GENER 4a setmana

BON DIA A LA PAU !!!

DILLUNS

Aquesta és la cançó que cantarem tota l'escola al poliesportiu el Dia de la Pau:

Swing de la Pau

DIMARTS

EL COLOR DELS ELEFANTS

Fa molt, molt temps, tots els elefants del món eren negres o eren blancs. Tots estimaven els altres animals, però entre ells es tenien un odi etern, per això els dos grups es mantenien apartats: els negres vivien a una banda de la jungla i els blancs a la banda contrària. Però un dia els elefants negres van decidir eliminar tots els elefants blancs, i els blancs van decidir fer el mateix amb els de color negre. De cada grup n’hi havia alguns que no volien saber res d’aquella guerra, només volien la pau; per això es van endinsar en el més profund de la jungla i mai més no es va saber res d’ells.
La batalla va començar, i va durar molt de temps. Fins que ni un sol elefant va quedar viu. I durant molts anys no es va veure cap elefant sobre la Terra. Però vet aquí que un dia van aparèixer els descendents dels elefants pacífics, que s’havien internat en la jungla perquè volien la pau... Eren de color gris. I des d’aleshores els elefants han viscut en pau.
Tothom té cabuda en el món; tothom hauria de tenir cabuda en la nostra vida, tothom hauria de ser objecte del nostre respecte, també els que són diferents que nosaltres. A vegades tenim més mania als qui estan a prop nostre... ¿Serem capaços de barrejar els nostres colors, d’apreciar el que tots tenim de positiu, i de viure en pau? Tots hi podem contribuir.

    

DIMECRES

REBEL·LIÓ DE LES ARMES

 Els fusells es van negar a disparar. Els tancs no volien moure's. Els avions van dir que no volien transportar més bombes.
-Estem farts de matar persones.
-Estem cansats de les guerres.
I de sobte va parar el soroll de les bales i de les bombes, i es va poder escoltar el cant dels ocells i les veus dels nens. Els camps de batalla es van convertir en parcs infantils. Els tancs, pintats de mil colors, es van transformar en tobogans, i dels canons penjaven gronxadors. Els avions van ser escoles, biblioteques, cinemes... Unes boniques roses van créixer en els fusells, i els cascos dels soldats servien de testos per plantar-les.
Les persones van eliminar de tots els llibres i diccionaris les paraules "guerra", "enemic", "odi"... I en les escoles s'ensenyava que les paraules PAU, AMIC, AMOR... s'han d'escriure sempre amb majúscules.És com un somni, no? Com una cosa que mai no podrà ser realitat. I per què no podem somiar amb la pau? Per què no podem somiar que les guerres acaben? Hi ha moltes persones en el món que tenen la inquietud de sembrar la pau; gràcies a elles i als seus somnis i al seu compromís, es realitzen accions en favor de la pau, en algunes de les quals a vegades podem participar. Tot és important i contribueix a respectar la vida de les persones.

DIJOUS

LA VIOLÈNCIA, RESPOSTA INÚTIL

Escoltem part de la narració d’un missioner en un país africà en guerra. “Quan els rebels van arribar a les portes de la ciutat, nosaltres vam marxar cap a una altra banda. Recordo que de nit sortíem de la missió i anàvem a dormir, amagats, en casa d’alguns veïns. Recordo quan els rebels arribaven a casa, i cridaven i disparaven... Va ser molt dolenta l’experiència de la violència. En aquells moments, molt més que en altres ocasions, em vaig adonar que la violència no era la solució per resoldre els problemes. Em vaig prometre a mi mateix: ‘Si surto d’aquí, no vull ser violent’. Estava veient què suposava ser violent: unes persones que no respectaven ningú, i per a les quals la vida no valia res. Van donar una pallissa al pobre home que obria la porta de la missió, colpejaven la gent que venia a portar-nos menjar i que havia de passar per les zones de control... a mi tot això em feia una gran pena, però no va sorgir en mi la intenció de pegar ni d’odiar els violents. Sí que vaig tenir ben clara la intenció d’odiar la violència, de no voler-la per a ningú, perquè no serveix de res. Vaig passar-ho molt malament”. Més endavant explica com després el van agafar, li van disparar i el van ferir. Malgrat això, continua pensant que la violència no serveix per solucionar res.

A vegades entre nosaltres també pensem que la violència és una forma de solucionar els problemes. No ens ho creiem pas. La violència és dolenta en gairebé tota situació, tant en la que hem llegit (un país en guerra) com en altres més normals que es donen en la nostra vida. És una de les més grans faltes de respecte. Ens fem un gran favor sempre que procurem desterrar la violència entre nosaltres. 

DIVENDRES

GENER 2a setmana

BON DIA AL PERDÓ !!!

DILLUNS

DIMARTS

PREGÀRIA DE SANT FRANCESC D’ASSÍS

O Senyor,  feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti la fe.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
O Mestre, feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és:
donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.

DIMECRES

JO …PERDONO

Durant la guerra de la independència dels Estats Units un home va ser condemnat a mort per alta traïció. Un soldat que s'havia assenyalat per les seves grans accions heroiques es va apropar a Georges Washington per a suplicar-li que perdonés a aquell home que estava condemnat a morir. Washington li va contestar d'aquesta manera:
- Sento molt no condescendir a la súplica que vostè em fa pel seu amic, però en aquestes condicions no és possible. La traïció ha de ser condemnada a mort. El soldat va reposar:
- Però si és que jo no li suplico per un amic sinó per un enemic.
El general va reflexionar per uns instants i després li va dir:
- Em diu vostè que no és el seu amic sinó el seu enemic?
- Sí, és el meu enemic. M'ha injuriat, m'ha causat grans mals. Washington li va dir amb veu pausada:
- Això canvia el quadre de la situació. Com puc refusar la súplica d'un home que té la noblesa d'implorar el perdó per al seu enemic?  I allí mateix li va concedir el perdó.

DIJOUS

EL PERDÓ VERITABLE

Tomás Borge, ministre d'Interior del Govern Sandinista, era un vell lluitador.

Va rebre moltes tortures.

Va passar cinc mil hores encadenat, encaputxat...

Quan van detenir el  seu torturador ,el propi Tomás Borge,  li va dir si sabia quin seria el seu càstig. El detingut ni es va atrevir a mirar-lo als ulls.

Llavors Borge li va dir:

- Camina quatre passes enllà. I el guàrdia va caminar.

I li va dir Borge.

- Gira't. I l'altre va obeir amb el cap baix, tremolant.

Llavors Borge el va abraçar dient-li:

- Has hagut de viure per a veure que tot aquest temps has viscut en l'error.

DIVENDRES

GENER   3a setmana

BON DIA: FELICITAT !!!

DILLUNS

CONSELLS PER A LA FELICITAT

En una entrevista a un missioner català, salesià, que va estar gairebé trenta anys treballant amb joves al Zaire, li preguntaven: “¿què li sembla que hauríem de fer per ser tots una mica més solidaris i feliços?” Ell en la resposta proposava aquests quatre suggeriments:
• “Treu les reixes de casa teva”. Perquè a vegades tenim barreres que fan difícil que els altres s’acostin a nosaltres. Hem de ser més senzills, estar més a disposició.
• “Fes callar el gos”. A vegades portem a dintre un gos furiós, que fa que els altres se’ns acostin amb por, o que no se’ns acostin. Hem de procurar donar més confiança, més sentit d’acollida i d’amistat.
• “Crema els mobles de casa teva”. Hem de ser capaços de deixar de banda les coses que no ens deixen ser veritablement lliures: egoismes, preocupacions, coses que no són necessàries...
• “Posa’t en la pell de l’altre”. De tant en tant s’ha de fer l’exercici de posar-se en el lloc de l’altre, oblidant-nos de nosaltres. Aleshores podrem comprendre millor el que li passa, i podrem ser més comprensius i solidaris amb ell.
Déu n’hi do, la de coses que va dir el bon home en poca estona. Val la pena que almenys en recordem alguna, potser aquella que més ens costa, i que la tinguem present durant un temps, a veure si anem millorant. Totes són importants per viure en millor relació amb els altres i per viure més feliços nosaltres.

DIMARTS

Celebrem Miki Nuñez

DIMECRES

TENIR MÉS I NO SER FELIÇ

Un jove m’explicava que tenia un oncle per part de la seva mare que vivia en un poble. Era pagès i estava content i feliç amb el que feia i amb el que tenia. Fins que va decidir anar-se’n a viure a Barcelona, per poder guanyar més diners i per adquirir una millor posició. Va trobar feina de manobre en una empresa que feia rases als carrers per posar-hi tot tipus de conduccions (aigua, gas, etc). Aquest jove afegia: “No sé què va passar després; només sé que ara és el cap d’aquesta empresa. Té quatre o cinc cotxes, és ric... però no és tan feliç com abans”.
Cal veure on anem a buscar la felicitat i distingir què ens la pot donar i què no.

DIJOUS

REALMENT SATISFET?

Al costat d'una casa hi havia un terreny desocupat, i l'amo de la casa va voler fer una prova, a la vegada que volia donar una lliçó a algú. I hi va col·locar un cartell que deia: "Aquest terreny serà regalat a qualsevol persona que consideri que està realment satisfeta".
Al cap d'una estona va passar un granger de molts diners i va pensar: "Si el nostre amic vol regalar el terreny, el reclamaré abans que ho faci un altre. Perquè jo compleixo la condició que demana: sóc una persona satisfeta, perquè sóc ric i tinc tot el que vull ". S'acostà a la porta de la casa, va trucar-hi, i va explicar la raó per la qual estava allí.
-I estàs realment satisfet? -li va dir el que havia posat el cartell.
-Naturalment: tinc tot allò que necessito.
-Aleshores, si estàs de veritat satisfet, com és que vols aquest terreny?
Quant més tenim, més volem. I mai no estem contents del tot. Tenir més no ens assegura estar de veritat satisfets.

DIVENDRES

Hoy puede ser un gran día, Joan Manuel Serrat   

GENER 2a  setmana

BON DIA: ALEGRIA !!!

DIMECRES

DIJOUS

Dels evangelis Carta de Sant Pau

4 Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! 5 Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. 6 No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. 9 Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

DIVENDRES

Sant Joan Bosco considerava l’alegria com un dels principals mitjans  per educar els nens i els joves i a les persones, en general.

Aquest sant comentava que de jove quatre companys volien portar-lo pel mal camí. Eren els més deixats en els estudis, treien les pitjors notes i van començar a acostar-se a Joan Bosco perquè els ajudés en els estudis. Amb això es va  guanyar l’estimació i l’afecte d’aquells quatre. Al començament el buscaven a l’hora del pati, després per sentir les seves històries i després ja no tenien cap motiu per trobar-se. Simplement estaven bé junts.

Llavors van fundar una banda i li van dir: “La societat de l’alegria”. Només tenien tres normes:

Cap acció ni conversa per fer mal.

Complir amb els deures escolars i a la família.

Ser alegres.

Sant Joan Bosco sabia que l’alegria amaga un valor molt gran: l’esperança.