NOVEMBRE 4rta setmana

BON DIA: COMPARTIM !!!

DILLUNS

L’AMPOLLA D’AIGUA

En un supermercat hi havia una ampolla d'aigua molt egoista. Sempre volia el millor per a ella: la millor etiqueta, la millor secció, el millor prestatge i estar ben neta i a primera fila, perquè tothom la contemplés... Mai no se li acudia fer res per als altres.
Un dia, una persona la va agafar per a comprar-la, la va posar al cistell i se la va endur a casa. L'ampolla estava molt enrabiada: no volia marxar del seu prestatge i deixar aquell lloc tan privilegiat a una altra. A més, quan va veure que algú l’anava a obrir per beure’n aigua, l'ampolla s’hi va resistir: no volia donar a beure aigua a ningú. Per més força que feien, no aconseguien obrir-la. I, com que no van poder-la fer servir, la van tornar al supermercat i la van canviar per una altra.
La van tornar a posar al prestatge, i a poc a poc, va aconseguir anar a parar al millor lloc, a primera fila, per tal de ser admirada per tothom qui passava. Però, evidentment, la van tornar a comprar. I un altre cop va passar el mateix: com que no la podien obrir, la van tornar al prestatge. I la vida d'aquella ampolla era anar fent anades i vingudes, perquè l'únic que pretenia era estar en un bon lloc i ser admirada.
Amb el pas del temps, l'ampolla va superar la data de caducitat sense ser consumida. L'aigua que contenia va començar a perdre transparència i, al cap d'un temps, ja no es podia beure. Els empleats del supermercat la van retirar i la van llençar a les escombraries.
Aquella ampolla no havia servit per a res. No havia donat la seva aigua per calmar la set de ningú. Ara, perduda enmig de les escombraries, se’n lamentava en va. S'adonava que tot el que no es dóna a temps es fa malbé. Però ja era massa tard per a rectificar.

DIMARTS

EL PES D’UNES MONEDES

En aquell poble tothom era un bon nedador. Al costat seu passava un riu important, i tots els habitants del poble estaven acostumats a l’aigua des de petits. Una vegada el cabal del riu va pujar de manera inesperada. Una barca que transportava sis persones naufragà. Els passatgers començaren a nedar cap a la riba. Un d’ells semblava que no avançava gens, tot i que estava nedant amb totes les seves forces. Els seus companys li van dir:
-Tu ets millor nedador que tots nosaltres; per què et quedes enrera?
-Perquè porto lligat el cinturó un sac amb monedes, i això pesa molt -contestà ell.
I els altres li van dir:
-Per què no les llences?
Sense contestar, l’altre va fer que no, movent el cap, perquè del cansament ja no podia ni parlar. Els qui ja havien arribat a la riba li cridaren:
-Ets un beneit! No siguis tossut, que t’ofegaràs! I si t’ofegues, ja ens explicaràs de què et serviran els diners.
I va tornar a fer que no amb el cap. Poc després els altres van veure com les aigües se l’emportaven riu avall.
Nosaltres podem veure que hi ha coses que ens són perjudicials, que no ens van bé (perquè ho hem comprovat, perquè ho hem vist en altres, o perquè ens ho han advertit). Malgrat això no volem desfer-nos d’elles i hi continuem “enganxats”. Aquestes coses poden ser objectes, situacions, comportaments, fins i tot poden ser persones.

  

DIMECRES

Avui, 22 de novembre se celebra el Dia de la Música en honor de Santa Cecília, la seva patrona. Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una processó amb tota clase d'instruments. 

Segons la tradició cristiana, Santa Cecília va morir màrtir l'any 230. Santa Cecília era una jove doncella que predicava el cristianisme pels carrers de Roma. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i decapitats, perquè el cristianisme estava prohibit i perseguit. Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de la seva creença en Déu. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que morís ofegada a casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada a casa cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. Finalment, va ser decapitada.

Durant més de deu segles Santa Cecília va ser una de les santes més venerades pels cristians, i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir Dia de la Música.

