GENER 2a setmana
BON DIA :FELICITAT!!!
DILLUNS
DIMARTS
"CUÉNTAME CÓMO TE HA IDO, SI HAS CONOCIDO LA FELICIDAD"
deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida. No s'utilitza tant la voluntat i el dret de l'ésser humà a la felicitat com a premi a la constància o a les bones obres realitzades, sinó com la gairebé obligatorietat de ser feliç, de viure en un estat agradable permanent. Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.
Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin", temps i possibilitats per desenvolupar les nostres aficions, bona situació econòmica, benestar psicològic i emocional... I independentment que també ens agradi que als altres les coses els vagin bé, especialment als nostres éssers estimats, percebre que ens aprecien com a persones, en resum, que ens estimen, ens respecten i ens comprenen, ajuda molt a fer que ens sentim feliços. El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats.
DIMECRES
https://youtu.be/L4kMKVH_XOY
DIJOUS
ÉS QÜESTIÓ D'ACTITUD
La petita, ben perfumada i orgullosa anciana de 78 anys, completament vestida cada matí a les 8 en punt, amb el seu cabell arreglat a moda i el maquillatge perfectament aplicat, avui se'n va a una residència. El que ha motivat la mudança ha sigut la mort recent del seu espòs als 80.
Després de moltes hores d'esperar pacientment en el rebedor de la nova residència, ha somrigut dolçament, quan se li ha dit que la seva cambra estava llesta. Mentre es desplaçava amb el seu caminador cap a l'ascensor, li han fet una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent les cortines que penjaven de la finestra.
"M'encanta", ha afirmat, amb l'entusiasme d'un nen de 8 anys al que li acaben de lliurar una nova mascota."
Sra. Jones, no ha vist la cambra, esperi".
"Això no importa", ha respost. "La felicitat és una cosa que decideixes amb el temps. Si m'agrada o no la meva cambra, no depèn de com estiguin arreglats els mobles, depèn de com arregli la meva ment." "Ja he decidit que m'agrada. És una decisió que faig cada matí, quan m'aixeco. Tinc l'elecció: puc passar el dia en el llit, repassant la dificultat que tinc amb les parts del meu cos que no funcionen, o sortir del llit i estar agraïda per les que sí funcionen".
DIVENDRES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada