dissabte, 8 de juny de 2019

JUNY 2a s.

COMIAT FI DE CURS !!!!!



DIMARTS

                                    caminem junts

                                                          
DIMECRES

ÉS NECESSARI ESPORGAR...

Un pagès tenia dos arbres fruiters en l’hort proper a casa seva; l’un estava en un lloc accessible i l’altre en una part del terreny de més difícil accés. Per aquesta raó el pagès, ja una mica gran, quan va arribar el temps d’esporgar els arbres, només va fer-ho amb el que tenia més a mà. Per tant, a aquest li va tallar totes les branques que li sobraven i va deixar en pau l’altre, al qual li era més difícil d’arribar. L’arbre esporgat es lamentava en el seu interior de la seva mala sort; no entenia per què li havien de fer mal a ell i a l’altre no. De fet el molestava molt que li haguessin tallat branques, però es comparava amb el seu company, i encara el molestava més que a ell, el seu company, l’haguessin deixat en pau: ho trobava injust. Aquesta sensació de tracte injust li va durar dies i setmanes. Però van passar els mesos i va arribar la primavera, el temps en què aquells arbres donaven els seus fruits. Va ser aleshores quan el primer arbre es va començar a oblidar dels seus mals i va agrair la neteja que li havien fet mesos abans, perquè va veure com el seu veí pràcticament no tenia cap fruit en les seves branques, i el pagès ni es va interessar en recollir-ne els pocs que tenia. Però ell, que tant s’havia queixat del tracte rebut pel pagès, presentava ara unes branques plenes de fruits saborosos. Havia valgut la pena aquell “mal moment” passat: ara tot ho veia diferent, perquè estava satisfet de la collita obtinguda.
Que no ens faci por corregir-nos, rectificar; que no ens sàpiga greu que les persones que ens estimen ens vulguin corregir. Ens pot semblar una cosa feixuga, pesada. Estem molt més tranquils sense que ens diguin res, sense que ens facin cap observació ni ens indiquin coses que hauríem de canviar... Estem més tranquils, en aquell moment, però certament el resultat no és el mateix. La persona també necessita “esporgar-se” per tal de millorar i de donar bon fruit. Tornem-ho a dir: que no ens sàpiga greu.

DIJOUS

                                               Cop de Rock – Camins 


DIVENDRES

                                                         En mí corazón vivirás-Phil Collins-Tarzán






diumenge, 2 de juny de 2019

JUNY  1a setmana

                    BON DIA: EMPATIA !!!        


DILLUNS


Empatía: Mirando la vida desde otros corazones


DIMARTS





DIMECRES

 L'empatia és la capacitat de posar-se al lloc d'un altre.
Aquesta capacitat, en el model d'intel·ligències múltiples de Howard Gardner, s'anomena: intel·ligència interpersonal.
I, segons l'estudi de David Goleman sobre la intel·ligència emocional, està situada entre les habilitats més complexes. El que compta és que aquesta capacitat de posar-se al lloc de l'altre s'aprèn. No es neix sabent fer-ho; a mesura que ens anem relacionant amb les persones, l'anem construint i millorant.
La simpatia, per contra, neix espontàniament, sense necessitat d'aprenentatge. Així ho indica la seva definició:
Simpatia: Inclinació afectiva entre persones, generalment espontània i mútua.
A l'hora de la pràctica, la principal diferència entre simpatia i empatía és la següent:
• Algú et cau bé. Et dóna bona espina i et sents proper afectivament a la seva forma de sentir o de pensar, sense importar que la comprenguis del tot. Això és simpatia.
• Comprens a la persona fins a tal punt de saber posar-te en el seu lloc, independentment de si comparteixes o no la seva forma de veure les coses. Això és empatia.
Com veus, són independents. Quan et relaciones amb altres persones, pots sentir empatia, simpatia, totes dues coses alhora o cap d'elles.


