DESEMBRE   3a setmana

BON DIA: NADAL !!!

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

RosanaNavidad

DIJOUS

                          El Milagro De La Navidad” Una Aerolínea Hace Realidad Los Deseos De Gente Necesitada

DIVENDRES

Quan somrius

DESEMBRE   3a setmana

BON DIA : ADVENT !!!

DILLUNS

DIMARTS 

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES 

DESEMBRE 1a setmana

BON DIA: AGRAÏMENT !!!

DILLUNS

l'arbre mort

Recordo que un hivern el meu pare necessitava llenya, així que va buscar un arbre mort i el va tallar. Però després, en la primavera, va veure desolat que al tronc marcit d'aquest arbre li havien brollat nous brots. El meu pare va dir:
- Estava jo segur que aquest arbre estava mort. Havia perdut totes les fulles a l'hivern. Però es veu que feia tant fred que les branques es trencaven i queien com si no li quedés al vell tronc ni una mica de vida. Però ara adverteixo que encara hi havia vida en aquell tronc". I girant-se cap a mi, em va aconsellar:
- Mai oblidis aquesta lliçó. Mai tallis un arbre a l'hivern. Mai prenguis una decisió negativa en temps advers. Mai decisions importants  quan estiguis en el teu pitjor estat d'ànim. Espera. Sigues pacient. La tempesta passarà. Recorda que la primavera tornarà.

DIMARTS

DIMECRES

El Kanka- qué bello es vivir

DIJOUS

Anuncio tailandés

  

NOVEMBRE 4a setmana

BON DIA:AMABILITAT !!!

DILLUNS

Saber cedir

Explica una història popular africana que dos tigres van començar a passar en direccions oposades per un pont fet amb cordes sobre un riu de la selva. El pont era molt estret, i els dos tigres no podien passar a la vegada. Quan es van trobar els dos al mig, un li va dir a l'altre: 

- Torna cap enrere i espera a què passi jo.

I l'altre li va contestar:

- No, jo he arribat primer. Ets tu qui ha de tornar.

Van estar una bona estona observant-se i cap dels dos no volia cedir el pas a l'altre. Després van començar a barallar-se, cada cop amb més força, fins que al final tots dos van caure al riu des del pont. Un parell de cocodrils, que els estaven esperant, van tenir un bon menjar aquell dia.

Davant d'una història així podem somriure, i fins i tot riure. Però, ¿quantes vegades no passa això entre les persones? Per no voler cedir, per no voler demanar una disculpa, per no ser menys que l'altre, per no voler perdre una mica de temps... al final els dos surten perjudicats (queden en evidència i acaben enfadats, malhumorats i insatisfets). D'acord que no és fàcil, però es pot intentar cedir amb més freqüència del que ho fem, i ja veurem com la convivència amb els altres arriba a millorar i tots sortirem guanyant.

                                  

                                 DIMARTS

Només s'ofereix el que es té

Conten la història antiga d’una persona sàvia que va arribar a una ciutat amb la finalitat d’explicar la seva doctrina. Les persones d’aquella ciutat no van donar molta importància a la seva presència i ningú no es va interessar pels seus ensenyaments. Fins i tot després d’algun temps, aquella persona va arribar a ser l’objecte dels riures i de les burles dels habitants de la ciutat. Un dia, mentre passejava per un dels carrers principals, un grup d’homes i dones van començar a insultar-lo. Però el savi, en lloc de fingir que no els escoltava, es va acostar a ells i els va dirigir unes paraules de salutació i de benedicció. Un dels homes va comentar: “A veure si resulta que és sord! Li estem dirigint paraules d’insult i de menyspreu, i ell només ens respon amb paraules boniques i respectuoses”. I la resposta del savi va ser: “Cadascú només pot oferir allò que té”.

Una persona que, per sistema i sense motius aparents, insulta, menysprea, o es burla dels altres... en el fons està oferint l’únic que té: menyspreu, odi, potser enveja, potser alguna frustració personal... I ja és ben trist que una persona només pugui oferir això, i no sigui capaç de tenir una mica d’altres coses que ajuden a viure amb més il·lusió i amb menys amargura, com ara la delicadesa, la tendresa, el bon humor... En la teva vida, ¿quina és la forma d’actuar que predomina? ¿Què és el que vas oferint als altres amb el teu comportament, amb les teves paraules i amb les teves actituds?

