OCTUBRE 2na setmana

 BON DIA,  M'INTERESO 

PELS ALTRES !!!

DILLUNS

FORMA SEGURA DE CAURE MALAMENT...

Aquella noia va arribar a casa una mica amoïnada. Volia explicar a la seva germana, alguns anys més gran que ella, el motiu de la seva preocupació: no acabava de trobar-se a gust a la classe, la majoria de companyes i de companys no li feien gaire cas, i més aviat es trobava una mica desplaçada. Quan la germana gran va tornar al vespre de la universitat, la petita de seguida li va engegar el llistat de coses que tenia preparades, i l’altra -com sempre que parlaven- se l’escoltava amb atenció. La llista de coses era llarga: queixes i més queixes del que feien malament els companys i companyes de classe, els professors i la tutora, i de com gairebé ningú no se l’escoltava quan anava a explicar-li les seves coses. Estava farta, i no ja sabia què fer perquè li dediquessin una mica d’atenció. Quan va acabar de dir tot el que va voler, es va quedar mirant la seva germana gran, esperant d’ella una paraula de comprensió o algun consell màgic. Aquesta li va dir: “¿T’interesses alguna vegada pel que els passa als teus companys, o sempre els parles del que et passa a tu? ¿Sempre et queixes de tothom quan parles amb algú, com ho has fet ara amb mi? ¿...I t’estranyes que no et facin cas, o que no es matin per escoltar-te?”
Actualment existeixen molts llibres que expliquen com caure bé als altres, com resultar simpàtic i tenir èxit amb les persones, i coses per l’estil. Però un dia em va cridar l’atenció un que portava per títol “Deu maneres segures de caure malament a la gent”. Entre aquestes deu maneres figurava la següent recomanació: “Parli vostè sempre de vostè mateix i no canviï mai de tema. No pari mai de queixar-se del que fan els altres. Si aconsegueix parlar sempre de vostè mateix i queixar-se sempre del que fan els altres, tingui per segur que tothom el començarà a considerar una persona realment insuportable”.

 DIMARTS

DIMECRES

FUNCIONARI GENERÓS

Llegia en una publicació dominical l’entrevista que li feien a una persona que ja fa uns anys que es dedica a fer de “voluntari de presons”, és a dir, que va a les presons en moments i dies determinats a fer algun tipus d’activitat amb la gent que hi viu. Després de començar amb aquesta tasca voluntària es va fer funcionari de presons, i ara es pot dir que fa les hores de la seva feina i altres hores de voluntariat. Sempre amb la idea d’implicar-se en la vida dels reclusos, de “no passar de puntetes”, com diu ell. Quan li pregunten com ajuda els reclusos ell contesta que “escoltant molt, demostrant interès, comprenent molt”. Quanta gent no és escoltada, per quanta gent ningú no demostra interès! Aquesta persona de la qual parlem sap molt bé -igual que moltes altres persones- que quan algú nota que demostren interès per ell, per la seva vida, pel que li passa, generalment es troba millor, més animat, perquè s’ha vist més recolzat i valorat. Sobretot quan es tracta d’algú en el qual ningú no es fixa o que és fins i tot rebutjat. Hi ha persones -com aquest voluntari i treballador de presons- capaces de demostrar interès per les persones més marginades i oblidades; ¿què els mou a fer això? I nosaltres, ¿demostrem interès pels altres, sobretot per aquells que es troben més apartats? 

                                    DIJOUS

DIVENDRES

CONÈIXER PER RESPECTAR

En una publicació hi havia un article que parlava d’activitats pastorals que es fan en atenció a les persones sordes; ho comenten amb motiu de celebrar-se per aquests dies el “Dia Mundial de la Persona Sorda”. En algun altre lloc llegeixo que també aquesta setmana se celebra el dia dedicat a les persones invidents. I mentre observo això en vénen al cap moments en què he sentit com algun noi insulta un altre dient-li una expressió que, almenys a mi, em fa mal a l’oïda: “subnormal”. Sempre que ho he sentit estant davant d’algun grup de nois i noies (a classe o on sigui) els he fet una pregunta a tots: “Algú coneix alguna persona que sigui subnormal, és a dir, disminuïda psíquica?”. I de totes les vegades que ho fet, sempre hi ha algú que aixeca la mà i que diu que sí que en coneix i que n’ha tractat (un germà, o un familiar, o un veí o conegut). I la segona pregunta és: ¿I què opines d’elles? I la resposta sempre és, més o menys: “Són unes persones encantadores, simpàtiques i molt agraïdes” (I, si no, penseu-hi els qui en coneixeu alguna). Simplement és per recordar una cosa que em sembla important: per respectar hem de conèixer. I a vegades va molt bé conèixer realitats poc habituals de persones: les que treballen per causes justes i les defensen (i que a vegades són perseguides per això), o les que viuen amb alguna minusvàlua (persones sordes, invidents, disminuïdes psíquiques...) Segur que si les coneixem aprendrem moltes coses d’elles, valorarem el que fan i les sabrem tractar amb el respecte i l’atenció que es mereixen.

