DESEMBRE   3a setmana

BON  NADAL !!!

No oblideu portar aliments i col·laborar amb TV3 !!!

DILLUNS

La visita de Déu la Nit Bona

Era un Nadal especialment fred, i la neu cobria el poblet com un mantell blanc. A la seva humil cabana, els ancians Pere i Anna van recordar l'antiga tradició: "Déu visita els homes en aquesta nit sagrada". Amb fe i esperança, van decidir preparar-se.

Van posar un estovall net sobre la taula i van afegir un cobert extra: un plat, una copa i uns estris, tot disposat per a l'invitat diví que esperaven rebre. "Ho deixarem a punt", va dir l'Anna, "per si Ell truca".

Poc després, algú va trucar a la porta. No era Déu, sinó un jove viatger, perdut i tremolant de fred. "Tindrien alguna cosa calenta?", va preguntar amb veu feble. Sense dubtar-ho, el Pere i l'Anna el van asseure al lloc preparat, li van donar la meitat del seu sopar i el van acostar al foc.

Quan el jove va marxar, van tornar a netejar i col·locar el cobert. "Déu encara no ha vingut", va comentar el Pere, "però hem fet el correcte".

Una segona trucada, més suau, va anunciar una mare jove amb un nadó als braços, tots dos ganaçuts i quasi congelats. L'Anna els va acollir immediatament, va escalfar llet per al nen i els va oferir l'última manta. La dona va marxar amb llàgrimes de gratitud.

Així va continuar la nit: un ancià amb tos, un llenyataire sense eines... Cada visitant va rebre ajuda, menjar o consol. I cada vegada, els ancians tornaven a preparar la taula per a l'invitat esperat.

A punt de mitjanit, ja sense menjar ni llenya, es van sentir desanimats. "Hem ajudat a tots menys a Ell", va sospirar l'Anna. "Potser no en som dignes", va respondre el Pere amb tristesa.

En aquell instant, una llum daurada va omplir la cabana. Una veu càlida i profunda va parlar: "Per què diuen que no vaig venir, fills meus? Aquesta nit vaig trucar a la seva porta amb gana, i em vau donar de menjar. Vaig trucar amb fred, i em vau obrir la vostra llar".

La veu va continuar: "Cada vegada que vau ajudar un dels meus petits, a mi m'ajudàveu. El viatger, la mare, l'ancià... tots era Jo. El plat que vau preparar per a mi, el vau omplir una i altra vegada amb el vostre amor".

A l'alba, el Pere i l'Anna es van despertar transformats. Sobre la taula, el cobert ja no estava buit: hi havia pa fresc al plat i vi a la copa. Van comprendre llavors la veritable visita de Déu: Ell havia estat present a cada rostre necessitat, i la seva llar estava per sempre beneïda.

                 Amb la col·laboració d'Erin Gimeno i Ashley Rojas(4r ESO)

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Hem bastit el pessebre en un angle

del menjador, sobre una taula vella,

el pessebre mateix de cada any

amb la mula i el bou i l’Infant

i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,

tots d’adreça a la cova,

amb correus de vells pelegrins

-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat

les antigues cançons

de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.

I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans

de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

                                                                          Miquel Martí i Pol

                                         DESEMBRE    2a setmana

 BON DIA : AGRAÏMENT  !!!

DIMARTS  

DIMECRES 

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

Heus aquí que, un dia, un gran lleó va adormir-se profundament, dintre el bosc.

Mentre ell dormia un ratolí agosarat es passejava amunt i avall a prop seu. Tant i tant devia passar que, quan el lleó va despertar-se, el va veure just davant mateix de la seva pota.

És clar que el gran lleó, amb un no-res, podia matar el ratolí xic.

Però no el va matar. El gran lleó va comportar-se com un bon rei dels animals. Generós no va valer-se del seu gran poder per fer-li mal i el va deixar escapar.

El ratolí en va restar tan content i tan agraït que va prometre de pagar-li la generositat així que ell pogués.

Un altre dia el lleó, sortint eixelebrat del bosc, va caure en un parany que uns caçadors li havien parat. Era una gran xarxa de grosses cordes El ratolí va sentir els rugits del lleó, va córrer cap a la xarxa i, rosega que rosega, va aconseguir tallar les cordes i el lleó va quedar lliure.

Això que va passar amb el lleó i el ratolí passa ben sovint al món.

DIJOUS    

Recordeu que recollim aliments

 per famílies del barri !!!

  AGRAÏMENT FILIAL

Una noia estudiant d'un curs superior d'una carrera universitària escrivia una carta en un diari. La carta era simplement per agrair als seus pares tot el que havien fet per ella i per la seva germana. "Si algun dia sóc mare -deia- intentaré que els meus fills siguin tan feliços com els meus pares han aconseguit que jo ho sigui". I després afegeix: "Potser a algú li estranyarà aquest escrit, ja que normalment elogiem, diem coses bones, dels nostres 'ídols' més famosos (actors, esportistes, cantants...) Però penso que no està malament mostrar els nostres sentiments d'agraïment a les persones que tenim al nostre costat i que moltes vegades oblidem. Potser és que tenim vergonya d'agrair el que fan per nosaltres, o tenim tan clar que ens han de tractar bé, que no pensem en donar-los les gràcies".

Realment la carta d'aquesta jove fa pensar. Certament, moltes vegades parlem bé de persones que tenim lluny, per exemple, dels "ídols", com diu ella, que ni coneixem realment, ni han fet res per nosaltres (al contrari: moltes vegades viuen a costa de nosaltres). I oblidem les persones que tenim al costat, que ens estimen, i que ho demostren dia a dia. Pensem en aquestes persones (pares, familiars, mestres...) I en algun moment, intentem ser agraïts amb ells. Els altres, que estan lluny, no saben ni que existim .    

      

         DIVENDRES     

        

POMES D’AGRAÏMENT

Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il·lusió. Va passar un veï i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:

-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.

-Esperes arribar a menjar pomes d’aquests arbres? –li va dir el veí.

-No, no –va respondre l’ancià-. No penso viure tant. Però d’altres ho faran. L’altre dia vaig pensar que tota la meva vida he estat menjant fruits dels arbres que havien plantat altres persones, i aquesta és la meva manera de mostrar-los el meu agraïment. En la meva llarga vida he rebut moltes coses dels altres. És just que jo col·labori a què altres puguin beneficiar-se de mi.

Pensem de tant en tant en les persones que fan coses per nosaltres? Tenim amb elles una actitud d’agraïment? És interessant pensar en totes les persones que al llarg del dia ens presten algun tipus de servei. La llista seria força llarga. No està de més que alguna vegada els mostrem el nostre agraïment. I no està malament que nosaltres pensem de quines maneres podem contribuir a què els altres estiguin bé.