divendres, 8 de juny de 2018

JUNY 3a setmana

BON DIA :ACABEM EL CURS !!!

DILLUNS


DIMARTS



DIMECRES





DIJOUS



DIVENDRES



divendres, 1 de juny de 2018

JUNY 1a setmana

BON DIA: EMPATIA!!!


DILLUNS



DIMARTS



DIMECRES


Aprenem la cançó de la cloenda de fi de curs


DIJOUS



DIVENDRES




diumenge, 27 de maig de 2018

MAIG  5a setmana

BON DIA: SERVEI !!!


DILLUNS
El servei 

Com moltes altres coses a la vida, adquirir i viure un valor, requereix disposició i repetició constant i conscient d'accions encaminades per aconseguir el propòsit.

Farem unes breus consideracions:
Esforçar-nos per descobrir petits detalls de servei en el quotidià i el comú: ajudar a recollir els plats després de dinar, mantenir en ordre els efectes personals (sigui a casa o la feina  o a l’escola), cedir el pas o el lloc a una persona , portar documents o objectes en lloc d'esperar que algú vingui per ells ... hi ha múltiples
oportunitats i el realitzar cadascuna d'elles, ens capacita per fer un major esforç en endavant.
Observa quantes coses fan els altres per la teva persona i sense que ho
demanis. Cadascuna d'elles pots convertir-la en un propòsit i una acció personal.
Deixar de pensar que "sempre m'ho demanen a mi". Observa quantes vegades
et negues a servir, segurament moltes i freqüentment. Hi ha un doble motiu per a aquesta insistència, primer: que  ajudes poc,  i segon: s’espera un dia poder comptar amb tu.
Esperar a rebre atencions poc mèrit i qualsevol ho fa, per servir eficaçment cal iniciativa, capacitat d'observació, generositat i viure la solidaritat amb els altres, fent tot allò que volem que facin per nosaltres, veient en els altres el nostre altre jo .

DIMARTS
L'ancià

Un autobús anava donant bots per un camí de terra i ple de sots en un poble del sud. En un seient hi anava un senyor d'edat que duia un pom de flors acabades de tallar. A l'altre costat del corredor hi havia una joveneta que mirava un cop i un altre les flors d'aquell home. A l'ancià li va arribar el moment de baixar i impulsivament va posar les flors a la falda de la jove. 
- M'he adonat que t'encanten les meves flors, va dir, i crec que a la meva esposa li agradaria molt que tu les tinguessis. Ara li vaig a dir que te les he donat.
La joveneta va acceptar les flors. Tot seguit va veure com l'ancià baixava de l'autobús i travessava la porta d'un petit cementiri allà mateix.

DIMECRES

Una lliçó del meu pare
La nostra família sempre ha estat dedicada als negocis. Els meus sis germans i jo treballem en el negoci del meu pare, a Mott, Dakota del Nord, un petit poble enmig de les prades. Comencem a treballar fent diferents feines, com treure la pols, arreglar les prestatgeries i empaquetar, després atenem els clients.
Mentre treballàvem i observàvem, vam aprendre que el treball era més que un assumpte de supervivència o per a fer una venda.
Recordo una lliçó de manera especial. Era poc abans de Nadal. Jo estava a segon de secundària i treballava per les tardes, organitzant la secció de les joguines.
Un nen de cinc o sis anys va entrar a la botiga. Portava un abric vell, marró, de punys bruts i esgrogueïts. Els seus cabells estaven esvalotats. Les seves sabates gastades, amb un únic cordó i trencat, em van dir que el nen era pobre - massa pobre com per a comprar alguna cosa -. Va mirar amb deteniment la secció de joguines, en prenia una i una altre, i acuradament les col·locava de nou en el seu lloc.
El meu pare va entrar i es va dirigir al nen. Els seus gran ulls blaus van somriure i un foradet es va formar en les seves galtes, mentre preguntava al nen en què el podia servir. Aquest va respondre que buscava un regal de Nadal per al seu germà. Em va impressionar que el meu pare el tractés amb el mateix respecte que a un adult. Li va dir que es prengués el seu temps i mirés tot. Així ho va fer.
Després de vint minuts, el nen va prendre amb cura un avió de joguina, es va dirigir al meu pare, i va dir:
- Quant val això, senyor?
- Quant tens? -va preguntar el meu pare.
El nen va estirar la seva mà i la va obrir. La mà, per aferrar el diners, estava solcada de línies humides de ronya. Tenia dues monedes de deu, una de cinc i dos centaus - vint-i-set centaus. El preu de l'avió elegit era de tres dòlars amb noranta-vuit centaus.
- És gairebé exacte, - va dir el meu pare -, Venda tancada!

La seva resposta encara ressona en les meves oïdes. Mentre empaquetava el regal vaig pensar en el que havia vist. Quan el nen va sortir de la botiga, ja no vaig advertir l'abric brut i esgrogueït, el cabell regirat i el cordó trencat. El que vaig veure va ser un nen radiant amb el seu tresor.


DIJOUS

L'alegria del que serveix

Hi ha un bonic conte d'una nena que, tot passant per un prat, veu una papallona clavada en un arç.

La nena l'allibera amb tota cura i la papallona alça el vol. 
Després dóna mitja volta i es converteix en una fada. 
- En premi a la teva bondat, vull concedir-te un desig-, diu a la nena. 
Aquesta ho pensa un moment i respon: - Vull ser feliç. 
La fada s'inclina, li diu unes paraules a cau d'orella i desapareix.
A mesura que la nena anava creixent, no hi havia enlloc ningú més feliç. 
Quan algú li preguntava el secret de la seva felicitat, ella somreia i deia: 
- Vaig escoltar les paraules d'un fada.
Quan va ser anciana, els veïns temien que pogués endur-se a la tomba el seu meravellós secret. - Explica'ns, si et plau, què et va dir el fada,- li suplicaven. 
I la velleta va respondre amb un somriure: 
- La fada em va dir que per molt segurs de si mateixos que semblessin, tots em necessitaven. 
I, sobretot, interessar-se sincerament pels altres. Descobrir que els que ens envolten "tenen dret" a veure'ns somrients quan s'apropen a nosaltres mendicant comprensió i amor.

DIVENDRES





divendres, 18 de maig de 2018

MAIG 4r setmana

BON DIA: CREATIVITAT !!!

Resultat d'imatges de CREATIVIDAD


DIMARTS

COM EL LLAPIS

L'infant observava l'avi que escrivia una carta. En un moment donat, li va preguntar:
- Avi, estàs escrivint una història que ens va passar a tots dos? ¿És, per casualitat, una història sobre mi?
L'avi va deixar d'escriure, va somriure i li va dir al nét:
- Estic escrivint sobre tu, és cert. No obstant això, més important que les paraules, és el llapis que estic usant. M'agradaria que tu fossis com ell quan creixis.
El nét va mirar el llapis intrigat, i no va veure res d'especial en ell, i va preguntar:
- ¿Què té de particular aquest llapis?
L'avi li va respondre: - Tot depèn de la manera que miris les coses.

Hi ha en ell cinc qualitats que, si aconsegueixes mantenir-les, faran sempre de tu una persona en pau amb el món.
Primera qualitat: Pots fer grans coses, però no oblidis mai que existeix una mà que guia els teus passos.

Segona qualitat: De tant en tant necessites deixar el que estàs escrivint i usar la maquineta. Això fa que el llapis sofreixi una mica, però al final, estarà més afilat. Per tant, has de ser capaç de suportar alguns dolors, perquè et faran més bona persona.
Tercera qualitat: El llapis sempre permet que usem una goma per a esborrar allò que està malament. Entén que corregir una mica el que hem fet no és necessàriament una cosa dolenta, sinó una cosa important per a mantenir-nos en el camí de la justícia.
Quarta qualitat: El que realment importa en el llapis no és la fusta ni la seva forma exterior, sinó el grafit que hi ha dintre. Per tant, tingues sempre cura del que passa en el teu interior.
Cinquena qualitat: Sempre deixa una marca. De la mateixa manera, has de saber que tot el que facis en la vida, deixarà traços. Per això intenta ser conscient de cada acció.

