JUNY 1a setmana                                                              

SETMANA DEL SERVEI !!!

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

Jesucrist va dir: "Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics” (Joan 15:13). Això no vol dir que haguem de morir per demostrar el nostre amor pels nostres amics. Oferim la  nostra vida cada vegada que anteposem les necessitats d'una altra persona a les nostres necessitats. I Els "amics" que s'esmenten en l'Escriptura anterior es poden entendre com tota persona que coneixem, perque Jesús també va dir : "Estimeu-vos els uns als altres com us estimeu a vosaltres mateixos".

 DIJOUS

Podem considerar el servei, com el brindar ajuda de manera espontània en els detalls més petits, per fer la vida més lleugera als altres.
  Servir és ajudar a algú de manera espontània, com una actitud permanent de col · laboració envers els altres.
La persona servicial ho és en el seu treball, amb la família, però també al carrer ajudant a altres persones en coses aparentment insignificants, però que van fent la vida més agradable. Tots recordem l'experiència d'algun desconegut que va aparèixer del no-res just quan necessitàvem ajuda que sorprenentment després d’ajudar es perd entre la multitud.
Les persones servicials viuen contínuament atentes, observant i buscant el moment oportú per ajudar a algú, apareixen de sobte amb un somriure i les mans per davant disposats a fer-nos la tasca més senzilla, en qualsevol cas, rebre un favor fa néixer en el nostre interior un profund agraïment.
Tot servei prestat i per petit que sigui, ens dóna la capacitat de ser més forts per vèncer la mandra, donant a qui ens envolta, un temps valuós per atendre altres assumptes, o si no, un moment per descansar de les seves tasques quotidianes.Es nota quan les persones actuen per interès o conveniència, arribant a l'extrem d'exagerar en atenció a determinades persones per la seva posició social o professional. Aquesta actitud tan desagradable no rep el nom de servei, sinó de "servilisme" o “fer la pilota”.

DIVENDRES

                                                            MAIG 4r setmana

BON DIA: CREATIVITAT !!!

DIMARTS

DIMECRES

Creativitat
La creativitat és la capacitat d'idear solucions noves i diferents per resoldre problemes o situacions requerides pel a la vida, als estudis, a la feina ... Aquesta capacitat no s'ha d'interpretar com la imaginació pura, que genera idees, encara que no tingui aplicació pràctica o no tingui cap utilitat.
L'activitat creativa ha de ser intencionada i apuntar a un objectiu, la creativitat suposa estudi i reflexió.
Les persones que compten amb aquesta capacitat són persones

• que manifesten una gran curiositat intel · lectual,
• solen tenir una àmplia informació que poden combinar, triar i extrapolar per resoldre problemes
• són persones amb bona capacitat d'anàlisi i síntesi.
• mostren  sensibilitat als problemes
• tenen flexibilitat per adaptar-se a noves situacions,
• fluïdesa per abordar els problemes des de perspectives diferents,
• capacitat per aprofitar una situació en desenvolupament,
• habilitats comunicatives i organitzar.

Ànims!!!! Tú ets una persona creativa.

DIJOUS

DIVENDRES

La creativitat és una de les fortaleses del caràcter de la psicologia positiva. És a dir, és un dels trets del nostre caràcter que pot ajudar-nos a tenir vides més satisfactòries i felices.
La persona creativa és aquella capaç de produir idees o comportaments que són originals, és a dir nous, sorprenents o inusuals i que a més suposen una contribució positiva a la vida d'aquesta persona en particular o de les persones en general. Per ser creatiu no n'hi ha prou amb tenir una idea original (les al · lucinacions dels esquizofrènics poden ser molt originals), sinó que també s’ha d’adaptar.