DIJOUS

DIVENDRES

TENIR O NO TENIR

Aquell ric industrial es va quedar parat quan a la platja va veure un pescador tranquil•lament estirat descansant al costat de la seva barca. “¿Com és que avui no ha sortit a pescar, bon home?”. El pescador li va contestar: “Perquè ja he pescat bastant”. “¿I per què no pesca més del que necessita?”, va insistir l’industrial. “No em fa falta; no sé què hi guanyaria”. I la resposta va ser: “Segurament guanyaria més diners; i així podria posar un motor nou a la barca, d’aquesta forma podria anar a pescar a aigües més profundes, pescaria més, compraria xarxes noves, i amb tot això encara guanyaria més diners. Vagi a saber si aviat no podria comprar alguna barca més, i arribaria a ser tan ric com jo... Aleshores podria seure, descansar i fruir de la vida...” Quan el ric va acabar, el pescador se’l va mirar i li va dir: “¿I què creu que estic fent ja?”
També nosaltres podem tenir l’actitud d’aquesta persona rica, que ambiciona cada vegada més, i que es pensa que tenint més és quan serà feliç de veritat. Posar la il•lusió en tenir cada vegada més pot conduir a una trampa, perquè no sempre això porta a la veritable felicitat.

NOVEMBRE 2na  setmana

BON DIA:  BONDAT !!!

DILLUNS

QUÈ ÉS LA BONDAT?

La teoria més o menys escrita ens descriu la bondat com una actitud positiva i constructiva cap els altres, cap als éssers vius i les coses. La inclinació natural, gens forçada, cap el bé, qualitat associada al caràcter bondadós.
Plató considera que cometre una injustícia és pitjor que patir-la, ja que empobreix l’ànima… i això és el pitjor que li pot passar a l’ésser humà.
Kant parla de bona voluntat. Exercir una actitud bondadosa a partir d’aquest esperit, d’aquesta posició front la vida.
La bondat es construeix a partir dels valors i la moral. Es un procés educatiu, on l’entorn té una notable incidència.
Hi ha qui defensa que escollim la bondat quan deixem de creure que són els altres els culpables dels nostres mals….

DIMARTS

DIMECRES

BONDAT

Els deu manaments del  meu pare es resumeixen en un: fes bondat. Tres síl·labes, només.
Dues paraules, aparentment carrinclones, però plenes de significat.
Fes bondat, pel meu pare volia dir:

Estudia,

Estigues contenta,

Si beus no condueixis.,

Estima amb precaucions sanitàries,

No fumis,

No et droguis,

No pugis en moto,

No facis mal a res ni ningú.
Pots anar sola pel bosc i la ciutat.

Pots obrir la porta als desconeguts.

Pots manifestar-te pacíficament.

Pots tornar a casa a qualsevol hora...però fes bondat

.
Éra l’unica cosa que em demanaves, pare. Em vas posar seny i llibertat a la mateixa motxila que he transmès als teus néts.
Quasi he complert del tot. Però t’he de confessar, pare, .. que sóc motera!

DIJOUS

DIVENDRES

EL SAMURAI I EL MONJO

 Segons narra un antic relat japonès, un bel·licós samurai va desafiar en una ocasió a un mestre zen que expliqués el concepte de cel i infern. Però el monjo va respondre amb desdeny:
- No ets més que un talòs. No puc perdre el temps amb individus com tu!"
Ferit en el fons del seu ser, el samurai es va deixar portar per la ira, va desembeinar la seva espasa i va cridar:
- Podria matar-te per la teva impertinència.
- Això - va dir el monjo amb calma, "és l'infern"
Desconcertat en percebre la veritat en el que el mestre assenyalava respecte a la fúria que el dominava, el samurai, es va asserenar, va embeinar l'espasa i es va inclinar, agraint al monjo la lliçó.
- I això - va afegir el monjo - és el cel. 

OCTUBRE 4a setmana

          BON DIA: AUTOESTIMA !!!  

DILLUNS

QUÈ ÉS L'AUTOESTIMA?

 Per entendre l'autoestima, això ens ajudarà a trencar el terme en dues paraules. Vegem, en primer lloc,  la paraula estima. Autoestima és el mot extravagant que expressa que algú o alguna cosa és important o  el valor que es dóna a aquesta persona o cosa. Per exemple, si tu realment admires un amic perquè ofereix els seus serveis com a voluntari en el cos de bombers, significa que tu el tens en gran estima.

Auto significa: tu mateix! Així s'uneixen dues paraules i serà més fàcil d'entendre què és l'autoestima. Es refereix a quant et valores  a tu mateix i l'important que et consideres. Fa referència a com et veus i com et sents sobre els teus èxits. Autoestima no significa presumir del meravellós que ets,  més aviat, saps en silenci que vals molt (de fet, no tens preu!). No es tracta de pensar que ets perfecte ― perquè ningú ho és però sabem que som dignes de ser estimats i acceptats.
 “Dedica més temps a acceptar-te tal com ets, i no a intentar ser el que no ets". 

DIJOUS

DIVENDRES

OCTUBRE    4a setmana

BON DIA ,

RESPONSABILITAT !!!

DILLUNS

La responsabilitat  és: l’ acció de respondre de les conseqüències de les pròpies accions o de les d'un altre. És respondre davant qualsevol situació o eventualitat que se'ns pugui presentar. Una persona responsable és aquella que sempre respon i que està disposada a actuar enfront de les diferents disjuntives possibles. Normalment es confon la responsabilitat amb el fet de complir davant altres persones allò que es té promès, això es pot considerar com a cert, però no obstant això és solament un dels aspectes d'aquesta donat que la responsabilitat comença amb un mateix. El simple fet de satisfer totes les nostres necessitats (després d’haver reflexionat seriosament quines són) és un acte de responsabilitat.

DIMARTS

                                             

Aquesta és la carta que va escriure una noia de 15 anys:
“En aquest cas em vinc a referir als estudiants com jo. La responsabilitat  no solament t'afecta a tu, sinó a tota la societat que t'envolta. Encara que pensis: “què té a veure la responsabilitat amb mi?”, la resposta és simple: TOT.
 Les meves responsabilitats són: anar a escola, arribar d'hora,, assistir neta, pentinada, porta al dia els treballs, exàmens, activitats; també en la llar: la meva roba, la meva habitació, etc.

Per a mi la responsabilitat és ser LLIURE i enfrontar els meus problemes o les meves bones estones amb raonament. Per a mi és millor ser responsable, ja que així la meva consciència com a filla-estudiant està neta, a més de que creix el meu valor com a persona.
Les altres persones tenen una altra imatge de tu si ets responsable, per exemple: “mira, ella sí treballa, compleix amb les seves tasques i és una bona noia”.

Sempre tindràs persones que t'ajudin, ja que saben que ets responsable encara que a vegades fallis.

                           (DEMÀ CONTINUAREM AMB LA CARTA D’AQUESTA NOIA)

DIMECRES

Però hi ha altres persones que en comptes d'afrontar els seus problemes decideixen llevar-se de tota culpa, o es fan els que no els importa gens, això se li crida EVITAR RESPONSABILITATS, però jo crec que si vols arribar a ser algú en la vida, has d'aprofitar al màxim les oportunitats que et donin i responsabilitzar-te en les coses que hagis de fer ARA, perquè després seran moltes més obligacions de les quals pensis.

De vegades no puc creure, quan els meus companys de classe arriben sense les seves tasques i els seus treballs, i em quedo pensant “*Qúe haurà estat més important per no complir amb el que devia?” o “Què serà d'ells quan es facin més grans?...Quan tinguin casa, família, fills, treball...
Si decideixes ser responsable, primerament has d'aclarir el que desitges ser en la vida, que vols que la gent vegi de tu, que vols aconseguir, així tindràs els teus valors més plantejats i la teva mentalitat de responsabilitat creixerà. Bé almenys al meu si em funciona.
Però també necessites de dues coses que per  mi són molt importants, la valentia: que t'ajuda a voler aconseguir les teves metes costi el que costi, i la humilitat: que fa que acceptis les teves errades, i així millors, ja que dels errors aprens.
Per concloure, jo solament vull dir que per canviar al món, primer has de canviar-te TU. Cal lluitar perquè aquest valor tan important (LA RESPONSABILITAT) mai es perdi. Junts ho podrem aconseguir.

DIJOUS

 DIVENDRES

OCTUBRE 3a setmana

BON DIA RESPECTE !!!

DILLUNS 

 El respecte és la consideració, atenció o deferència que es deu a una persona. Podem dir també que és el sentiment que porta a reconèixer els drets i la dignitat de l’altre. Aquest valor es fonamenta en la dignitat de la persona. Dignitat d’igual a igual compartida per tots. El respecte cap a un mateix es basa en el respecte que es té a l’altre com a persona. La nostra dignitat de persones queda situada entre dues coordenades bàsiques: la del respecte a nosaltres mateixos i la del respecte a la resta. No hem de confondre el respecte amb les formes de convivència respectuoses. El respecte va més enllà de les formes. El respecte als altres és la primera condició per saber viure i posar les bases a una autèntica convivència en pau. 


