BON DIA SANT RAMON !!!

1a setmana d'octubre

L'ESFORÇ

DILLUNS

DIMARTS

L’ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D’UN CICLISTA

“Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- Les força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant.

                            

                                DIMECRES

Si mirem al diccionari la paraula "esforçar-se" trobem que significa "Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats." I què és l'esforç? Evidentment és l'acció d'esforçar-se. Vist així, l'esforç es produeix amb una finalitat. Quina? Quan parlem l'esforç físic busquem la millora de les condicions físiques, l'obtenció d'un triomf en una competició, etc. Però quin sentit té l'esforç intel·lectual? Per a què cal esforçar-se intel·lectualment? 

L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.

No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expressava   la  necessitat  de  contenir  determinats  desigs per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  

                                DIJOUS

És molt important que ensenyem, als nostres infants, la importància de l’esforç.

Si no els ensenyem, des de petits, el valor de l’esforç i el que costa aconseguir a vegades les coses, com podran ser algun dia adults competents i capaços d’afrontar els reptes que es trobaran?

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. Lluitar per les coses que volem aconseguir, és una qualitat molt positiva de les persones que hem de potenciar des de ben petits.

Cal que siguem conscients que els infants no neixen ensenyats en la cultura de l’esforç, que és un valor que han d’aprendre i que necessita un entrenament. I això ho hem de fer des de l’àmbit familiar i des de l’escola.

Ensenyar als nens/es el valor de l’esforç i la perseverança és la clau per formar adults responsables, cal que li donem la importància que mereix.

La cultura de l’esforç també ajuda a transmetre altres valors primordials com són:

• La fortalesa.
• La paciència.
• La perseverança.
• l'autocontrol.
• La constància.
• La col·laboració.
• L’esperança.
• …

Els infants que aprenen, des de petits, a lluitar pel que creuen, quan arriben a l’edat adulta podran valer-se millor per ells mateixos en les situacions adverses i tindran una millor aptitud davant els entorns dificultosos.

Espero que aquest recull de frases et pugui ser útils per transmetre als infants la importància d’esforçar-nos cada dia per aconseguir els nostres objectius.

                                DIVENDRES

JUNY 2a setmana
BON DIA : ÚLTIMS DIES !!!

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

No oblidem la cançó que cantarem a l'església

JUNY 1a setmana

BON DIA: SERVEI !!!

DIMARTS

Aprenem la cançó de final de curs !!!

DIMECRES

Jesucrist va dir: "Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics” (Joan 15:13). Això no vol dir que haguem de morir per demostrar el nostre amor pels nostres amics. Oferim la  nostra vida cada vegada que anteposem les necessitats d'una altra persona a les nostres necessitats. I els "amics" que s'esmenten en l'Escriptura anterior es poden entendre com tota persona que coneixem, perque Jesús també va dir : "Estimeu-vos els uns als altres com us estimeu a vosaltres mateixos".

 DIJOUS

Podem considerar el servei, com el brindar ajuda de manera espontània en els detalls més petits, per fer la vida més lleugera als altres.
  Servir és ajudar a algú de manera espontània, com una actitud permanent de col · laboració envers els altres.
La persona servicial ho és en el seu treball, amb la família, però també al carrer ajudant a altres persones en coses aparentment insignificants, però que van fent la vida més agradable. Tots recordem l'experiència d'algun desconegut que va aparèixer del no-res just quan necessitàvem ajuda que sorprenentment després d’ajudar es perd entre la multitud.
Les persones servicials viuen contínuament atentes, observant i buscant el moment oportú per ajudar a algú, apareixen de sobte amb un somriure i les mans per davant disposats a fer-nos la tasca més senzilla, en qualsevol cas, rebre un favor fa néixer en el nostre interior un profund agraïment.
Tot servei prestat i per petit que sigui, ens dóna la capacitat de ser més forts per vèncer la mandra, donant a qui ens envolta, un temps valuós per atendre altres assumptes, o si no, un moment per descansar de les seves tasques quotidianes.Es nota quan les persones actuen per interès o conveniència, arribant a l'extrem d'exagerar en atenció a determinades persones per la seva posició social o professional. Aquesta actitud tan desagradable no rep el nom de servei, sinó de "servilisme" o “fer la pilota”.

