NOVEMBRE  1ª Setmana  

AUTOESTIMA

DILLUNS

Ahir va ser Tots Sants i avui és el dia dels Fidels Difunts, aquesta  és una festa dedicada al record dels avantpassats, al record dels nostres morts. Un dels costums d'aquesta celebració és la visita als cementiris, la menja de castanyes i l'elaboració de panellets. Amb el temps,  s'ha transformat la festa, com el Halloween, que fan de Tots Sants una festa lúdica.

Els costums de les persones canvien i es preparen per als mesos de fred i fosca creixent. La natura, després de l'esclat de l'estiu, entra en un temps de mort aparent: les fulles dels arbres cauen, no hi ha flors i les plantes semblen adormides. No és estrany que des de l'antiguitat moltes cultures haguessin instituït en aquest moment una festa en record dels difunts.

La motivació de la festa ha canviat molt els darrers anys. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. La mort dels vells s'acceptava, doncs, amb menys dramatisme que les morts accidentals o les de persones joves. Era, en tot cas, un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars, grans i petits, i pel veïnat. La vetlla del mort tenia lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.

No obstant això, la societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort quotidiana. La mort natural ha esdevingut una cosa que s'amaga, que succeeix fora de l'entorn diari, que pot passar desapercebuda per als infants. Les morts catastròfiques, en canvi, se'ns mostren contínuament als mitjans de comunicació.

Perdut el sentit sagrat dels avantpassats, els difunts esdevenen bàsicament personatges de fantasia que fan por: morts vivents, esperits i fantasmes. Una celebració que més que recordar els difunts  juga amb la mort , per fer-la més asumible i no tant tràgica.

DIMARTS

ESPORTISTA ATÍPIC
Expliquen que era un noi bon esportista, àgil, sa... Però primer de tot, era un bon company. S’ho passava bé participant en tot, i no tenia problema en donar un cop de mà a qualsevol. Era bastant callat, però es notava quan no hi era. Li demanaven ajuda per a qualsevol cosa, era amic de tots... Potser per això un dia, en una cursa de competició, quan anava segon i a pocs metres ja de la meta, va veure caure amb cara de dolor el qui anava primer, i no va pensar en el seu triomf ni en els aplaudiments, sinó només en el company que havia caigut; s’atura, l’ajuda a aixecar-se, i mentrestant un altre arriba primer a la meta.
Després li van preguntar per què s’havia parat, com havia estat tan idiota. I ell, amb cara de satisfacció, repetia una i una altra vegada: “Què importa? Els aplaudiments dels altres duren un moment... Prefereixo estar content amb mi mateix”.
Una actuació que no tots hauríem tingut igual; i una resposta clara i convençuda: Prefereixo estar content amb mi mateix... És la satisfacció de saber que has fet el que havies de fer, encara que hagis renunciat a coses que per a molta gent són importantíssimes. Una bona lliçó per a tots nosaltres.

DIMECRES

VEURE LA PART POSITIVA

Aquella noia tenia la impressió que tothom amb qui tractava estava content i feliç, menys ella. Les seves millors amigues, els companys de classe que més admirava, els del grup del centre juvenil, la seva germana... tothom li semblava més o menys feliç, però ella veia que estava passant una llarga temporada en què no se’n sentia gens, de feliç. La confiança que tenia amb la seva tutora li va permetre anar a parlar amb ella sobre el tema.
- Per què els meus millors amics i amigues sembla que són feliços i jo no? –va dir a la tutora. I aquesta li va contestar:
- Segurament és que aquestes persones amigues teves han après a veure en tot la part bona i la part positiva.
-I com és que jo no puc veure-ho, això? Com és que em costa tant veure en tot la part bona i positiva?
La tutora la va mirar als ulls amb afecte i li va dir una veritat de la qual estava convençuda:
- Mai no podràs veure fora de tu el que no ets capaç de veure en el teu interior. Et conec una mica, i tu ets una persona amb qualitats, tens coses positives, bones... però no les saps veure, no te les creus. I això fa que no estiguis tan contenta i tan feliç com voldries. Però no t’amoïnis: a tots ens ha passat i ens passa de tant en tant, tots hem d’anar aprenent. Tu també aniràs aprenent. Si vols, saps que puc ajudar-te.
La noia va agrair a la seva tutora el que li havia dit. De moment, ja tenia prou amb això: volia pensar-hi una mica més. Quan la noia ja marxava, després d’acomiadar-se fins a la classe del dia següent, va sentir que la tutora la cridava i li deia:
- Potser et sona estrany, però no és cap bajanada... ESTIMA’T!
Aquella paraula, que en un primer moment li va semblar certament estranya, va ressonar en el seu interior i la va acompanyar durant una bona part del que quedava de dia... I va tornar a casa una mica més contenta.

DIJOUS

 T’AGRADES?
Aquesta és una faula clàssica, i l’explico tal qual, sense canviar res. Segurament el seu contingut ens pot suggerir alguna cosa. La faula diu així: “Vet aquí que un jove cérvol estava bevent aigua en una font, i en l’aigua, com en un mirall, veia la seva imatge reflectida, i estava tot cofoi contemplant-la. La part del seu cos de la qual estava més satisfet eren les banyes, grans i boniques, que feien molt bella la seva figura. Però no li agradaven gens les seves cames, que les trobava massa primes i massa llargues. Mentre estava encantat mirant la seva imatge, va sentir la veu d’un caçador i els crits dels seus gossos. Com que va notar que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames, va fugir corrents i es va poder escapar dels seus enemics. Però quan va entrar en el bosc la seva mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes branques, de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure. I estant així, immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador. Aleshores el cérvol va canviar d’opinió sobre la seva figura: el que abans més li agradava (les banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial; i el que abans el deixava menys satisfet (les cames) ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.
Atenció, perquè moltes vegades ens podem enganyar en l’apreciació que tenim sobre el nostre cos i el nostre aspecto. Atenció amb no “obsessionar-nos” perquè no “ens agradem”. Hem d’aprendre a valorar-nos com som, a estimar-nos com som. Segons com, podem cometre molts errors intentant canviar la nostra imatge, perquè no ens agrada. Atenció: ESTIMA’T!

DIVENDRES

ACTITUD POSITIVA (Autoestima)