diumenge, 13 de desembre del 2020


DESEMBRE   3a setmana

BON  NADAL !!!


DILLUNS
Si no es veu, buscar:"Carta als reis de l'escola Fructuós Gelabert

https://youtu.be/meantJbRsNk


DIMARTS


                                        https://youtu.be/3LSA4xXWcUM


DIMECRES


https://youtu.be/qSaOGEzSzxU


DIJOUS

El Papa Francisco llamó por sorpresa el sábado 7 de noviembre de 2020 a Javier y Leoz Ventura, párroco de San Lorenzo, Pamplona, España, para transmitirle “lo complacido que se había sentido” al leer la reflexión que el sacerdote hizo en un texto sobre la Navidad publicado hace unos días.

Javier Leoz reconoció que, al descolgar el teléfono, sabiendo quién llamaba, casi se le “sale el corazón del pecho”. “Cuál ha sido mi emoción al descubrir que al otro lado estaba ni mas ni menos que el Papa Francisco para decirme que había llegado a sus manos el texto que escribí”.

A continuación, sigue el texto redactado por el párroco de San Lorenzo.

¿QUE NO HABRÁ NAVIDAD?

¡Claro que sí!
Más silenciosa y con más profundidad.
Más parecida a la primera en la que Jesús nació en soledad.

Sin muchas luces en la tierra,
pero con la de la estrella de Belén destellando rutas de vida en su inmensidad.

Sin cortejos reales colosales,
pero con la humildad de sentirnos, pastores y zagales buscando la Verdad.

Sin grandes mesas y con amargas ausencias, pero con la presencia de un Dios que todo lo llenará.

¿QUE NO HABRÁ NAVIDAD?

¡Claro que sí!

Sin las calles a rebosar, pero con el corazón enardecido,
por el que está por llegar.

Sin ruidos ni verbenas,
reclamos ni estampidas…
pero viviendo el Misterio sin miedo al ”covid-herodes” que pretende quitarnos hasta el sueño de esperar.

Habrá Navidad porque DIOS está de nuestro lado y comparte, como Cristo lo hizo en un pesebre, nuestra pobreza, prueba, llanto, angustia y orfandad.

Habrá Navidad porque necesitamos una luz divina en medio de tanta oscuridad.

Covid19 nunca podrá llegar al corazón ni al alma de los que en el cielo ponen su esperanza y su alto ideal.

¡HABRÁ NAVIDAD!

¡CANTAREMOS VILLANCICOS!

¡DIOS NACERÁ Y NOS TRAERÁ LIBERTAD!


DIVENDRES



https://youtu.be/GkHNNPM7pJA

dimarts, 8 de desembre del 2020

 DESEMBRE  2a setmana


BON DIA : AMABILITAT !!!




DIMECRES


https://youtu.be/H-Ztu7YbE-A

DIJOUS


https://youtu.be/lbSpfRD4kbc


DIVENDRES


LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA

Hi ha un conte tradicional que explica el següent. Un caminant anava tranquil•lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria. En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.





diumenge, 29 de novembre del 2020

                                           DESEMBRE 1a setmana


BON DIA: COMPRENSIÓ !!!


DILLUNS

Avui comencem a l'escola la recollida d'aliments per la Parròquia.


https://youtu.be/tRSyaY5ioTI


DIMARTS


https://youtu.be/5pUmAOTQqCg


DIMECRES


Comprendre significa trobar justificats o naturals els actes o sentiments d’un altre, per exemple: Comprenc que tinguis por, però has de parlar.
Nosaltres ens preguntem si tothom té aquest art, ja que tots i totes hem dit alguna vegada “et comprenc” a una persona, però no tan sols comprendre significa donar un consell, sinó que es alguna cosa més, va més enllà d’aquest simple fet. És un acte força important per poder-te desenvolupar en aquesta societat, perquè significa moltes coses; posar-te en el lloc dels altres, ja que per comprendre primer has d’entendre, així com respectar als demés, si respectes és perquè comprens allò que passa...

Tot això es podria resumir en una frase Comprendre no és acceptar, sinó que és tenir empatia cap als altres, és respectar, ser assertiu, ajudar, escoltar, abraçar...
Així doncs, com a última reflexió dir que: Aquelles persones que no comprenen una mirada tampoc comprendran una llarga explicació.



DIJOUS
LA FE I LES OBRES
14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. 26 Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.
Comprendre algú és actuar.
Sant Pau 

DIVENDRES


https://youtu.be/NQ5YTQRgOM8














 

MARCEL GRIAULE
“-I per què enganyar els hòmens?-va preguntar l'europeu.
-Per a fer-los comprendre millor les coses-va respondre el cec.
I no va donar més explicacions.”
“Va reflexionar durant uns instants:
-Estar nu-va dir- és estar sense paraula”
“La civilització dogó apareixia com un cos enorme en què cada òrgan tenia una funció pròpia i local alhora que havia de contribuir al desenrotllament general de la societat. En aquest cos s'assentaven totes les institucions. Cap quedava al marge i unes i altres, les més aberrants en aparença, les menys explicades, tenien el seu lloc en un sistema la carcassa del qual es mostrava cada dia amb major nitidesa”

diumenge, 22 de novembre del 2020

 NOVEMBRE:4 setmana


BON DIA: 
IGUALTAT LGTBI !!!





DILLUNS


https://youtu.be/TKTPD9hfutU

DIMARTS


https://youtu.be/dm02irKZWTc

DIMECRES


https://youtu.be/ed3wHim8D_c

DIJOUS


https://youtu.be/60-z8ue7mgk

DIVENDRES


https://youtu.be/1PejDrgF7oM



diumenge, 15 de novembre del 2020

                                               NOVEMBRE 3a setmana

              BON DIA:COMPARTIM!!!



DILLUNS


https://youtu.be/9atMoH9CIRs


DIMARTS

                          Reflexiones sobre Eticonomía | Triodos Bank  5.32

 DIMECRES


https://youtu.be/D2gF9p8FG0A
 
DIJOUS

En una altra ocasió, a la tarda,un home va venir a casa nostra per explicar el cas d' una família hindú de vuit fills. No havíen menjat des de feia ja diversos dies. Ens demanava que féssim alguna cosa per ells. De manera que vaig prendre una mica d'arròs i me'n vaig anar a veure'ls. Vaig veure com brillaven  els ulls dels nens a causa de la fam. La mare va prendre l'arròs de les meves mans, el va dividir en dues parts i va sortir. Quan va tornar li vaig preguntar què havia fet amb una de les dues racions d'arròs. Em va respondre: "Ells també tenien fam". Sabia que  els veïns de la porta del costat,  els musulmans portaven dies sense menjar. Vaig quedar més sorpresa de la seva preocupació pels altres que per l'acció en si mateixa. En general, quan patim i quan ens trobem en una greu necessitat no pensem a els altres. Per contra, aquesta dona meravellosa, feble, ja que no havia menjat des de feia diversos dies, havia tingut el valor d'estimar i de donar als altres, tenia el valor de compartir.
Freqüentment em pregunten:"Quan acabarà la fam al món?" I jo responc: "Quan tu i jo aprenguem a compartir". Com més tenim, menys donem. Com Menys tenim, més podem donar.


                                            DIVENDRES

En una ocasió, a Calcuta, no teníem sucre per als nostres nens. Sense saber com, un nen de quatre anys havia sentit a dir que la Mare Teresa s'havia quedat sense sucre. Es va anar a casa i va dir als seus pares que no menjaria sucre durant tres dies per donar a la Mare Teresa. Els seus pares el van portar a casa: entre les seves manetes tenia una petita ampolla de sucre: el que no havia menjat.
Aquell petit em va ensenyar a estimar. El més important no és el que donem, sinó l'amor que posem en donar. Santa Teresa de Calcuta


diumenge, 8 de novembre del 2020

 NOVEMBRE 2na  setmana


BON DIA:BONDAT !!!



