divendres, 28 de setembre del 2018



OCTUBRE 1a setmana

BON DIA AL CURS 18-19 !!!

DILLUNS



DIMARTS


                    MIRADA POSITIVA
La sala de butaques d’aquell petit local d’unes dues-centes places estava pràcticament plena. Tothom volia escoltar les paraules d’aquella persona, que s’havia fet famosa per les coses interessants que deia en forma de consells i d’orientacions per a la vida. Aquell dia va començar la seva conferència ensenyant al públic un bitllet de cent euros, a la vegada que deia: “Qui vol aquest bitllet?”. Moltes mans es van aixecar, entre somriures i comentaris. Després va dir: “D’acord; és possible que el doni a algú de vostès. Però abans deixin que li faci això”. I va fer una bola amb el bitllet, que va quedar ben arrugat. Aleshores va insistir: “Qui vol encara el bitllet?”. I les mans es van tornar a aixecar. “Molt bé- va continuar- I si li faig això?” Va deixar caure al terra el bitllet i el va començar a trepitjar. Després el va agafar i el va tornar a ensenyar al públic tal com havia quedat (brut, més arrugat, deslluït i rebregat), mentre preguntava: “I així, encara el volen?” I les mans es van mantenir aixecades. Aleshores els va dir: “És molt important el que acabem de fer. No importa el que jo li hagi fet al bitllet; vostès el volen igual, perquè el seu valor no ha canviat: continua valent els mateixos cent euros. Moltes vegades en la nostra vida caiem, ens equivoquem, la ‘pifiem’ amb els altres o amb nosaltres mateixos, i arribem a tenir la sensació que no valem res. Però no importa el que ens hagi passat o el que ens pugui passar, no importa el que hàgim fet o deixat de fer... Mai no perdrem el valor que tenim . Bruts o nets, decidits o indecisos, acovardits o valents,  sempre som valuosos... No els sembla això fabulós? I no els semblaria fabulós que tots sabéssim mirar els altres i a nosaltres mateixos amb  mirada positiva? Sempre podríem tornar a començar, tornar-ho a intentar, sempre ens donaríem una altra oportunitat...”
DIMECRES




DIJOUS

                    


DIVENDRES

BONS AMICS
Aquella noia patia pel seu físic. Se sentia una noia desgraciada perquè el seu cos no li agradava i pensava que ningú no es fixaria en ella i que no la considerarien “maca”. Però la seva sort era que tenia un bon grup d’amics i amigues. Amb ells es va anar adonant que tenia més de positiu que de negatiu. Un dia el grup comentava com es veien els uns als altres. I un noi li va dir: “Tu ets una noia maca, agradable i, a més, inspires confiança”. A ella mai se li havia passat pel cap que això fos cert, o que algú ho digués sincerament (de fet, és una cosa que no ens sentim dir tots els dies). Des d’aleshores aquella noia es mira més al mirall, somriu més, és més oberta, mira sense enveja els altres i sempre diu allò que veu de positiu en cadascú. Va aprendre que reconèixer allò de bo que són o que fan els altres, és fer-los més feliços, i crea un ambient ple d’optimisme. Les felicitacions, si són sinceres, ens animen a tothom, i ens fan sentir-nos estimats. I qui se sent estimat, també estima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada