MAIG 1a setmana

BON DIA: PRUDÈNCIA !!!

DILLUNS

COM ÉS LA GENT?

Un jove nouvingut a un poble va preguntar a un ancià que estava amb el seu nét:

- Com és la gent que viu aquí?.
L'ancià li va respondre amb una altra pregunta:
- Com és la gent del lloc d'on véns?
El jove li va dir:
- Molt egoista, envejosa i venjativa
El vell va replicar...
- Doncs aquesta mateixa gent trobaràs aquí
Més tard va arribar un altre jove que va fer la mateixa pregunta que l'anterior. L'ancià li va fer la mateixa pregunta:
- Com és la gent del lloc d'on vens?
El jove li va contestar:
- Digne de confiança, amable, justa, i amb molt d'amor per als altres...
Al que l'ancià li contestà:
- Doncs aqueixa mateixa gent és la que trobaràs aquí!
El nét de l'ancià va preguntar llavors:
- Per que has dit això avi?
I el seu avi li va respondre:
-Cadascú, crea el seu ambient extern amb el que surt de l'interior del seu cor, i per la seva forma de percebre les coses...

DIMARTS

DIMECRES

La prudència ens ajuda a reflexionar i a considerar els efectes que poden produir les nostres paraules i accions, tenint com a resultat una actuació correcte en qualsevol circumstància. La prudència en la seva forma operativa és un puntal per actuar amb més consciència davant les situacions ordinàries de la vida.

 La prudència és tan discreta que passa desapercebuda davant dels nostres ulls. Ens admirem de les persones que habitualment prenen decisions encertades, donant la impressió de no equivocar-se mai; tiren endavant i amb èxit tot el que es proposen; conserven la calma i tot en les situacions més difícils, percebem la seva comprensió cap a totes les persones i mai ofenen o perden les formes. Així és la prudència, decidida, activa, emprenedora i comprensiva.

El valor de la prudència no es forja a través d'una aparença, sinó per la manera en què ens conduïm ordinàriament. Possiblement el que més feina ens costa és reflexionar i conservar la calma en tota circumstància, la gran majoria dels nostres desencerts en la presa de decisions, en el tracte amb les persones o formar opinió, es deriva de la precipitació, l'emoció, el mal humor, una percepció equivocada de la realitat o la manca d'una completa i adequada informació.

La manca de prudència sempre tindrà conseqüències a tots els nivells, personal i col·lectiu, segons sigui el cas. És important tenir en compte que totes les nostres accions estiguin encaminades a salvaguardar la integritat dels altres en primera instància, com a símbol del respecte que devem a tots els éssers humans.

L'ésser prudent no vol dir tenir la certesa de no equivocar-se, per contra, la persona prudent molta vegades ha errat, però ha tingut l'habilitat de reconèixer els seus errors i limitacions aprenent d'ells. Sap rectificar, demanar perdó i demanar consell.

La prudència ens fa tenir un tracte just i ple de generositat cap als altres, s'edifica una personalitat robusta, segura, perseverant, capaç de comprometre en tot i amb tots, generant confiança i estabilitat en els que ens envolten, segurs de tenir un guia que els condueix per un camí segur.

DIJOUS

DIVENDRES

Que bonic és quan un coneix una persona que sempre actua amb mesura, no fa ni de més ni de menys ... no parla ni de més ni de menys ... Una persona que sempre fa el que deu ser: un home d'una sola peça!

 - Els homes de mar usen un aparell que es diu BRÚIXOLA, que els diu on és el nord, el sud, l'est i l'oest, de manera que ells puguin prendre el camí correcte.

- Així, LA PRUDÈNCIA, és la que et fa distingir en tota ocasió QUIN ÉS EL CAMÍ CORRECTE, COM ÉS EL BÉ; et diu que és el que convé fer o deixar de fer.

- La PRUDÈNCIA ajuda l'home a posar atenció a la veu de la seva consciència, en lloc de posar atenció al que sent.

Molta gent creu que ser prudent és ser hipòcrita, dissimular per por, ser covard o actuar per interès.

- Per exemple: si el teu soci vol fer un negoci aprofitant-se dels altres i tu

no li dius que no és correcte el que vol fer, això no és prudència sinó covardia.

- Si quan estàs amb els amics, un d'ells parla malament dels altres i tu et quedes callat, això no és prudència sinó hipocresia.

                                                         ABRIL 5 a setmana

                 NO ALS PREJUDICIS !!!         

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

Un prejudici és una creença o valoració que es fa de forma precipitada i sense base de certesa i que  influeix i  condiciona el punt de vista. La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i llavors rep un tracte diferent.
El prejudici és una avaluació preconcebuda de les persones, una idea preconcebuda que es té sobre els altres.
El prejudici consisteix a tenir una opinió o idea sobre una persona o un membre d'un grup sense realment conèixer l'individu. L'antipatia sol basar-se en una informació  sobre un individu en particular o un poc coneixement detallat dels fets.
El prejudici sorgeix per conveniència, per discriminar, descartar o dominar a altres persones o acceptar preferentment, sense tenir remordiments i sense reflexionar si això és bo o dolent, o si és una opinió objectiva o subjectiva. Comunament és una actitud hostil o, menys freqüentment, favorable cap a una persona que pertany a determinat grup simplement pel fet de pertànyer a aquest grup, en la presumpció que posseeix les qualitats negatives o positives atribuïdes a aquest. L'opinió d'aquesta mena es produeix sense tenir prou dades per poder jutjar els fets o l'individu concrets.
Per exemple, una persona que ha tingut una sèrie de relacions negatives amb membres del sexe oposat pot desenvolupar un prejudici contra aquest sexe, i assumir així que els factors que danyen les relacions sempre estan presents en aquest sexe, i adoptar el conjunt de prejudicis que es coneix com sexisme. O, si una persona ha crescut amb el concepte que els membres del grup «Z» tenen certes característiques, a causa de una trobada amarga en el passat amb un membre "X", pot assumir que tots els membres del grup són com "X" i tractar a tots els membres de aquest grup en funció d'aquesta experiència: racisme, prejudicis relacionats amb la llengua, intolerància religiosa, homofòbia o el rebuig d'algú perquè el seu grup  polític és diferent de la pròpia.

DIJOUS

DESCONFIANÇA SENSE FONAMENT

Un diumenge a la tarda una dona jove, d’aproximadament trenta anys, dormia profundament en un tren. Els caps de setmana aquesta noia els dedicava a fer de voluntària (és a dir, sense cobrar) en alguna institució per ajudar en certes necessitats (ajuda a persones estrangeres, a malalts, a gent gran, a nois deficients...) Tornava a casa cansada, i l’endemà havia d’anar al seu treball.
Les tres persones que viatjaven al seu costat se la miraven amb una certa desconfiança, i anaven fent el seus comentaris:
“Deu anar drogada; vés a saber quin tipus de persona és i què haurà fet durant el cap de setmana...” “Igual és una d’aquelles que surten amb permís de la presó el cap de setmana...” “O una vagabunda, que amb la història del treball viu a costa dels altres; quan es desperti marxaré a un altre lloc, perquè vegi que no m’agrada la seva presència”.
En aquell moment, amb un xiulet del tren, la noia es despertà i va notar com tots els del seu costat la miraven estranyats i amb cara de pocs amics. Va pensar que potser els havia molestat fent sorolls mentre dormia i, amb un somriure, els va saludar i els va demanar disculpes.
-Perdonin si els he molestat mentre dormia. És que he estat tot el cap de setmana amb nois deficients i estic molt cansada, perquè són nois que demanen molta atenció. Em sap greu que vostès no s’hagin sentit còmodes...
-Oh, no, de cap manera –va dir una senyora després de sentir-la-. Posa’t còmoda i continua dormint; ja procurarem no molestar-te.
És llàstima, però moltes vegades jutgem les persones sense conèixer res d’elles. Entre nosaltres... ¿ja procurem conèixer-nos, o simplement tenim una idea superficial del que fan i del que pensen els altres?

DIVENDRES

                                                         ABRIL 4a setmana 

SETMANA DE LA  CONSTÀNCIA 

DILLUNS

L’ERUGA I LA PAPALLONA

Una petita eruga caminava un dia en direcció al sol. Molt a prop del camí hi havia una llagosta.
- "Cap a on et dirigeixes?" - li va preguntar -.
Sense deixar de caminar, l'eruga va contestar:
-"Vaig tenir un somni anit: vaig somniar que des del cim de la gran muntanya jo mirava tota la vall. Em va agradar el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-ho".
Sorpresa, la llagosta va dir mentre el seu amic s'allunyava:
- "Has d'estar boja!, com podràs arribar fins aquell lloc?, tu?, una simple eruga? .... una pedra serà una muntanya, un petit toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable...". Però l’orugueta ja era lluny i no la va escoltar, el seu diminut cos no va deixar de moure's.
De sobte es va escoltar la veu d'un escarabat preguntant cap a on es dirigiria amb tanta obstinació. L'eruga va explicar un cop més el seu somni i l'escarabat no va poder aguantar-se el riure, va fer una gran riallada i va dir:
- "Ni jo, amb potes tan grans, intentaria realitzar una cosa tan ambiciosa", i es va quedar tombat per terra del riure mentre l'eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.
De la mateixa manera l'aranya, el talp i la granota van aconsellar al nostre amic desistir: "No ho aconseguiràs mai!" li van dir, però en el seu interior hi havia un impuls que l’obligava a seguir.
Ja esgotada, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on passar la nit. "Estaré millor", va ser l'últim que va dir i va morir.
Tots els animals de la vall van anar a veure les seves restes. Aquí hi havia l'animal més boig del camp, havia construït com a tomba un monument a la insensatesa. Aquí hi havia el dur refugi, digne d'un que va morir per voler realitzar un somni irrealitzable.
Aquell matí, amb un sol brillant d'una manera especial, tots els animals es van congregar entorn d'allò que s'havia convertit en un advertiment per als atrevits. De sobte van quedar atònits: aquella crosta dura va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i unes antenes que no podien ser les de l'eruga que creien morta. A poc a poc, com per a donar-los temps de refer-se de l'impacte, van anar sortint les belles ales de papallona d'aquell impressionant ésser que tenien al davant, el qual realitzaria el seu somni, el somni pel qual havia viscut, pel qual havia mort i pel qual havia tornat a viure. Tots s'havien equivocat.

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Deixa'm que et presenti a dos nous amics: constància i esforç. Són cosins germans. Al principi no et cauran gens simpàtics. Si els dónes una oportunitat, conforme els vagis coneixent millor, es convertiran en els teus millors aliats i amics. Et sentiràs còmode, recolzat, segur de tu mateix i disposat a realitzar qualsevol gesta que se't posi per davant i que et vingui de gust conquistar: estudi, esport, treball... Desenvolupar constància i capacitat d'esforç és com desenvolupar  un múscul al qual la pràctica i exercici continuat  enforteix. Pensa en tots els esportistes d'èlit. Cap d'ells hauria arribat on està sense constància i esforç. Rafa Nadal, Pau Gasol, Gemma Mengual, Messi, Pedrosa, Mireia Belmonte... Les persones que triomfen generalment han après a desenvolupar una gran capacitat d'esforç i  constància a l'hora de dur-ho a terme. Alguns d'ells partint de condicions molt adverses, com el cas de Messi (afectat de jove per una malaltia molt desfavorable per l'esport).

 ABRIL 3a setmana

¡ BON DIA: JUSTÍCIA !

DILLUNS

DIMARTS

Afortunats els nets de cor, serens de ment i alegres d'esperit, perquè coneixeran l'amor.