                              DIMECRES

Perduts a la muntanya

Un grup de monitors estaven fent una travessa per la muntanya, i alguns d’ells van intuir que el company que els guiava s’havia equivocat de camí. Com que era ja de nit, i abans de crear alarma en la resta del grup, li van dir al responsable: -“Escolta, a veure què fem, perquè sembla que el Jordi s’ha equivocat de camí, i si continuem avançant de nit serà encara pitjor. ¿No és millor que ens quedem aquí a passar la nit, i demà, a la llum del sol, ja tindrem més clar cap a on hem de tirar?

-Hi estic d’acord -els va dir el responsable. Però si li diem al Jordi que s’ha equivocat, amb les ganes que ha posat per preparar la ruta, agafarà una frustració que li costarà de superar; ja sabeu els problemes que té últimament. Podem fer una cosa: jo diré que em trobo cansat, que no puc més per avui, i que prefereixo parar aquí i continuar demà; i vosaltres, recolzeu-me i digueu el mateix; suposo que ningú no voldrà que el grup se separi. Més endavant, si cal, ja parlaré jo amb el Jordi, quan vegi el moment oportú, i “de bon rotllo” li explicaré tota la veritat. 

I així ho van fer. Tot per no entristir un amic, que no estava passant un bon moment. Cal “dir les veritats”, ser sincers, no enganyar els altres, sobretot quan es tracta d’ajudar-los a corregir-se en coses necessàries... Però tots hem de buscar la manera de dir les coses; no per dir una veritat hem d’arribar a ferir la sensibilitat de ningú, i a fer-li mal...

DIJOUS

DIVENDRES

NOVEMBRE 3a setmana

BON DIA:COMPRENSIÓ !!!

DILLUNS

DIMARTS

LLARGA PEREGRINACIÓ

Fa uns anys sortia en un diari regional la notícia d’una noia japonesa que va viatjar des de Tokio fins a Santiago, per a poder abraçar l’apòstol Sant Jaume, al sepulcre del qual s’encaminen tantes i tantes persones que peregrinen des de molts llocs del món. El cas d’aquesta noia japonesa, en principi, no seria massa especial. Però sí que ho és si considerem que es tractava d’una noia invident, que viatjava acompanyada de la seva gossa, que li feia de guia. De tren en tren, d’autobús en autobús, no va trobar cap obstacle especial. Després del seu viatge-peregrinació havia de retornar al seu país i al seu treball d’assistent social: “Ajudo persones que no senten o que no s’hi veuen, com jo. També algunes que tenen altres problemes físics”, li deia al periodista mentre acariciava la seva gossa. Aquell viatge era el segon que feia, i per això tenia moltes anècdotes per explicar, algunes una mica desagradables: “Una vegada no em van deixar pujar a un autobús amb la meva gossa, i mai no he entès per què. Però no va passar res, perquè vaig parlar amb el cap de l’estació, tot va quedar solucionat i al final la meva gossa em va acompanyar. Una altra vegada no em van deixar pujar a la Torre d’Hèrcules amb la gossa. Vaig quedar molt trista, però no vaig poder solucionar res. Espero que aquesta vegada sí em deixin”.
A vegades observem en algunes persones comportaments que no entenem, o amb els quals no estem d’acord. Prohibir l’entrada a un lloc a una noia invident que ve des del Japó, només perquè va amb la seva gossa, ens pot semblar fins i tot una mica inhumà. Això pot passar, com hem dit moltes vegades, quan no som capaços de posar-nos en la situació de l’altra persona. Si sabem entendre la situació dels altres, ens explicarem per què actuen d’una manera determinada, i segurament arribarem a ser més respectuosos amb ells.

DIMECRES

DIJOUS

L’OSTRA I EL PEIX

Vet aquí la història d’una ostra i d’un peix. L’ostra vivia en les aigües tranquil·les d’un fons marí, i la seva bellesa cridava l’atenció dels animals que passaven per aquell lloc. Un dia va passar-hi un peix, que de seguida es va sentit atret per l’ostra, i va tenir un gran desig de conèixer-la. I sense pensar-s’ho dos cops s’hi va apropar de manera brusca i ràpida... Però l’ostra es va tancar, també de forma brusca i ràpida. El peix intentava fer força amb les seves aletes, perquè volia obrir aquell animal que havia conegut. Però l’ostra es tancava cada vegada més. El peix, aleshores, va provar amb una altra tàctica: amagat, i sense fer soroll, esperaria que l’ostra estigués distreta. Però aquesta era molt sensible, s’adonava de cada moviment del peix quan volia acostar-se, i es tancava. El peix, quan més ho intentava, menys ho aconseguia, i més es desesperava. No entenia perquè l’ostra no li feia cas: no volia fer-li cap mal, només volia comunicar-se amb ella, explicar-li els seus sentiments i els seus problemes. Al final va decidir demanar ajuda, i la va trobar en llibres i en persones que entenien sobre el tema. D’aquesta manera va saber com tractar les ostres, va saber que no els agraden els moviments bruscos de l’aigua, i que només s’obren quan l’ambient és tranquil... Va aprendre que no els agraden els atacs ni les intromissions, només els moviments suaus... I que els agrada que les acceptin tal com són, Que les valorin... A més, i gràcies als consells dels experts, va ser capaç d’entendre el llenguatge de les ostres, de saber quins eren els seus pensaments i els seus sentiments. Finalment, després de llargues setmanes d’observació, el peix va poder gaudir de la bona relació amb aquella companya del fons del mar.
Nosaltres, com el peix, hauríem d’intentar aprendre a conèixer els altres, a posar-nos en el seu lloc, a tractar-los com a persones que són... No és fàcil, ni molt menys. Però això ens ajudaria a tots a ser més persones, i ens faria guanyar en humanitat.

DIVENDRES

Testimoni de la Mare Teresa de Calcuta sobre l'opció pels pobres.

"Fa unes setmanes, una parella jove va venir a casa nostra per oferir-nos una gran quantitat de diners per per als pobres. A Calcuta donem de menjar a 9 mil persones al dia. Volien que els diners es destinessin per alimentar aquesta gent. Els vaig preguntar : "D'on han tret tants diners?" Ells em van respondre: "Ens acabem de casar fa dos dies. Abans del casament vam decidir que no compraríem vestits per a la cerimònia ni per a la festa. Volem donar-los a vostès tots aquests diners".

NOVEMBRE 2na setmana

BON DIA: COMPARTIM !!!

DILLUNS

Avui 11 de novembre celebrem la festa de Sant Martí de Tours (estem i no estem en l’estiuet de Sant Martí)  i quan surt el sol després que hagi plogut ens fa veure el seu arc. De Sant Martí (segle IV) expliquen la famosa anécdota o miracle de la capa:

"I així, esdevingué en una ocasió, quan no tenia res al damunt fora de les armes i un simple mantell de soldat, enmig d’un hivern que castigava més rigurosament que de costum, que trobà davant seu a la porta de la ciutat d’Amiens un pobre nu.

Com que el miserable pregava als caminants que s’apiadéssin de la seva misèria i tots passaven de llarg davant seu, l’home ple de Déu comprengué que aquell pobre, de qui ningú tenia misericòrdia, estava reservat a ell.     Però, què fer? No tenia res fora de la capa amb que anava vestit: en efecte, s’havia desprès ja de tota la resta amb una bona obra semblant. Per tant, arrenca l’arma que duia cenyida, divideix la capa en dues parts, en dona una al pobre i ell s’abriga de nou amb la resta. Mentrestant, alguns dels presents es posaren a riure, car apareixia ridícul amb el seu vestit esquarterat; però molts es planyien molt profundament de no haver fet res de semblant quan, tenint veritablement més que ell, haguessin pogut vestir el pobre quan van comprovar que aquell pobre era el mateix Jesucrist".

