OCTUBRE 4r setmana

BON DIA : AUTOESTIMA !!!

DILLUNS

                                                DIMARTS

Si pudieras cambiar una sola parte de tu cuerpo - ¿Que cambiarias?

                                            DIMECRES

                                                  DIJOUS

Fa un temps, mentre esperava ser visitat, vaig prendre un exemplar de la revista Seleccions de la sala de recepció. Em va cridar l'atenció un article titulat «Paraules que fan miracles», i voldria citar dos paràgrafs d'aquell article.

Cada un de nosaltres tenim una imatge mental de nosaltres mateixos, la pròpia imatge. Perquè la vida sigui raonablement satisfactòria, aquesta pròpia imatge ha de ser tal que puguem conviure amb ella, que ens pugui agradar. Quan ens sentim orgullosos de la nostra pròpia imatge, ens sentim confiats i lliures per a ser nosaltres mateixos. Funcionem d'una manera òptima. Quan ens avergonyim de la nostra pròpia imatge, tractem d'ocultar en lloc d'expressar-la. Ens tornem hostils i difícils per a la convivència.

És un miracle el que li passa a una persona a qui li ha pujat la seva autoestima. Tot d'una li agraden més els altres. És més amable i cooperador amb els que l'envolten. 

                                               DIVENDRES

QUÈ ÉS L'AUTOESTIMA?

 Per entendre l'autoestima, això ens ajudarà a trencar el terme en dues paraules. Vegem, en primer lloc,  la paraula estima. Autoestima és el mot extravagant que expressa que algú o alguna cosa és important o  el valor que es dóna a aquesta persona o cosa. Per exemple, si tu realment admires un amic perquè ofereix els seus serveis com a voluntari en el cos de bombers, significa que tu el tens en gran estima. I el Trofeu especial per al millor jugador en un equip que es diu normalment "Benvolgut trofeu" significa que el trofeu representa un èxit important.

Auto significa: tu mateix! Així s'uneixen dues paraules i serà més fàcil d'entendre què és l'autoestima. Es refereix a quant et valores  a tu mateix i l'important que et consideres.  Fa referència a com et veus i com et sents sobre els teus èxits. Autoestima no significa presumir del meravellós que ets,  més aviat, saps en silenci que vals molt (de fet, no tens preu!). No es tracta de pensar que ets perfecte ― perquè ningú ho és però sabem que som dignes de ser estimats i acceptats.

 

                                        OCTUBRE 3a setmana

              BON DIA. RESPONSABILITAT !!!

DILLUNS

La responsabilitat  és: l’ acció de respondre de les conseqüències de les pròpies accions o de les d'un altre. És respondre davant qualsevol situació o eventualitat que se'ns pugui presentar. Una persona responsable és aquella que sempre respon i que està disposada a actuar enfront de les diferents disjuntives possibles. Normalment es confon la responsabilitat amb el fet de complir davant altres persones allò que es té promès, això es pot considerar com a cert, però no obstant això és solament un dels aspectes d'aquesta ja que la responsabilitat comença amb un mateix. El simple fet de satisfer totes les nostres necessitats (després d’haver reflexionat seriosament quines són i les seves conseqüències) és un acte de responsabilitat. 

                                                             DIMARTS

Aquesta és la carta que va escriure una noia de 15 anys:
“En aquest cas em vaig a referir als estudiants com jo. La responsabilitat  no solament t'afecta a tu, sinó a tota la societat que t'envolta. Encara que pensis: “què té a veure la responsabilitat amb mi?”, la resposta és simple: TOT. 
 Les meves responsabilitats són: anar a escola, arribar d'hora, assistir neta, pentinada, porta al dia els treballs, exàmens, activitats; també en la llar: la meva roba, la meva habitació, etc.

Per a mi la responsabilitat és ser lliure i enfrontar els meus problemes o les meves bones estones amb raonament. Per a mi és millor ser responsable, ja que així la meva consciència com a filla-estudiant està neta, a més de que creix el meu valor com a persona.
Les altres persones tenen una altra imatge de tu si ets responsable, per exemple: “Mira, ella sí treballa, compleix amb les seves tasques i és una bona noia”.

Sempre tindràs persones que t'ajudin, ja que saben que ets responsable encara que a vegades fallis.

                           (DEMÀ CONTINUAREM AMB LA CARTA D’AQUESTA NOIA)