La creativitat es considera una fortalesa del caràcter perquè fa a una persona sentir-se bé. Les activitats creatives, com dibuixar o trobar una solució original i eficaç a un problema, motiven a les persones, les fan sentir-se orgulloses de si mateixes, els ajuden a passar una bona estona, a gaudir de la bellesa de l'art i fins i tot aporten sentit a les seves vides.
La creativitat pot també millorar les vides dels altres a través de determinats invents que poden utilitzar per millorar la qualitat de les seves vides o mitjançant obres d'art que poden admirar i gaudir. Les nostres vides estan plenes de productes que són el resultat de la inventiva humana, des del sofà en què et sentis fins l'aire condicionat que evita que passis calor a l'estiu i fred a l'hivern, el simple llapis amb el qual subratlles un llibre, o la roba que portes.

                                                         MAIG 4a setmana

BON DIA: SENZILLESA !!!

DILLUNS

DIMARTS

ESTRELLES SALVADES

Una persona, que passava uns dies en un poble de la costa, anava passejant un capvespre per una platja en la qual no hi havia ningú. Mentre caminava, va veure un altre home a una certa distància. Quan ja hi estava més a prop va veure que aquell home -que per la forma de vestir seria segurament un habitant del poble- s’ajupia constantment, recollia alguna cosa del terra i la llençava al mar. I això ho repetia una i una altra vegada. S’hi va acostar del tot, per saludar-lo, i aleshores va veure com aquell bon home el que feia era agafar estrelles de mar que s’havien quedat a la platja, i, una per una, les retornava a l’aigua. El foraster, estranyat, es va dirigir a aquell home, el va saludar i li va preguntar què és el que estava fent.
-Doncs ja ho pot veure: retorno estrelles de mar a l’oceà- li va contestar. Ara mateix la marea està baixa i totes aquestes estrelles s’han quedat a la costa. Si no les llenço al mar es moriran per falta d’oxigen.
-Ja ho entenc -va contestar l’altre. Però pensi que deu haver-hi milions d’estrelles de mar en aquesta platja, i que és impossible agafar-les totes. A més, segurament això mateix passarà en moltes altres platges al llarg de la costa. No sé si se n’adona, però amb això que està fent no està canviant res, és un esforç inútil.
L’home va somriure, es va ajupir, va agafar una altra estrella de mar i, mentre la llençava a l’aigua, va respondre:
-Per a aquesta estrella sí que ha canviat alguna cosa!
Els petits esforços que fem, els petits gestos de solidaritat, a vegades pot semblar que no canvien res de la situació de les persones. Per exemple, participant en una campanya de recollida d’aliments, ben segur que no solucionarem el problema de la fam o de la pobresa en el món o en els nostres barris; però no per això deixarem de col·laborar-hi, perquè la nostra aportació segur que canvia en alguna cosa la vida d’alguna persona, ni que sigui només per uns moments. Cada gest que fem en favor dels altres, per petit que sigui, té la seva importància.

DIMECRES

APORTACIONS QUE NO ES VEUEN

El capità d’un submarí va voler provar l’eficàcia del personal de la sala de màquines, i amb aquesta finalitat donà l’ordre d’avançar a la màxima velocitat, i uns pocs segons després de donada aquesta ordre, i de sobte, manà fer una aturada d’emergència. Les seves ordres van ser obeïdes a l’instant, i de forma eficaç. Es va encendre el sistema de megafonia i es va sentir la veu del capità: “Us parla el capità. La meva felicitació al personal de la sala de màquines. Heu parat el vaixell exactament en cinquanta-cinc segons”. Immediatament després es va sentir una altra veu per la megafonia: “Us parla el cuiner. El vaixell s’ha parat en un temps rècord, però els filets amb patates han anat a fer punyetes. Així que aquesta nit, sopar fred per a tothom”.
Les coses funcionen no només amb les accions espectaculars, sinó amb l’aportació de tothom. I també les accions senzilles són importants i s’han de valorar.També nosaltres tenim aspectes que aparentment no són importants, i que hem de saber valorar.

DIJOUS

CONFIANÇA I NEGUIT

(Lc 12,22-31)

25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

DIVENDRES

 MAIG 3a setmana

SETMANA DE LA  GENEROSITAT !!!

