DESEMBRE   3a setmana

BON  NADAL !!!

No oblideu portar aliments i col·laborar amb TV3 !!!

DILLUNS

La visita de Déu la Nit de Nadal

Era un Nadal especialment fred, i la neu cobria el poblet com un mantell blanc. A la seva humil cabana, els ancians Pere i Anna van recordar l'antiga tradició: "Déu visita els homes en aquesta nit sagrada". Amb fe i esperança, van decidir preparar-se.

Van posar un estovall net sobre la taula i van afegir un cobert extra: un plat, una copa i uns estris, tot disposat per a l'invitat diví que esperaven rebre. "Ho deixarem a punt", va dir l'Anna, "per si Ell truca".

Poc després, algú va trucar a la porta. No era Déu, sinó un jove viatger, perdut i tremolant de fred. "Tindrien alguna cosa calenta?", va preguntar amb veu feble. Sense dubtar-ho, el Pere i l'Anna el van asseure al lloc preparat, li van donar la meitat del seu sopar i el van acostar al foc.

Quan el jove va marxar, van tornar a netejar i col·locar el cobert. "Déu encara no ha vingut", va comentar el Pere, "però hem fet el correcte".

Una segona trucada, més suau, va anunciar una mare jove amb un nadó als braços, tots dos ganaçuts i quasi congelats. L'Anna els va acollir immediatament, va escalfar llet per al nen i els va oferir l'última manta. La dona va marxar amb llàgrimes de gratitud.

Així va continuar la nit: un ancià amb tos, un llenyataire sense eines... Cada visitant va rebre ajuda, menjar o consol. I cada vegada, els ancians tornaven a preparar la taula per a l'invitat esperat.

A punt de mitjanit, ja sense menjar ni llenya, es van sentir desanimats. "Hem ajudat a tots menys a Ell", va sospirar l'Anna. "Potser no en som dignes", va respondre el Pere amb tristesa.

En aquell instant, una llum daurada va omplir la cabana. Una veu càlida i profunda va parlar: "Per què diuen que no vaig venir, fills meus? Aquesta nit vaig trucar a la seva porta amb gana, i em vau donar de menjar. Vaig trucar amb fred, i em vau obrir la vostra llar".

La veu va continuar: "Cada vegada que vau ajudar un dels meus petits, a mi m'ajudàveu. El viatger, la mare, l'ancià... tots era Jo. El plat que vau preparar per a mi, el vau omplir una i altra vegada amb el vostre amor".

A l'alba, el Pere i l'Anna es van despertar transformats. Sobre la taula, el cobert ja no estava buit: hi havia pa fresc al plat i vi a la copa. Van comprendre llavors la veritable visita de Déu: Ell havia estat present a cada rostre necessitat, i la seva llar estava per sempre beneïda.

                 Amb la col·laboració d'Erin Gimeno i Ashley Rojas(4r ESO)

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Hem bastit el pessebre en un angle

del menjador, sobre una taula vella,

el pessebre mateix de cada any

amb la mula i el bou i l’Infant

i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,

tots d’adreça a la cova,

amb correus de vells pelegrins

-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat

les antigues cançons

de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.

I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans

de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

                                                                          Miquel Martí i Pol