ABRIL  1a setmana

             BON DIA: CREENCES!!!        

DILLUNS

DIMARTS

Carta de Sant Pau als corintis

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un cèmbal estrident. 2 Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. 3 Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

4 El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; 6 no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

8 L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9 Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. 10 Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. 11 Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. 12 Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. 13 Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

     

DIMECRES

El dia més bell: avui.

La cosa més fàcil: equivocar-se.
L'obstacle més gran: la por.
L'error més gran: abaixar els braços.
L'arrel de tots els mals: l'egoïsme.
La distracció més bella: la feina.
La pitjort derrota: el desànim.
Els millors professors: els nens.
La primera necessitat: comunicar-se.
El que fa més feliç: ésser útil als altres.
El misteri més gtran: la mort.
El pitjor defecte: el mal humor.
La persona més perillosa: la mentidera.
El sentiment més roí: el rancor.
El regal més bell: el perdó.
El més imprescindible: la llar.
La ruta més ràpida: el camí correcte.
La sensació més grata: la pau interior.
L'esguard més eficaç: el somriure.
El millor remei: l'optimisme.
La major satisfacció: el deure acomplert.
La força més potent del món: la fe.
Les persones més necessàries: els pares.
La cosa , bella de totes: L'AMOR

DIJOUS

DIVENDRES

                                                         MARÇ 4a setmana

             BON DIA: NATURA  !!!          

DILLUNS

La terra és un espai natural únic on convivuen una infinitat d'espècies de tota mena i trobem una sèrie de recursos que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats biològiques, econòmiques, socials i culturals; i així desenvolupar les condicions actuals de vida, però els éssers humans no hem fet un ús eficient i conscient d'aquestes bondats del nostre planeta. És per això que actualment tenim una sèrie de problemes ambientals com l'escalfament global, el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat, el deteriorament de la capa d'ozó, la contaminació dels nostres mars, entre d'altres; que han anat deteriorant les condicions naturals de la Terra.

La nostra responsabilitat amb el planeta hauria de generar un compromís ambiental a cadascun de nosaltres per a tota la nostra vida, ja que al llarg d'aquesta nosaltres serem els responsables directes amb cadascuna de les nostres accions per millorar les condicions ambientals o per contra augmentar els impactes negatius. Una acció molt difosa i senzilla en relació amb la cura ambiental és plantar un arbre. Així contribuïm a millorar la qualitat de l'aire. No es tracta només de plantar-lo a terra i deixar-lo perquè creixi sinó que requereix compromís i cura. De la mateixa manera, totes les accions a favor del nostre planeta han de ser constants i sostenibles per obtenir resultats favorables. És a dir que la nostra responsabilitat envers el planeta va més enllà de només la nostra voluntat. Involucra actuar constantment i concretament amb petites o grans accions que aniran sumant a poder assolir un desenvolupament sostenible.

DIMARTS

DIMECRES 

 DIJOUS

DIVENDRES

                                                      MARÇ  3a setmana

BON DIA: ENS ESCOLTEM !!!

 

DILLUNS

DEFORMACIÓ DE VERSIONS

ORDRE INICIAL DEL CORONEL AL COMANDANT: «Demà a dos quarts de deu haurà un eclipsi de Sol, fet que no passa tots els dies, que formin els soldats en el pati en vestit de campanya per a presenciar el fenomen. Jo els donaré les explicacions necessàries. En cas que plogui, que formin en el gimnàs».

EL COMANDANT AL CAPITÀ: «Per ordre del senyor coronel, demà a dos quarts de deu haurà un eclipsi de Sol, segons el senyor coronel, si plou no es veurà res a l'aire lliure, llavors en vestit de campanya l'eclipsi tindrà lloc en el gimnàs, fet que no passa tots els dies. Ell donarà les ordres oportunes».

EL CAPITÀ AL TINENT: «Per ordre del senyor coronel, demà a dos quarts de deu en vestit de campanya inauguració de l'eclipsi de Sol en el gimnàs. El senyor coronel donarà les ordres oportunes de si deu ploure, fet que no passa tots els dies. Si fa bon temps i no plou, l'eclipsi tindrà lloc en el pati».

EL TINENT AL SERGENT: «Demà a dos quarts de deu, per ordre del senyor coronel plourà en el pati de la caserna. El senyor coronel en vestit de campanya donarà les ordres en el gimnàs perquè l'eclipsi se celebri en el pati».

EL SERGENT AL CAP: «Demà a dos quarts de deu, tindrà lloc l'eclipsi del senyor coronel en vestit de campanya per efecte del Sol. Si plou en el gimnàs, fet que no passa tots els dies, se sortirà al pati».

EL CAP ALS SOLDATS: «Demà, a això de dos quarts de deu, sembla ser que el Sol en vestit de campanya eclipsarà al senyor coronel en el gimnàs, llàstima que això no passi tots els dies».

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

                                                     MARÇ 2 na setmana

 BON DIA: SILENCI !!!

DILLUNS

                                                             

DIMARTS

Dia de la dona

DIMECRES

                                                         

                                    

ME gustas cuando callas porque estás como ausente,

y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.

Parece que los ojos se te hubieran volado

y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma

emerges de las cosas, llena del alma mía.

Mariposa de sueño, te pareces a mi alma, 

y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.

Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.

Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:

déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio

claro como una lámpara, simple como un anillo.

Eres como la noche, callada y constelada.

Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.

Distante y dolorosa como si hubieras muerto.

Una palabra entonces, una sonrisa bastan.

Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

DIJOUS

DIVENDRES