NOVEMBRE 2na setmana

BON DIA: COMPARTIM !!!

DILLUNS

Avui 11 de novembre celebrem la festa de Sant Martí de Tours (estem i no estem en l’estiuet de Sant Martí)  i quan surt el sol després que hagi plogut ens fa veure el seu arc. De Sant Martí (segle IV) expliquen la famosa anécdota o miracle de la capa:

"I així, esdevingué en una ocasió, quan no tenia res al damunt fora de les armes i un simple mantell de soldat, enmig d’un hivern que castigava més rigurosament que de costum, que trobà davant seu a la porta de la ciutat d’Amiens un pobre nu.

Com que el miserable pregava als caminants que s’apiadéssin de la seva misèria i tots passaven de llarg davant seu, l’home ple de Déu comprengué que aquell pobre, de qui ningú tenia misericòrdia, estava reservat a ell.     Però, què fer? No tenia res fora de la capa amb que anava vestit: en efecte, s’havia desprès ja de tota la resta amb una bona obra semblant. Per tant, arrenca l’arma que duia cenyida, divideix la capa en dues parts, en dona una al pobre i ell s’abriga de nou amb la resta. Mentrestant, alguns dels presents es posaren a riure, car apareixia ridícul amb el seu vestit esquarterat; però molts es planyien molt profundament de no haver fet res de semblant quan, tenint veritablement més que ell, haguessin pogut vestir el pobre quan van comprovar que aquell pobre era el mateix Jesucrist".

DIMARTS

DIMECRES

·        

DIJOUS

DIVENDRES

El judici finaL

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.  Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;  anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

 »Llavors els justos li respondran:

»Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?  ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?  ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

 »El rei els respondrà:

»-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

NOVEMBRE 1a setmana

BON DIA: BONDAT !!!

DIMARTS

L'aventura de ser bona persona

Un escriptor famós va dir en certa ocasió: "Ser una persona bona és una aventura molt més difícil que fer la volta al món en un vaixell de vela". I una escriptora també famosa va declarar en una entrevista: "Prefereixo una persona autènticament bona a una persona intel·ligent, però que no sigui bona". Suposo que tots hem conegut i hem tingut relació amb persones bones, persones bones de veritat. Estar en la seva companyia és una cosa agradable, et fa sentir tranquil i feliç. Per què no ser cadascun de nosaltres una d'aquestes persones? Per què no fer que tots els que estan al nostre costat trobin en nosaltres unes persones agradables i amables, al costat de les quals doni gust conviure?
Podem ser -i hem de ser- els protagonistes de la bona convivència entre nosaltres; de cadascun de nosaltres depèn que hi hagi bon ambient a l'escola, a casa, o entre els amics. Fer una bona cara, tenir un bon tracte, ser amables, saludar... Tot són petites coses que ajuden a millorar la nostra convivència. No les oblidem, i d'aquesta manera també ens afegirem a la gran quantitat de persones que van escampant bondat per tot arreu. I amb això estarem contribuint a una gran obra; perquè en la vida del nostre món es necessita que es vegi la molta bondat que ja existeix, i que vagi augmentant cada vegada més. Tots podem col·laborar-hi.

DIMECRES

Felicitat

Feliços  els nets de cor, serens de ment i alegres d'esperit, perquè coneixeran l'amor.

Feliços  els pobres, condemnats a estar privats fins i tot del necessari per a viure, i aquells que no se senten enganxats a res i estan plens d'esperança.

Feliços  els portadors d'esperança en els diferents racons del nostre món: perquè segur que esperen un món millor per a tots, el Regne promès a tots.

Feliços  els qui busquen aturar-se un moment, els qui busquen i troben un moment de silenci: perquè creixeran interiorment, acolliran i transmetran esperançà.

Feliços  els qui es conformen amb el que tenen ( sigui poc o molt), d'ells és el Regne

Feliços  els qui no odien a ningú, no insulten ni alcen la mà contra l'enemic, sinó que tenen compassió de qui sofreix i conserven la dolçor dels nens, perquè heretaran la terra.

Feliços  els qui obliden les ofenses, no condemnen a l’altre ni guarden rancor, perquè seran estimats.

DIJOUS

Frases cèlebres

• "Els homes s'equivoquen més sovint per ser massa llestos, que per ser massa bons."
• No tots els homes poden ser grans, però poden ser bons."
• "L'únic símbol de superioritat que conec és la bondat."
• "Si fem el bé per interès, serem astuts, però mai bons."
• "Només hi ha una manera de posar terme al mal, i és el tornar bé per mal."
• "La bondat és la cadena d'or que enllaça amb la societat."
• "No fer el bé ja és un mal molt gran."

