JUNY 1a setmana

BON DIA: SERVEI !!!

DIMARTS

Aprenem la cançó de final de curs !!!

DIMECRES

Jesucrist va dir: "Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics” (Joan 15:13). Això no vol dir que haguem de morir per demostrar el nostre amor pels nostres amics. Oferim la  nostra vida cada vegada que anteposem les necessitats d'una altra persona a les nostres necessitats. I els "amics" que s'esmenten en l'Escriptura anterior es poden entendre com tota persona que coneixem, perque Jesús també va dir : "Estimeu-vos els uns als altres com us estimeu a vosaltres mateixos".

 DIJOUS

Podem considerar el servei, com el brindar ajuda de manera espontània en els detalls més petits, per fer la vida més lleugera als altres.
  Servir és ajudar a algú de manera espontània, com una actitud permanent de col · laboració envers els altres.
La persona servicial ho és en el seu treball, amb la família, però també al carrer ajudant a altres persones en coses aparentment insignificants, però que van fent la vida més agradable. Tots recordem l'experiència d'algun desconegut que va aparèixer del no-res just quan necessitàvem ajuda que sorprenentment després d’ajudar es perd entre la multitud.
Les persones servicials viuen contínuament atentes, observant i buscant el moment oportú per ajudar a algú, apareixen de sobte amb un somriure i les mans per davant disposats a fer-nos la tasca més senzilla, en qualsevol cas, rebre un favor fa néixer en el nostre interior un profund agraïment.
Tot servei prestat i per petit que sigui, ens dóna la capacitat de ser més forts per vèncer la mandra, donant a qui ens envolta, un temps valuós per atendre altres assumptes, o si no, un moment per descansar de les seves tasques quotidianes.Es nota quan les persones actuen per interès o conveniència, arribant a l'extrem d'exagerar en atenció a determinades persones per la seva posició social o professional. Aquesta actitud tan desagradable no rep el nom de servei, sinó de "servilisme" o “fer la pilota”.

DIVENDRES

MAIG 4r setmana

BON DIA: CREATIVITAT !!!

DILLUNS

DIMARTS

Creativitat
La creativitat és la capacitat d'idear solucions noves i diferents per resoldre problemes o situacions requerides pel a la vida, als estudis, a la feina ... Aquesta capacitat no s'ha d'interpretar com la imaginació pura, que genera idees, encara que no tingui aplicació pràctica o no tingui cap utilitat.
L'activitat creativa ha de ser intencionada i apuntar a un objectiu, la creativitat suposa estudi i reflexió.
Les persones que compten amb aquesta capacitat són persones

• que manifesten una gran curiositat intel · lectual,
• solen tenir una àmplia informació que poden combinar, triar i extrapolar per resoldre problemes
• són persones amb bona capacitat d'anàlisi i síntesi.
• mostren  sensibilitat als problemes
• tenen flexibilitat per adaptar-se a noves situacions,
• fluïdesa per abordar els problemes des de perspectives diferents,
• capacitat per aprofitar una situació en desenvolupament,
• habilitats comunicatives i organitzar.

Ànims!!!! Tú ets una persona creativa.

DIMECRES

DIJOUS

La creativitat és una de les fortaleses del caràcter de la psicologia positiva. És a dir, és un dels trets del nostre caràcter que pot ajudar-nos a tenir vides més satisfactòries i felices.
La persona creativa és aquella capaç de produir idees o comportaments que són originals, és a dir nous, sorprenents o inusuals i que a més suposen una contribució positiva a la vida d'aquesta persona en particular o de les persones en general. Per ser creatiu no n'hi ha prou amb tenir una idea original (les al · lucinacions dels esquizofrènics poden ser molt originals), sinó que també s’ha d’adaptar.