DILLUNS


                                     https://youtu.be/qFfvtjXyQhQ

DIMARTS


https://youtu.be/A_A0m7oHcG8


DIMECRES

BONDAT 

Els deu manaments del  meu pare es resumeixen en un: fes bondat. Tres síl·labes, només.
Dues paraules, aparentment carrinclones, però plenes de significat.
Fes bondat, el meu pare volia dir:
Estudia, 
Estigues contenta, 
Si beus no condueixis. 
Estima amb precaucions sanitàries, 
No fumis, 
No et droguis, 
No pugis en moto,
No facis mal a res, ni ningú.
Pots anar sola pel bosc i la ciutat.
Pots obrir la porta als desconeguts.
Pots manifestar-te pacíficament. 
Pots tornar a casa a qualsevol hora...però fes bondat
.
Éra l’unica cosa que em demanaves, pare. Em vas posar seny i llibertat a la mateixa motxila que he transmès als teus néts.
Quasi he complert del tot. Però t’he de confessar, pare, .. que sóc motera!


DIJOUS

EL VENEDOR DE QUINCALLA

Hi havia un vell sufi que es guanyava la vida venent tota classe de quincalla. Semblava com si aquell home no tingués enteniment, perquè la gent li pagava moltes vegades amb monedes falses que ell acceptava sense cap protesta, i altres vegades afirmaven haver-li pagat, quan en realitat no ho havien fet, i ell acceptava la seva paraula.
Quan li va arribar el dia de morir, va alçar els seus ulls al cel i va dir:
«Oh Dèu! He acceptat de la gent moltes monedes falses, però ni una sola vegada he jutjat a cap d'aquestes persones en el meu cor, sinó que donava per descomptat que no sabien el que es feien. Jo també sóc una moneda falsa. No em jutgis, per favor.»
I es va escoltar una veu que deia: «Com és possible jutjar a algú que no ha jutjat als altres?»


DIVENDRES

EL SAMURAI I EL MONJO

Segons narra un antic relat japonès, un bel·licós samurai va desafiar en una ocasió a un mestre zen que expliqués el concepte de cel i infern. Però el monjo va respondre amb desdeny:
- No ets més que un talòs. No puc perdre el temps amb individus com tu!"
Ferit en el fons del seu ser, el samurai es va deixar portar per la ira, va desembeinar la seva espasa i va cridar: 
- Podria matar-te per la teva impertinència.
- Això - va dir el monjo amb calma, "és l'infern"
Desconcertat en percebre la veritat en el que el mestre assenyalava respecte a la fúria que el dominava, el samurai, es va asserenar, va embeinar l'espasa i es va inclinar, agraint al monjo la lliçó.
- I això - va afegir el monjo - és el cel. 




dissabte, 31 d’octubre del 2020

 NOVEMBRE 1a setmana

BON DIA: CONFIANÇA !!!


DILLUNS


DIMARTS


DIMECRES


DIJOUS
IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.


              DIVENDRES









diumenge, 25 d’octubre del 2020

 OCTUBRE 4r setmana

BON DIA : AUTOESTIMA !!!


DILLUNS


                                                DIMARTS


Si pudieras cambiar una sola parte de tu cuerpo - ¿Que cambiarias?



                                            DIMECRES



                                                  DIJOUS

Fa un temps, mentre esperava ser visitat, vaig prendre un exemplar de la revista Seleccions de la sala de recepció. Em va cridar l'atenció un article titulat «Paraules que fan miracles», i voldria citar dos paràgrafs d'aquell article.
Cada un de nosaltres tenim una imatge mental de nosaltres mateixos, la pròpia imatge. Perquè la vida sigui raonablement satisfactòria, aquesta pròpia imatge ha de ser tal que puguem conviure amb ella, que ens pugui agradar. Quan ens sentim orgullosos de la nostra pròpia imatge, ens sentim confiats i lliures per a ser nosaltres mateixos. Funcionem d'una manera òptima. Quan ens avergonyim de la nostra pròpia imatge, tractem d'ocultar en lloc d'expressar-la. Ens tornem hostils i difícils per a la convivència.
És un miracle el que li passa a una persona a qui li ha pujat la seva autoestima. Tot d'una li agraden més els altres. És més amable i cooperador amb els que l'envolten. 
                                               DIVENDRES
QUÈ ÉS L'AUTOESTIMA?

 Per entendre l'autoestima, això ens ajudarà a trencar el terme en dues paraules. Vegem, en primer lloc,  la paraula estima. Autoestima és el mot extravagant que expressa que algú o alguna cosa és important o  el valor que es dóna a aquesta persona o cosa. Per exemple, si tu realment admires un amic perquè ofereix els seus serveis com a voluntari en el cos de bombers, significa que tu el tens en gran estima. I el Trofeu especial per al millor jugador en un equip que es diu normalment "Benvolgut trofeu" significa que el trofeu representa un èxit important.
Auto significa: tu mateix! Així s'uneixen dues paraules i serà més fàcil d'entendre què és l'autoestima. Es refereix a quant et valores  a tu mateix i l'important que et consideres.  Fa referència a com et veus i com et sents sobre els teus èxits. Autoestima no significa presumir del meravellós que ets,  més aviat, saps en silenci que vals molt (de fet, no tens preu!). No es tracta de pensar que ets perfecte ― perquè ningú ho és però sabem que som dignes de ser estimats i acceptats.

diumenge, 18 d’octubre del 2020

 

                                        OCTUBRE 3a setmana

              BON DIA. RESPONSABILITAT !!!





DILLUNS

La responsabilitat  és: l’ acció de respondre de les conseqüències de les pròpies accions o de les d'un altre. És respondre davant qualsevol situació o eventualitat que se'ns pugui presentar. Una persona responsable és aquella que sempre respon i que està disposada a actuar enfront de les diferents disjuntives possibles. Normalment es confon la responsabilitat amb el fet de complir davant altres persones allò que es té promès, això es pot considerar com a cert, però no obstant això és solament un dels aspectes d'aquesta ja que la responsabilitat comença amb un mateix. El simple fet de satisfer totes les nostres necessitats (després d’haver reflexionat seriosament quines són i les seves conseqüències) és un acte de responsabilitat. 

                                                             DIMARTS

Aquesta és la carta que va escriure una noia de 15 anys:
“En aquest cas em vaig a referir als estudiants com jo. La responsabilitat  no solament t'afecta a tu, sinó a tota la societat que t'envolta. Encara que pensis: “què té a veure la responsabilitat amb mi?”, la resposta és simple: TOT. 
 Les meves responsabilitats són: anar a escola, arribar d'hora, assistir neta, pentinada, porta al dia els treballs, exàmens, activitats; també en la llar: la meva roba, la meva habitació, etc.
Per a mi la responsabilitat és ser lliure i enfrontar els meus problemes o les meves bones estones amb raonament. Per a mi és millor ser responsable, ja que així la meva consciència com a filla-estudiant està neta, a més de que creix el meu valor com a persona.
Les altres persones tenen una altra imatge de tu si ets responsable, per exemple: “Mira, ella sí treballa, compleix amb les seves tasques i és una bona noia”.
Sempre tindràs persones que t'ajudin, ja que saben que ets responsable encara que a vegades fallis.

                           (DEMÀ CONTINUAREM AMB LA CARTA D’AQUESTA NOIA)

DIMECRES


Però hi ha altres persones que en comptes d'afrontar els seus problemes decideixen llevar-se de tota culpa, o es fan els que no els importa gens, això se li crida EVITAR RESPONSABILITATS, però jo crec que si vols arribar a ser algú en la vida, has d'aprofitar al màxim les oportunitats que et donin i responsabilitzar-te en les coses que hagis de fer ARA, perquè després seran moltes més obligacions de les quals pensis.
De vegades no puc creure, quan els meus companys de classe arriben sense les seves tasques i els seus treballs, i em quedo pensant “*Què haurà estat més important per no complir amb el que devia?” o “Què serà d'ells quan es facin més grans?...Quan tinguin casa, família, fills, treball...
Si decideixes ser responsable, primerament has d'aclarir el que desitges ser en la vida, què vols que la gent vegi de tu, què vols aconseguir. Així tindràs els teus valors més plantejats i la teva mentalitat de responsabilitat creixerà. Bé almenys a mi si em funciona.
Però també necessites de dues coses que para mi són molt importants, la valentia: que t'ajuda a voler aconseguir les teves metes costi el que costi, i la humilitat: que fa que acceptis les teves errades, ja que dels errors aprens.
Per concloure, jo solament vull dir que per canviar al món, primer has de canviar-te TU. Cal lluitar perquè aquest valor tan important (LA RESPONSABILITAT) mai es perdi. Junts ho podrem aconseguir. 

DIJOUS



El kiwi és un au que no pot volar, però fa l’impossible per aconseguir el seu somni.
                               
                                             DIVENDRES






divendres, 9 d’octubre del 2020

 OCTUBRE 2a setmana

BON DIA: RESPECTE !!!




  DIMARTS


   
https://youtu.be/EtDV9fx8_Dg

DIMECRES

El respecte no és por ni temor; és la capacitat de veure les persones tal i com són, estar conscient del seu caràcter únic com a individus.
Així, el respecte implica l’absència de qualsevol tipus d’explotació: m’interessa que les persones creixin i es desenvolupin pel seu propi bé, utilitzant el seu propi estil de fer-ho, i no pel propòsit de servir-me.

DIJOUS



https://youtu.be/kvB5oOn0e5U


DIVENDRES


https://youtu.be/OHma93eZiBY





dijous, 24 de setembre del 2020

 

¡¡¡¡¡ BON DIA: CURS 20-21 !!!!!

OCTUBRE
1a setmana

Dilluns

Ja portem dues setmanes del nou curs. Tots hem començat amb molta il·lusió, amb ganes de veure els companys i amb curiositat per la nova organització de l'escola. No podem abraçar-nos ni  quasi tocar-nos. Això és molt dificil i ens costa complir bé els requisits de la mascareta, de la distància i de les mans netes. Però quan millor ho fem,abans acabarem amb la pandèmia.  Potser ens tocarà fer classes virtuals (algun grup ja ho està fent), però això ens servirà per continuar aprenent al llarg d'aquest curs tan incert i per continuar creixent. 
Tinguem paciència i sobretot cuidem-nos els uns als altres, perquè mai ha tingut tan sentit com ara la dita: "La unió fa la força". Lluitarem i guanyarem!!!
Però no podem deixar de banda la força que ens transmet els Bon Dia cada matí. I comencem amb una reflexió que haurem de tenir present al llarg de tot el curs si volem tenir un bon final. Ànims!!!!!

LA CULTURA DE L'ESFORÇ

Si mirem al diccionari la paraula "esforçar-se" trobem que significa "Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats." I què és l'esforç? Evidentment és l'acció d'esforçar-se. Vist així, l'esforç es produeix amb una finalitat. Quina? Quan parlem l'esforç físic busquem la millora de les condicions físiques, l'obtenció d'un triomf en una competició, etc. Però quin sentit té l'esforç intel·lectual? Per a què cal esforçar-se? 
Ghandi deia que la “recompensa es troba en l’esforç i no pas en el resultat” 
La nostra cultura mira massa els resultats i especialment si parlem de resultats econòmics. Per molta gent, només és important saber si un es guanya bé la vida, si s’ha comprat un cotxe o una casa nova… Però això és una vida plena? Ens hem posat com a metes més objectius econòmics que objectius de realització personals.  Busquem resultats massa materials i així trenquem altres equilibris. L’esforç és important si tens clar l’objectiu, el perquè t’esforces.

I tu? Per què t'esforces?

 Dimarts
     
L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.
No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expressava   la  necessitat  de  contenir  determinats  desitjos per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  El  Sacrifici  és  contrari  a  la  dispersió,  al  papalloneig  social  i  intel.lectual;  exigeix  una  certa  dosi  d'autocontrol,  i   sobretot,  domini  de  si  mateix,  aquesta  virtut    esborrada  del  mapa  educatiu   i  tan  necessària  per  viure  en  societat.

Dimecres

L’ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D’UN CICLISTA

“Anava en cotxe  quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama. 
- La força que té la voluntat.
- La força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà. 
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista. 
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home. 
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant. 

Dijous


Divendres