CONVERSA SALVADORA

Aquella jove va acabar el dia cansada del treball i de les hores en la facultat. Aquell vespre, quan va acabar en la universitat només tenia ganes de tornar a casa, de prendre alguna cosa i d’anar a dormir. En sortir, s’acomiada ràpidament dels companys; però una companya li pregunta què pensa fer: es nota que no té pressa per tornar a casa. La resposta és ràpida i segura: “Me’n vaig casa, sopo alguna cosa i em poso a dormir. He tingut un dia horrorós”. I de sobte veu com la que li ha fet la pregunta se’n va cap a la paret, s’hi recolza i comença a plorar. Sent llàstima per ella i se li acosta. És una noia estrangera, està sola, i segur que li ha passat alguna cosa greu. Però està massa cansada per escoltar-la en aquell moment i li fa una promesa: “-Mira, demà et truco i xerrem tranquil•lament”. L’altra la mira amb cara poc convençuda, però amb una mica d’esperança: “¿De veritat que em trucaràs demà?”. La noia li assegura que sí, i encara s’ofereix per acompanyar-la fins a la parada de l’autobús, perquè li expliqui alguna cosa del que li passa. Però quan comença a explicar-li la seva situació, i quan sent el to de la seva veu, s’adona que aquella companya no pot esperar el dia següent perquè algú l’escolti. Per això no té valor per deixar-la sola, agafa forces per superar el seu cansament i decideix estar amb ella fins que acabi de parlar. Aquelles hores que va estar amb ella van ser la salvació per a aquella companya de facultat, sola i desesperada. La seva desesperació es va convertir en esperança; una llum va entrar en la gran foscor de la seva ànima. Algun autor ha escrit: “L’esperança és com l’aire que respirem i el pa que mengem. Necessitem l’esperança com el peix necessita l’aigua. Si se’ns pren l’esperança som com un peix tirat a terra, on s’asseca i mor”.

                                               OCTUBRE    4a setmana

BON DIA :

RESPONSABILITAT !!!

DILLUNS

DIMARTS

                                             

Aquesta és la carta que va escriure una noia de 15 anys:

“En aquest cas em vinc a referir als estudiants com jo. La responsabilitat  no solament t'afecta a tu, sinó a tota la societat que t'envolta. Encara que pensis: “què té a veure la responsabilitat amb mi?”, la resposta és simple: TOT.

 Les meves responsabilitats són: anar a escola, arribar d'hora,, assistir neta, pentinada, porta al dia els treballs, exàmens, activitats; també en la llar: la meva roba, la meva habitació, etc.

Per a mi la responsabilitat és ser LLIURE i enfrontar els meus problemes o les meves bones estones amb raonament. Per a mi és millor ser responsable, ja que així la meva consciència com a filla-estudiant està neta, a més de que creix el meu valor com a persona.

Les altres persones tenen una altra imatge de tu si ets responsable, per exemple: “mira, ella sí s'esforça, compleix amb les seves tasques i és una bona noia”.

Sempre tindràs persones que t'ajudin, ja que saben que ets responsable encara que a vegades fallis.

                (DEMÀ CONTINUAREM AMB LA CARTA D’AQUESTA NOIA)

DIMECRES

Però hi ha altres persones que en comptes d'afrontar els seus problemes decideixen llevar-se de tota culpa, o es fan els que no els importa gens, això se li diu: EVITAR RESPONSABILITATS, però jo crec que si vols arribar a ser algú en la vida, has d'aprofitar al màxim les oportunitats que et donin i responsabilitzar-te en les coses que hagis de fer ARA, perquè després seran moltes més obligacions de les quals pensis.

De vegades no puc creure, quan els meus companys de classe arriben sense les seves tasques i els seus treballs, i em quedo pensant “*Qúe haurà estat més important per no complir amb el que devia?” o “Què serà d'ells quan es facin més grans?...Quan tinguin casa, família, fills, treball...