DIVENDRES

MAIG 4r setmana

BON DIA: CREATIVITAT !!!

DILLUNS

DIMARTS

Creativitat
La creativitat és la capacitat d'idear solucions noves i diferents per resoldre problemes o situacions requerides pel a la vida, als estudis, a la feina ... Aquesta capacitat no s'ha d'interpretar com la imaginació pura, que genera idees, encara que no tingui aplicació pràctica o no tingui cap utilitat.
L'activitat creativa ha de ser intencionada i apuntar a un objectiu, la creativitat suposa estudi i reflexió.
Les persones que compten amb aquesta capacitat són persones

• que manifesten una gran curiositat intel · lectual,
• solen tenir una àmplia informació que poden combinar, triar i extrapolar per resoldre problemes
• són persones amb bona capacitat d'anàlisi i síntesi.
• mostren  sensibilitat als problemes
• tenen flexibilitat per adaptar-se a noves situacions,
• fluïdesa per abordar els problemes des de perspectives diferents,
• capacitat per aprofitar una situació en desenvolupament,
• habilitats comunicatives i organitzar.

Ànims!!!! Tú ets una persona creativa.

DIMECRES

DIJOUS

La creativitat és una de les fortaleses del caràcter de la psicologia positiva. És a dir, és un dels trets del nostre caràcter que pot ajudar-nos a tenir vides més satisfactòries i felices.
La persona creativa és aquella capaç de produir idees o comportaments que són originals, és a dir nous, sorprenents o inusuals i que a més suposen una contribució positiva a la vida d'aquesta persona en particular o de les persones en general. Per ser creatiu no n'hi ha prou amb tenir una idea original (les al · lucinacions dels esquizofrènics poden ser molt originals), sinó que també s’ha d’adaptar.

La creativitat es considera una fortalesa del caràcter perquè fa a una persona sentir-se bé. Les activitats creatives, com dibuixar o trobar una solució original i eficaç a un problema, motiven a les persones, les fan sentir-se orgulloses de si mateixes, els ajuden a passar una bona estona, a gaudir de la bellesa de l'art i fins i tot aporten sentit a les seves vides.
La creativitat pot també millorar les vides dels altres a través de determinats invents que poden utilitzar per millorar la qualitat de les seves vides o mitjançant obres d'art que poden admirar i gaudir. Les nostres vides estan plenes de productes que són el resultat de la inventiva humana, des del sofà en què et sentis fins l'aire condicionat que evita que passis calor a l'estiu i fred a l'hivern, el simple llapis amb el qual subratlles un llibre, o la roba que portes.

MAIG 4a setmana

BON DIA: SENZILLESA !!!

DILLUNS

ESTRELLES SALVADES

Una persona, que passava uns dies en un poble de la costa, anava passejant un capvespre per una platja en la qual no hi havia ningú. Mentre caminava, va veure un altre home a una certa distància. Quan ja hi estava més a prop va veure que aquell home -que per la forma de vestir seria segurament un habitant del poble- s’ajupia constantment, recollia alguna cosa del terra i la llençava al mar. I això ho repetia una i una altra vegada. S’hi va acostar del tot, per saludar-lo, i aleshores va veure com aquell bon home el que feia era agafar estrelles de mar que s’havien quedat a la platja, i, una per una, les retornava a l’aigua. El foraster, estranyat, es va dirigir a aquell home, el va saludar i li va preguntar què és el que estava fent.
-Doncs ja ho pot veure: retorno estrelles de mar a l’oceà- li va contestar. Ara mateix la marea està baixa i totes aquestes estrelles s’han quedat a la costa. Si no les llenço al mar es moriran per falta d’oxigen.
-Ja ho entenc -va contestar l’altre. Però pensi que deu haver-hi milions d’estrelles de mar en aquesta platja, i que és impossible agafar-les totes. A més, segurament això mateix passarà en moltes altres platges al llarg de la costa. No sé si se n’adona, però amb això que està fent no està canviant res, és un esforç inútil.
L’home va somriure, es va ajupir, va agafar una altra estrella de mar i, mentre la llençava a l’aigua, va respondre:
-Per a aquesta estrella sí que ha canviat alguna cosa!
Els petits esforços que fem, els petits gestos de solidaritat, a vegades pot semblar que no canvien res de la situació de les persones. Per exemple, participant en una campanya de recollida d’aliments, ben segur que no solucionarem el problema de la fam o de la pobresa en el món o en els nostres barris; però no per això deixarem de col·laborar-hi, perquè la nostra aportació segur que canvia en alguna cosa la vida d’alguna persona, ni que sigui només per uns moments. Cada gest que fem en favor dels altres, per petit que sigui, té la seva importància.