La creativitat es considera una fortalesa del caràcter perquè fa a una persona sentir-se bé. Les activitats creatives, com dibuixar o trobar una solució original i eficaç a un problema, motiven a les persones, les fan sentir-se orgulloses de si mateixes, els ajuden a passar una bona estona, a gaudir de la bellesa de l'art i fins i tot aporten sentit a les seves vides.
La creativitat pot també millorar les vides dels altres a través de determinats invents que poden utilitzar per millorar la qualitat de les seves vides o mitjançant obres d'art que poden admirar i gaudir. Les nostres vides estan plenes de productes que són el resultat de la inventiva humana, des del sofà en què et sentis fins l'aire condicionat que evita que passis calor a l'estiu i fred a l'hivern, el simple llapis amb el qual subratlles un llibre, o la roba que portes.

MAIG 4a setmana

BON DIA: SENZILLESA !!!

DILLUNS

ESTRELLES SALVADES

Una persona, que passava uns dies en un poble de la costa, anava passejant un capvespre per una platja en la qual no hi havia ningú. Mentre caminava, va veure un altre home a una certa distància. Quan ja hi estava més a prop va veure que aquell home -que per la forma de vestir seria segurament un habitant del poble- s’ajupia constantment, recollia alguna cosa del terra i la llençava al mar. I això ho repetia una i una altra vegada. S’hi va acostar del tot, per saludar-lo, i aleshores va veure com aquell bon home el que feia era agafar estrelles de mar que s’havien quedat a la platja, i, una per una, les retornava a l’aigua. El foraster, estranyat, es va dirigir a aquell home, el va saludar i li va preguntar què és el que estava fent.
-Doncs ja ho pot veure: retorno estrelles de mar a l’oceà- li va contestar. Ara mateix la marea està baixa i totes aquestes estrelles s’han quedat a la costa. Si no les llenço al mar es moriran per falta d’oxigen.
-Ja ho entenc -va contestar l’altre. Però pensi que deu haver-hi milions d’estrelles de mar en aquesta platja, i que és impossible agafar-les totes. A més, segurament això mateix passarà en moltes altres platges al llarg de la costa. No sé si se n’adona, però amb això que està fent no està canviant res, és un esforç inútil.
L’home va somriure, es va ajupir, va agafar una altra estrella de mar i, mentre la llençava a l’aigua, va respondre:
-Per a aquesta estrella sí que ha canviat alguna cosa!
Els petits esforços que fem, els petits gestos de solidaritat, a vegades pot semblar que no canvien res de la situació de les persones. Per exemple, participant en una campanya de recollida d’aliments, ben segur que no solucionarem el problema de la fam o de la pobresa en el món o en els nostres barris; però no per això deixarem de col·laborar-hi, perquè la nostra aportació segur que canvia en alguna cosa la vida d’alguna persona, ni que sigui només per uns moments. Cada gest que fem en favor dels altres, per petit que sigui, té la seva importància.

DIMARTS

APORTACIONS QUE NO ES VEUEN

El capità d’un submarí va voler provar l’eficàcia del personal de la sala de màquines, i amb aquesta finalitat donà l’ordre d’avançar a la màxima velocitat, i uns pocs segons després de donada aquesta ordre, i de sobte, manà fer una aturada d’emergència. Les seves ordres van ser obeïdes a l’instant, i de forma eficaç. Es va encendre el sistema de megafonia i es va sentir la veu del capità: “Us parla el capità. La meva felicitació al personal de la sala de màquines. Heu parat el vaixell exactament en cinquanta-cinc segons”. Immediatament després es va sentir una altra veu per la megafonia: “Us parla el cuiner. El vaixell s’ha parat en un temps rècord, però els filets amb patates han anat a fer punyetes. Així que aquesta nit, sopar fred per a tothom”.
Les coses funcionen no només amb les accions espectaculars, sinó amb l’aportació de tothom. I també les accions senzilles són importants i s’han de valorar.També nosaltres tenim aspectes que aparentment no són importants, i que hem de saber valorar.