                                                               No puedes amar si no te amas

DIJOUS


La Gallina o el huevo:Empatía
DIVENDRES

                                          


                                                     


divendres, 24 de maig de 2019

MAIG 5a setmana

BON DIA: SENSIBILITAT!!!



DILLUNS


ESTIMAR EL QUE SOM

Els animals del bosc es van adonar un dia que cap d'ells era l'animal perfecte: els ocells volaven molt bé, però no nedaven ni furgaven; la llebre era una estupenda corredora, però no podia volar ni sabia nedar... I així tots els altres.
No hauria una manera d'establir una acadèmia per a millorar la raça animal? Tal dit tal fet. En la primera classe de carrera, el conill va ser una meravella, i tots li van donar excel•lent; però en la classe de vol van pujar al conill a la branca d'un arbre i li van dir: “Vola, conill!”. L'animal va saltar i es va estavellar contra el terra, amb tan mala sort que es va trencar dues potes i va fracassar també en l'examen final de carrera. L'ocell va ser fantàstic volant, però li van demanar que excavés com el talp. Al fer-ho es va fer mal a les ales i el bec i, des d'ara, tampoc va poder volar; amb el que ni va aprovar la prova d'excavació ni va arribar a l’aprovat en la de vol.
Convencem-nos: un peix deu ser peix, un estupend peix, un magnífic peix, però no té per que ser ocell. Un home intel·ligent deu treure-li punta a la seva intel·ligència i no obstinar-se a triomfar en esports, en mecànica i en art alhora. Una persona lletja difícilment arribarà a ser bonica, però pot ser simpàtica, bona i una persona meravellosa... perquè només quan aprenguem a estimar de debò el que som, serem capaces de convertir el que som en una meravella.

DIMARTS



DIMECRES
HIMNE DE L'ALEGRIA

Si ets pecador, alegra't, perquè avui mateix pots deixar de ser-ho.
Si ets just, alegra't, perquè Déu té els seus complaences en tu.
Si estàs malalt, alegra't, perquè la malaltia passarà, però romandrà el seu mèrit.
Alegra't si parlen malament de tu amb mentida, perquè la veritat prevaldrà per fi i serà major el goig futur que la confusió present.
Alegra't si et menyspreen, perquè són majoria els que no t'ofenen.
Alegra't si t'estimen, perquè no pots aspirar a major bé.
Alegra't si ets pobre, perquè pots fer eternament feliç al ric.
Alegra't si ets ric, perquè pots fer temporalment feliç al pobre.
Alegra't si treballes, perquè el treball et dignifica.
Alegra't si descanses, perquè així et disposes per al treball.
Alegra't si ets ignorant, perquè pecaràs menys.
Alegra't si ets savi, perquè mereixeràs més.
Alegra't si et traeixen, perquè ets superior al traïdor.
Alegra't si et ridiculitzen, perquè és millor servir d’alegria que de pena.
Alegra't si ets temptat, perquè la gràcia no et falta per a ajudar-te a vèncer.
Alegra't si vius, perquè encara tens temps de merèixer.
Alegra't si mors, perquè ja no podràs ofendre a Déu.

DIJOUS

CARLES I LAURA

Carles, amb el rostre abatut de pesar es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar a prendre un cafè. Deprimit va descarregar en ella les seves angoixes...que el treball, que el diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació...tot semblava estar malament en la seva vida. Laura va introduir la mà en la seva cartera, va treure un bitllet de 50 euros. i li va dir: 