DIMARTS

APORTACIONS QUE NO ES VEUEN

El capità d’un submarí va voler provar l’eficàcia del personal de la sala de màquines, i amb aquesta finalitat donà l’ordre d’avançar a la màxima velocitat, i uns pocs segons després de donada aquesta ordre, i de sobte, manà fer una aturada d’emergència. Les seves ordres van ser obeïdes a l’instant, i de forma eficaç. Es va encendre el sistema de megafonia i es va sentir la veu del capità: “Us parla el capità. La meva felicitació al personal de la sala de màquines. Heu parat el vaixell exactament en cinquanta-cinc segons”. Immediatament després es va sentir una altra veu per la megafonia: “Us parla el cuiner. El vaixell s’ha parat en un temps rècord, però els filets amb patates han anat a fer punyetes. Així que aquesta nit, sopar fred per a tothom”.
Les coses funcionen no només amb les accions espectaculars, sinó amb l’aportació de tothom. I també les accions senzilles són importants i s’han de valorar.També nosaltres tenim aspectes que aparentment no són importants, i que hem de saber valorar.

DIMECRES

EL MOSQUIT I LA CUCA DE LLUM
 

Una nit un mosquit li deia a una cuca de llum:
-No crec que en tot el món hi hagi una criatura més útil que jo. El que passa és que els homes i les dones són uns desagraïts, però de fet haurien d'estar donant-me sempre les gràcies. I t'explicaré per què. Primer, amb les meves picadures, els ajudo a que practiquin la gran virtut de la paciència. I, segon, a fi que no perdin el temps dormint i que es treguin la mandra de sobre, els desperto sempre que puc, sigui de nit o de dia, acudint a picar-los al nas, al front, a l'orella o a on sigui. A més, tinc a la boca la meva meravellosa trompeta amb la qual no deixo de proclamar les meves gestes en favor de les persones. Però tu, ridícula cuca de llum, arrossegant-te per terra amb aquesta llumeta insignificant, quin bé aportes al món?
I la cuca de llum, sense cridar, li va contestar:
-Em fa la impressió que t'equivoques quan fas aquesta comparació entre nosaltres dos. Tot això que dius que fas en benefici dels altres, en realitat ho fas pensant només en tu. Quan piques a les persones els xucles la sang, i amb ella t'alimentes. I quan toques la teva empipadora trompeta només ho fas per donar-te importància davant de tu mateix i davant dels altres. La veritat és que t'estimes només a tu mateix. En el que fa referència a mi, és veritat que només tinc aquesta petita llum, que tu anomenes insignificant. Si amb ella puc il·luminar el camí d'algú tan petit com jo, i que està perdut en la nit, millor que millor; i, si no, paciència. Jo voldria fer alguna cosa més, però la meva naturalesa no m'ho permet. El poc bé que faig, el faig en silenci, i sense pregonar-lo al meu voltant. En tot cas, que els altres jutgin qui dels dos és de més profit per al món.
No tingueu por, nois i noies, no us sentiu ridículs quan feu tot el bé que podeu, discretament, sense cridar l'atenció. Esteu fent molt. I no us deixeu enlluernar per aquells i aquelles que es pensen que fan molt, que ho pregonen, i que a sobre es consideren superiors a vosaltres. Tranquils, no us considereu inferiors: aquestes persones (siguin companys vostres o siguin persones adultes) no fan més que vosaltres. Les persones intel·ligents ja saben distingir la sinceritat de la hipocresia, ja saben distingir el treball callat i fet amb amor, de les aparences. Els qui més criden, els qui sempre volen destacar i ser el centre d'atenció, potser no són els més indicats per jutjar-se a si mateixos i als altres.

DIJOUS

CONFIANÇA I NEGUIT

(Lc 12,22-31)

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

DIVENDRES