DIMECRES

EL MOSQUIT I LA CUCA DE LLUM
 

Una nit un mosquit li deia a una cuca de llum:
-No crec que en tot el món hi hagi una criatura més útil que jo. El que passa és que els homes i les dones són uns desagraïts, però de fet haurien d'estar donant-me sempre les gràcies. I t'explicaré per què. Primer, amb les meves picadures, els ajudo a que practiquin la gran virtut de la paciència. I, segon, a fi que no perdin el temps dormint i que es treguin la mandra de sobre, els desperto sempre que puc, sigui de nit o de dia, acudint a picar-los al nas, al front, a l'orella o a on sigui. A més, tinc a la boca la meva meravellosa trompeta amb la qual no deixo de proclamar les meves gestes en favor de les persones. Però tu, ridícula cuca de llum, arrossegant-te per terra amb aquesta llumeta insignificant, quin bé aportes al món?
I la cuca de llum, sense cridar, li va contestar:
-Em fa la impressió que t'equivoques quan fas aquesta comparació entre nosaltres dos. Tot això que dius que fas en benefici dels altres, en realitat ho fas pensant només en tu. Quan piques a les persones els xucles la sang, i amb ella t'alimentes. I quan toques la teva empipadora trompeta només ho fas per donar-te importància davant de tu mateix i davant dels altres. La veritat és que t'estimes només a tu mateix. En el que fa referència a mi, és veritat que només tinc aquesta petita llum, que tu anomenes insignificant. Si amb ella puc il·luminar el camí d'algú tan petit com jo, i que està perdut en la nit, millor que millor; i, si no, paciència. Jo voldria fer alguna cosa més, però la meva naturalesa no m'ho permet. El poc bé que faig, el faig en silenci, i sense pregonar-lo al meu voltant. En tot cas, que els altres jutgin qui dels dos és de més profit per al món.
No tingueu por, nois i noies, no us sentiu ridículs quan feu tot el bé que podeu, discretament, sense cridar l'atenció. Esteu fent molt. I no us deixeu enlluernar per aquells i aquelles que es pensen que fan molt, que ho pregonen, i que a sobre es consideren superiors a vosaltres. Tranquils, no us considereu inferiors: aquestes persones (siguin companys vostres o siguin persones adultes) no fan més que vosaltres. Les persones intel·ligents ja saben distingir la sinceritat de la hipocresia, ja saben distingir el treball callat i fet amb amor, de les aparences. Els qui més criden, els qui sempre volen destacar i ser el centre d'atenció, potser no són els més indicats per jutjar-se a si mateixos i als altres.

DIJOUS

CONFIANÇA I NEGUIT

(Lc 12,22-31)

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

DIVENDRES

MAIG 3a setmana

BON DIA: GENEROSITAT !!!

DILLUNS

La generositat del ser humà és l'hàbit de donar i entendre als altres. Comparat sovint amb la caritat, la generositat s'accepta extensamente en societat com un hàbit desitjable. En moments de desastres naturals, els esforços de l'ajuda són amb freqüència proporcionats , voluntàriament, pels individus o els grups que actuen unilateral en el seu lliurament de temps, de recursos, de mercaderies, de diners, etc. La generositat és una forma d'altruismo i tret de la filantropia, com poden veure's en les persones anònimes que presten serveis en una organització no lucrativa,  o una O.N.G.
La generositat pot també ser temps, diners, o treball de la despesa, per a uns altres, sense la recompensa en volta. Encara que la generositat del terme va sovint de comú acord amb caritat, molta gent en l'ull del públic desitja el reconeixement dels seus bons actes. Les donacions són necessàries per a recolzar organitzacions i els comitès, no obstant això, la generositat no han d'estar limitada a èpoques de gran necessitat tals com desastres i situacions extremes; ja que la generositat no ha d'estar basada solament en el seu estat econòmic, sinó que pel contrari, inclou les intencions pures de l'individu de mirar cap a fora per a bé comú de la societat i donar exemple als altres.
La generositat ha de reflectir la passió de l'individu en la seva ajuda. Un exemple comú de la veritable generositat de moltes organitzacions no lucratives. Aquestes organitzacions, petites o grans, proporcionen les eines lliures, fonts, i aguanten llargues hores del treball per a millorar les condicions i a donar a la gent menys afortunada el consol o/i suport que necessiten.