DIMARTS 

DIMECRES 

NO PERDRE EL CONTROL

Aquells dos nois, sense saber ben bé com, arriben a enfadar-se, tots dos s’escridassen i de seguida passen a insultar-se. Al final, el qui havia començat a cridar primer reconeix la seva part de responsabilitat i li diu a l’altre: “Ho sento, perdona’m; és que no m’he pogut controlar”. En més d’una ocasió hem sentit aquesta frase, o alguna de semblant, o fins i tot és possible que nosaltres mateixos l’hàgim dit alguna vegada. Algú ens diu o ens fa alguna cosa, i saltem de seguida, sense pensar-ho més. O bé li diem i li fem alguna cosa a algú altre sense preveure’n les conseqüències. Després reconeixem: “No m’he pogut controlar”, però el mal ja està fet, quan es podia haver evitat. Autocontrolar-se, és a dir, saber controlar un mateix el que diu i el que fa, és una forma de “tractar bé a tothom”. Perquè és una forma d’evitar crits, males paraules i altres possibles reaccions violentes. Tractar bé a tothom també passa, doncs, per saber controlar les nostres paraules, les nostres actituds, de manera que no faltin al respecte que totes les persones ens mereixem.

DIJOUS 

DIVENDRES 
Per 1r ESO:



Per 2n,3,4r ESO

OCTUBRE  2na  Setmana  

PENSA EN ELS ALTRES

                                       DILLUNS

CIENTÍFIC COMPROMÉS

Un reconegut científic de fama mundial (Albert Einstein) va visitar per primera vegada Espanya en els primers anys del segle XX. La presència d’aquest científic alemany va despertar l’interès de molta gent, perquè ja era famós i perquè molts veien en els seus descobriments nous camins per al progrés de la humanitat. Però algunes de les seves declaracions no van agradar a certes persones. I és que aquest geni de les matemàtiques, quan feia alguna roda de premsa o pronunciava una conferència, no parlava només de conceptes de matemàtiques o de física, sinó que també exposava idees sobre la vida social, sobre les relacions entre les persones, contra la guerra i a favor de la pau. I al llarg de la seva vida, Einstein no només es va preocupar de resoldre problemes de matemàtiques o de física. Sempre va tenir molt presents els drets humans i els problemes de la societat. A mesura que avançava la seva vida, a part dels temes científics, es va anar ocupant més en altres qüestions, com ara la justícia, la solidaritat, la democràcia i l’ajuda als més necessitats. I és que una cosa no està renyida amb l’altra: podem ser persones de ciència, persones cultes, però no per això hem d’oblidar els grans problemes que preocupen a les persones i les situacions injustes que moltes d’elles pateixen. No ens hauríem d’aïllar en el nostre món personal i deixar de banda la resta de les persones.

    DIMARTS

Compartir el millor blat de moro

Un agricultor tenia el costum de compartir les seves millors llavors de blat de moro amb tots els altres agricultors dels contorns. havia obtingut el primer premi en la Fira de l'estat amb el seu  blat de moro.
Quan li van preguntar per què ho feia, va dir: “En realitat, és per pur interès. El vent té la virtut de traslladar el pol•len d'uns camps a uns altres. Per això, si els meus veïns conreessin un blat de moro de classe inferior, la polinització rebaixaria la qualitat del meu propi blat de moro. Aquesta és la raó per la qual m'interessa enormement que només plantin el millor blat de moro”.
Tot el que dónes a uns altres t'ho estàs donant a tu mateix.

DIMECRES

DIJOUS

S’HAVIEN OBLIDAT D’ELL!

El noi va arribar a casa plorant. El seu avi va sortir corrent a trobar-lo i el va abraçar. El noi continuava plorant, desconsolat. L’avi intentava calmar-lo.
-T’han pegat?-li va preguntar. I el noi ho negava amb el cap.
-T’han agafat alguna cosa? T’has fet mal? -I la resposta del noi sempre era negativa.
-Què t’ha passat, doncs?
El noi sospira, s’eixuga les llàgrimes i explica a l’avi:
-Estàvem jugant a amagar-nos, i jo m’havia amagat molt bé. I estava esperant, però el temps passava... He sortit de l’amagatall i he vist que havien acabat de jugar, que s’havien marxat tots a casa i que ningú no m’havia vingut a buscar.
I els plors li van tornar a ofegar les paraules.
-¿Te n’adones, avi? ¡Ningú no m’ha vingut a buscar!
Que no passin els dies i tinguem al costat nostre companys o companyes als quals “ningú no va a buscar”. Interessem-nos pels altres, demostrem-los que els tenim presents, que notin que ens importen... Perquè, sense adonar-nos, els podem fer molt de mal. Mirem si a prop nostre hi ha algú al qual li costa més relacionar-se; potser està esperant una petita ajuda, un recolzament, o una paraula d’ànim. Pensa que podries ser tu.A vegades amb molt poques coses es contribueix de forma increïble a la felicitat d’una persona.