Si decideixes ser responsable, primerament has d'aclarir el que desitges ser en la vida, que vols que la gent vegi de tu, que vols aconseguir, així tindràs els teus valors més plantejats i la teva mentalitat de responsabilitat creixerà. Bé almenys a mi sí em funciona.

Però, també necessites de dues coses que per  mi són molt importants, la valentia: que t'ajuda a voler aconseguir les teves metes costi el que costi, i la humilitat: que fa que acceptis les teves errades, i així milloris, ja que dels errors aprens.
Per concloure, jo solament vull dir que per canviar al món, primer has de canviar-te TU. Cal lluitar perquè aquest valor tan important (LA RESPONSABILITAT) mai es perdi. Junts ho podrem aconseguir.

DIJOUS

 DIVENDRES

La responsabilitat  és: l’ acció de respondre de les conseqüències de les pròpies accions o de les d'un altre. És respondre davant qualsevol situació o eventualitat que se'ns pugui presentar. Una persona responsable és aquella que sempre respon i que està disposada a actuar enfront de les diferents disjuntives possibles. Normalment es confon la responsabilitat amb el fet de complir davant altres persones allò que es té promès. Això es pot considerar com a cert, però no obstant això és solament un dels aspectes d'aquesta donat que la responsabilitat comença amb un mateix. El simple fet de satisfer totes les nostres necessitats (després d’haver reflexionat seriosament quines són) és un acte de responsabilitat.

                                                      OCTUBRE 3a setmana

BON DIA: RESPECTE !!!

DILLUNS 

 El respecte és la consideració, atenció o deferència que es deu a una persona. Podem dir també que és el sentiment que porta a reconèixer els drets i la dignitat de l’altre. Aquest valor es fonamenta en la dignitat de la persona. Dignitat d’igual a igual compartida per tots. El respecte cap a un mateix es basa en el respecte que es té a l’altre com a persona. La nostra dignitat de persones queda situada entre dues coordenades bàsiques: la del respecte a nosaltres mateixos i la del respecte a la resta. No hem de confondre el respecte amb les formes de convivència respectuoses. El respecte va més enllà de les formes. El respecte als altres és la primera condició per saber viure i posar les bases a una autèntica convivència en pau. 

DIMARTS 

DIMECRES 

NO PERDRE EL CONTROL

Aquells dos nois, sense saber ben bé com, arriben a enfadar-se, tots dos s’escridassen i de seguida passen a insultar-se. Al final, el qui havia començat a cridar primer reconeix la seva part de responsabilitat i li diu a l’altre: “Ho sento, perdona’m; és que no m’he pogut controlar”. En més d’una ocasió hem sentit aquesta frase, o alguna de semblant, o fins i tot és possible que nosaltres mateixos l’hàgim dit alguna vegada. Algú ens diu o ens fa alguna cosa, i saltem de seguida, sense pensar-ho més. O bé li diem i li fem alguna cosa a algú altre sense preveure’n les conseqüències. Després reconeixem: “No m’he pogut controlar”, però el mal ja està fet, quan es podia haver evitat. Autocontrolar-se, és a dir, saber controlar un mateix el que diu i el que fa, és una forma de “tractar bé a tothom”. Perquè és una forma d’evitar crits, males paraules i altres possibles reaccions violentes. Tractar bé a tothom també passa, doncs, per saber controlar les nostres paraules, les nostres actituds, de manera que no faltin al respecte que totes les persones ens mereixem.

DIJOUS 

            DIVENDRES 

                                             OCTUBRE  2na  Setmana  

PENSEM EN ELS ALTRES !!!

                                       DILLUNS

CIENTÍFIC COMPROMÉS

Un reconegut científic de fama mundial (Albert Einstein) va visitar per primera vegada Espanya en els primers anys del segle XX. La presència d’aquest científic alemany va despertar l’interès de molta gent, perquè ja era famós i perquè molts veien en els seus descobriments nous camins per al progrés de la humanitat. Però algunes de les seves declaracions no van agradar a certes persones. I és que aquest geni de les ciències, quan feia alguna roda de premsa o pronunciava una conferència, no parlava només de conceptes de matemàtiques o de física, sinó que també exposava idees sobre la vida social, sobre les relacions entre les persones, contra la guerra i a favor de la pau. I al llarg de la seva vida, Einstein no només es va preocupar de resoldre problemes de matemàtiques o de física. Sempre va tenir molt presents els drets humans i els problemes de la societat. A mesura que avançava la seva vida, a part dels temes científics, es va anar ocupant més en altres qüestions, com ara la justícia, la solidaritat, la democràcia i l’ajuda als més necessitats. I és que una cosa no està renyida amb l’altra: podem ser persones científiques, persones cultes, persones humanístiques..., però no per això hem d’oblidar els grans problemes que preocupen a les persones i les situacions injustes que moltes d’elles pateixen. No ens hauríem d’aïllar en el nostre món personal i deixar de banda la resta de les persones.

