diumenge, 26 de gener del 2025

                                                          GENER  4a  setmana

BON DIA : PAU !!!



DILLUNS

Practicarem la cançó que cantarem el dia de la pau, dijous a la tarda: 



DIMARTS



DIMECRES

Cada alumne pot llegir una frase

El termòmetre de la pau
Si et desentens dels conflictes del teu poble, no contribueixes a la pau.
Si gires l'esquena al germà, gires l'esquena a la pau, encara no
construeixes la pau.
Si critiques l'acció dels altres, encara no et mulles per la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la pau.
Si opines sense fonaments, enrareixes la pau.
Si només la teva opinió és vàlida, contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la pau. 
Si et prens per la teva imatge externa, enredes la pau.
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de pau.
Si fa temps que no fas silenci, no esperis la pau.
Si no estimes, no esperis la pau.
Si et refies que te la portin bona i feta, desenganyat de la pau.   


DIJOUS


https://youtu.be/JJ2uwJX9ed8

DIVENDRES


 Cada alumne pot llegir una frase:

Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.
Només quan estaràs cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a trobar.














https://youtu.be/fzDft0DZRUw

PER QUÈ NO SEMPRE ENS AGRADA LA VERITAT?

 Hi ha persones que treballen en hotels i en restaurants, o en llocs semblants, que són professionals (i que cobren com a professionals), però que sembla que els molesta quan, per exemple, algun client els diu que la sopa -o el plat que sigui- està freda, i que la voldria prendre calenta. ¿Per què els ha de molestar que els diguin la veritat?
A alguns funcionaris de l'Administració els molesta que algú els demani un servei millor, una millor atenció i una mica més d'amabilitat... ¿Per què els ha de molestar? ¿No els han dit mai que ells estan per servir al públic?
Hi ha conductors i peatons als quals els molesta quan algú els adverteix que han fet una infracció, o que han tingut alguna conducta incorrecta, de mala educació, antisocial o egoista... Si és veritat, ¿per què s'han de molestar? ¿No és convenient, necessari i bo millorar en seguretat i en convivència?
¿Com reaccionem nosaltres quan ens fan alguna observació sobre com hem fet una cosa, sobre algun comportament incorrecte, o sobre com hem tractat a algú? ¿Reflexionem sobre la nostra actuació, i acceptem els nostres errors i les nostres limitacions? ¿O ens molestem amb la persona que ens ho ha dit, la mirem com a "enemiga" i li "declarem la guerra"? Si és així, estem utilitzant part de la nostra energia i de la nostra força per "atacar" una altra persona de forma injusta i irracional. La guerra i la pau no és només una qüestió entre governs egoistes, injustos i demencials. També entre nosaltres podem crear o podem evitar la "guerra".

diumenge, 19 de gener del 2025

                                                  GENER 3a setmana


BON DIA: ESPERANÇA !!!


DILLUNS


DIMARTS



DIMECRES


DIJOUS



DIVENDRES









dissabte, 11 de gener del 2025

                                                          GENER  2a  setmana

BON DIA :FELICITAT!!!




DILLUNS


https://youtu.be/a4eIP8gqxPo

DIMARTS

"CUÉNTAME CÓMO TE HA IDO, SI HAS CONOCIDO LA FELICIDAD"

 Deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida. No s'utilitza tant la voluntat i el dret de l'ésser humà a la felicitat com a premi a la constància o a les bones obres realitzades, sinó com la gairebé obligatorietat de ser feliç, de viure en un estat agradable permanent.  Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos. 
Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin", temps i possibilitats per desenvolupar les nostres aficions, bona situació econòmica, benestar psicològic i emocional... I independentment que també ens agradi que als altres les coses els vagin bé, especialment als nostres éssers estimats, percebre que ens aprecien com a persones, en resum, que ens estimen, ens respecten i ens comprenen, ajuda molt a fer que ens sentim feliços. El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats. 