Afortunats els pobres, condemnats a estar privats fins i tot del necessari per a viure, i aquells que no se senten enganxats a res i estan plens d'esperança.

Afortunats  els portadors d'esperança en els diferents racons del nostre món: perquè segur que esperen un món millor per a tots, el Regne promès a tots.

Afortunats els qui busquen aturar-se un moment, els qui busquen i troben un moment de silenci: perquè creixeran interiorment, acolliran i transmetran esperanza.

Afortunats   els qui es conformen amb el que tenen ( sigui poc o molt), d'ells és el Regne

Afortunats els qui no odien a ningú, no insulten ni alcen la mà contra l'enemic, sinó que tenen compassió de qui sofreix i conserven la dolçor dels nens, perquè heretaran la terra.

Afortunats   els qui obliden les ofenses, no condemnen al proïsme ni guarden rancor, perquè seran estimats.

Afortunats els qui sofreixen pels patiments aliens i per la maldad d'aquells que fan del poder una forma d'opressió, perquè seran consolats.

Afortunats els qui tenen fam de llibertat i senten cremada la seva gola per la set de justícia, perquè seran sadollats.

Afortunats els qui transformen la llança en una aixada, l'espasa en una forca, i el braç en una abraçada, perquè seran reconeguts com fills de la pau.

DIMECRES

TRISTES HISTÒRIES REALS “Em dic Savita i vaig néixer a un poble de l’Índia. Sempre hem estat pobres, però tenim el sol, la terra, els arbres i l’aigua del nostre riu, que ens permet conrear l’arròs i les verdures amb què ens alimentem. Des de molt petita he treballat amb la meva mare en les feines de la casa i del camp. No he anat mai a l’escola, igual que ella, que de petita treballava a les plantacions de te. Un dia van arribar al poble uns senyors que deien que eren representants d’una important fàbrica, i buscaven nens i nenes per treballar en la indústria tèxtil. Vaig pensar que si treballava amb ells podria viatjar a la ciutat i millorar la meva situació i la de la meva família. Aquells senyors van donar al meu pare una quantitat de diners, una part del que van dir que jo guanyaria. I, juntament amb altres nens i nenes, vaig sortir del poble. Després d’un llarg viatge vam arribar a una casa en el camp, on, des d’aquell moment, vam romandre en una habitació fosca, en la qual treballàvem, menjàvem i dormíem. Al teler hi havia treballant nens de totes les edats. El més petits tenien 6 anys. Tots estàvem durant 12 o 15 hores al dia, asseguts en bancs davant els telers, dels quals penjaven fils molt tibants, sobre els quals anàvem fent multitud de petits nusos. Havíem d’anar de pressa i sense equivocar-nos, perquè si ho fèiem malament ens pegaven i castigaven. Només paràvem dues o tres vegades al dia, i ni tan sols podíem posar-nos drets. Quan acabàvem la jornada, menjàvem una sopa de llenties i arròs i ens estiràvem al terra per dormir. Mai no em van pagar res. El patró deia que encara devia el que ell havia donat al meu pare. Si intentaves fugir, et lligaven al banc. Creia que la meva situació no tenia remei. Fins que un dia al vespre vam sentir molts passos al voltant de la casa. La porta es va obrir i va entrar un grup de desconeguts que van dir que ens venien a alliberar. Vam tenir la sorpresa que allí estaven els nostres pares. Havien denunciat aquell fet a l’autoritat local i havien avisat alguns periodistes. Al final ens van poder alliberar. Han passat alguns mesos des d’aquell dia. Ara treballo per l’organització que ens va alliberar i estic contenta perquè ajudo altres nens i nenes a superar situacions semblants a la que jo vaig viure. Tant de bo que ells també pugin començar aviat una nova vida i ser tan feliços com jo”. DIJOUS

DIVENDRES

                                                 Honestidad Justicia - Festival 2008