NOVEMBRE 4a setmana

BON DIA:AMABILITAT !!!

DILLUNS

Saber cedir

Explica una història popular africana que dos tigres van començar a passar en direccions oposades per un pont fet amb cordes sobre un riu de la selva. El pont era molt estret, i els dos tigres no podien passar a la vegada. Quan es van trobar els dos al mig, un li va dir a l'altre: 

- Torna cap enrere i espera a què passi jo.

I l'altre li va contestar:

- No, jo he arribat primer. Ets tu qui ha de tornar.

Van estar una bona estona observant-se i cap dels dos no volia cedir el pas a l'altre. Després van començar a barallar-se, cada cop amb més força, fins que al final tots dos van caure al riu des del pont. Un parell de cocodrils, que els estaven esperant, van tenir un bon menjar aquell dia.

Davant d'una història així podem somriure, i fins i tot riure. Però, ¿quantes vegades no passa això entre les persones? Per no voler cedir, per no voler demanar una disculpa, per no ser menys que l'altre, per no voler perdre una mica de temps... al final els dos surten perjudicats (queden en evidència i acaben enfadats, malhumorats i insatisfets). D'acord que no és fàcil, però es pot intentar cedir amb més freqüència del que ho fem, i ja veurem com la convivència amb els altres arriba a millorar i tots sortirem guanyant.

                                  

                                 DIMARTS

Només s'ofereix el que es té

Conten la història antiga d’una persona sàvia que va arribar a una ciutat amb la finalitat d’explicar la seva doctrina. Les persones d’aquella ciutat no van donar molta importància a la seva presència i ningú no es va interessar pels seus ensenyaments. Fins i tot després d’algun temps, aquella persona va arribar a ser l’objecte dels riures i de les burles dels habitants de la ciutat. Un dia, mentre passejava per un dels carrers principals, un grup d’homes i dones van començar a insultar-lo. Però el savi, en lloc de fingir que no els escoltava, es va acostar a ells i els va dirigir unes paraules de salutació i de benedicció. Un dels homes va comentar: “A veure si resulta que és sord! Li estem dirigint paraules d’insult i de menyspreu, i ell només ens respon amb paraules boniques i respectuoses”. I la resposta del savi va ser: “Cadascú només pot oferir allò que té”.

Una persona que, per sistema i sense motius aparents, insulta, menysprea, o es burla dels altres... en el fons està oferint l’únic que té: menyspreu, odi, potser enveja, potser alguna frustració personal... I ja és ben trist que una persona només pugui oferir això, i no sigui capaç de tenir una mica d’altres coses que ajuden a viure amb més il·lusió i amb menys amargura, com ara la delicadesa, la tendresa, el bon humor... En la teva vida, ¿quina és la forma d’actuar que predomina? ¿Què és el que vas oferint als altres amb el teu comportament, amb les teves paraules i amb les teves actituds?

                              DIMECRES

Perduts a la muntanya

Un grup de monitors estaven fent una travessa per la muntanya, i alguns d’ells van intuir que el company que els guiava s’havia equivocat de camí. Com que era ja de nit, i abans de crear alarma en la resta del grup, li van dir al responsable: -“Escolta, a veure què fem, perquè sembla que el Jordi s’ha equivocat de camí, i si continuem avançant de nit serà encara pitjor. ¿No és millor que ens quedem aquí a passar la nit, i demà, a la llum del sol, ja tindrem més clar cap a on hem de tirar?

-Hi estic d’acord -els va dir el responsable. Però si li diem al Jordi que s’ha equivocat, amb les ganes que ha posat per preparar la ruta, agafarà una frustració que li costarà de superar; ja sabeu els problemes que té últimament. Podem fer una cosa: jo diré que em trobo cansat, que no puc més per avui, i que prefereixo parar aquí i continuar demà; i vosaltres, recolzeu-me i digueu el mateix; suposo que ningú no voldrà que el grup se separi. Més endavant, si cal, ja parlaré jo amb el Jordi, quan vegi el moment oportú, i “de bon rotllo” li explicaré tota la veritat. 

I així ho van fer. Tot per no entristir un amic, que no estava passant un bon moment. Cal “dir les veritats”, ser sincers, no enganyar els altres, sobretot quan es tracta d’ajudar-los a corregir-se en coses necessàries... Però tots hem de buscar la manera de dir les coses; no per dir una veritat hem d’arribar a ferir la sensibilitat de ningú, i a fer-li mal...

DIJOUS

DIVENDRES

NOVEMBRE 3a setmana

BON DIA:COMPRENSIÓ !!!

DILLUNS

DIMARTS

LLARGA PEREGRINACIÓ

Fa uns anys sortia en un diari regional la notícia d’una noia japonesa que va viatjar des de Tokio fins a Santiago, per a poder abraçar l’apòstol Sant Jaume, al sepulcre del qual s’encaminen tantes i tantes persones que peregrinen des de molts llocs del món. El cas d’aquesta noia japonesa, en principi, no seria massa especial. Però sí que ho és si considerem que es tractava d’una noia invident, que viatjava acompanyada de la seva gossa, que li feia de guia. De tren en tren, d’autobús en autobús, no va trobar cap obstacle especial. Després del seu viatge-peregrinació havia de retornar al seu país i al seu treball d’assistent social: “Ajudo persones que no senten o que no s’hi veuen, com jo. També algunes que tenen altres problemes físics”, li deia al periodista mentre acariciava la seva gossa. Aquell viatge era el segon que feia, i per això tenia moltes anècdotes per explicar, algunes una mica desagradables: “Una vegada no em van deixar pujar a un autobús amb la meva gossa, i mai no he entès per què. Però no va passar res, perquè vaig parlar amb el cap de l’estació, tot va quedar solucionat i al final la meva gossa em va acompanyar. Una altra vegada no em van deixar pujar a la Torre d’Hèrcules amb la gossa. Vaig quedar molt trista, però no vaig poder solucionar res. Espero que aquesta vegada sí em deixin”.
A vegades observem en algunes persones comportaments que no entenem, o amb els quals no estem d’acord. Prohibir l’entrada a un lloc a una noia invident que ve des del Japó, només perquè va amb la seva gossa, ens pot semblar fins i tot una mica inhumà. Això pot passar, com hem dit moltes vegades, quan no som capaços de posar-nos en la situació de l’altra persona. Si sabem entendre la situació dels altres, ens explicarem per què actuen d’una manera determinada, i segurament arribarem a ser més respectuosos amb ells.

DIMECRES

DIJOUS

L’OSTRA I EL PEIX

Vet aquí la història d’una ostra i d’un peix. L’ostra vivia en les aigües tranquil·les d’un fons marí, i la seva bellesa cridava l’atenció dels animals que passaven per aquell lloc. Un dia va passar-hi un peix, que de seguida es va sentit atret per l’ostra, i va tenir un gran desig de conèixer-la. I sense pensar-s’ho dos cops s’hi va apropar de manera brusca i ràpida... Però l’ostra es va tancar, també de forma brusca i ràpida. El peix intentava fer força amb les seves aletes, perquè volia obrir aquell animal que havia conegut. Però l’ostra es tancava cada vegada més. El peix, aleshores, va provar amb una altra tàctica: amagat, i sense fer soroll, esperaria que l’ostra estigués distreta. Però aquesta era molt sensible, s’adonava de cada moviment del peix quan volia acostar-se, i es tancava. El peix, quan més ho intentava, menys ho aconseguia, i més es desesperava. No entenia perquè l’ostra no li feia cas: no volia fer-li cap mal, només volia comunicar-se amb ella, explicar-li els seus sentiments i els seus problemes. Al final va decidir demanar ajuda, i la va trobar en llibres i en persones que entenien sobre el tema. D’aquesta manera va saber com tractar les ostres, va saber que no els agraden els moviments bruscos de l’aigua, i que només s’obren quan l’ambient és tranquil... Va aprendre que no els agraden els atacs ni les intromissions, només els moviments suaus... I que els agrada que les acceptin tal com són, Que les valorin... A més, i gràcies als consells dels experts, va ser capaç d’entendre el llenguatge de les ostres, de saber quins eren els seus pensaments i els seus sentiments. Finalment, després de llargues setmanes d’observació, el peix va poder gaudir de la bona relació amb aquella companya del fons del mar.
Nosaltres, com el peix, hauríem d’intentar aprendre a conèixer els altres, a posar-nos en el seu lloc, a tractar-los com a persones que són... No és fàcil, ni molt menys. Però això ens ajudaria a tots a ser més persones, i ens faria guanyar en humanitat.

DIVENDRES

Testimoni de la Mare Teresa de Calcuta sobre l'opció pels pobres.

"Fa unes setmanes, una parella jove va venir a casa nostra per oferir-nos una gran quantitat de diners per per als pobres. A Calcuta donem de menjar a 9 mil persones al dia. Volien que els diners es destinessin per alimentar aquesta gent. Els vaig preguntar : "D'on han tret tants diners?" Ells em van respondre: "Ens acabem de casar fa dos dies. Abans del casament vam decidir que no compraríem vestits per a la cerimònia ni per a la festa. Volem donar-los a vostès tots aquests diners".

NOVEMBRE 2na setmana

BON DIA: COMPARTIM !!!