DIMECRES


https://youtu.be/P4l-TRl5CvI?feature=shared


DIJOUS

ÉS QÜESTIÓ D'ACTITUD

La petita, ben perfumada i orgullosa anciana de 78 anys, completament vestida cada matí a les 8 en punt, amb el seu cabell arreglat a moda i el maquillatge perfectament aplicat, avui se'n va a una residència. El que ha motivat la mudança ha sigut la mort recent del seu espòs als 80.
Després de moltes hores d'esperar pacientment en el rebedor de la nova residència, ha somrigut dolçament, quan se li ha dit que la seva cambra estava llesta. Mentre es desplaçava amb el seu caminador cap a l'ascensor, li han fet una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent les cortines que penjaven de la finestra.
"M'encanta", ha afirmat, amb l'entusiasme d'un nen de 8 anys al que li acaben de lliurar una nova mascota."
Sra. Jones, no ha vist la cambra, esperi". 
"Això no importa", ha respost. "La felicitat és una cosa que decideixes amb el temps. Si m'agrada o no la meva cambra, no depèn de com estiguin arreglats els mobles, depèn de com arregli la meva ment." "Ja he decidit que m'agrada. És una decisió que faig cada matí, quan m'aixeco. Tinc l'elecció: puc passar el dia en el llit, repassant la dificultat que tinc amb les parts del meu cos que no funcionen, o sortir del llit i estar agraïda per les que sí funcionen". 

DIVENDRES


https://youtu.be/XBuYmneAQ28



divendres, 27 de desembre del 2024

                                                           GENER  1a  setmana

BON DIA: ALEGRIA !!!


DILLUNS



DIMARTS

BENEFICIS DEL RIURE

Ja fa temps que grups de professors de diferents universitats han treballat per descobrir els beneficis que proporciona el riure, la rialla... Els investigadors van agafar com a model un periodista que va voler fer amb ell mateix l’experiència. Segons els metges, era un cas sense esperança, i per això va decidir passar els últims mesos de la seva vida dedicat a la lectura d’historietes, de còmics, a estar de bon humor, i a tornar a veure les pel·lícules que més li havien fet riure en la vida. Al cap dels anys, aquell periodista encara vivia, i amb força bona salut. ¿Casualitat, sort? No sé, però aquest és el cas, i dòna què pensar. Sabem que els maldecaps, les angoixes i les preocupacions ens fan posar malalts, no són bons; sabem que la tristesa perjudica la salut física i l’espiritual... Aleshores, el que és contrari a això (el riure i el somriure, l‘alegria, la pau interior) ens relaxa, ens allunya del mal humor, de les males maneres, de l’agressivitat... Saber riure no sempre és fàcil -encara que no ho sembli-, perquè també s’ha de saber riure d’un mateix, si arriba el cas. Però el somriure, el riure, la rialla sana, ajuden a viure. Fomentar un ambient on regni la sana alegria és una bonica forma de participar en la creació d’una bona convivència.


DIMECRES


COMPARTIR L’ALEGRIA

Un catedràtic de psiquiatria va publicar un treball sobre “la tristesa d’Europa”, basant-se en l’observació i en l’estudi de dades estadístiques. Explicava, per exemple, que molts dels homes i dones, i també joves, que circulen pels carrers de les nostres grans ciutats europees, se’ls veu abatuts i amb la tristesa dibuixada a la cara, als ulls. L’ésser humà veu que ni la ciència, ni el progrés, ni la qualitat de vida, no donen sempre resposta als grans problemes que planteja la vida, i no sap què fer de la seva tristesa.
Un dia en què celebràvem una festa important a l’escola vaig observar la cara d’algun noi dels més grans: se’l veia trist. Els seus companys i companyes de classe estaven contents, fent jocs en grup, i era un bon moment de convivència i d’alegria. Però a ell se’l veia trist, anant d’un lloc a un altre, i sense posar-se a jugar amb ningú. ¿Hi ha alguna explicació? A mi se me n’acut una, que es pot donar en alguns casos. Hi ha nois i noies que només saben divertir-se “fent el burro”, com es diu vulgarment. És a dir: a costa dels altres, cridant de forma exagerada, molestant, i sent una mica els protagonistes. Així demostren la que per a ells és la seva forma d’estar alegres (és molt discutible si a això se li pot dir “alegria”). Però quan la resta de les persones que els envolten s’ho estan passant bé de forma normal, en bona convivència, sense destacar i respectant-se, ells es troben fora de lloc, i aleshores poden fer dues coses: molestar (perquè en el fons els fa ràbia no saber-se divertir com els altres), o enyorar l’alegria dels altres i tenir-ne una certa enveja. No ens estranyem si, en moments en què tots estem contents i alegres, trobem algun company o companya que està més trist. Animem-lo a què participi de la nostra alegria: segur que és una bonica forma d’ajudar-lo.

DIJOUS


DIVENDRES

SOBRE EL SOMRIURE...