DIVENDRES

talleu-lo quan vulgueu

OCTUBRE 4a setmana

BON DIA: AUTOESTIMA !!!

DILLUNS

T'agrades?

Aquesta és una faula clàssica, i l’explico tal qual, sense canviar res. Segurament el seu contingut ens pot suggerir alguna cosa. La faula diu així: “Vet aquí que un jove cérvol estava bevent aigua en una font, i en l’aigua, com en un mirall, veia la seva imatge reflectida, i estava tot cofoi contemplant-la. La part del seu cos de la qual estava més satisfet eren les banyes, grans i boniques, que feien molt bella la seva figura. Però no li agradaven gens les seves cames, que les trobava massa primes i massa llargues. Mentre estava encantat mirant la seva imatge, va sentir la veu d’un caçador i els crits dels seus gossos. Com que va notar que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames, va fugir corrents i es va poder escapar dels seus enemics. Però quan va entrar en el bosc la seva mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes branques, de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure. I estant així, immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador. Aleshores el cérvol va canviar d’opinió sobre la seva figura: el que abans més li agradava (les banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial; i el que abans el deixava menys satisfet (les cames) ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.
Atenció, perquè moltes vegades ens podem enganyar en l’apreciació que tenim sobre el nostre cos i el nostre aspecte. Atenció amb no “obsessionar-nos” perquè no “ens agradem”. Hem d’aprendre a valorar-nos com som, a estimar-nos com som. Segons com, podem cometre molts errors intentant canviar la nostra imatge, perquè no ens agrada. Atenció: ESTIMA’T!

DIMARTS

ACTITUD POSITIVA (Autoestima)

DIMECRES

Veure la part positiva

Aquella noia tenia la impressió que tothom amb qui tractava estava content i feliç, menys ella. Les seves millors amigues, els companys de classe que més admirava, els del grup del centre juvenil, la seva germana... tothom li semblava més o menys feliç, però ella veia que estava passant una llarga temporada en què no se’n sentia gens, de feliç. La confiança que tenia amb la seva tutora li va permetre anar a parlar amb ella sobre el tema.
- Per què els meus millors amics i amigues sembla que són feliços i jo no? –va dir a la tutora. I aquesta li va contestar:
- Segurament és que aquestes persones amigues teves han après a veure en tot la part bona i la part positiva.
-I com és que jo no puc veure-ho, això? Com és que em costa tant veure en tot la part bona i positiva?La tutora la va mirar als ulls amb afecte i li va dir una veritat de la qual estava convençuda:
- Mai no podràs veure fora de tu el que no ets capaç de veure en el teu interior. Et conec una mica, i tu ets una persona amb qualitats, tens coses positives, bones... però no les saps veure, no te les creus. I això fa que no estiguis tan contenta i tan feliç com voldries. Però no t’amoïnis: a tots ens ha passat i ens passa de tant en tant, tots hem d’anar aprenent. Tu també aniràs aprenent.
La noia va agrair  el que li havia dit. De moment, ja tenia prou amb això: volia pensar-hi una mica més. Quan la noia ja marxava, després d’acomiadar-se fins a la classe del dia següent, va sentir que la tutora la cridava i li deia:
- Potser et sona estrany, però no és cap bajanada... ESTIMA’T!
Aquella paraula, que en un primer moment li va semblar certament estranya, va ressonar en el seu interior i la va acompanyar durant una bona part del que quedava de dia... I va tornar a casa una mica més contenta.

DIJOUS

Esportista atípic

Expliquen que era un noi bon esportista, àgil, sa... Però primer de tot, era un bon company. S’ho passava bé participant en tot, i no tenia problema en donar un cop de mà a qualsevol. Era bastant callat, però es notava quan no hi era. Li demanaven ajuda per a qualsevol cosa, era amic de tots... Potser per això un dia, en una cursa de competició, quan anava segon i a pocs metres ja de la meta, va veure caure amb cara de dolor el qui anava primer, i no va pensar en el seu triomf ni en els aplaudiments, sinó només en el company que havia caigut; s’atura, l’ajuda a aixecar-se, i mentrestant un altre arriba primer a la meta.
Després li van preguntar per què s’havia parat, com havia estat tan idiota. I ell, amb cara de satisfacció, repetia una i una altra vegada: “Què importa? Els aplaudiments dels altres duren un moment... Prefereixo estar content amb mi mateix”.
Una actuació que no tots hauríem tingut igual; i una resposta clara i convençuda: Prefereixo estar content amb mi mateix... És la satisfacció de saber que has fet el que havies de fer, encara que hagis renunciat a coses que per a molta gent són importantíssimes. Una bona lliçó per a tots nosaltres.