DILLUNS

Avui 11 de novembre celebrem la festa de Sant Martí de Tours (estem i no estem en l’estiuet de Sant Martí)  i quan surt el sol després que hagi plogut ens fa veure el seu arc. De Sant Martí (segle IV) expliquen la famosa anécdota o miracle de la capa:

"I així, esdevingué en una ocasió, quan no tenia res al damunt fora de les armes i un simple mantell de soldat, enmig d’un hivern que castigava més rigurosament que de costum, que trobà davant seu a la porta de la ciutat d’Amiens un pobre nu.

Com que el miserable pregava als caminants que s’apiadéssin de la seva misèria i tots passaven de llarg davant seu, l’home ple de Déu comprengué que aquell pobre, de qui ningú tenia misericòrdia, estava reservat a ell.     Però, què fer? No tenia res fora de la capa amb que anava vestit: en efecte, s’havia desprès ja de tota la resta amb una bona obra semblant. Per tant, arrenca l’arma que duia cenyida, divideix la capa en dues parts, en dona una al pobre i ell s’abriga de nou amb la resta. Mentrestant, alguns dels presents es posaren a riure, car apareixia ridícul amb el seu vestit esquarterat; però molts es planyien molt profundament de no haver fet res de semblant quan, tenint veritablement més que ell, haguessin pogut vestir el pobre quan van comprovar que aquell pobre era el mateix Jesucrist".

DIMARTS

DIMECRES

·        

DIJOUS

DIVENDRES

El judici finaL

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.  Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;  anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

 »Llavors els justos li respondran:

»Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?  ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?  ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

 »El rei els respondrà:

»-Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

NOVEMBRE 1a setmana

BON DIA: BONDAT !!!

DIMARTS

L'aventura de ser bona persona

Un escriptor famós va dir en certa ocasió: "Ser una persona bona és una aventura molt més difícil que fer la volta al món en un vaixell de vela". I una escriptora també famosa va declarar en una entrevista: "Prefereixo una persona autènticament bona a una persona intel·ligent, però que no sigui bona". Suposo que tots hem conegut i hem tingut relació amb persones bones, persones bones de veritat. Estar en la seva companyia és una cosa agradable, et fa sentir tranquil i feliç. Per què no ser cadascun de nosaltres una d'aquestes persones? Per què no fer que tots els que estan al nostre costat trobin en nosaltres unes persones agradables i amables, al costat de les quals doni gust conviure?
Podem ser -i hem de ser- els protagonistes de la bona convivència entre nosaltres; de cadascun de nosaltres depèn que hi hagi bon ambient a l'escola, a casa, o entre els amics. Fer una bona cara, tenir un bon tracte, ser amables, saludar... Tot són petites coses que ajuden a millorar la nostra convivència. No les oblidem, i d'aquesta manera també ens afegirem a la gran quantitat de persones que van escampant bondat per tot arreu. I amb això estarem contribuint a una gran obra; perquè en la vida del nostre món es necessita que es vegi la molta bondat que ja existeix, i que vagi augmentant cada vegada més. Tots podem col·laborar-hi.

DIMECRES

Felicitat

Feliços  els nets de cor, serens de ment i alegres d'esperit, perquè coneixeran l'amor.

Feliços  els pobres, condemnats a estar privats fins i tot del necessari per a viure, i aquells que no se senten enganxats a res i estan plens d'esperança.

Feliços  els portadors d'esperança en els diferents racons del nostre món: perquè segur que esperen un món millor per a tots, el Regne promès a tots.

Feliços  els qui busquen aturar-se un moment, els qui busquen i troben un moment de silenci: perquè creixeran interiorment, acolliran i transmetran esperançà.

Feliços  els qui es conformen amb el que tenen ( sigui poc o molt), d'ells és el Regne

Feliços  els qui no odien a ningú, no insulten ni alcen la mà contra l'enemic, sinó que tenen compassió de qui sofreix i conserven la dolçor dels nens, perquè heretaran la terra.

Feliços  els qui obliden les ofenses, no condemnen a l’altre ni guarden rancor, perquè seran estimats.

DIJOUS

Frases cèlebres

• "Els homes s'equivoquen més sovint per ser massa llestos, que per ser massa bons."
• No tots els homes poden ser grans, però poden ser bons."
• "L'únic símbol de superioritat que conec és la bondat."
• "Si fem el bé per interès, serem astuts, però mai bons."
• "Només hi ha una manera de posar terme al mal, i és el tornar bé per mal."
• "La bondat és la cadena d'or que enllaça amb la societat."
• "No fer el bé ja és un mal molt gran."

DIVENDRES

talleu-lo quan vulgueu