- Carles, ¿vols aquest bitllet?
Carles, un poc confós al principi, immediatament li va dir:
- Clar Laura...són 50 euros., ¿qui no els voldria?
Aleshores Laura va prendre el bitllet en un dels seus punys i ho va arrugar fins fer-lo una petita pilota. Mostrant la rebregada piloteta marró a Carles, va tornar a preguntar-li:
- I ara, ho vols igual?
- Laura, no se què pretens amb això, però segueixen sent 50 euros., clar que els prendré si m'ho dones.
Aleshores Laura va desdoblegar l'arrugat bitllet, el va llençar al pis i ho va refregar amb el seu peu en el terra, aixecant-lo després brut i marcat.
- El segueixes volent?
- Mira Laura, segueixo sense entendre que pretens, però aquest és un bitllet de 50 i mentre no el trenquis conserva el seu valor...
- Aleshores Carles, deus saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida t'arrugui o trepitgi SEGUEIXES sent tan valuós com sempre ho has estat... el que deus preguntar-te és QUANT VALS en realitat i no el copejat que puguis estar en un moment determinat. Carles va quedar mirant a Laura sense dir cap paraula mentre l'impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell. Laura va posar l'arrugat bitllet del seu costat en la taula i amb un somriure còmplice va agregar:
- Té, guarda'l perquè et recordis d'això quan et sentis malament...però, em deus un bitllet NOU de 50 euros. per a poder-lo usar amb el pròxim amic que ho necessiti!!
Li va fer un petó en la galta a Carles - qui encara no havia pronunciat paraula - i aixecant-se de la seva cadira es va allunyar amb el seu atractiu caminar, rumb a la porta. Carles va tornar a mirar el bitllet, va somriure, ho va guardar en el seu cartera i dotat d'una renovada energia va cridar al cambrer per a pagar el compte......" 


DIVENDRES
ALS ANYS

Una velleta de 90 'anys estava sent entrevistada amb motiu del seu aniversari. La periodista li va preguntar quin consell donaria a les persones de la seva edat.
"Bé"- va dir l'avia- "a la nostra edat és molt important no deixar d'utilitzar tot el nostre potencial; en cas contrari , aquest es marceix. És molt important estar amb la gent i, sempre que sigui possible, guanyar-se la vida desenvolupant un servei .Això és el que ens manté amb vida i salut".
"Puc preguntar-li què és el que fa per a guanyar-se la vida a la seva edat?", li diu la periodista, la senyora va respondre: "Tinc cura d'una velleta que viu en el meu barri", va ser la seva inesperada i deliciosa resposta.


dimecres, 15 de maig de 2019

MAIG 4r setmana

BON DIA: CREATIVITAT!!!




DILLUNS

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual.
Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Determinats psicòlegs addueixen que, tenint en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, la creativitat no està lligada al coeficient ordinari però sí que seria un símptoma d'intel·ligència, anomenada fluida o flexible.
La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del científic que crida "Eureka" en seria una plasmació gràfica, o la poma d'Isaac Newton). També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Finalment, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.
Les empreses busquen gent amb creativitat per avançar-se al competidor, ja que la novetat és un valor en el mercat contemporani per ella mateixa, a diferència d'altres èpoques on el preuat era la imitació exacta de la tradició. Per això a molts publicitaris se'ls anomena creatius.

DIMARTS


pastilla jabon un video para reflexionar

DIMECRES


El Camino del Exito - LuzuVlogs

DIJOUS


Calle 13 - Así de grandes son las ideas

                 
                                                          DIVENDRES


                                                                             


diumenge, 12 de maig de 2019


MAIG 3a setmana

BON VIATGE, VIDA !!!


DILLUNS


Tiempo de esperanza - 2º Domingo de Adviento, Ciclo A
  

DIMARTS

La Vida

La vida és una oportunitat, aprofita-la.
La vida és bellesa, admira-la.
La vida és beatitud, assaboreix-la.
La vida és somni, fes-lo realitat.

La vida és un repte, afronta’l
La vida és un deure, compleix-lo.
La vida és un joc, juga’l.

La vida és preciosa, cuida-la.
La vida és riquesa, conserva-la.
La vida és amor, gaudeix-la.
La vida és misteri, desvetlla’l.
La vida és promesa, compleix-la
La vida és tristesa, supera-la.

