MARÇ  3a setmana

BON DIA: ESCOLTA ACTIVA !!!

DILLUNS

DIMARTS 

DIMECRES

Hi havia una vegada un ninot de paper que no tenia cara. Estava perfectament retallat i pintat per tot el cos, excepte per la cara. Però tenia un llapis a la seva mà, així que podia triar quin tipus de cara anava a tenir. Quina sort! Per això passava el dia preguntant a qui es trobava:

- Com és una cara perfecta?

- Una que tingui un gran bec - van respondre els ocells.

- No. No, que no tingui pic -van dir els arbres-. La cara perfecta està plena de fulles.

- Oblida el pic i les fulles -van interrompre les flors- Si vols una cara perfecta, tu omple-la de colors.

I així, tots els que va trobar, fossin animals, rius o muntanyes, li van animar a omplir la seva cara amb les seves pròpies formes i colors. Però quan el ninot es va dibuixar pic, fulles, colors, pèl, sorra i mil coses més, va resultar que a ningú li va agradar aquella cara i ja no podia esborrar-la!

I pensant en l'oportunitat que havia perdut de tenir una cara perfecta, el ninot passava els dies plorant.

- Jo només volia una cara que li agradés a tothom- deia-. I mira quin desastre.

Un dia, un núvol  va escoltar les seves queixes i es va acostar a parlar amb ell:

- Hola, ninot! Crec que puc ajudar-te. Com soc un núvol i no tinc forma, puc posar la cara que vulguis. Què et sembla si vaig canviant de cara fins a trobar una que t'agradi? Segur que podem arreglar-te una mica.

Al ninot li va encantar la idea, i el núvol va fer per a ell tot tipus de cares. Però cap era prou perfecta.

- No importa- va dir el ninot en acomiadar-se- has estat un bon  amic.

I li va fer una abraçada tan gran, que el núvol va somriure d'extrem a extrem, feliç per haver ajudat. Llavors, en aquest mateix moment, el ninot va dir:

- Aquesta! Aquesta és la cara que vull! És una cara perfecta!

- Què dius? - va preguntar el núvol estranyat - Però si ara no he fet res...

- Que sí, que sí. És aquesta que poses quan et faig una abraçada... O et faig pessigolles! Mira!

El núvol es va adonar per fi  que es referia al seu gran somriure. I junts van prendre el llapis per a dibuixar al ninot de paper un somriure enorme que passés deu vegades per sobre de pics, pèls, colors i fulles.

I, efectivament, aquella cara era l'única que agradava a tothom, perquè tenia l'ingredient secret de les cares perfectes: un gran somriure que no s'esborrava mai.

DIJOUS

DIVENDRES

çhttps://youtu.be/UUlaseGrkLc