divendres, 3 de juny del 2016

JUNY 2a setmana

EMPATIA

DILLUNS

DIMARTS
Avui practicarem la lletra de la cançó de la Cloenda a l'església:

DIMECRES


DIJOUS
Hubo una vez una princesa increíblemente rica, bella y sabia. Cansada de pretendientes falsos que se acercaban a ella para conseguir sus riquezas, hizo publicar que se casaría con quien le llevase el regalo más valioso, tierno y sincero a la vez. El palacio se llenó de flores y regalos de todos los tipos y colores, de cartas de amor incomparables y de poetas enamorados. Y entre todos aquellos regalos magníficos, descubrió una piedra; una simple y sucia piedra. Intrigada, hizo llamar a quien se la había regalado. A pesar de su curiosidad, mostró estar muy ofendida cuando apareció el joven, y este se explicó diciendo:
- Esa piedra representa lo más valioso que os puedo regalar, princesa: es mi corazón. Y también es sincera, porque aún no es vuestro y es duro como una piedra. Sólo cuando se llene de amor se ablandará y será más tierno que ningún otro.
El joven se marchó tranquilamente, dejando a la princesa sorprendida y atrapada. Quedó tan enamorada que llevaba consigo la piedra a todas partes, y durante meses llenó al joven de regalos y atenciones, pero su corazón seguía siendo duro como la piedra en sus manos. Desanimada, terminó por arrojar la piedra al fuego; al momento vio cómo se deshacía la arena, y de aquella piedra tosca surgía una bella figura de oro. Entonces comprendió que ella misma tendría que ser como el fuego, y transformar cuanto tocaba separando lo inútil de lo importante.
Durante los meses siguientes, la princesa se propuso cambiar en el reino, y como con la piedra, dedicó su vida, su sabiduría y sus riquezas a separar lo inútil de lo importante. Acabó con el lujo, las joyas y los excesos, y las gentes del país tuvieron comida y libros. Cuantos trataban con la princesa salían encantados por su carácter y cercanía, y su sola presencia transmitía tal calor humano y pasión por cuanto hacía, que comenzaron a llamarla cariñosamente "La princesa de fuego".
Y como con la piedra, su fuego deshizo la dura corteza del corazón del joven, que tal y como había prometido, resultó ser tan tierno y justo que hizo feliz a la princesa hasta el fin de sus días.  
DIVENDRES
Hi havia una vegada un home que va sortir un dia de casa per anar a la feina, i just al passar per davant de la porta de la casa del seu veí, sense adonar-se li va caure un paper important. El seu veí, que mirava per la finestra en aquest moment, va veure caure el paper, i va pensar:
- Què descarat, "el tio" va i llença un paper per embrutar la meva porta, dissimulant descaradament!
Però en comptes de dir-li res, va planejar la seva venjança, i a la nit va buidar la paperera al costat de la porta del primer veí. Aquest estava mirant per la finestra en aquell moment i quan va recollir els papers va trobar aquell paper tan important que havia perdut i que li havia suposat un gran problema aquell dia. Estava trencat en mil trossos, i va pensar que el seu veí no només se l'havia robat, sinó que a més ho havia trencat i llençat a la porta de casa seva. Però no va voler dir-li res, i es va posar a preparar la seva venjança. Aquella nit va trucar a una granja per fer una comanda de deu porcs i cent ànecs, i va demanar que els portessin a la direcció del seu veí, qui l'endemà va tenir un bon problema per intentar lliurar-se dels animals i les seves males olors. Però aquest, com estava segur que allò era idea del se  veí, quant es va desfer dels porcs va començar a planejar la seva venjança.
I així, un i altre van seguir fastidiant-se mútuament, cada vegada més exageradament, i d'aquell simple paperet a la porta van arribar a cridar a una banda de música, o una sirena de bombers, a estavellar un camió contra la tàpia, llançar una pluja de pedres contra els vidres, disparar un canó de l'exèrcit i finalment, una bomba-terratrèmol que va esfondrar les cases dels dos veïns ...
Tots dos van acabar a l'hospital, i es van passar una bona temporada compartint habitació. Al principi no es dirigien la paraula, però un dia, cansats del silenci, van començar a parlar; amb el temps, es van anar fent amics fins que finalment, un dia es van atrevir a parlar de l'incident del paper. Llavors es van adonar que tot havia estat una coincidència, i que si la primera vegada haguessin parlat clarament, en lloc de jutjar les males intencions del seu veí, s'haurien adonat que tot havia passat per casualitat, i ara els dos tindrien la casa en peu ...
I així va ser, parlant, com aquells dos veïns van acabar sent amics, el que els va ser de gran ajuda per a recuperar-se de les seves ferides i reconstruir les seves malmeses cases.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada