MARÇ 1a setmana
BON DIA: COMPROMÍS!!!
DILLUNS
PERDRE EL TEMPS AMB ELS ALTRES
Divendres matí, en un canvi de classe. Un noi es dirigeix a una noia. Ja fa temps que va darrera d’ella, i aquell dia es decideix: li proposa d’anar diumenge a la tarda a una festa que tenen muntada ell i un grup d’amics i amigues. La noia, de moment, dubta. ¡Quantes companyes haurien sospirat per una invitació d’aquell noi, el “guapo” de la classe! Al final li dóna la resposta: “Ho sento, no puc; ja estic compromesa”. “I es pot saber en què estàs ocupada?” -pregunta el noi. En aquell moment entra la professora i comença la classe. A l’hora del pati, el noi, una mica “mosca”, busca la resposta a la seva pregunta. I la noia, amb calma i amb convicció, la hi dóna: “He quedat amb un grup; alguns diumenges a la tarda anem a una residència d’avis i ens hi passem una bona estona amb ells, xerrant, escoltant-los, fent-los cantar... fent una mica el ‘burro’, però s’ho passen molt bé... i nosaltres també”. El primer que va passar pel cap del noi va ser burlar-se d’ella i tractar-la de “santurrona”, però es va aguantar. No se li hauria acudit mai que aquella noia, tan “maca” i “normal”, es dediqués algunes tardes de diumenge a “perdre el temps” d’aquella manera.
De totes formes, allò el va fer pensar una mica. De fet, ell durant el cap de setmana feia el que volia, però també reconeixia que no sempre quedava satisfet. I aquella noia sempre li havia semblat que estava contenta i alegre. Ben mirat, no li semblava tan “normal”: atenta amb tothom, optimista, a vegades massa “madura” en segons quines discussions... Tot això el va decidir a conèixer-la una mica millor, i no precisament convidant-la a una festa. En poc més d’un any la vida del noi també va deixar de ser “normal”: els seus amics tampoc no imaginaven que un dia el veurien animant grups d’adolescents i de joves, i impulsant amb ells activitats de voluntariat. S’havia “compromès” de forma diferent.
Aquesta història és una història “sense noms”. Es podria haver posat el nom real dels protagonistes, però també es podrien posar molts altres noms d'històries semblants, amb persones joves que descobreixen una forma diferent de viure que els fa trobar un sentit diferent a la vida, i que els fa estar satisfets.
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada