divendres, 29 de maig del 2020

JUNY 1a setmana



BON DIA, EMPATIA!!!

DILLUNS



https://youtu.be/nkuF1ldWXTM

DIMARTS


https://youtu.be/VkuRIZ7QyDM

DIMECRES


https://youtu.be/CMiA19kTh6w

DIJOUS

Hubo una vez una princesa increíblemente rica, bella y sabia. Cansada de pretendientes falsos que se acercaban a ella para conseguir sus riquezas, hizo publicar que se casaría con quien le llevase el regalo más valioso, tierno y sincero a la vez. El palacio se llenó de flores y regalos de todos los tipos y colores, de cartas de amor incomparables y de poetas enamorados. Y entre todos aquellos regalos magníficos, descubrió una piedra; una simple y sucia piedra. Intrigada, hizo llamar a quien se la había regalado. A pesar de su curiosidad, mostró estar muy ofendida cuando apareció el joven, y este se explicó diciendo:
- Esa piedra representa lo más valioso que os puedo regalar, princesa: es mi corazón. Y también es sincera, porque aún no es vuestro y es duro como una piedra. Sólo cuando se llene de amor se ablandará y será más tierno que ningún otro.
El joven se marchó tranquilamente, dejando a la princesa sorprendida y atrapada. Quedó tan enamorada que llevaba consigo la piedra a todas partes, y durante meses llenó al joven de regalos y atenciones, pero su corazón seguía siendo duro como la piedra en sus manos. Desanimada, terminó por arrojar la piedra al fuego; al momento vio cómo se deshacía la arena, y de aquella piedra tosca surgía una bella figura de oro. Entonces comprendió que ella misma tendría que ser como el fuego, y transformar cuanto tocaba separando lo inútil de lo importante.

Durante los meses siguientes, la princesa se propuso cambiar en el reino, y como con la piedra, dedicó su vida, su sabiduría y sus riquezas a separar lo inútil de lo importante. Acabó con el lujo, las joyas y los excesos, y las gentes del país tuvieron comida y libros. Cuantos trataban con la princesa salían encantados por su carácter y cercanía, y su sola presencia transmitía tal calor humano y pasión por cuanto hacía, que comenzaron a llamarla cariñosamente "La princesa de fuego".
Y como con la piedra, su fuego deshizo la dura corteza del corazón del joven, que tal y como había prometido, resultó ser tan tierno y justo que hizo feliz a la princesa hasta el fin de sus días.  

DIVENDRES

Hi havia una vegada un home que va sortir un dia de casa per anar a la feina, i just al passar per davant de la porta de la casa del seu veí, sense adonar-se li va caure un paper important. El seu veí, que mirava per la finestra en aquest moment, va veure caure el paper, i va pensar:
- Què descarat, "el tio" va i llença un paper per embrutar la meva porta, dissimulant descaradament!
Però en comptes de dir-li res, va planejar la seva venjança, i a la nit va buidar la paperera al costat de la porta del primer veí. Aquest estava mirant per la finestra en aquell moment i quan va recollir els papers va trobar aquell paper tan important que havia perdut i que li havia suposat un gran problema aquell dia. Estava trencat en mil trossos, i va pensar que el seu veí no només se l'havia robat, sinó que a més ho havia trencat i llençat a la porta de casa seva. Però no va voler dir-li res, i es va posar a preparar la seva venjança. Aquella nit va trucar a una granja per fer una comanda de deu porcs i cent ànecs, i va demanar que els portessin a la direcció del seu veí, qui l'endemà va tenir un bon problema per intentar lliurar-se dels animals i les seves males olors. Però aquest, com estava segur que allò era idea del se  veí, quant es va desfer dels porcs va començar a planejar la seva venjança.
I així, un i altre van seguir fastidiant-se mútuament, cada vegada més exageradament, i d'aquell simple paperet a la porta van arribar a cridar a una banda de música, o una sirena de bombers, a estavellar un camió contra la tàpia, llançar una pluja de pedres contra els vidres, disparar un canó de l'exèrcit i finalment, una bomba-terratrèmol que va esfondrar les cases dels dos veïns ...
Tots dos van acabar a l'hospital, i es van passar una bona temporada compartint habitació. Al principi no es dirigien la paraula, però un dia, cansats del silenci, van començar a parlar; amb el temps, es van anar fent amics fins que finalment, un dia es van atrevir a parlar de l'incident del paper. Llavors es van adonar que tot havia estat una coincidència, i que si la primera vegada haguessin parlat clarament, en lloc de jutjar les males intencions del seu veí, s'haurien adonat que tot havia passat per casualitat, i ara els dos tindrien la casa en peu ...
I així va ser, parlant, com aquells dos veïns van acabar sent amics, el que els va ser de gran ajuda per a recuperar-se de les seves ferides i reconstruir les seves malmeses cases.


divendres, 22 de maig del 2020



MAIG 4a setmana




BON DIA, SENSIBILITAT !!!

DILLUNS


https://youtu.be/YwLaBqgPkkI

DIMARTS



https://youtu.be/dwh7Z2cRxYk

DIMECRES




https://youtu.be/SkepTHIKONw

DIJOUS



https://youtu.be/2TMCnuDMepU






















dijous, 14 de maig del 2020

MAIG 4a setmana 


 BON DIA,CREATIVITAT!!!

DILLUNS


https://youtu.be/KdydRMoVgrM

DIMARTS

AMB TOTES LES TEVES FORCES

 Un pare estava observant al seu fill petit que intentava moure un test amb flors que pesava molt. El petit s'hi esforçava, suava, però no aconseguia desplaçar el test ni un mil·límetre.
- Has emprat totes les teves forces per aconseguir-ho?, li va preguntar el pare.
- Sí, va respondre el nen.
- No!, va replicar el pare. Encara no m'has demanat que t'ajudi.

DIMECRES


https://youtu.be/hGl7ShlXMd0

DIJOUS
SORTIR DEL POU

Un pagès, que havia de lluitar molt per superar les dificultats de la vida, tenia alguns cavalls per fer les feines del camp. Un dia, un dels seus mossos li va fer saber que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat; i, com que el pou era molt profund, resultava gairebé impossible de poder-lo treure. El pagès va anar, ràpidament, fins al lloc de l'accident, per avaluar la situació. I, encara que va comprovar que l'animal no havia pres mal, va creure que no pagava la pena intentar treure’l, pel risc que comportava i per l’elevat cost de l'operació de rescat. Així, doncs, va prendre, a contra cor, la decisió que els mossos sacrifiquessin l'animal, tot tirant terra dins del pou fins que quedés enterrat allà mateix. I així ho van fer. Seguint les ordres del seu amo, els mossos van començar a tirar terra dins del pou per enterrar el cavall. Però, a mesura que la terra queia sobre l'animal, aquest se l’espolsava i la terra anava a parar a sota seu. Així la terra s'hi anava acumulant, tot permetent que el cavall anés guanyant alçada a mesura que pujava el nivell de la terra acumulada. Els mossos es van adonar que el cavall no quedava gens enterrat sinó que estava sortint del pou... fins que ho va aconseguir!
A vegades pots trobar-te que estàs "molt ensorrat", pots sentir-te poc valorat i, a sobre, veure com els altres llancen damunt teu la terra de la incomprensió... Lògicament, això et fa perdre la il·lusió. Recorda, aleshores, aquesta història. Pensa que no tens per què acceptar la terra que et llencen a sobre teu, que te la pots treure de sobre i pujar-hi al damunt. Això -que no és fàcil de fer- segurament et permetrà créixer, t’ajudarà a sortir del pou on estàs enfonsat.

DIVENDRES

CONFIANÇA EN L’ÉSSER HUMÀ

Octubre de 1899. D’aquest mes va quedar un document històric, del qual no se sap el nom de l’autor, només el càrrec que tenia: era el Director de l’Oficina de Patents de Nova York. Una oficina de patents és el lloc on van les persones que han inventat alguna cosa, per tal que el seu invent sigui reconegut com a original i es pugui comercialitzar. Doncs bé, en aquest document del qual parlem, el senyor en qüestió demanava als seus superiors que “tanquessin el seu departament, perquè tot el que es podia inventar ja estava inventat, i no calia esperar res d’important per al futur”. Poc temps després, una altra persona s’atrevia a dir coses com aquestes: “La ràdio no té futur, els raigs X resultaran una farsa, i les màquines més pesades que l’aire no poden volar”. Les afirmacions de les dues persones demostren una falta de confiança en la capacitat creadora de l’ésser humà. El temps ha passat i s’han inventat moltíssimes coses. Les màquines pesades han volat (i han arribat ben lluny!). La medicina ha avançat (i ha pogut col·laborar a allargar la vida de les persones). La ràdio, el telèfon, la televisió, han contribuït a millorar les comunicacions... La persona humana, malgrat els seus molts errors, té la capacitat de superar-se a ella mateixa, i de crear invents que ajudin a millorar la vida de la humanitat.
Igualment ens passa a cadascú de nosaltres: tenim la possibilitat de millorar, encara que siguin moltes i molt grans les dificultats. Però hem de tenir confiança en les persones, hem de tenir confiança en cadascú de nosaltres, i hem d’estar disposats a esforçar-nos per aconseguir millorar.

divendres, 8 de maig del 2020

MAIG 3a setmana

    BON DIA:SENZILLESA!!!