En el despatx de certa persona hi havia penjat un rètol amb aquesta inscripció: “Somriure no és pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”. 
Hi ha gent qui somriu comercialment, per guanyar diners. Un refrany xinès diu: “Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el somriure només té una finalitat comercial. També hi ha somriures amb una finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...
Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi, amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior, i que omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna. Encara que sembli de poca importància, el somriure pot ser una manera de donar-se als altres, de mostrar l’ànima. Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt. Es pot convertir en ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació... Pot ser un senyal de comprensió i d’acollida cap a l’altra persona. Pot ser una forma de fer que l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat. Val la pena practicar-ho: costa poc i és efectiu.

diumenge, 15 de desembre del 2024

                                                   DESEMBRE   3a setmana


BON  NADAL !!!


DILLUNS


                                        https://youtu.be/3LSA4xXWcUM


DIMARTS



https://youtu.be/qSaOGEzSzxU


DIMECRES

El Papa Francesc va cridar per sorpresa el dissabte 7 de novembre de 2020 a Javier i Leoz Ventura, rector de Sant Lorenzo, Pamplona, Espanya, per a transmetre-li “el complagut que s'havia sentit” en llegir la reflexió que el sacerdot va fer en un text sobre Nadal publicat fa uns dies.
Javier Leoz va reconèixer que, en despenjar el telèfon, sabent qui cridava, gairebé se li “surt el cor del pit”. “Quin ha estat la meva emoció en descobrir que a l'altre costat estava ni mes ni menys que el Papa Francesc per a dir-me que havia arribat a les seves mans el text que vaig escriure”.
A continuació, segueix el text redactat pel rector de Sant Lorenzo.

QUE NO HI HAURÀ NADAL?

Clar que sí!
Més silenciosa i amb més profunditat.
Més semblant a la primera en la qual Jesús va néixer en solitud.
Sense moltes llums en la terra,
però amb la de l'estrella de Betlem il·luminant rutes de vida en la seva immensitat.
Sense festejos reals colossals, però amb la humilitat de sentir-nos, pastors  buscant la Veritat.
Sense grans taules i amb amargues absències, però amb la presència d'un Déu que tot l'omplirà.

QUE NO HI HAURÀ NADAL?

Clar que sí!
Sense els carrers a vessar, però amb el cor enfervorit,
pel qual està per arribar.
Sense sorolls ni revetlles,
reclams ni estampides…
però vivint el Misteri 
Hi haurà Nadal perquè DÉU està del nostre costat i comparteix, com Crist el va fer en un pessebre, la nostra pobresa, prova, plor, angoixa i orfandat.
Hi haurà Nadal perquè necessitem una llum divina enmig de tanta foscor.
Covid19 mai podrà arribar al cor ni a l'ànima dels quals en el cel posen la seva esperança i el seu alt ideal.

HI HAURÀ NADAL!
CANTAREM NADALES!
DÉU NAIXERÀ I ENS PORTARÀ LLIBERTAT!


DIJOUS


https://youtu.be/GkHNNPM7pJA


DIVENDRES

Fet per Sam Canal Monsó







Si no es veu, buscar:"Carta als reis de l'escola Fructuós Gelabert

https://youtu.be/meantJbRsNk



diumenge, 8 de desembre del 2024

                                              DESEMBRE  2a setmana

BON DIA : AMABILITAT !!!




DILLUNS



DIMARTS


DIMECRES


https://youtu.be/H-Ztu7YbE-A

DIJOUS


https://youtu.be/WN18kGdPHzk?si=U_OvoK0S04qBt3yO

DIVENDRES


LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA

Hi ha un conte tradicional que explica el següent. Un caminant anava tranquil·lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.



https://youtu.be/lbSpfRD4kbc 

divendres, 29 de novembre del 2024

                                           DESEMBRE 1a setmana


BON DIA: COMPRENSIÓ !!!


DILLUNS

Avui comencem a l'escola la recollida d'aliments per Caritas parroquial.


https://youtu.be/tRSyaY5ioTI


DIMARTS


https://youtu.be/5pUmAOTQqCg


DIMECRES


Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar.
Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...
Així doncs, com a última reflexió dir que: Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.



DIJOUS

LA FE I LES OBRES
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Comprendre algú és actuar.
Sant Pau 

DIVENDRES


https://youtu.be/BYrZDSuntB0?si=0g1sWnaqDNX-2sxi