DIMARTS

La història de Sant Martí és un dels relats més coneguts de generositat. El cavaller, en veure un pobre que passava fred, va partir amb l’espasa la seva pròpia capa i n’hi va cedir un tros. La generositat no és donar allò que ens sobra, com l’almoina que tirem a la gorra dal pobre que demana pel carrer. Tampoc és donar allò que fa lleig llençar, per exemple, peces de roba, independentment del seu estat o utilitat. La generositat és molt més que això.
De fet la generositat ens hauria de fer adonar que no estem sols i que en aquest món hi ha persones menys privilegiades que nosaltres. Per tant, tenim la responsabilitat de compartir amb els altres les nostres riqueses no només materials, també immaterials. En temps de crisi les donacions econòmiques a les ONG disminueixen, però tots comptem amb bens per oferir: temps, conversa, virtuts, coneixements, etc.
La generositat ha de ser sincera, no és un gest per quedar bé. La generositat pot ser per amor -la generositat entre els membres d’una parella o família és bàsica-; per germanor, per voluntat de servei… Les raons poden ser diverses, però la generositat ha de sortir del cor, sense esperar recompenses. És evident que la generositat comporta satisfacció, però aquesta no ha hauria de ser la seva raó ni principal ni inicial.
Hauríem de practicar la generositat perquè volem millorar la convivència i l’existència d’altres persones. Un valor especialment a reivindicar en moments econòmicament difícils com els que ara estan vivint moltes persones.

DIMECRES

                                                   DIJOUS
ELS FILLS  
  Una dona que portava un nen contra el seu pit li va preguntar a un mestre: Parla'ns dels fills. I ell va respondre:
Els vostres fills no són els vostres fills. Són els fills i les filles dels anhels que la vida té de si mateixa.
Vénen per mitjà de vosaltres, però no de vosaltres i encara que visquin amb vosaltres, no us pertanyen.
Podeu donar-los el vostre amor, però no els vostres pensaments, doncs ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu albergar els seus cossos però no les seves ànimes. Perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà, que ni en somnis us és donat visitar.
Podeu esforçar-vos per ser com ells, però no intenteu fer-los com vosaltres.
Perquè la vida no marxa cap enrere, ni s'atura en l'ahir.
Vosaltres sou l'arc per mitjà del qual els vostres fills són disparats com fletxes vives.
L'arquer veu el blanc sobre el camí de l'infinit, i el doblega amb tota la seva força a fi que les seves fletxes vagin ràpides i lluny.
Que el fet, doncs, d'estar doblegats en mans de l'arquer sigui per a la vostra felicitat, perquè així com Ell estima la fletxa que dispara, estima també l'arc que roman ferm. Per això vosaltres vau tenir l'oportunitat de viure la vostra vida i la llibertat d'estimar.
Deixa que els teus fills volin sols del niu quan arribi l'hora i no els reclamis perquè tornin, ells t'estimaran per sempre i tindran també el seu niu en el qual algun dia quedaran sols, però va ser el seu niu i la seva vida. Deixa'ls lliures, estima'ls amb llibertat, no apaguis el foc de la seva llar, viu i deixa viure i ells sempre t'estimaran.

                                                DIVENDRES

MAIG 1a setmana

                 NO ALS PREJUDICIS !!!         