DIMECRES

Però hi ha altres persones que en comptes d'afrontar els seus problemes decideixen llevar-se de tota culpa, o es fan els que no els importa gens, això se li crida EVITAR RESPONSABILITATS, però jo crec que si vols arribar a ser algú en la vida, has d'aprofitar al màxim les oportunitats que et donin i responsabilitzar-te en les coses que hagis de fer ARA, perquè després seran moltes més obligacions de les quals pensis.
De vegades no puc creure, quan els meus companys de classe arriben sense les seves tasques i els seus treballs, i em quedo pensant “*Què haurà estat més important per no complir amb el que devia?” o “Què serà d'ells quan es facin més grans?...Quan tinguin casa, família, fills, treball...
Si decideixes ser responsable, primerament has d'aclarir el que desitges ser en la vida, què vols que la gent vegi de tu, què vols aconseguir. Així tindràs els teus valors més plantejats i la teva mentalitat de responsabilitat creixerà. Bé almenys a mi si em funciona.
Però també necessites de dues coses que para mi són molt importants, la valentia: que t'ajuda a voler aconseguir les teves metes costi el que costi, i la humilitat: que fa que acceptis les teves errades, ja que dels errors aprens.
Per concloure, jo solament vull dir que per canviar al món, primer has de canviar-te TU. Cal lluitar perquè aquest valor tan important (LA RESPONSABILITAT) mai es perdi. Junts ho podrem aconseguir. 

DIJOUS

El kiwi és un au que no pot volar, però fa l’impossible per aconseguir el seu somni.

                               

                                             DIVENDRES

 OCTUBRE 2a setmana

BON DIA: RESPECTE !!!

  DIMARTS

   

https://youtu.be/EtDV9fx8_Dg

DIMECRES

El respecte no és por ni temor; és la capacitat de veure les persones tal i com són, estar conscient del seu caràcter únic com a individus.

Així, el respecte implica l’absència de qualsevol tipus d’explotació: m’interessa que les persones creixin i es desenvolupin pel seu propi bé, utilitzant el seu propi estil de fer-ho, i no pel propòsit de servir-me.

DIJOUS

https://youtu.be/kvB5oOn0e5U

DIVENDRES

https://youtu.be/OHma93eZiBY

 

¡¡¡¡¡ BON DIA: CURS 20-21 !!!!!

OCTUBRE

1a setmana

Dilluns

Ja portem dues setmanes del nou curs. Tots hem començat amb molta il·lusió, amb ganes de veure els companys i amb curiositat per la nova organització de l'escola. No podem abraçar-nos ni  quasi tocar-nos. Això és molt dificil i ens costa complir bé els requisits de la mascareta, de la distància i de les mans netes. Però quan millor ho fem,abans acabarem amb la pandèmia.  Potser ens tocarà fer classes virtuals (algun grup ja ho està fent), però això ens servirà per continuar aprenent al llarg d'aquest curs tan incert i per continuar creixent. 

Tinguem paciència i sobretot cuidem-nos els uns als altres, perquè mai ha tingut tan sentit com ara la dita: "La unió fa la força". Lluitarem i guanyarem!!!

Però no podem deixar de banda la força que ens transmet els Bon Dia cada matí. I comencem amb una reflexió que haurem de tenir present al llarg de tot el curs si volem tenir un bon final. Ànims!!!!!

LA CULTURA DE L'ESFORÇ

Si mirem al diccionari la paraula "esforçar-se" trobem que significa "Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats." I què és l'esforç? Evidentment és l'acció d'esforçar-se. Vist així, l'esforç es produeix amb una finalitat. Quina? Quan parlem l'esforç físic busquem la millora de les condicions físiques, l'obtenció d'un triomf en una competició, etc. Però quin sentit té l'esforç intel·lectual? Per a què cal esforçar-se? 
Ghandi deia que la “recompensa es troba en l’esforç i no pas en el resultat” 
La nostra cultura mira massa els resultats i especialment si parlem de resultats econòmics. Per molta gent, només és important saber si un es guanya bé la vida, si s’ha comprat un cotxe o una casa nova… Però això és una vida plena? Ens hem posat com a metes més objectius econòmics que objectius de realització personals.  Busquem resultats massa materials i així trenquem altres equilibris. L’esforç és important si tens clar l’objectiu, el perquè t’esforces.
I tu? Per què t'esforces?

 Dimarts

     

L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.

No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expressava   la  necessitat  de  contenir  determinats  desitjos per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  El  Sacrifici  és  contrari  a  la  dispersió,  al  papalloneig  social  i  intel.lectual;  exigeix  una  certa  dosi  d'autocontrol,  i   sobretot,  domini  de  si  mateix,  aquesta  virtut    esborrada  del  mapa  educatiu   i  tan  necessària  per  viure  en  societat.

Dimecres

L’ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D’UN CICLISTA

“Anava en cotxe  quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama. 
- La força que té la voluntat.
- La força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà. 
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista. 
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home. 
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant. 

Dijous

Divendres

JUNY 3a setmana

¡¡¡ BON DIA, COMIAT !!!

DILLUNS

https://youtu.be/ZCkLLttg6yU


DIMARTS

https://youtu.be/38y_1EWIE9I

DIMECRES

https://youtu.be/x5XTG6LE-O8

DIJOUS

https://youtu.be/9AKxvEmX4EY

DIVENDRES

https://youtu.be/T71NIUuwDQU

BONES VACANCES!!!

JUNY 1a setmana

¡¡¡ BON DIA, SERVEI !!!

DILLUNS

https://youtu.be/j55xM-QEJrE

DIMARTS

https://youtu.be/Adaajg8LBRM

DIMECRES

https://youtu.be/mOUaeR4_euk

DIJOUS

https://youtu.be/CMwyiBEe7RU

DIVENDRES
“Quien no vive para servir no sirve para vivir”

JUNY 1a setmana

BON DIA, EMPATIA!!!

DILLUNS

https://youtu.be/nkuF1ldWXTM

DIMARTS

https://youtu.be/VkuRIZ7QyDM

DIMECRES

https://youtu.be/CMiA19kTh6w

DIJOUS

Hubo una vez una princesa increíblemente rica, bella y sabia. Cansada de pretendientes falsos que se acercaban a ella para conseguir sus riquezas, hizo publicar que se casaría con quien le llevase el regalo más valioso, tierno y sincero a la vez. El palacio se llenó de flores y regalos de todos los tipos y colores, de cartas de amor incomparables y de poetas enamorados. Y entre todos aquellos regalos magníficos, descubrió una piedra; una simple y sucia piedra. Intrigada, hizo llamar a quien se la había regalado. A pesar de su curiosidad, mostró estar muy ofendida cuando apareció el joven, y este se explicó diciendo:

- Esa piedra representa lo más valioso que os puedo regalar, princesa: es mi corazón. Y también es sincera, porque aún no es vuestro y es duro como una piedra. Sólo cuando se llene de amor se ablandará y será más tierno que ningún otro.

El joven se marchó tranquilamente, dejando a la princesa sorprendida y atrapada. Quedó tan enamorada que llevaba consigo la piedra a todas partes, y durante meses llenó al joven de regalos y atenciones, pero su corazón seguía siendo duro como la piedra en sus manos. Desanimada, terminó por arrojar la piedra al fuego; al momento vio cómo se deshacía la arena, y de aquella piedra tosca surgía una bella figura de oro. Entonces comprendió que ella misma tendría que ser como el fuego, y transformar cuanto tocaba separando lo inútil de lo importante.

Durante los meses siguientes, la princesa se propuso cambiar en el reino, y como con la piedra, dedicó su vida, su sabiduría y sus riquezas a separar lo inútil de lo importante. Acabó con el lujo, las joyas y los excesos, y las gentes del país tuvieron comida y libros. Cuantos trataban con la princesa salían encantados por su carácter y cercanía, y su sola presencia transmitía tal calor humano y pasión por cuanto hacía, que comenzaron a llamarla cariñosamente "La princesa de fuego".

Y como con la piedra, su fuego deshizo la dura corteza del corazón del joven, que tal y como había prometido, resultó ser tan tierno y justo que hizo feliz a la princesa hasta el fin de sus días.  

DIVENDRES

Hi havia una vegada un home que va sortir un dia de casa per anar a la feina, i just al passar per davant de la porta de la casa del seu veí, sense adonar-se li va caure un paper important. El seu veí, que mirava per la finestra en aquest moment, va veure caure el paper, i va pensar:

- Què descarat, "el tio" va i llença un paper per embrutar la meva porta, dissimulant descaradament!

Però en comptes de dir-li res, va planejar la seva venjança, i a la nit va buidar la paperera al costat de la porta del primer veí. Aquest estava mirant per la finestra en aquell moment i quan va recollir els papers va trobar aquell paper tan important que havia perdut i que li havia suposat un gran problema aquell dia. Estava trencat en mil trossos, i va pensar que el seu veí no només se l'havia robat, sinó que a més ho havia trencat i llençat a la porta de casa seva. Però no va voler dir-li res, i es va posar a preparar la seva venjança. Aquella nit va trucar a una granja per fer una comanda de deu porcs i cent ànecs, i va demanar que els portessin a la direcció del seu veí, qui l'endemà va tenir un bon problema per intentar lliurar-se dels animals i les seves males olors. Però aquest, com estava segur que allò era idea del se  veí, quant es va desfer dels porcs va començar a planejar la seva venjança.

I així, un i altre van seguir fastidiant-se mútuament, cada vegada més exageradament, i d'aquell simple paperet a la porta van arribar a cridar a una banda de música, o una sirena de bombers, a estavellar un camió contra la tàpia, llançar una pluja de pedres contra els vidres, disparar un canó de l'exèrcit i finalment, una bomba-terratrèmol que va esfondrar les cases dels dos veïns ...

Tots dos van acabar a l'hospital, i es van passar una bona temporada compartint habitació. Al principi no es dirigien la paraula, però un dia, cansats del silenci, van començar a parlar; amb el temps, es van anar fent amics fins que finalment, un dia es van atrevir a parlar de l'incident del paper. Llavors es van adonar que tot havia estat una coincidència, i que si la primera vegada haguessin parlat clarament, en lloc de jutjar les males intencions del seu veí, s'haurien adonat que tot havia passat per casualitat, i ara els dos tindrien la casa en peu ...

I així va ser, parlant, com aquells dos veïns van acabar sent amics, el que els va ser de gran ajuda per a recuperar-se de les seves ferides i reconstruir les seves malmeses cases.