DIMARTS

DIMECRES

·        

DIJOUS

DIVENDRES

El judici finaL

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.  Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;  anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

 »Llavors els justos li respondran:

»Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?  ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?  ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

 »El rei els respondrà:

»-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

NOVEMBRE 1a setmana

BON DIA: BONDAT !!!

DIMARTS

L'aventura de ser bona persona

Un escriptor famós va dir en certa ocasió: "Ser una persona bona és una aventura molt més difícil que fer la volta al món en un vaixell de vela". I una escriptora també famosa va declarar en una entrevista: "Prefereixo una persona autènticament bona a una persona intel·ligent, però que no sigui bona". Suposo que tots hem conegut i hem tingut relació amb persones bones, persones bones de veritat. Estar en la seva companyia és una cosa agradable, et fa sentir tranquil i feliç. Per què no ser cadascun de nosaltres una d'aquestes persones? Per què no fer que tots els que estan al nostre costat trobin en nosaltres unes persones agradables i amables, al costat de les quals doni gust conviure?
Podem ser -i hem de ser- els protagonistes de la bona convivència entre nosaltres; de cadascun de nosaltres depèn que hi hagi bon ambient a l'escola, a casa, o entre els amics. Fer una bona cara, tenir un bon tracte, ser amables, saludar... Tot són petites coses que ajuden a millorar la nostra convivència. No les oblidem, i d'aquesta manera també ens afegirem a la gran quantitat de persones que van escampant bondat per tot arreu. I amb això estarem contribuint a una gran obra; perquè en la vida del nostre món es necessita que es vegi la molta bondat que ja existeix, i que vagi augmentant cada vegada més. Tots podem col·laborar-hi.

DIMECRES

Felicitat

Feliços  els nets de cor, serens de ment i alegres d'esperit, perquè coneixeran l'amor.

Feliços  els pobres, condemnats a estar privats fins i tot del necessari per a viure, i aquells que no se senten enganxats a res i estan plens d'esperança.

Feliços  els portadors d'esperança en els diferents racons del nostre món: perquè segur que esperen un món millor per a tots, el Regne promès a tots.

Feliços  els qui busquen aturar-se un moment, els qui busquen i troben un moment de silenci: perquè creixeran interiorment, acolliran i transmetran esperançà.

Feliços  els qui es conformen amb el que tenen ( sigui poc o molt), d'ells és el Regne

Feliços  els qui no odien a ningú, no insulten ni alcen la mà contra l'enemic, sinó que tenen compassió de qui sofreix i conserven la dolçor dels nens, perquè heretaran la terra.

Feliços  els qui obliden les ofenses, no condemnen a l’altre ni guarden rancor, perquè seran estimats.

DIJOUS

Frases cèlebres

• "Els homes s'equivoquen més sovint per ser massa llestos, que per ser massa bons."
• No tots els homes poden ser grans, però poden ser bons."
• "L'únic símbol de superioritat que conec és la bondat."
• "Si fem el bé per interès, serem astuts, però mai bons."
• "Només hi ha una manera de posar terme al mal, i és el tornar bé per mal."
• "La bondat és la cadena d'or que enllaça amb la societat."
• "No fer el bé ja és un mal molt gran."

DIVENDRES

talleu-lo quan vulgueu

OCTUBRE 4a setmana

BON DIA: AUTOESTIMA !!!

DILLUNS

T'agrades?

Aquesta és una faula clàssica, i l’explico tal qual, sense canviar res. Segurament el seu contingut ens pot suggerir alguna cosa. La faula diu així: “Vet aquí que un jove cérvol estava bevent aigua en una font, i en l’aigua, com en un mirall, veia la seva imatge reflectida, i estava tot cofoi contemplant-la. La part del seu cos de la qual estava més satisfet eren les banyes, grans i boniques, que feien molt bella la seva figura. Però no li agradaven gens les seves cames, que les trobava massa primes i massa llargues. Mentre estava encantat mirant la seva imatge, va sentir la veu d’un caçador i els crits dels seus gossos. Com que va notar que ja estaven a prop, i fent ús de la rapidesa de les seves cames, va fugir corrents i es va poder escapar dels seus enemics. Però quan va entrar en el bosc la seva mala sort va fer que se li enganxessin les banyes en unes branques, de manera que va quedar atrapat, sense poder-se moure. I estant així, immòbil, va poder ser fàcilment agafat pel caçador. Aleshores el cérvol va canviar d’opinió sobre la seva figura: el que abans més li agradava (les banyes) ara ho trobava inútil i perjudicial; i el que abans el deixava menys satisfet (les cames) ara ho veia com la cosa més valuosa i útil”.
Atenció, perquè moltes vegades ens podem enganyar en l’apreciació que tenim sobre el nostre cos i el nostre aspecte. Atenció amb no “obsessionar-nos” perquè no “ens agradem”. Hem d’aprendre a valorar-nos com som, a estimar-nos com som. Segons com, podem cometre molts errors intentant canviar la nostra imatge, perquè no ens agrada. Atenció: ESTIMA’T!

