ABRIL  2a setmana

SETMANA DE LA FE I LES 

CREENCES

 

                                               

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

L'ALPINISTA

Es diu que un alpinista, il·lusionat per conquerir l'Aconcagua, va iniciar la seva travessia, després d'anys de preparació, però volia la glòria només per a ell, per tant va pujar sense companys.

Va iniciar l'ascens , se li va anar fent tard,  i no s’havia  preparat per a acampar, sinó que va continuar pujant decidit a arribar al cim, fins que es va fer fosc.

La nit va caure pesadament a la muntanya, ja no es podia veure absolutament res. Tot era negre, visibilitat zero, no hi havia lluna i les estrelles s'amagaven darrera els núvols.

Pujant per un penya-segat, a només 100 metres del cim, va relliscar i va caure al precipici… queia a una velocitat vertiginosa, només podia veure ràpides taques més fosques que passaven i la terrible sensació de ser engolit per la gravetat.

Seguia caient…en aquests angoixats moments, li van passar per la ment tots els moments de la seva vida, ell pensava que anava a morir, no obstant, de cop va sentir una estirada molt forta que quasi el parteix en dos…

Sí, com tot alpinista experimentat, havia clavat estaques de seguretat amb cadenats a una llarguíssima soga i allò el tenia agafat per la cintura.

En aquests moments de quietud, suspès pels aires, no li va quedar més que cridar: "AJUDA'M, DÉU MEU", "AJUDA'M, "…

De sobte una veu greu i profunda dels cels li va contestar: Què vols que faci?

- "Salva'm, Déu meu".

- Realment creus que et puc salvar?

-"Per descomptat, que si"

LLAVORS TALLA LA CORDA QUE ET SOSTÉ!…

Va haver-hi un moment de quietud i silenci. L'home es va aferrar més a la corda, però no la va tallar.

Explica l'equip de rescat que al dia següent van trobar penjat a l'alpinista congelat, mort, agafant amb força la corda amb les seves mans…A DOS METRES DE TERRA…

DIJOUS

DIVENDRES

                                                         MARÇ 4a setmana

      SETMANA DE LA NATURA !!!

DILLUNS

https://youtu.be/w7F7oYD1q90

DIMARTS

https://youtu.be/mcbHKAWIk3I

DIMECRES

https://youtu.be/DpoNaZX_qoU

DIJOUS

https://youtu.be/UuUACgAKKn4

DIVENDRES

                                     https://youtu.be/h9Lw2wpZEwE

 

                                                      MARÇ  3a setmana

BON DIA: ESCOLTA ACTIVA !!!

DILLUNS

DIMARTS 

DIMECRES

Había una vez un muñeco de papel que no tenía cara. Estaba perfectamente recortado y pintado por todo el cuerpo, excepto por la cara. Pero tenía un lápiz en su mano, así que podía elegir qué tipo de cara iba a tener ¡Menuda suerte! Por eso pasaba el día preguntando a quien se encontraba:

- ¿Cómo es una cara perfecta?

- Una que tenga un gran pico - respondieron los pájaros.

- No. No, que no tenga pico -dijeron los árboles-. La cara perfecta está llena de hojas.

- Olvida el pico y las hojas -interrumpieron las flores- Si quieres una cara perfecta, tú llénala de colores.

Y así, todos los que encontró, fueran animales, ríos o montañas, le animaron a llenar su cara con sus propias formas y colores. Pero cuando el muñeco se dibujó pico, hojas, colores, pelo, arena y mil cosas más, resultó que a ninguno le gustó aquella cara ¡Y ya no podía borrarla!

Y pensando en la oportunidad que había perdido de tener una cara perfecta, el muñeco pasaba los días llorando.

- Yo solo quería una cara que le gustara a todo el mundo- decía-. Y mira qué desastre.

Un día, una nubecilla escuchó sus quejas y se acercó a hablar con él:

- ¡Hola, muñeco! Creo que puedo ayudarte. Como soy una nube y no tengo forma, puedo poner la cara que quieras ¿Qué te parece si voy cambiando de cara hasta encontrar una que te guste? Seguro que podemos arreglarte un poco.

Al muñeco le encantó la idea, y la nube hizo para él todo tipo de caras. Pero ninguna era lo suficientemente perfecta.

- No importa- dijo el muñeco al despedirse- has sido una amiga estupenda.

Y le dio un abrazo tan grande, que la nube sonrió de extremo a extremo, feliz por haber ayudado. Entonces, en ese mismo momento, el muñeco dijo:

- ¡Esa! ¡Esa es la cara que quiero! ¡Es una cara perfecta!

- ¿Cuál dices? - preguntó la nube extrañada - Pero si ahora no he hecho nada...

- Que sí, que sí. Es esa que pones cuando te doy una abrazo... ¡O te hago cosquillas! ¡Mira!

La nube se dio por fin cuenta de que se refería a su gran sonrisa. Y juntos tomaron el lápiz para dibujar al muñeco de papel una sonrisa enorme que pasara diez veces por encima de picos, pelos, colores y hojas.

Y, efectivamente, aquella cara era la única que gustaba a todo el mundo, porque tenía el ingrediente secreto de las caras perfectas: una gran sonrisa que no se borraba jamás.

DIJOUS

DIVENDRES

çhttps://youtu.be/UUlaseGrkLc

 MARÇ 2na setmana

BON DIA:SILENCI !!!

DILLUNS

 En el dia de la dona, un reguetón feminista.

DIMARTS

El silenci és l'absència total de sensació auditiva. No obstant això, que no hi hagi cap so, no sempre vol dir que no hi hagi comunicació. El silenci ens ajuda a pauses reflexives que serveixen moltes vegades per tenir més claredat dels nostres actes. El silenci és igual d'important que el so perquè sense so no es podrien fer silencis; per exemple: sense silenci les cançons serien molt ràpides i no hi hauria temps per a qui l'està cantant a respirar. El silenci serveix de pausa reflexiva després d'una comunicació, per ajudar a valorar el missatge.

DIMECRES

DIJOUS

FRASES SOBRE EL SILENCI

En el silenci de la teva ànima s'amaguen els més bells secrets del teu cor.

El silenci no és l'absència de sons, és un estat tranquil en el qual pots sentir el que es mou en el teu interior amb més claredat

En silenci es descobreixen meravelloses converses que la paraula seria incapaç de pronunciar.

En el treball callat i tranquil els dons de les persones es fan visibles.

La paraula, quan és clara i sincera, ens acosta als altres, ens ajuda a donar-nos a conèixer, ens mostra el que els altres pensen i viuen ... el silenci és el major grau de comunicació que podem aconseguir amb un ésser humà.

Obre'm el cofre sagrat del teu silenci, comparteix amb mi des del que ets, des del que vius, des del que plores i des d'on t'alegres ...

Sense paraules.

Entraré de puntetes, sense fer soroll, per no trencar la bellesa que m'ofereixes a través del teu silenci ...

El silenci és el major grau de comunicació.

DIVENDRES

SILENCIO

Silencio antes de nacer,
silencio después de la muerte:
la vida no es más que
ruido
entre dos silencios insondables.

Autor del poema: Isabel Allende