divendres, 24 de maig del 2019

MAIG 5a setmana

BON DIA: SENSIBILITAT!!!



DILLUNS


ESTIMAR EL QUE SOM

Els animals del bosc es van adonar un dia que cap d'ells era l'animal perfecte: els ocells volaven molt bé, però no nedaven ni furgaven; la llebre era una estupenda corredora, però no podia volar ni sabia nedar... I així tots els altres.
No hauria una manera d'establir una acadèmia per a millorar la raça animal? Tal dit tal fet. En la primera classe de carrera, el conill va ser una meravella, i tots li van donar excel•lent; però en la classe de vol van pujar al conill a la branca d'un arbre i li van dir: “Vola, conill!”. L'animal va saltar i es va estavellar contra el terra, amb tan mala sort que es va trencar dues potes i va fracassar també en l'examen final de carrera. L'ocell va ser fantàstic volant, però li van demanar que excavés com el talp. Al fer-ho es va fer mal a les ales i el bec i, des d'ara, tampoc va poder volar; amb el que ni va aprovar la prova d'excavació ni va arribar a l’aprovat en la de vol.
Convencem-nos: un peix deu ser peix, un estupend peix, un magnífic peix, però no té per que ser ocell. Un home intel·ligent deu treure-li punta a la seva intel·ligència i no obstinar-se a triomfar en esports, en mecànica i en art alhora. Una persona lletja difícilment arribarà a ser bonica, però pot ser simpàtica, bona i una persona meravellosa... perquè només quan aprenguem a estimar de debò el que som, serem capaces de convertir el que som en una meravella.

DIMARTS



DIMECRES
HIMNE DE L'ALEGRIA

Si ets pecador, alegra't, perquè avui mateix pots deixar de ser-ho.
Si ets just, alegra't, perquè Déu té els seus complaences en tu.
Si estàs malalt, alegra't, perquè la malaltia passarà, però romandrà el seu mèrit.
Alegra't si parlen malament de tu amb mentida, perquè la veritat prevaldrà per fi i serà major el goig futur que la confusió present.
Alegra't si et menyspreen, perquè són majoria els que no t'ofenen.
Alegra't si t'estimen, perquè no pots aspirar a major bé.
Alegra't si ets pobre, perquè pots fer eternament feliç al ric.
Alegra't si ets ric, perquè pots fer temporalment feliç al pobre.
Alegra't si treballes, perquè el treball et dignifica.
Alegra't si descanses, perquè així et disposes per al treball.
Alegra't si ets ignorant, perquè pecaràs menys.
Alegra't si ets savi, perquè mereixeràs més.
Alegra't si et traeixen, perquè ets superior al traïdor.
Alegra't si et ridiculitzen, perquè és millor servir d’alegria que de pena.
Alegra't si ets temptat, perquè la gràcia no et falta per a ajudar-te a vèncer.
Alegra't si vius, perquè encara tens temps de merèixer.
Alegra't si mors, perquè ja no podràs ofendre a Déu.

DIJOUS

CARLES I LAURA

Carles, amb el rostre abatut de pesar es reuneix amb la seva amiga Laura en un bar a prendre un cafè. Deprimit va descarregar en ella les seves angoixes...que el treball, que el diners, que la relació amb la seva parella, que la seva vocació...tot semblava estar malament en la seva vida. Laura va introduir la mà en la seva cartera, va treure un bitllet de 50 euros. i li va dir: 

- Carles, ¿vols aquest bitllet?
Carles, un poc confós al principi, immediatament li va dir:
- Clar Laura...són 50 euros., ¿qui no els voldria?
Aleshores Laura va prendre el bitllet en un dels seus punys i ho va arrugar fins fer-lo una petita pilota. Mostrant la rebregada piloteta marró a Carles, va tornar a preguntar-li:
- I ara, ho vols igual?
- Laura, no se què pretens amb això, però segueixen sent 50 euros., clar que els prendré si m'ho dones.
Aleshores Laura va desdoblegar l'arrugat bitllet, el va llençar al pis i ho va refregar amb el seu peu en el terra, aixecant-lo després brut i marcat.
- El segueixes volent?
- Mira Laura, segueixo sense entendre que pretens, però aquest és un bitllet de 50 i mentre no el trenquis conserva el seu valor...
- Aleshores Carles, deus saber que encara que a vegades alguna cosa no surti com vols, encara que la vida t'arrugui o trepitgi SEGUEIXES sent tan valuós com sempre ho has estat... el que deus preguntar-te és QUANT VALS en realitat i no el copejat que puguis estar en un moment determinat. Carles va quedar mirant a Laura sense dir cap paraula mentre l'impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell. Laura va posar l'arrugat bitllet del seu costat en la taula i amb un somriure còmplice va agregar:
- Té, guarda'l perquè et recordis d'això quan et sentis malament...però, em deus un bitllet NOU de 50 euros. per a poder-lo usar amb el pròxim amic que ho necessiti!!
Li va fer un petó en la galta a Carles - qui encara no havia pronunciat paraula - i aixecant-se de la seva cadira es va allunyar amb el seu atractiu caminar, rumb a la porta. Carles va tornar a mirar el bitllet, va somriure, ho va guardar en el seu cartera i dotat d'una renovada energia va cridar al cambrer per a pagar el compte......" 


DIVENDRES
ALS ANYS

Una velleta de 90 'anys estava sent entrevistada amb motiu del seu aniversari. La periodista li va preguntar quin consell donaria a les persones de la seva edat.
"Bé"- va dir l'avia- "a la nostra edat és molt important no deixar d'utilitzar tot el nostre potencial; en cas contrari , aquest es marceix. És molt important estar amb la gent i, sempre que sigui possible, guanyar-se la vida desenvolupant un servei .Això és el que ens manté amb vida i salut".
"Puc preguntar-li què és el que fa per a guanyar-se la vida a la seva edat?", li diu la periodista, la senyora va respondre: "Tinc cura d'una velleta que viu en el meu barri", va ser la seva inesperada i deliciosa resposta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada