MAIG 1a setmana

           ADÈU  ALS PREJUDICIS !!!              

DILLUNS

DIMARTS

 DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

                                                  ABRIL 4a setmana

BON DIA: CONSTÀNCIA !!!

DIMARTS

DIMECRES

BIOGRAFÍA DE THOMAS ALVA EDISON Inventor estadounidense.

D'era un nen era anomenat Al, i se'l recordava com un noiet feliç, alegre i simpàtic, però distret i obstinat. A l'escola primària els seus mestres el consideraven un mal estudiant, capaç només d'escalfar els bancs de la classe.

Amb la seva mare tenia una molt bona relació, i ell la recordava com a "comprensiva, afectuosa i la seva millor mestra" i segons els seus biògrafs va tenir una influència molt destacada en la vida del seu fill, ja que és probable que sense ella hagués estat un home ignorant , incomprès i desgraciat. Quan passava per fracassos escolars la seva mare sempre era present per ajudar-lo i així amb temps va aconseguir acabar la seva carrera inicial.

Sempre va viure amb somnis, imaginant amb diferents invents i sistemes mecànics per agilitzar processos industrials o personals. Era d'una personalitat incansable, entusiasta, sabia que les idees, per donar fruit, s'han de donar suport a la investigació científica més acurada i perfecta. Va treballar amb tenacitat i constància. Volia adquirir i llegir tots els llibres científics necessaris per als seus experiments anhelats. I va arribar a fer un invent cada 15 dies !!!

Es va convertir en venedor de fruites i més endavant es va presentar a les oficines de la companyia ferroviària on treballava un amic del seu pare, dient-li: "No aspiro a un lloc, desitjo només una autorització per vendre diaris i aliments als trens." Dies més tard arribava l'autorització; aquesta millora econòmica va fer que Edison pogués fer variats experiments amb barreges, flascons de química, imants, provetes i tota mena d'aparells per a l'ocasió.

Cert dia va salvar la vida d'un nen que estava sobre els rails, a punt de ser atropellat per un tren. Aquest acte de gosadia li va valer la gratitud i l'afecte del pare de la criatura que li va ensenyar l'ofici de radiotelegrafista.

Des de 1870 fins a 1876, Edison va fer patentar 120 invents diferents, alguns de molt importants. Entre ells hi havia la multicopista, la sirena, el telègraf automàtic, que consistia en una cinta perforada que permetia imprimir un missatge en lletres, en comptes de l'antic sistema de punts i línies.

A partir d'aquest moment treballarà incansablement i aquest serà el període més absorbent de la seva vida. El món desitjava l'enllumenat públic. Un grup d'industrials va confiar a Edison la solució del problema que altres no havien pogut resoldre.

Aquest va concebre un petit llum incandescent, però aquest projecte no es va poder realitzar sinó dos anys més tard. Durant vuit-cents dies i vuit-centes nits, secundat pels seus col·laboradors més fidels, va tenir la paciència d'assajar sis mil fibres diferents: vegetals, minerals, animals i humanes, ja que fins i tot un pèl de la barba vermellosa d'un dels seus assistents es va utilitzar en els experiments. Fins que ho va aconseguir.

DIJOUS

CORREDORS DE FONS

Un dels responsables de l’equip olímpic espanyol dels jocs del 92 recordava una prova en la qual un corredor de fons va arribar molt més tard que el primer classificat. I deia: “Venia arrossegant-se, aixecant-se, caient, però tenia la mirada fixa en la meta. Sagnava. Es tornava a aixecar i queia una altra vegada, s’arrossegava...; al final va quedar-se sense forces, destruït moralment i físicament, a 150 metres de la meta. No li importava el cos, només el fet de no haver arribat.” 

Sembla que els metges dels atletes tenen una admiració especial pels corredors de fons, perquè són com la imatge d’uns herois de la constància: no abandonen mai la cursa, no els importa arribar molt més tard que els primers; el seu objectiu és arribar. Al contrari que els velocistes, que comencen la cursa i l’acaben en pocs moments, i no tenen temps de pensar gaire.

Quan sentim parlar de constància, segurament ens sona a renúncia, a esforç, però també a esperances i a il·lusió. De fet, és una barreja de tot això: allò que fa “gran” la persona és la voluntat, el treball i les esperances, la il·lusió que hi posa. Una persona constant és la que no deixa de lluitar per aconseguir allò que s’ha proposat. I si fracassa, si no aconsegueix el que desitjava, sap que l’esforç que hi ha posat no li serà inútil, perquè un dia o altre, no gaire lluny, li pot ser d’utilitat, li suposa com un “entrenament” per a d’altres moments de dificultat. Tot té la seva recompensa, fins i tot el fracàs. No tinguem por a l’esforç, a la constància: segur que això ens educa, ens ajuda a créixer com a persones.

DIVENDRES

                                                         ABRIL  2na setmana

             BON DIA: JUSTÍCIA!!!        

DILLUNS

Els teus avantpassats són africans,
El teu Crist és jueu,
el teu cotxe és alemany,
la teva pizza és italiana,

la teva Nintendo és japonesa
la teva democràcia és grega,
el teu cafè és brasiler,
les teves vacances són gregues,

el teu mòvil és xinés,

els teus texans són americans,
les teves xifres són àrabs,
les teves lletres són llatines...
I goses dir que l’estranger és il.legal?

 DIMARTS

DIMECRES

“Hi ha un mercat vergonyós, organitzat per manipuladors que guanyen unes xifres altíssimes de diners, a costa de joves talents del futbol”. Això afirmava Pelé, la gran estrella del futbol mundial del segle XX, i que després va ser ministre d’Esports del Brasil i sot president de la FIFA. Fa referència a joves talents africans, que són “comprats per quatre rals, i que després són venuts per alguns milions, i amb l’esperança que el dia de demà puguin produir milers de milions”. Ja fa molt de temps que es tenen notícies de persones que, per una mica de diners, poden fer sortir del seu país nois que tenen bones qualitats per al futbol per tal que siguin entrenats a l’estranger. Quan estan fora del seu país d’origen, el nom d’aquests nois és canviat, i se’ls dóna una nova documentació. Si tenen sort, podran triomfar en el món del futbol, però no seran els amos de la seva vida, sinó que estaran sempre a mercè dels seus patrocinadors, que són els que decideixen el seu futur i els que fan el gran negoci a costa d’ells. I si fracassen, l’únic futur que els espera és el carrer, i una gran càrrega de ràbia i de desil•lusió. Estem parlant d’esclaus, esclaus del nostre temps; persones que, per uns pocs diners, són obligades a produir beneficis per a uns altres, en aquest cas, aprofitant el món de l’esport. Per increïble que sembli, això passa en el nostre món. Com si la vida i els drets de les persones no importessin... Cadascú de nosaltres, cada company i cada companya, cada persona -encara que ens sembli senzilla i poca cosa- és precisament això: una persona. I per aquest fet es mereix el nostre respecte, i que la considerem important i valuosa.

 

DIJOUS

DISCRIMINACIÓ PER LA RAÇA

Aquesta és la carta que un missioner va escriure a certa persona, la qual la va publicar en un dels seus llibres. Per discreció, i per evitar possibles represàlies, no cita cap nom, ni del país ni dels llocs. El missioner explicava:
“Un matí em truquen a la porta. És una noia de dinou anys amb expressió de dolor. M’ensenya un paper on hi ha escrit :’Una serp m’ha mossegat a la cama dreta’. Sense perdre temps pugem al cotxe. Vaig a buscar una religiosa infermera, que li posa una bena molt estreta per anar a la consulta mèdica, a quinze quilòmetres lluny. En arribar-hi, el metge no hi és. Tornem a agafar el cotxe i ens dirigim a un altre dispensari que hi ha a uns trenta quilòmetres. Però el metge tampoc no hi és. Mentrestant la noia anava perdent el coneixement i les forces. En veure que estava tan malament ens decidim a buscar ajuda en una petita ciutat per a blancs. Una altra vegada al cotxe, i més carretera. El metge confirma que ha estat mossegada per una serp i li injecta un tranquil•litzant. La gravetat del cas és que la noia s’estava morint, perquè el verí del tipus de serp que l’havia mossegat era molt fort; tot i això el metge no li va voler injectar l’antídot perquè l’hospital era per a blancs i la noia era negra. Vaig sentir que em bullia la sang quan el metge ens va dir, a la religiosa i a mi, que l’havíem de portar a l’hospital per a negres d’una determinada ciutat, a uns trenta-sis quilòmetres lluny. Vaig conduir a gran velocitat, perquè veia que la noia s’estava morint. En el servei d’urgències de l’hospital per a negres vaig haver de fer de portalliteres, de vigilant, d’infermer, i gairebé de metge. Gràcies a Déu la noia es va salvar i ara torna a treballar.
Aquella nit vaig sentir una gran indignació per la discriminació que hi ha, fins i tot en moments d’extrema gravetat. Però a la vegada, una gran alegria interior, una alegria desbordant per haver ajudat a salvar una vida”.
Fins aquí la carta del missioner. I tu, ¿també discrimines, o no evites que siguin discriminades persones properes a tu? I la teva alegria, ¿neix també del teu cor, del teu interior, o es basa només en coses externes i superficials? 

                                                    DIVENDRES