DIMARTS

ACTITUD POSITIVA (Autoestima)

DIMECRES

Veure la part positiva

Aquella noia tenia la impressió que tothom amb qui tractava estava content i feliç, menys ella. Les seves millors amigues, els companys de classe que més admirava, els del grup del centre juvenil, la seva germana... tothom li semblava més o menys feliç, però ella veia que estava passant una llarga temporada en què no se’n sentia gens, de feliç. La confiança que tenia amb la seva tutora li va permetre anar a parlar amb ella sobre el tema.
- Per què els meus millors amics i amigues sembla que són feliços i jo no? –va dir a la tutora. I aquesta li va contestar:
- Segurament és que aquestes persones amigues teves han après a veure en tot la part bona i la part positiva.
-I com és que jo no puc veure-ho, això? Com és que em costa tant veure en tot la part bona i positiva?La tutora la va mirar als ulls amb afecte i li va dir una veritat de la qual estava convençuda:
- Mai no podràs veure fora de tu el que no ets capaç de veure en el teu interior. Et conec una mica, i tu ets una persona amb qualitats, tens coses positives, bones... però no les saps veure, no te les creus. I això fa que no estiguis tan contenta i tan feliç com voldries. Però no t’amoïnis: a tots ens ha passat i ens passa de tant en tant, tots hem d’anar aprenent. Tu també aniràs aprenent.
La noia va agrair  el que li havia dit. De moment, ja tenia prou amb això: volia pensar-hi una mica més. Quan la noia ja marxava, després d’acomiadar-se fins a la classe del dia següent, va sentir que la tutora la cridava i li deia:
- Potser et sona estrany, però no és cap bajanada... ESTIMA’T!
Aquella paraula, que en un primer moment li va semblar certament estranya, va ressonar en el seu interior i la va acompanyar durant una bona part del que quedava de dia... I va tornar a casa una mica més contenta.

DIJOUS

Esportista atípic

Expliquen que era un noi bon esportista, àgil, sa... Però primer de tot, era un bon company. S’ho passava bé participant en tot, i no tenia problema en donar un cop de mà a qualsevol. Era bastant callat, però es notava quan no hi era. Li demanaven ajuda per a qualsevol cosa, era amic de tots... Potser per això un dia, en una cursa de competició, quan anava segon i a pocs metres ja de la meta, va veure caure amb cara de dolor el qui anava primer, i no va pensar en el seu triomf ni en els aplaudiments, sinó només en el company que havia caigut; s’atura, l’ajuda a aixecar-se, i mentrestant un altre arriba primer a la meta.
Després li van preguntar per què s’havia parat, com havia estat tan idiota. I ell, amb cara de satisfacció, repetia una i una altra vegada: “Què importa? Els aplaudiments dels altres duren un moment... Prefereixo estar content amb mi mateix”.
Una actuació que no tots hauríem tingut igual; i una resposta clara i convençuda: Prefereixo estar content amb mi mateix... És la satisfacció de saber que has fet el que havies de fer, encara que hagis renunciat a coses que per a molta gent són importantíssimes. Una bona lliçó per a tots nosaltres.

OCTUBRE 3a setmana

BON DIA:RESPONSABILITAT !!!