DIMARTS

Un prejudici és una creença o valoració que es fa de forma precipitada i sense base de certesa i que  influeix i  condiciona el punt de vista. La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i llavors rep un tracte diferent.
El prejudici és una avaluació preconcebuda de les persones, una idea preconcebuda que es té sobre els altres.
El prejudici consisteix a tenir una opinió o idea sobre una persona o un membre d'un grup sense realment conèixer l'individu. L'antipatia sol basar-se en una informació  sobre un individu en particular o un poc coneixement detallat dels fets.
El prejudici sorgeix per conveniència, per discriminar, descartar o dominar a altres persones o acceptar preferentment, sense tenir remordiments i sense reflexionar si això és bo o dolent, o si és una opinió objectiva o subjectiva. Comunament és una actitud hostil o, menys freqüentment, favorable cap a una persona que pertany a determinat grup simplement pel fet de pertànyer a aquest grup, en la presumpció que posseeix les qualitats negatives o positives atribuïdes a aquest. L'opinió d'aquesta mena es produeix sense tenir prou dades per poder jutjar els fets o l'individu concrets.
Per exemple, una persona que ha tingut una sèrie de relacions negatives amb membres del sexe oposat pot desenvolupar un prejudici contra aquest sexe, i assumir així que els factors que danyen les relacions sempre estan presents en aquest sexe, i adoptar el conjunt de prejudicis que es coneix com sexisme. O, si una persona ha crescut amb el concepte que els membres del grup «Z» tenen certes característiques, a causa de una trobada amarga en el passat amb un membre "X", pot assumir que tots els membres del grup són com "X" i tractar a tots els membres de aquest grup en funció d'aquesta experiència: racisme, prejudicis relacionats amb la llengua, intolerància religiosa, homofòbia o el rebuig d'algú perquè el seu grup  polític és diferent de la pròpia.

DIMECRES

DESCONFIANÇA SENSE FONAMENT

Un diumenge a la tarda una dona jove, d’aproximadament trenta anys, dormia profundament en un tren. Els caps de setmana aquesta noia els dedicava a fer de voluntària (és a dir, sense cobrar) en alguna institució per ajudar en certes necessitats (ajuda a persones estrangeres, a malalts, a gent gran, a nois deficients...) Tornava a casa cansada, i l’endemà havia d’anar al seu treball.
Les tres persones que viatjaven al seu costat se la miraven amb una certa desconfiança, i anaven fent el seus comentaris:
“Deu anar drogada; vés a saber quin tipus de persona és i què haurà fet durant el cap de setmana...” “Igual és una d’aquelles que surten amb permís de la presó el cap de setmana...” “O una vagabunda, que amb la història del treball viu a costa dels altres; quan es desperti marxaré a un altre lloc, perquè vegi que no m’agrada la seva presència”.
En aquell moment, amb un xiulet del tren, la noia es despertà i va notar com tots els del seu costat la miraven estranyats i amb cara de pocs amics. Va pensar que potser els havia molestat fent sorolls mentre dormia i, amb un somriure, els va saludar i els va demanar disculpes.
-Perdonin si els he molestat mentre dormia. És que he estat tot el cap de setmana amb nois deficients i estic molt cansada, perquè són nois que demanen molta atenció. Em sap greu que vostès no s’hagin sentit còmodes...
-Oh, no, de cap manera –va dir una senyora després de sentir-la-. Posa’t còmoda i continua dormint; ja procurarem no molestar-te.
És llàstima, però moltes vegades jutgem les persones sense conèixer res d’elles. Entre nosaltres... ¿ja procurem conèixer-nos, o simplement tenim una idea superficial del que fan i del que pensen els altres?

DIJOUS

DIVENDRES

     

ABRIL 4a setmana 
BON DIA, CONSTÀNCIA !