    DIMARTS

COMPARTIR EL MILLOR BLAT DE MORO

Un agricultor tenia el costum de compartir les seves millors llavors de blat de moro amb tots els altres agricultors dels contorns, havia obtingut el primer premi en la Fira de l'estat amb el seu  blat de moro.
Quan li van preguntar per què ho feia, va dir: “En realitat, és per pur interès. El vent té la virtut de traslladar el pol·len d'uns camps a uns altres. Per això, si els meus veïns conreessin un blat de moro de classe inferior, la polinització rebaixaria la qualitat del meu propi blat de moro. Aquesta és la raó per la qual m'interessa enormement que només plantin el millor blat de moro”.
Tot el que dónes a uns altres t'ho estàs donant a tu mateix.

DIMECRES

DIJOUS

S’HAVIEN OBLIDAT D’ELL!

El noi va arribar a casa plorant. El seu avi va sortir corrent a trobar-lo i el va abraçar. El noi continuava plorant, desconsolat. L’avi intentava calmar-lo.
-T’han pegat?-li va preguntar. I el noi ho negava amb el cap.
-T’han agafat alguna cosa? T’has fet mal? -I la resposta del noi sempre era negativa.
-Què t’ha passat, doncs?
El noi sospira, s’eixuga les llàgrimes i explica a l’avi:
-Estàvem jugant a amagar-nos, i jo m’havia amagat molt bé. I estava esperant, però el temps passava... He sortit de l’amagatall i he vist que havien acabat de jugar, que s’havien marxat tots a casa i que ningú no m’havia vingut a buscar.
I els plors li van tornar a ofegar les paraules.
-¿Te n’adones, avi? ¡Ningú no m’ha vingut a buscar!
NOIS/ES: Que no passin els dies i tinguem al costat nostre companys o companyes als quals “ningú no va a buscar”. Interessem-nos pels altres, demostrem-los que els tenim presents, que notin que ens importen... Perquè, sense adonar-nos, els podem fer molt de mal. Mirem si a prop nostre hi ha algú al qual li costa més relacionar-se; potser està esperant una petita ajuda, un recolzament, o una paraula d’ànim. Pensa que podries ser tu. A vegades amb molt poques coses es contribueix de forma increïble a la felicitat d’una persona.

DIVENDRES

PREGUNTA DIFÍCIL

Una persona, professional del món de la salut, explica una anècdota dels seus anys d’estudiant: en el segon curs d'infermeria un professor els va posar un examen dels anomenats sorpresa, perquè es posen sense avisar i, per tant, ningú no se l’espera.
-Jo era un estudiant força aplicat -explica aquesta persona-, i em vaig posar de seguida a la feina. Vaig llegir ràpidament les preguntes per pensar les respostes, i veia que ho tenia tot controlat, fins que vaig llegir l’última de les preguntes: “¿Quin és el nom de la senyora que neteja cada dia les vostres aules?” Jo havia vist moltes vegades aquella senyora, que devia tenir uns cinquanta anys, i que era alta i morena, però ¿com havia de saber el seu nom? Vaig pensar que seria una espècie de broma del professor i vaig lliurar l’examen amb l’última pregunta en blanc. Abans d’acabar la classe, algú li va preguntar al professor si l’última pregunta comptaria per a la nota de l’examen. I per a sorpresa nostra, el professor ens va contestar: “Absolutament. En els tipus de feines que tindran en el futur vostès coneixeran moltes persones. A totes els han de donar importància. Totes mereixen la seva atenció, encara que sigui només per saludar-les i dedicar-los un somriure”.
I aquella persona continua dient que no va oblidar mai aquella lliçó del professor.
És una lliçó per no oblidar tampoc ningú de nosaltres: totes les persones mereixen la nostra atenció, també aquelles que normalment ens passen desapercebudes.

                                         1a setmana d'octubre 25/26

BON DIA, ESFORÇ !!!