DILLUNS

Canviar jo peruè canvïi el món

El sufi Bayazid diu sobre si mateix:
”De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:
"Senyor, dóna'm forces per a canviar el món"
A mesura que vaig ser adult i vaig caure en el compte que m'havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar a una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:
"Senyor, dóna'm la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet"
Ara, que sóc gran i tinc els dies contats, he començat a comprendre l'estúpid que he estat. Ara la meva pregària és la següent:
"Senyor, dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix"
Si jo hagués fet sempre aquesta pregària, no hauria malgastat la meva vida”.

DIMARTS

Buenas Vibraciones - Proyecto de responsabilidad

  

DIMECRES

D'una en una

En una posta de sol, un amic nostre anava caminant per una deserta platja mexicana. Mentre caminava va començar a veure que, en la distància, s'apropava un altre home. A mesura que avançava, va advertir que era un nadiu i que anava inclinant-se per a recollir alguna cosa que després llançava a l'aigua. Una vegada i una altra llançava amb força aquestes coses a l'oceà.

Al ser més prop, el nostre amic va observar que l'home estava recollint estrelles de mar que la marea havia deixat en la platja i que, una per una, tornava a llançar-les a l'aigua. Intrigat, el foraster es va aproximar a l'home per a saludar-lo.

- Bona tarda, amic. Venia preguntant-me què és el que fa.

- Estic retornant estrelles de mar a l'oceà. Ara la marea està baixa i ha deixat sobre la platja totes aquestes estrelles de mar. Si jo no les retorno al mar, es moriran per falta d'oxigen.

- Ja entenc - va replicar el meu amic -, però sobre aquesta platja deu haver milers d'estrelles de mar. Són masses, i el més probable és que això estigui succeint en centenars de platges al llarg d'aquesta costa. No s'adona que és impossible que el que vostè pot fer sigui de debò important?

El nadiu va somriure, es va inclinar a recollir un altra estrella de mar i, mentre tornava a llançar-la al mar, va contestar:

- Per cada una de les estrelles, sí que és important!

DIJOUS

DIVENDRES

OCTUBRE 3a setmana

BON DIA:RESPECTE !!!

DILLUNS

La nit i el dia

Un gran mestre va preguntar als seus alumnes si sabrien dir quan acabava la nit i quan començava el dia. Un d'ells respongué: "quan veus un animal a distància, i pots distingir si és una vaca o un cavall".
-"Doncs, no", digué el mestre. I un altre alumne digué: "Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un cirerer o un pomer."
-"Tampoc", digué el mestre. "Està bé", li van dir els alumnes, "explica-ho tu."
-"Quan mires un home al rostre i reconeixes en ell el teu germà; quan mires una dona a la cara i hi veus una germana. Si no ets capaç de fer això, sigui l'hora que sigui, per a tu és de nit".
Què creieu que ens està recomanant aquest conte? Doncs, la recomanació que ens fa és una de molt important en la nostra vida de cada dia: el RESPECTE.
Respecte als companys, respecte i sobretot estimació. I això vol dir que quan tractem amb els companys ho hem de fer sense buscar els defectes; ans al contrari, tractar amb respecte i estimació vol dir saber veure en ells totes les coses positives. Si fem això sabrem distingir el dia de la nit. Si no ho fem, ens hauran de dir com el gran mestre: sempre serà de nit en les nostres vides.

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

Guerres particulars

Una mestra va demanar als seus petits alumnes que diguessin les bones accions que havien realitzat a favor dels animals. Algunes històries eren molt boniques i commovedores. De sobte un dels nois, tot orgullós, va dir: “Doncs jo he donat un cop de peu a un noi que havia donat un cop de peu a un gos”.
Això és un exemple de les “guerres particulars” d’alguns. Hi ha països que emprenen una guerra per posar fi a una altra guerra. Hi ha persones que volen acabar amb la violència només a base de violència. Entre nosaltres amb freqüència es veu una cosa semblant: nois o noies que en fan alguna “perquè a mi m’ho han fet”. Ens hem de guanyar el respecte dels altres, però per això no cal que nosaltres els faltem al respecte a ells; així només aconseguim embolicar més la troca i ser incapaços de trobar altres camins. Si volem arribar al respecte i a l’estimació només hi ha un camí: el del respecte i el de l’estimació. És més llarg, potser, però almenys arriba a algun lloc que val la pena.