OCTUBRE 3a setmana

BON DIA:RESPONSABILITAT !!!

DILLUNS

Canviar jo peruè canvïi el món

El sufi Bayazid diu sobre si mateix:
”De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:
"Senyor, dóna'm forces per a canviar el món"
A mesura que vaig ser adult i vaig caure en el compte que m'havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar a una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:
"Senyor, dóna'm la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet"
Ara, que sóc gran i tinc els dies contats, he començat a comprendre l'estúpid que he estat. Ara la meva pregària és la següent:
"Senyor, dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix"
Si jo hagués fet sempre aquesta pregària, no hauria malgastat la meva vida”.

DIMARTS

Buenas Vibraciones - Proyecto de responsabilidad

  

DIMECRES

D'una en una

En una posta de sol, un amic nostre anava caminant per una deserta platja mexicana. Mentre caminava va començar a veure que, en la distància, s'apropava un altre home. A mesura que avançava, va advertir que era un nadiu i que anava inclinant-se per a recollir alguna cosa que després llançava a l'aigua. Una vegada i una altra llançava amb força aquestes coses a l'oceà.

Al ser més prop, el nostre amic va observar que l'home estava recollint estrelles de mar que la marea havia deixat en la platja i que, una per una, tornava a llançar-les a l'aigua. Intrigat, el foraster es va aproximar a l'home per a saludar-lo.

- Bona tarda, amic. Venia preguntant-me què és el que fa.

- Estic retornant estrelles de mar a l'oceà. Ara la marea està baixa i ha deixat sobre la platja totes aquestes estrelles de mar. Si jo no les retorno al mar, es moriran per falta d'oxigen.

- Ja entenc - va replicar el meu amic -, però sobre aquesta platja deu haver milers d'estrelles de mar. Són masses, i el més probable és que això estigui succeint en centenars de platges al llarg d'aquesta costa. No s'adona que és impossible que el que vostè pot fer sigui de debò important?

El nadiu va somriure, es va inclinar a recollir un altra estrella de mar i, mentre tornava a llançar-la al mar, va contestar:

- Per cada una de les estrelles, sí que és important!

DIJOUS

DIVENDRES

OCTUBRE 3a setmana

BON DIA:RESPECTE !!!

DILLUNS

La nit i el dia

Un gran mestre va preguntar als seus alumnes si sabrien dir quan acabava la nit i quan començava el dia. Un d'ells respongué: "quan veus un animal a distància, i pots distingir si és una vaca o un cavall".
-"Doncs, no", digué el mestre. I un altre alumne digué: "Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un cirerer o un pomer."
-"Tampoc", digué el mestre. "Està bé", li van dir els alumnes, "explica-ho tu."
-"Quan mires un home al rostre i reconeixes en ell el teu germà; quan mires una dona a la cara i hi veus una germana. Si no ets capaç de fer això, sigui l'hora que sigui, per a tu és de nit".
Què creieu que ens està recomanant aquest conte? Doncs, la recomanació que ens fa és una de molt important en la nostra vida de cada dia: el RESPECTE.
Respecte als companys, respecte i sobretot estimació. I això vol dir que quan tractem amb els companys ho hem de fer sense buscar els defectes; ans al contrari, tractar amb respecte i estimació vol dir saber veure en ells totes les coses positives. Si fem això sabrem distingir el dia de la nit. Si no ho fem, ens hauran de dir com el gran mestre: sempre serà de nit en les nostres vides.

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

Guerres particulars

Una mestra va demanar als seus petits alumnes que diguessin les bones accions que havien realitzat a favor dels animals. Algunes històries eren molt boniques i commovedores. De sobte un dels nois, tot orgullós, va dir: “Doncs jo he donat un cop de peu a un noi que havia donat un cop de peu a un gos”.
Això és un exemple de les “guerres particulars” d’alguns. Hi ha països que emprenen una guerra per posar fi a una altra guerra. Hi ha persones que volen acabar amb la violència només a base de violència. Entre nosaltres amb freqüència es veu una cosa semblant: nois o noies que en fan alguna “perquè a mi m’ho han fet”. Ens hem de guanyar el respecte dels altres, però per això no cal que nosaltres els faltem al respecte a ells; així només aconseguim embolicar més la troca i ser incapaços de trobar altres camins. Si volem arribar al respecte i a l’estimació només hi ha un camí: el del respecte i el de l’estimació. És més llarg, potser, però almenys arriba a algun lloc que val la pena.