DIVENDRES

PREGUNTA DIFÍCIL

Una persona, professional del món de la salut, explica una anècdota dels seus anys d’estudiant: en el segon curs d'infermeria un professor els va posar un examen dels anomenats sorpresa, perquè es posen sense avisar i, per tant, ningú no se l’espera.
-Jo era un estudiant força aplicat -explica aquesta persona-, i em vaig posar de seguida a la feina. Vaig llegir ràpidament les preguntes per pensar les respostes, i veia que ho tenia tot controlat, fins que vaig llegir l’última de les preguntes: “¿Quin és el nom de la senyora que neteja cada dia les vostres aules?” Jo havia vist moltes vegades aquella senyora, que devia tenir uns cinquanta anys, i que era alta i morena, però ¿com havia de saber el seu nom? Vaig pensar que seria una espècie de broma del professor i vaig lliurar l’examen amb l’última pregunta en blanc. Abans d’acabar la classe, algú li va preguntar al professor si l’última pregunta comptaria per a la nota de l’examen. I per a sorpresa nostra, el professor ens va contestar: “Absolutament. En els tipus de feines que tindran en el futur vostès coneixeran moltes persones. A totes els han de donar importància. Totes mereixen la seva atenció, encara que sigui només per saludar-les i dedicar-los un somriure”.
I aquella persona continua dient que no va oblidar mai aquella lliçó del professor.
És una lliçó per no oblidar tampoc ningú de nosaltres: totes les persones mereixen la nostra atenció, també aquelles que normalment ens passen desapercebudes.

BON DIA SANT RAMON !!!

1a setmana d'octubre

L'ESFORÇ

DILLUNS

DIMARTS

L’ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D’UN CICLISTA

“Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- Les força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant.

                            

                                DIMECRES

Si mirem al diccionari la paraula "esforçar-se" trobem que significa "Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats." I què és l'esforç? Evidentment és l'acció d'esforçar-se. Vist així, l'esforç es produeix amb una finalitat. Quina? Quan parlem l'esforç físic busquem la millora de les condicions físiques, l'obtenció d'un triomf en una competició, etc. Però quin sentit té l'esforç intel·lectual? Per a què cal esforçar-se intel·lectualment? 

L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.

No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expressava   la  necessitat  de  contenir  determinats  desigs per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  

                                DIJOUS

És molt important que ensenyem, als nostres infants, la importància de l’esforç.

Si no els ensenyem, des de petits, el valor de l’esforç i el que costa aconseguir a vegades les coses, com podran ser algun dia adults competents i capaços d’afrontar els reptes que es trobaran?

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. Lluitar per les coses que volem aconseguir, és una qualitat molt positiva de les persones que hem de potenciar des de ben petits.

Cal que siguem conscients que els infants no neixen ensenyats en la cultura de l’esforç, que és un valor que han d’aprendre i que necessita un entrenament. I això ho hem de fer des de l’àmbit familiar i des de l’escola.

Ensenyar als nens/es el valor de l’esforç i la perseverança és la clau per formar adults responsables, cal que li donem la importància que mereix.

La cultura de l’esforç també ajuda a transmetre altres valors primordials com són:

• La fortalesa.
• La paciència.
• La perseverança.
• l'autocontrol.
• La constància.
• La col·laboració.
• L’esperança.
• …

Els infants que aprenen, des de petits, a lluitar pel que creuen, quan arriben a l’edat adulta podran valer-se millor per ells mateixos en les situacions adverses i tindran una millor aptitud davant els entorns dificultosos.

Espero que aquest recull de frases et pugui ser útils per transmetre als infants la importància d’esforçar-nos cada dia per aconseguir els nostres objectius.

                                DIVENDRES