danyen les relacions sempre estan presents en aquest sexe, i adoptar el conjunt de prejudicis que es coneix com sexisme. O, si una persona ha crescut amb el concepte que els membres del grup «Z» tenen certes característiques, a causa de una trobada amarga en el passat amb un membre "X", pot assumir que tots els membres del grup són com "X" i tractar a tots els membres de aquest grup en funció d'aquesta experiència: racisme, prejudicis relacionats amb la llengua, intolerància religiosa, homofòbia o el rebuig d'algú perquè el seu grup polític és diferent de la pròpia.
DIMECRES
Un diumenge a la tarda una dona jove, d’aproximadament trenta anys, dormia profundament en un tren. Els caps de setmana aquesta noia els dedicava a fer de voluntària (és a dir, sense cobrar) en alguna institució per ajudar en certes necessitats (ajuda a persones estrangeres, a malalts, a gent gran, a nois deficients...) Tornava a casa cansada, i l’endemà havia d’anar al seu treball.
Les tres persones que viatjaven al seu costat se la miraven amb una certa desconfiança, i anaven fent el seus comentaris:
“Deu anar drogada; vés a saber quin tipus de persona és i què haurà fet durant el cap de setmana...” “Igual és una d’aquelles que surten amb permís de la presó el cap de setmana...” “O una vagabunda, que amb la història del treball viu a costa dels altres; quan es desperti marxaré a un altre lloc, perquè vegi que no m’agrada la seva presència”.
En aquell moment, amb un xiulet del tren, la noia es despertà i va notar com tots els del seu costat la miraven estranyats i amb cara de pocs amics. Va pensar que potser els havia molestat fent sorolls mentre dormia i, amb un somriure, els va saludar i els va demanar disculpes.
-Perdonin si els he molestat mentre dormia. És que he estat tot el cap de setmana amb nois deficients i estic molt cansada, perquè són nois que demanen molta atenció. Em sap greu que vostès no s’hagin sentit còmodes...
-Oh, no, de cap manera –va dir una senyora després de sentir-la-. Posa’t còmoda i continua dormint; ja procurarem no molestar-te.
És llàstima, però moltes vegades jutgem les persones sense conèixer res d’elles. Entre nosaltres... ¿ja procurem conèixer-nos, o simplement tenim una idea superficial del que fan i del que pensen els altres?
DIJOUS
DIVENDRES