DILLUNS

L’ERUGA I LA PAPALLONA

Una petita eruga caminava un dia en direcció al sol. Molt a prop del camí hi havia una llagosta.
- "Cap a on et dirigeixes?" - li va preguntar -.
Sense deixar de caminar, l'eruga va contestar:
-"Vaig tenir un somni anit: vaig somniar que des del cim de la gran muntanya jo mirava tota la vall. Em va agradar el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-ho".
Sorpresa, la llagosta va dir mentre el seu amic s'allunyava:
- "Has d'estar boja!, com podràs arribar fins aquell lloc?, tu?, una simple eruga? .... una pedra serà una muntanya, un petit toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable...". Però l’orugueta ja era lluny i no la va escoltar, el seu diminut cos no va deixar de moure's.
De sobte es va escoltar la veu d'un escarabat preguntant cap a on es dirigiria amb tanta obstinació. L'eruga va explicar un cop més el seu somni i l'escarabat no va poder aguantar-se el riure, va fer una gran riallada i va dir:
- "Ni jo, amb potes tan grans, intentaria realitzar una cosa tan ambiciosa", i es va quedar tombat per terra del riure mentre l'eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.
De la mateixa manera l'aranya, el talp i la granota van aconsellar al nostre amic desistir: "No ho aconseguiràs mai!" li van dir, però en el seu interior hi havia un impuls que l’obligava a seguir.
Ja esgotada, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on passar la nit. "Estaré millor", va ser l'últim que va dir i va morir.
Tots els animals de la vall van anar a veure les seves restes. Aquí hi havia l'animal més boig del camp, havia construït com a tomba un monument a la insensatesa. Aquí hi havia el dur refugi, digne d'un que va morir per voler realitzar un somni irrealitzable.
Aquell matí, amb un sol brillant d'una manera especial, tots els animals es van congregar entorn d'allò que s'havia convertit en un advertiment per als atrevits. De sobte van quedar atònits: aquella crosta dura va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i unes antenes que no podien ser les de l'eruga que creien morta. A poc a poc, com per a donar-los temps de refer-se de l'impacte, van anar sortint les belles ales de papallona d'aquell impressionant ésser que tenien al davant, el qual realitzaria el seu somni, el somni pel qual havia viscut, pel qual havia mort i pel qual havia tornat a viure. Tots s'havien equivocat.

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Deixa'm que et presenti a dos nous amics: constància i esforç. Són cosins germans. Al principi no et cauran gens simpàtics. Si els dónes una oportunitat, conforme els vagis coneixent millor, es convertiran en els teus millors aliats i amics. Et sentiràs còmode, recolzat, segur de tu mateix i disposat a realitzar qualsevol gesta que se't posi per davant i que et vingui de gust conquistar: estudi, esport, treball... Desenvolupar constància i capacitat d'esforç és com desenvolupar  un múscul al qual la pràctica i exercici continuat  enforteix. Pensa en tots els esportistes d'èlit. Cap d'ells hauria arribat on està sense constància i esforç. Rafa Nadal, Pau Gasol, Gemma Mengual, Messi, Pedrosa, Mireia Belmonte... Les persones que triomfen generalment han après a desenvolupar una gran capacitat d'esforç i  constància a l'hora de dur-ho a terme. Alguns d'ells partint de condicions molt adverses, com el cas de Messi (afectat de jove per una malaltia molt desfavorable per l'esport).

 ABRIL 3a setmana

¡ BON DIA: JUSTÍCIA !

DIMARTS

La justícia és aquell conjunt de normes i regles que permeten regular les conductes entre les persones, permetent, avalant, prohibint i limitant certes conductes o accions en l'actuar humà o amb les institucions. La justícia depèn d'un context en particular, on es desenvolupen experiències, circumstàncies i situacions bastant diverses, però, cadascuna d'aquestes definicions fa que surtin a la llum valors com la llibertat, la veritat, la pau i la democràcia.
El problema al voltant de la justícia és una cosa que s'ha trobat present al llarg de tota la història.
La justícia no només fa referència al conjunt de normes imposades a una societat, sinó que implica també l'equitat entre els seus membres, establint així, per exemple, la  pertinença (en termes populars) per dret de certes coses. Com veiem es tracta d'un concepte que implica equitat, però p sobretot, ètica.
Com ja hem dit anteriorment, la justícia i "el just" varia de persona a persona, el que permet que, en la vida quotidiana, hi hagi diferències entre allò que un pare i un fill considerin just al voltant de determinada situació. El mateix succeeix amb els sistemes judicials presents en cada Estat o nació en particular, on no tots els ciutadans es troben d'acord amb els dictàmens dels jutges davant certes situacions de conflicte, sobretot, quan la resolució, en el personal, no ens afavoreix i implica, en alguns casos, fins i tot, el pagament de multes o la privació de la llibertat.