DILLUNS
La sencillez de la vida


DIMARTS

Metáfora de la carreta vacía

Alejandra caminaba con su padre cuando éste, de repente, se detuvo en una curva del camino. Después de un breve silencio le preguntó:
– Además del cantar de los pájaros, ¿qué oyes Alejandra?
La niña paró, aguzando sus oídos. Después de unos segundos respondió:
– Papá, estoy oyendo el ruido de una carreta que se acerca.
– Muy bien – respondió su padre -. Tienes razón, se está acercando una carreta vacía.
Alejandra, asombrada, preguntó a su padre:
– ¿Cómo sabes que es una carreta vacía si aún no la has visto?
Entonces el padre respondió:
– Es muy fácil saber cuándo una carreta está vacía, por el ruido que hace. Cuanto más vacía está la carreta, mayor ruido hace.
Alejandra se convirtió en adulta y, siempre que veía una persona interrumpiendo una conversación y hablando demasiado de sí misma, de forma inoportuna o violenta, o presumiendo de lo que poseía, tenía la impresión de oír la voz de su padre diciendo:
– Cuanto más vacía está la carreta, mayor es el ruido que hace.
DIMECRES

El cuento del pescador y el empresario
 “Un hombre rico, empresario, bien vestido, ropas caras y talante derrochador, iba paseando por el puerto, cuando se encuentra con un modesto pescador. El pescador trabajaba en sus redes y en su pequeña barca, y tenía un cubo lleno de un montón de peces recién pescados. El rico empresario le preguntó:
- Óigame, ¡usted tiene mucha maña! ¡Parece un pescador muy bueno! Usted sólo y con esta pequeña barca ha pescado muchos peces. ¿Cuánto tiempo dedica a la pesca?
El pescador respondió:
- Pues mire usted, yo la verdad es que nunca me levanto antes de las 8:30. Desayuno con mis hijos y mi mujer, acompaño a mi familia al cole y al trabajo, luego voy tranquilamente leyendo el periódico hasta el puerto, donde cojo mi barca para ir a pescar. Estoy una hora u hora y media, como mucho, y vuelvo con los peces que necesito, ni más ni menos. Luego, voy a preparar la comida a casa, y paso la tarde tranquilo, hasta que vienen mis hijos y mi mujer y disfrutamos haciendo juntos los deberes, paseando, jugando. Algunas tardes las paso con mis amigos tocando la guitarra.
- ¿Entonces me dice que en sólo una hora ha pescado todos estos peces? ¡Entonces usted es un pescador extraordinario! ¿Ha pensado en dedicar más horas al día a la pesca?
- ¿Para qué?
- Pues porque si invierte más tiempo en pescar, 8 horas, por ejemplo, usted tendría 8 veces más capturas, y ¡así más dinero!
- ¿Para qué?
- Pues con más dinero usted podría reinvertir en una barca más grande, o incluso contratar a pescadores para que salgan a faenar con usted, y así tener más capturas.
- ¿Para qué?
- Pues con este incremento de facturación, ¡su beneficio neto sería seguro envidiable! Su cash flow sería el propicio para llegar a tener una pequeña flota de barcos, y así, hacer crecer una empresa de pesqueros que le harían a usted muy muy rico.
- ¿Para qué?
- ¿Pero no lo entiende? Con este pequeño imperio de pesca, usted sólo se tendría que preocupar de gestionarlo todo. Usted tendría todo el tiempo del mundo, para hacer lo que le venga en gana. No tendría que madrugar nunca más, podría desayunar cada día con su familia, podría acompañar a los niños al cole, jugar con ellos por la tarde, tocar la guitarra con sus amigos…”
DIJOUS

El Video del Papa 3 – Por los niños y las familias en dificultad - Marzo 2016





DIVENDRES

DÍA DEL NIÑO HOSPITALIZADO 2016 - Fundación Pequeño Deseo