DIVENDRES

OCTUBRE 1a setmana

PENSEM EN ELS ALTRES !!

DILLUNS

DIMARTS

 Toshiro Kanamori, un maestro que educa para ser feliz   

"Pensant en els altres", narra les vivències d'un professor d'una escola a la ciutat japonesa de Kanazawa.

El professor, Toshiro Kanamori, educa als nens des d'un ambient de respecte absolut entre els nens, d'empatia. Els atorga veu i els permet opinar tractant-los com les persones que són, deixant-los la llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

Un dels mètodes que utilitza és el de "les cartes del quadern". Els nens escriuen sovint cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta pot opinar sobre això.

Això fa que els nens aprenguin a buscar al seu interior, a mirar cap a si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar nom a les seves emocions i per tant a comprendre les dels altres. Els ensenya a pensar en la resta i en definitiva a ser feliços creixent a partir del respecte propi i aliè.

És sens dubte el professor que tots voldríem tenir, i que tots voldríem per als nostres fills.

Una lliçó de vida, sens dubte.

DIMECRES

Estàs a casa, ja és de nit i abans de tancar el llum penses en l’activitat de la jornada i, en concret, en aquella acció que ha aportat valor a la teva feina: has ensenyat a un infant a escriure el seu nom per primera vegada, has fet un bon treball de Naturals, has escoltat el teu amic  amb respecte, has guarit la ferida d’un company, has enviat un missatge encoratjador, has fet una classe maca tenint molta paciència, li has fet companyia a aquella noia sola ...
És cert, has estat efectiu, amable, atent o professional amb algú. Avui la teva acció ha estat clau per a una altra persona. A la vegada, aquest servei fa que la teva vida sigui més plena perquè quan contribuïm a la felicitat dels altres augmentem la nostra vàlua personal i la nostra autoestima.

DIJOUS

Veig el programa del Mikimoto sobre els catalans a Suïssa. Und’ells diu: «Aquí, el respecte als altres és sagrat. Aquí, als nens se’ls ensenya a no cridar i parlar fluixet als restaurants perquè no molestin els altres».
I, a mi em van agafar unes ganes immenses d’anar-me’n a viure a Suïssa. Quan podré gaudir d’un dinar en un restaurant sense nens maleducats? Per què aquí se’ls permet fer el que vulguin sota el lema que no se’ls pot frustrar, traumatitzar, coartar, ni reprimir.
I els pobres comensals hem d’aguantar totes les seves impertinències. Per què els pares no es posen les piles i comencen a educar-los, encara que sigui incòmode i costós, però pensant una mica en els altres? Aquest és un país molt sorollós. Cal prendre’n nota.

DIVENDRES

Bon comportament

Era un mes de juliol. Un grup d’un centre juvenil acabaven de passar uns dies genials de campament en el Pirineu. L’últim dia l’encarregada del càmping, que era a més la filla del cuiner, va anar a parlar amb el responsable per acabar de passar comptes. Imagineu la satisfacció del responsable quan la dona, en acabar, li comenta: “Per aquí passen molts grups de joves, però n’hi ha pocs com aquests: mengen de tot, són agraïts, col·laboren en la neteja de plats i coberts, i mantenen nets els prats d’acampada. Enhorabona”. I estava tan satisfeta amb aquell grup que els va fer un bon descompte i aquell últim dia els va convidar ella mateixa a les postres.
És un cas semblant al de la visita a un museu durant una sortida escolar. La persona encarregada del museu al final felicita el grup de nois i noies, perquè han mirat i escoltat amb respecte i atenció, perquè s’han comportat de manera correcta.
I és que molta gent pensa que la majoria dels joves només fan soroll i són uns descuidats, perquè potser és el que més veuen. Per això agraeixen quan tenen la impressió contrària: nois i noies que respecten i que es respecten, que són agraïts, que tenen detalls. Us asseguro que la cara de la gent es transforma quan es troba amb un grup de nois i noies joves que es comporten així. ¿No val la pena col·laborar en mantenir sempre al voltant nostre un ambient d’aquestes característiques?