DIMECRES

Feliços  els nets de cor, serens de ment i alegres d'esperit, perquè coneixeran l'amor.

Feliços  els pobres, condemnats a estar privats fins i tot del necessari per a viure, i aquells que no se senten enganxats a res i estan plens d'esperança.

Feliços  els portadors d'esperança en els diferents racons del nostre món: perquè segur que esperen un món millor per a tots, el Regne promès a tots.

Feliços  els qui busquen aturar-se un moment, els qui busquen i troben un moment de silenci: perquè creixeran interiorment, acolliran i transmetran esperanza.

Feliços  els qui es conformen amb el que tenen ( sigui poc o molt), d'ells és el Regne

Feliços  els qui no odien a ningú, no insulten ni alcen la mà contra l'enemic, sinó que tenen compassió de qui sofreix i conserven la dolçor dels nens, perquè heretaran la terra.

Feliços  els qui obliden les ofenses, no condemnen al proïsme ni guarden rancor, perquè seran estimats.

Feliços  els qui sofreixen pels patiments aliens i per la maldad d'aquells que fan del poder una forma d'opressió, perquè seran consolats.

Feliços  els qui tenen fam de llibertat i senten cremada la seva gola per la set de justícia, perquè seran sadollats.

Feliços  els qui transformen la llança en una aixada, l'espasa en una forca, i el braç en una abraçada, perquè seran reconeguts com fills de la pau.

DIJOUS

TRISTES HISTÒRIES REALS “Em dic Savita i vaig néixer a un poble de l’Índia. Sempre hem estat pobres, però tenim el sol, la terra, els arbres i l’aigua del nostre riu, que ens permet conrear l’arròs i les verdures amb què ens alimentem. Des de molt petita he treballat amb la meva mare en les feines de la casa i del camp. No he anat mai a l’escola, igual que ella, que de petita treballava a les plantacions de te. Un dia van arribar al poble uns senyors que deien que eren representants d’una important fàbrica, i buscaven nens i nenes per treballar en la indústria tèxtil. Vaig pensar que si treballava amb ells podria viatjar a la ciutat i millorar la meva situació i la de la meva família. Aquells senyors van donar al meu pare una quantitat de diners, una part del que van dir que jo guanyaria. I, juntament amb altres nens i nenes, vaig sortir del poble. Després d’un llarg viatge vam arribar a una casa en el camp, on, des d’aquell moment, vam romandre en una habitació fosca, en la qual treballàvem, menjàvem i dormíem. Al teler hi havia treballant nens de totes les edats. El més petits tenien 6 anys. Tots estàvem durant 12 o 15 hores al dia, asseguts en bancs davant els telers, dels quals penjaven fils molt tibants, sobre els quals anàvem fent multitud de petits nusos. Havíem d’anar de pressa i sense equivocar-nos, perquè si ho fèiem malament ens pegaven i castigaven. Només paràvem dues o tres vegades al dia, i ni tan sols podíem posar-nos drets. Quan acabàvem la jornada, menjàvem una sopa de llenties i arròs i ens estiràvem al terra per dormir. Mai no em van pagar res. El patró deia que encara devia el que ell havia donat al meu pare. Si intentaves fugir, et lligaven al banc. Creia que la meva situació no tenia remei. Fins que un dia al vespre vam sentir molts passos al voltant de la casa. La porta es va obrir i va entrar un grup de desconeguts que van dir que ens venien a alliberar. Vam tenir la sorpresa que allí estaven els nostres pares. Havien denunciat aquell fet a l’autoritat local i havien avisat alguns periodistes. Al final ens van poder alliberar. Han passat alguns mesos des d’aquell dia. Ara treballo per l’organització que ens va alliberar i estic contenta perquè ajudo altres nens i nenes a superar situacions semblants a la que jo vaig viure. Tant de bo que ells també pugin començar aviat una nova vida i ser tan feliços com jo”.

DIVENDRES

Honestidad Justicia - Festival 2008