DILLUNS

DIMARTS

La història de Sant Martí és un dels relats més coneguts de generositat. El cavaller, en veure un pobre que passava fred, va partir amb l’espasa la seva pròpia capa i n’hi va cedir un tros. La generositat no és donar allò que ens sobra, com l’almoina que tirem a la gorra dal pobre que demana pel carrer. Tampoc és donar allò que fa lleig llençar, per exemple, peces de roba, independentment del seu estat o utilitat. La generositat és molt més que això.
De fet la generositat ens hauria de fer adonar que no estem sols i que en aquest món hi ha persones menys privilegiades que nosaltres. Per tant, tenim la responsabilitat de compartir amb els altres les nostres riqueses no només materials, també immaterials. En temps de crisi les donacions econòmiques a les ONG disminueixen, però tots comptem amb bens per oferir: temps, conversa, virtuts, coneixements, etc.
La generositat ha de ser sincera, no és un gest per quedar bé. La generositat pot ser per amor -la generositat entre els membres d’una parella o família és bàsica-; per germanor, per voluntat de servei… Les raons poden ser diverses, però la generositat ha de sortir del cor, sense esperar recompenses. És evident que la generositat comporta satisfacció, però aquesta no ha hauria de ser la seva raó ni principal ni inicial.
Hauríem de practicar la generositat perquè volem millorar la convivència i l’existència d’altres persones. Un valor especialment a reivindicar en moments econòmicament difícils com els que ara estan vivint moltes persones.

DIMECRES

                                                

                                                         DIJOUS

ELS FILLS 

  Una dona que portava un nen contra el seu pit li va preguntar a un mestre: Parla'ns dels fills. I ell va respondre:
Els vostres fills no són els vostres fills. Són els fills i les filles dels anhels que la vida té de si mateixa.
Vénen per mitjà de vosaltres, però no de vosaltres i encara que visquin amb vosaltres, no us pertanyen.
Podeu donar-los el vostre amor, però no els vostres pensaments, doncs ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu albergar els seus cossos però no les seves ànimes. Perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà, que ni en somnis us és donat visitar.
Podeu esforçar-vos per ser com ells, però no intenteu fer-los com vosaltres.
Perquè la vida no marxa cap enrere, ni s'atura en l'ahir.
Vosaltres sou l'arc per mitjà del qual els vostres fills són disparats com fletxes vives.
L'arquer veu el blanc sobre el camí de l'infinit, i el doblega amb tota la seva força a fi que les seves fletxes vagin ràpides i lluny.
Que el fet, doncs, d'estar doblegats en mans de l'arquer sigui per a la vostra felicitat, perquè així com Ell estima la fletxa que dispara, estima també l'arc que roman ferm. Per això vosaltres vau tenir l'oportunitat de viure la vostra vida i la llibertat d'estimar.
Deixa que els teus fills volin sols del niu quan arribi l'hora i no els reclamis perquè tornin, ells t'estimaran per sempre i tindran també el seu niu en el qual algun dia quedaran sols, però va ser el seu niu i la seva vida. Deixa'ls lliures, estima'ls amb llibertat, no apaguis el foc de la seva llar, viu i deixa viure i ells sempre t'estimaran.

  Khalil Gibran

                                           DIVENDRES

LA ZORRA , EL OSO Y EL LEÓN

Habiendo encontrado un león y un oso al mismo tiempo a un cervatillo, se retaron en combate a a ver cuál de los dos se quedaba con la presa.

Una  zorra que por allí pasaba, viéndolos extenuados por la lucha y con el cervatillo al medio, se apoderó de este y corrió pasando tranquilamente entre ellos.

Y tanto el oso como el león , agotados y sin fuerzas para levantarse, murmuraron:

-!Desdichados  de nosotros ! !Tanto esfuerzo y tanta lucha hicimos para que todo quedara para la zorra.  

 POR EMPEÑARNOS EN NO QUERER COMPARTIR, PODEMOS PERDERLO TODO