DILLUNS

DIMARTS 

L’ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D’UN CICLISTA

Un testimoni ens explica: “Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència de l'home i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- Les ganes de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i hagi de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra i  a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i els inconvenients que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista, per recordar-me que la vida és única.

                            

                             DIMECRES

Si mirem al diccionari la paraula "esforçar-se" trobem que significa "Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats." I què és l'esforç? Evidentment és l'acció d'esforçar-se. Vist així, l'esforç es produeix amb una finalitat. Quina? Quan parlem l'esforç físic busquem la millora de les condicions físiques, l'obtenció d'un triomf en una competició, etc. Però quin sentit té l'esforç intel·lectual? Per a què cal esforçar-se intel·lectualment? 

L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.

No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expressava   la  necessitat  de  contenir  determinats  desigs per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  

                                    DIJOUS

                       DIVENDRES

És molt important que ensenyem, als nostres infants i joves, la importància de l’esforç.

Si no els ensenyem, des de petits, el valor de l’esforç i el que costa aconseguir a vegades les coses, com podran ser algun dia adults competents i capaços d’afrontar els reptes que es trobaran?

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. Lluitar per les coses que volem aconseguir, és una qualitat molt positiva de les persones que hem de potenciar des de ben petits.

Cal que siguem conscients que els infants no neixen ensenyats en la cultura de l’esforç, que és un valor que han d’aprendre i que necessita un entrenament. I això ho hem de fer des de l’àmbit familiar i des de l’escola.

Ensenyar als nens i joves es el valor de l’esforç i la perseverança és la clau per formar adults responsables, cal que li donem la importància que mereix.

La cultura de l’esforç també ajuda a transmetre altres valors primordials com són:

• La fortalesa.
• La paciència.
• La perseverança.
• l'autocontrol.
• La constància.
• La col·laboració.
• L’esperança.
• …

Els nois que aprenen, des de petits, a lluitar pel que creuen, quan arriben a l’edat adulta podran valer-se millor per ells mateixos en les situacions adverses i tindran una millor aptitud davant els entorns dificultosos.

                                         

                                                          JUNY 2a setmana

BON DIA : ÚLTIMS DIES !!!

DIMARTS

                                                  La cançó d'entrada per la cloenda:

DIMECRES

Anem aprenent la coreografia de la cloenda:

DIJOUS

DIVENDRES

La lectura de la cloenda:

Jesús i Zaqueu

    1 Jesús va entrar a Jericó  i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,  i era ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. 4 Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

—Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

    6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:

—Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. 

    8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor,  li digué:

—Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns,  i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. 

    9 Jesús li digué:

—Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.  10 El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut. 

                                                         JUNY 1a setmana                                                              

SETMANA DEL SERVEI !!!

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

Jesucrist va dir: "Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics” (Joan 15:13). Això no vol dir que haguem de morir per demostrar el nostre amor pels nostres amics. Oferim la  nostra vida cada vegada que anteposem les necessitats d'una altra persona a les nostres necessitats. I Els "amics" que s'esmenten en l'Escriptura anterior es poden entendre com tota persona que coneixem, perque Jesús també va dir : "Estimeu-vos els uns als altres com us estimeu a vosaltres mateixos".

 DIJOUS

Podem considerar el servei, com el brindar ajuda de manera espontània en els detalls més petits, per fer la vida més lleugera als altres.
  Servir és ajudar a algú de manera espontània, com una actitud permanent de col·laboració envers els altres.
La persona servicial ho és en el seu treball, amb la família, però també al carrer ajudant a altres persones en coses aparentment insignificants, però que van fent la vida més agradable. 

Tots recordem l'experiència d'algun desconegut que va aparèixer del no-res just quan necessitàvem ajuda que sorprenentment després d’ajudar es perd entre la multitud.
Les persones servicials viuen contínuament atentes, observant i buscant el moment oportú per ajudar a algú, apareixen de sobte amb un somriure i les mans per davant disposats a fer-nos la tasca més senzilla, en qualsevol cas, rebre un favor fa néixer en el nostre interior un profund agraïment.
Tot servei prestat i per petit que sigui, ens dóna la capacitat de ser més forts per vèncer la mandra, donant a qui ens envolta, un temps valuós per atendre altres assumptes, o si no, un moment per descansar de les seves tasques quotidianes.Es nota quan les persones actuen per interès o conveniència, arribant a l'extrem d'exagerar en atenció a determinades persones per la seva posició social o professional. Aquesta actitud tan desagradable no rep el nom de servei, sinó de "servilisme" o “fer la pilota”.

DIVENDRES