La vida és himne, canta’l.
La vida és combat, accepta’l.
La vida és una tragèdia, domina-la.

La vida és aventura, arrossega-la.
La vida és felicitat, mereix-la.
La vida és la vida, defensa-la.

Mare Teresa de Calcuta

diumenge, 5 de maig de 2019

MAIG 2na setmana


         BON DIA: SENZILLESA!!!       


DILLUNS
DE L'EVANGELI

 “Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?  Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?  ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?  I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen,  però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles.  I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?  Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu.  Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat.  Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.  No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”


DIMARTS
GENTE

Un amic em comentava que algun dia d’estiu no va tenir més remei que veure un programa de televisió, d’aquells que no mira mai, perquè no li agraden de cap de les maneres. Estava en una casa on no tenia massa confiança, l’àvia de la casa estava veient el programa, i ell –per discreció- no volia fer cap comentari en contra. El programa era un d’aquells on surten famosos i famoses explicant les seves alegries i desgràcies, els seus amors i desamors, les seves festes, o ensenyant els seus vestits, les seves cases, els seus animals de companyia... com si en el món només estiguessin ells. ¿I per què no li agradava, al meu amic? Ell m’ho va dir ben clar: “Por mucho que el programa se llame “Gente”, lo siento, pero ésta no es mi gente!” El meu amic, persona més aviat senzilla, no s’identificava amb els personatges que hi sortien, i fins i tot el posaven nerviós les seves històries.
Hi ha milions de persones que en diem "santes", i que no han estat conegudes, que han passat desapercebudes, que no han sortit ni sortiran en els mitjans de comunicació ni en els llibres d'història. De la història de la humanitat i de la seva situació actual coneixem sobretot els aspectes més negatius, que són els que més destaquen les cròniques informatives. Però al llarg de la història, i també en l'actualitat, hi ha hagut i hi haurà moltes persones que, amb un treball senzill i constant, han contribuït i contribueixen a millorar el món i les relacions entre les persones. Avui és un bon dia per agrair a totes aquestes persones la seva contribució a fer un món millor. I un bon dia també perquè tots nosaltres ens apuntem a aquesta llarga llista de persones bones que abunden avui dia, i que sempre han abundat. I que –recordem- no acostumen a sortir en les revistes del cor ni en els programes televisius de gent famosa. ¿És aquesta la “nostra gent”?


DIMECRES 

   Cambio de Pilas (Cortometraje Animado 3D) HD

DIJOUS

El Tamaño de las Personas

DIVENDRES

EL VAS D’ARGILA I LA COPA D’OR

Explica una faula que hi havia un senzill vas d'argila al costat d'una orgullosa copa d'or. La copa va dir al vas d'argila: "Ets molt fràgil; mira'm a mi, contempla i tingues enveja de la meva solidesa; jo, que sóc d'or, no em trenco i sóc admirada per tothom". El vas d'argila li va contestar: "En els banquets de les festes tu apareixes com una sòlida copa; però si passéssim per la prova del foc, ¿quin dels dos resistiria més?"
Una persona que passava per allà va sentir la conversa, i, per comprovar el que havia escoltat, va col•locar el vas i la copa enmig de les flames d'un foc. I va veure que el senzill vas d'argila es feia més resistent. I també va veure com l'orgullosa copa d'or s'anava desfent, incapaç de resistir la calor que desprenia el foc.
Les aparences externes no sempre són signe de fortalesa interna. Si les persones basem la nostra vida en aparentar, en tenir molt i més que els altres, és possible que no sapiguem superar algunes proves, sobretot quan arriben moments difícils de sofriment o de dificultats. Les persones senzilles saben que la seva força està en el seu interior, estan acostumades a viure renunciant a coses que no són importants, i són igual de felices quan les tenen que quan no les tenen. 

divendres, 26 d’abril de 2019

MAIG   1a Setmana

BON DIA:CONSTÀNCIA!!!