DIMECRES



DIJOUS



DIVENDRES
CANVI DE ROSTRE
A Leonardo da Vinci li va costar set anys completar la seva famosa obra titulada "L'últim Sopar". Les figures que representen els 12 apòstols i Jesús van ser inspirades en persones reals. La persona que seria el model per a ser Crist va ser la primera a ser seleccionada. Quan es va saber que Da Vinci pintaria aquesta obra, centenars de joves es van presentar davant d'ell per a ser seleccionats. Da Vinci buscava un rostre que mostrés una personalitat innocent, pacífica i alhora bella. Buscava un rostre lliure de les cicatrius i trets durs que deixa la vida intranquil•la del pecat. Finalment, després d'uns mesos de recerca va seleccionar a un jove de 19 anys com model per a pintar la figura de Jesucrist. Durant sis mesos va treballar per a aconseguir pintar al personatge principal d'aquesta obra. Durant els sis següents anys, Da Vinci va continuar la seva obra buscant les persones que representarien a 11 apòstols, i va deixar per al final a aquell que representaria a Judes. Va estar buscant durant setmanes un home amb una expressió dura i freda. Un rostre marcat per cicatrius d'avarícia, decepció, traició, hipocresia i crim. Un rostre que identificaria a una persona que sens dubte trairia al seu millor amic. Després de molts fallits intents en la recerca d'aquest model va arribar a les oïdes de Leonardo da Vinci que hi havia un home amb aquestes característiques en el calabós de Roma. Aquest home estava sentenciat a mort per haver dut una vida de robatoris i assassinats. Da Vinci va veure davant d'ell a un home que el cabell li queia sobre el rostre amagant dos ulls plens de rancor, odi i ruïna. Per fi havia trobat en qui s’inspiraria per a Judes en la seva obra. Gràcies a un permís del rei, aquest presoner va ser traslladat a Milà a l'estudi del mestre. Durant diversos mesos aquest home es va asseure silenciosament enfront de Da Vinci mentre l'artista continuava amb l'àrdua tasca de plasmar en la seva obra al personatge que havia traït a Jesús. Quan Leonardo va donar l'última pinzellada es va dirigir als guàrdies i va donar l'ordre que es duguessin al presoner. Aquest quan sortia, es va girar cap a Leonardo da Vinci i li va dir:
- Da Vinci!! Observa'm! No reconeixes qui sóc?.
L'artista el va observar curosament i va respondre:
- Mai t'havia vist fins aquella tarda en el calabós de Roma.
El presoner va aixecar els ulls i va dir:
- Mira'm bé, sóc aquell jove el rostre del qual vas escollir per a representar a Crist fa set anys...!".




dimarts, 8 de maig de 2018

MAIG 3a setmana

BON DIA: SENZILLESA !!!


Dilluns


EL VAS D’ARGILA I LA COPA D’OR

Explica una faula que hi havia un senzill vas d'argila al costat d'una orgullosa copa d'or. La copa va dir al vas d'argila: "Ets molt fràgil; mira'm a mi, contempla i tingues enveja de la meva solidesa; jo, que sóc d'or, no em trenco i sóc admirada per tothom". El vas d'argila li va contestar: "En els banquets de les festes tu apareixes com una sòlida copa; però si passéssim per la prova del foc, ¿quin dels dos resistiria més?"

Una persona que passava per allà va sentir la conversa, i, per comprovar el que havia escoltat, va col•locar el vas i la copa enmig de les flames d'un foc. I va veure que el senzill vas d'argila es feia més resistent. I també va veure com l'orgullosa copa d'or s'anava desfent, incapaç de resistir la calor que desprenia el foc.
Les aparences externes no sempre són signe de fortalesa interna. Si les persones basem la nostra vida en aparentar, en tenir molt i més que els altres, és possible que no sapiguem superar algunes proves, sobretot quan arriben moments difícils de sofriment o de dificultats. Les persones senzilles saben que la seva força està en el seu interior, estan acostumades a viure renunciant a coses que no són importants, i són igual de felices quan les tenen que quan no les tenen.


Dimarts
GENTE
Un amic em comentava que algun dia d’estiu no va tenir més remei que veure un programa de televisió, d’aquells que no mira mai, perquè no li agraden de cap de les maneres. Estava en una casa on no tenia massa confiança, l’àvia de la casa estava veient el programa, i ell –per discreció- no volia fer cap comentari en contra. El programa era un d’aquells on surten famosos i famoses explicant les seves alegries i desgràcies, els seus amors i desamors, les seves festes, o ensenyant els seus vestits, les seves cases, els seus animals de companyia... com si en el món només estiguessin ells. ¿I per què no li agradava, al meu amic? Ell m’ho va dir ben clar: “Por mucho que el programa se llame “Gente”, lo siento, pero ésta no es mi gente!” El meu amic, persona més aviat senzilla, no s’identificava amb els personatges que hi sortien, i fins i tot el posaven nerviós les seves històries. 

Hi ha milions de persones que en diem "santes", i que no han estat conegudes, que han passat desapercebudes, que no han sortit ni sortiran en els mitjans de comunicació ni en els llibres d'història. De la història de la humanitat i de la seva situació actual coneixem sobretot els aspectes més negatius, que són els que més destaquen les cròniques informatives. Però al llarg de la història, i també en l'actualitat, hi ha hagut i hi haurà moltes persones que, amb un treball senzill i constant, han contribuït i contribueixen a millorar el món i les relacions entre les persones. Avui mateix és un bon dia per agrair a totes aquestes persones la seva contribució a fer un món millor. I un bon dia també perquè tots nosaltres ens apuntem a aquesta llarga llista de persones bones que abunden avui dia, i que sempre han abundat. I que –recordem- no acostumen a sortir en les revistes del cor ni en els programes televisius de gent famosa. ¿És aquesta la “nostra gent”?


Dimecres




Dijous

fins el minut 2'20




Divendres


divendres, 4 de maig de 2018

MAIG 2a setmana


         BON DIA:  GENEROSITAT !!!    