DIVENDRES

OCTUBRE 1a setmana

PENSEM EN ELS ALTRES !!

DILLUNS

DIMARTS

 Toshiro Kanamori, un maestro que educa para ser feliz   

"Pensant en els altres", narra les vivències d'un professor d'una escola a la ciutat japonesa de Kanazawa.

El professor, Toshiro Kanamori, educa als nens des d'un ambient de respecte absolut entre els nens, d'empatia. Els atorga veu i els permet opinar tractant-los com les persones que són, deixant-los la llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

Un dels mètodes que utilitza és el de "les cartes del quadern". Els nens escriuen sovint cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta pot opinar sobre això.

Això fa que els nens aprenguin a buscar al seu interior, a mirar cap a si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar nom a les seves emocions i per tant a comprendre les dels altres. Els ensenya a pensar en la resta i en definitiva a ser feliços creixent a partir del respecte propi i aliè.

És sens dubte el professor que tots voldríem tenir, i que tots voldríem per als nostres fills.

Una lliçó de vida, sens dubte.

DIMECRES

Estàs a casa, ja és de nit i abans de tancar el llum penses en l’activitat de la jornada i, en concret, en aquella acció que ha aportat valor a la teva feina: has ensenyat a un infant a escriure el seu nom per primera vegada, has fet un bon treball de Naturals, has escoltat el teu amic  amb respecte, has guarit la ferida d’un company, has enviat un missatge encoratjador, has fet una classe maca tenint molta paciència, li has fet companyia a aquella noia sola ...
És cert, has estat efectiu, amable, atent o professional amb algú. Avui la teva acció ha estat clau per a una altra persona. A la vegada, aquest servei fa que la teva vida sigui més plena perquè quan contribuïm a la felicitat dels altres augmentem la nostra vàlua personal i la nostra autoestima.

DIJOUS

Veig el programa del Mikimoto sobre els catalans a Suïssa. Und’ells diu: «Aquí, el respecte als altres és sagrat. Aquí, als nens se’ls ensenya a no cridar i parlar fluixet als restaurants perquè no molestin els altres».
I, a mi em van agafar unes ganes immenses d’anar-me’n a viure a Suïssa. Quan podré gaudir d’un dinar en un restaurant sense nens maleducats? Per què aquí se’ls permet fer el que vulguin sota el lema que no se’ls pot frustrar, traumatitzar, coartar, ni reprimir.
I els pobres comensals hem d’aguantar totes les seves impertinències. Per què els pares no es posen les piles i comencen a educar-los, encara que sigui incòmode i costós, però pensant una mica en els altres? Aquest és un país molt sorollós. Cal prendre’n nota.

DIVENDRES

Bon comportament

Era un mes de juliol. Un grup d’un centre juvenil acabaven de passar uns dies genials de campament en el Pirineu. L’últim dia l’encarregada del càmping, que era a més la filla del cuiner, va anar a parlar amb el responsable per acabar de passar comptes. Imagineu la satisfacció del responsable quan la dona, en acabar, li comenta: “Per aquí passen molts grups de joves, però n’hi ha pocs com aquests: mengen de tot, són agraïts, col·laboren en la neteja de plats i coberts, i mantenen nets els prats d’acampada. Enhorabona”. I estava tan satisfeta amb aquell grup que els va fer un bon descompte i aquell últim dia els va convidar ella mateixa a les postres.
És un cas semblant al de la visita a un museu durant una sortida escolar. La persona encarregada del museu al final felicita el grup de nois i noies, perquè han mirat i escoltat amb respecte i atenció, perquè s’han comportat de manera correcta.
I és que molta gent pensa que la majoria dels joves només fan soroll i són uns descuidats, perquè potser és el que més veuen. Per això agraeixen quan tenen la impressió contrària: nois i noies que respecten i que es respecten, que són agraïts, que tenen detalls. Us asseguro que la cara de la gent es transforma quan es troba amb un grup de nois i noies joves que es comporten així. ¿No val la pena col·laborar en mantenir sempre al voltant nostre un ambient d’aquestes característiques?