DILLUNS


                                      Ser constante supera por mucho a la inteligencia

DIMARTS
PACIÈNCIA DE CARGOL

Una àguila reial amb el seu vol majestàtic dominava des de dalt les penyes més altes. Però quan va arribar a la roca on tenia el seu niu, va veure que un petit cargol havia arribat fins allà dalt. Molt sorpresa, li va dir:
- Però, ¿com és que tu, que vas tan a poc a poc i que ets tan poca cosa, has pogut pujar fins els meus dominis?
I el cargol li contestà, humilment:
- Doncs he pujat de la manera que sé: arrossegant-me. He trigat molt, però com que tinc paciència, no m’ha importat la tardança, i per fi he pogut arribar-hi.
Ser herois algun cop, tenir algun rampell de generositat, sacrificar-se alguna vegada... són coses que -qui més qui menys- tothom pot i sap fer. Però el que costa és la constància, anar treballant i anar fent dia a dia les coses que s’han de fer. A nosaltres segurament no se’ns demanarà que fem grans sacrificis pels altres en moments determinats... Però tenim oportunitats sempre de donar-nos a poc a poc, d’entregar-nos de formar constant, al llarg dels dies. Això és també un acte heroic, encara que no sigui espectacular.


DIJOUS

CANSAMENT DE MÚSIC

Hi havia un músic que s'havia cansat de tocar. Ja n'estava fart, de tantes hores d'esforç, ell sol o assajant amb els altres. De tan cansat, havia decidit deixar l'orquestra i dedicar-se a una altra cosa. Estava tan obsessionat que es pensava que no havia millorat gens; però en realitat sí que havia millorat. Un dia els seus companys li ho van fer veure: "Què dius? Ara vols marxar, després de tot el treball que has fet, i que hem fet junts?" I li van posar un enregistrament en vídeo del primer assaig que havien fet tots plegats. En veure les imatges i en sentir el so, aquell músic va adonar-se de què sí que havien millorat, tant ell com la resta dels seus companys. "És veritat -va dir-. No m'hi havia fixat. L'esforç ha valgut la pena. Sort que m'ho heu fet veure, perquè si no de veritat que ho deixo tot. I jo que pensava que no estava millorant, i que ja no podria millorar!".
Hi ha nois i noies que no saben valorar el seu esforç, que es pensen que no han fet res, i que volen abandonar (no estudien, no treballen, no es preocupen de ser bons companys...) I a causa d'això, sense que ells se n'adonin, poden perdre tot allò que han anat aconseguint mica en mica. Seria llàstima que per una falta de constància perdessin fins i tot allò en què han millorat. Seria llàstima que no sabéssim veure les coses bones que hem fet. Seria una llàstima que entre tots no ens ajudéssim a ser constants i a seguir treballant en millorar les nostres relacions. 


DIVENDRES
NO PERDRE L’ESPERANÇA

Dues persones, membres d'una organització que es diu "Justícia i Pau", i compromesos amb el Tercer Món, van anar a fer una conferència a una població propera a Barcelona. Quan van entrar a la sala on s'havia de fer l'acte, van veure que només hi havia dues persones. Un dels conferenciants va dir a l'altre: "Potser seria millor suspendre la conferència. Només hi ha dues persones..." Però el seu company, sense donar importància a aquest fet, va seure a la seva cadira i, amb tot l'entusiasme del món, es va posar a fer la conferència que havia preparat.
Ens podem preguntar si això va servir per a alguna cosa. Doncs bé; un temps després, una de les dues persones que va estar escoltant aquella conferència va anar a treballar com a voluntari en el Tercer Món.
Si volem fer alguna cosa positiva és molt important recordar que no ens hem  de deixar portar pel desànim, encara que siguem pocs. Ser pocs o molts no vol dir que el que fem estarà millor o pitjor. L'important és continuar treballant amb il•lusió i amb entusiasme. Això és el que farà que les accions positives tinguin consistència.