                                                                 DILLUNS
AJUDANT A GUANYAR

 El fet que s’explica del famós director de cinema Steven Spielberg pot ajudar a entendre una mica la raó per la qual en les seves pel•lícules acostuma a mostrar la bondat d’alguns dels seus personatges. Ell ha dit:
-Un dia a l’escola de primària vam fer una cursa. Tota la classe havia arribat a la meta excepte dos alumnes: un nen amb deficiències psíquiques i jo. Ell anava uns quaranta metres darrere meu. Només en faltaven cent per a la meta. Des d’allà, tota la classe va començar a animar el noi deficient, cridant-li perquè em guanyés. Va ser com si li donessin vida per primera vegada i va començar a córrer més, però no tant com per guanyar-me. I jo pensava: “¿Com m’ho faré per tirar-me a terra i que sembli que he caigut?” Però em vaig ensopegar de debò, vaig caure de cara i em vaig esgarrapar el nas. Tots van cridar d’alegria i van animar encara més l’altre noi. Jo em vaig aixecar quan ell ja estava a punt de tocar la línia de meta, i vaig començar a córrer, però no per guanyar-lo, sinó per deixar-lo guanyar a ell. I va arribar a la meta abans que jo. Tots el van agafar i el van portar a les espatlles cap als vestidors. Jo em vaig quedar allà, a la pista, plorant durant almenys cinc minuts. En tota la meva vida no m’havia sentit a la vegada tan bé i tan malament.
Perdre perquè un altre guanyi; cedir perquè un altre sigui el protagonista... Saber-ho fer és un art. I és una demostració de bondat, d’estimació i d’atenció a persones que potser no tenen tantes possibilitats com nosaltres.

DIMARTS
SER LLUM
Una mestra d’escola que va passar dos mesos en un esplai d’un dels barris més pobres de Tijuana a Mèxic va enviar aquest text a una revista. Té un to entre poètic i reflexiu: "Vaig veure una mà demanant i uns ulls plorant, i els infants perduts pels carrers, i d’altres treballant. No vaig trobar el somriure a la seva boca, no vaig veure consol en el seu plor, ni esperança en els seus ulls; no hi havia ball, ni cant. Vaig patir en veure tant dolor, en veure tanta tristesa, en veure tanta injustícia, tanta misèria i pobresa. Jo no vaig veure nens alegres, ni nens jugant, els vaig veure sobrevivint, durament treballant. Ignoren quin futur els espera, i ni saben si en tindran. Lluiten per una mica d'aigua, per una mica de pa. Ajuda'ls, pensa en ells, estima'ls que t'estimaran.
I a tots vosaltres, missioners  i voluntaris que sereu sempre una llum brillant per a aquesta gent, per tot el que heu donat... MOLTES GRÀCIES!
En la mesura que puguem, procurem contribuir a què els missioners i voluntaris puguin continuar sent una llum brillant (com diu la persona de la carta) per a tanta gent que només veu foscor en la seva vida. Qui sap si un dia seràs tu el voluntari que ajuda en un lloc llunyà?

DIMECRES



DIJOUS




 Dios es un Dj

DIVENDRES

ELS ÀNGELS DE LA GUARDA


Durant la cerimònia de l’enterrament, a Suïssa, d’una actriu mundialment famosa, la persona que presidia l’acte religiós va manifestar: “Déu ha rebut en el cel un altre àngel”. Tots els qui eren allà sabien que l’actriu havia dedicat bastants anys de la seva vida -principalment els últims- a fer d’àngel dels nens afamats de Somàlia, quan els portava periòdicament i personalment (mentre li ho va permetre la seva salut) aliments, medecines, consol, atenció, afecte i tendresa. Així ho han fet i ho fan també moltes persones bones en el món.
El dia 2 d’octubre se celebra la festa dels “Àngels de la Guarda”. Lògicament, hi ha qui hi creu i hi ha qui no hi creu... Es cregui o no es cregui en els àngels, sí que hi ha una cosa certa: que tots podem “fer d’àngels”, tots podem comportar-nos amb els altres com aquells “éssers enviats per Déu a favor de les persones”. ¿Qui fa d’àngel?
- Qui s’acosta i fa companyia als qui ho passen malament,
- qui amb la seva paraula anima i dóna il•lusió,
- qui presta un servei,
- qui és portador de pau i de tendresa,
- qui té una atenció especial pels més necessitats...
Podem creure o no en l’existència dels àngels. Però podem viure com si estiguessin entre nosaltres. I segur que estarem molt millor.


divendres, 27 d’abril de 2018

MAIG 1a setmana

           ADÈU  ALS PREJUDICIS !!!              




 DIMECRES



DIJOUS



DIVENDRES