ABRIL  1a setman

         BON DIA:  FE I  CREENCES

 

                                               

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

L'ALPINISTA

Es diu que un alpinista, il·lusionat per conquerir l'Aconcagua, va iniciar la seva travessia, després d'anys de preparació, però volia la glòria només per a ell, per tant va pujar sense companys.

Va iniciar l'ascens , se li va anar fent tard,  i no s’havia  preparat per a acampar, sinó que va continuar pujant decidit a arribar al cim, fins que es va fer fosc.

La nit va caure pesadament a la muntanya, ja no es podia veure absolutament res. Tot era negre, visibilitat zero, no hi havia lluna i les estrelles s'amagaven darrera els núvols.

Pujant per un penya-segat, a només 100 metres del cim, va relliscar i va caure al precipici… queia a una velocitat vertiginosa, només podia veure ràpides taques més fosques que passaven i la terrible sensació de ser engolit per la gravetat.

Seguia caient…en aquests angoixats moments, li van passar per la ment tots els moments de la seva vida, ell pensava que anava a morir, no obstant, de cop va sentir una estirada molt forta que quasi el parteix en dos…

Sí, com tot alpinista experimentat, havia clavat estaques de seguretat amb cadenats a una llarguíssima soga i allò el tenia agafat per la cintura.

En aquests moments de quietud, suspès pels aires, no li va quedar més que cridar: "AJUDA'M, DÉU MEU", "AJUDA'M, "…

De sobte una veu greu i profunda dels cels li va contestar: Què vols que faci?

- "Salva'm, Déu meu".

- Realment creus que et puc salvar?

-"Per descomptat, que si"

LLAVORS TALLA LA CORDA QUE ET SOSTÉ!…

Va haver-hi un moment de quietud i silenci. L'home es va aferrar més a la corda, però no la va tallar.

Explica l'equip de rescat que al dia següent van trobar penjat a l'alpinista congelat, mort, agafant amb força la corda amb les seves mans…A DOS METRES DE TERRA…

DIJOUS

DIVENDRES

                                                           MARÇ 4a setmana

      SETMANA DE LA NATURA !!!

DILLUNS

https://youtu.be/w7F7oYD1q90

DIMARTS

https://youtu.be/mcbHKAWIk3I

DIMECRES

https://youtu.be/DpoNaZX_qoU

DIJOUS

https://youtu.be/UuUACgAKKn4

DIVENDRES

                                     https://youtu.be/h9Lw2wpZEwE

 

                                                     MARÇ  3a setmana

BON DIA: ESCOLTA ACTIVA !!!

DILLUNS

DIMARTS 

DIMECRES

Hi havia una vegada un ninot de paper que no tenia cara. Estava perfectament retallat i pintat per tot el cos, excepte per la cara. Però tenia un llapis a la seva mà, així que podia triar quin tipus de cara anava a tenir. Quina sort! Per això passava el dia preguntant a qui es trobava:

- Com és una cara perfecta?

- Una que tingui un gran bec - van respondre els ocells.

- No. No, que no tingui pic -van dir els arbres-. La cara perfecta està plena de fulles.

- Oblida el pic i les fulles -van interrompre les flors- Si vols una cara perfecta, tu omple-la de colors.

I així, tots els que va trobar, fossin animals, rius o muntanyes, li van animar a omplir la seva cara amb les seves pròpies formes i colors. Però quan el ninot es va dibuixar pic, fulles, colors, pèl, sorra i mil coses més, va resultar que a ningú li va agradar aquella cara i ja no podia esborrar-la!

I pensant en l'oportunitat que havia perdut de tenir una cara perfecta, el ninot passava els dies plorant.

- Jo només volia una cara que li agradés a tothom- deia-. I mira quin desastre.

Un dia, un núvol  va escoltar les seves queixes i es va acostar a parlar amb ell:

- Hola, ninot! Crec que puc ajudar-te. Com soc un núvol i no tinc forma, puc posar la cara que vulguis. Què et sembla si vaig canviant de cara fins a trobar una que t'agradi? Segur que podem arreglar-te una mica.

Al ninot li va encantar la idea, i el núvol va fer per a ell tot tipus de cares. Però cap era prou perfecta.

- No importa- va dir el ninot en acomiadar-se- has estat un bon  amic.

I li va fer una abraçada tan gran, que el núvol va somriure d'extrem a extrem, feliç per haver ajudat. Llavors, en aquest mateix moment, el ninot va dir:

- Aquesta! Aquesta és la cara que vull! És una cara perfecta!

- Què dius? - va preguntar el núvol estranyat - Però si ara no he fet res...

- Que sí, que sí. És aquesta que poses quan et faig una abraçada... O et faig pessigolles! Mira!

El núvol es va adonar per fi  que es referia al seu gran somriure. I junts van prendre el llapis per a dibuixar al ninot de paper un somriure enorme que passés deu vegades per sobre de pics, pèls, colors i fulles.

I, efectivament, aquella cara era l'única que agradava a tothom, perquè tenia l'ingredient secret de les cares perfectes: un gran somriure que no s'esborrava mai.

DIJOUS

DIVENDRES

çhttps://youtu.be/UUlaseGrkLc

                                                     MARÇ 3a setmana

BON DIA:SILENCI !!!

DILLUNS

 El dissabte 8/03 va ser el dia de la dona: 

DIMARTS

El silenci és l'absència total de sensació auditiva. No obstant això, que no hi hagi cap so, no sempre vol dir que no hi hagi comunicació. El silenci ens ajuda a pauses reflexives que serveixen moltes vegades per tenir més claredat dels nostres actes. El silenci és igual d'important que el so perquè sense so no es podrien fer silencis; per exemple: sense silenci les cançons serien molt ràpides i no hi hauria temps per a qui l'està cantant a respirar. El silenci serveix de pausa reflexiva després d'una comunicació, per ajudar a valorar el missatge.

DIMECRES

DIJOUS

FRASES SOBRE EL SILENCI

En el silenci de la teva ànima s'amaguen els més bells secrets del teu cor.
El silenci no és l'absència de sons, és un estat tranquil en el qual pots sentir el que es mou en el teu interior amb més claredat
En silenci es descobreixen meravelloses converses que la paraula seria incapaç de pronunciar.
En el treball callat i tranquil els dons de les persones es fan visibles.
La paraula, quan és clara i sincera, ens acosta als altres, ens ajuda a donar-nos a conèixer, ens mostra el que els altres pensen i viuen ... el silenci és el major grau de comunicació que podem aconseguir amb un ésser humà.
Obre'm el cofre sagrat del teu silenci, comparteix amb mi des del que ets, des del que vius, des del que plores i des d'on t'alegres ...
Sense paraules.
Entraré de puntetes, sense fer soroll, per no trencar la bellesa que m'ofereixes a través del teu silenci ...
El silenci és el major grau de comunicació.

DIVENDRES

SILENCIO

Silencio antes de nacer,
silencio después de la muerte:
la vida no es más que
ruido
entre dos silencios insondables.

Isabel Allende