- La pau és lluitar contra tot allò que és separació, guerra, odi, injustícia.
- La pau és possible, perquè l'amor és possible.
- La pau és la guerra feta amb d'altres mitjans.
- La pau no és absència de guerra, sinó justícia volguda per Déu.
- La pau no és absència de conflictes, sinó el resultat de saber-los resoldre.
- La pau no és fruit de la guerra, sinó de la concòrdia.
- La pau no és un somni: és una tasca.
- La pau no ve tant de no escoltar canons, sinó d'escoltar els cors.
DIVENDRES
diumenge, 15 de gener del 2023
GENER 3a setmana
BON DIA: FELICITAT !!!
DILLUNS
DIMARTS
RECEPTA PER A PREPARAR UNA VIDA FELIÇ Prengui uns quants mesos sencers, d'un any qualsevol, netegi'ls d'amargor, de rumors, d'odis i de gelosia fins deixar-los tan nets com li sigui possible. Talli cada mes en 30 o 31 parts. No intenti cuinar tota la fornada de l'any junta, prepari només una porció petita cada vegada. Barregi-ho cada dia amb una part de coratge, una de treball, una de constància i una de paciència Afageixi a parts iguals: esperança, solidaritat, bondat i fidelitat. Aromatitzi amb una part d'oració, una de meditació i algunes bones accions. Assaoni la barreja amb bastant bon humor, un rajolí d’inconsciència i un toc de bogeria. Aboqui-ho en un gran recipient untat d'amor i cuini'l amb entusiasme. Decori'l amb alguns somriures i serveixi'l amb calma, generositat i alegria. ... i llest! A gaudir de l’exquisit menjar...
DIMECRES
SER FELIÇ AMB EL NECESSARI Enmig de l’estiu, estic en un bar de poble, tot prenent una beguda amb un pare de família, jove. Mentre beu i assaboreix la seva Coca-Cola, em comenta que per ser feliç no cal tenir ni fer grans coses, l’important és estar a gust amb un mateix i valorar el que es té en cada moment, sense patir pel que no es pot fer o pel que no es pot tenir. I se’l veia feliç mentre deia això. Pels mateixos dies llegeixo amb interès una entrevista que en una revista feien a un cantautor andalús, i em fixo en una frase que resumia la seva forma de pensar sobre algun aspecte de la societat actual. La frase no era seva, sinó que l’havia sentit d’una senyora gran, una d’aquelles senyores –deia ell- que, “amb la seva experiència, han adquirit la capacitat d’entendre el que passa en la societat, i de distingir el que va bé i el que no va bé”. Aquesta senyora deia: “Ahora hay más de todo para la boca, pero menos alegría”. Si ens parem a pensar, tenim de tot, efectivament, i volem tenir encara més; així està muntada la nostra societat de consum: tenir més, no privar-nos de res, anar a la moda (si no sembla que es fa el ridícul)... Però això no sempre ens fa ser més feliços; hi ha “menys alegria”, com deia aquella senyora. Certament que hi ha una alegria externa (festa, anar d’aquí allà, cantar i ballar la cançó de moda –que normalment no elegim nosaltres-, concursos de tot tipus amb molt soroll i molts crits...) Però tot està dintre de la cadena consumista, tot està muntat perquè ho consumim. I tot envoltat de soroll, com si algú ens digués “no cal que et paris a pensar; tu corre, compra, riu i crida”. Enmig de l’estiu, la frase d’aquesta senyora em va fer pensar on busquem realment la nostra felicitat, la nostra alegria. ¿Som capaços de ser feliços amb el que som o amb el que tenim? ¿O necessitem de moltes coses i patim perquè no les tenim?
DIJOUS
NO SABEM SI ÉS FELIÇ Diuen d’un famós personatge històric que, quan algú li recomanava una persona per a un càrrec important, acostumava a preguntar amb certa insistència: “És una persona feliç?” Tenia clar que una persona feliç segur que treballaria més i millor; i que, si havia de tractar amb persones, ho faria d’una manera diferent. Si veiem una persona que viu feliç, és senyal clara que viu amb il•lusió. I segur que la seva felicitat no l’ha aconseguit de forma passiva, sinó essent una persona activa: no rebrem felicitat si no la sabem donar, si no la sabem crear al voltant nostre. La felicitat per a un mateix i per als altres la trobarem donant-nos... Un escriptor rus deia: “Només hi ha una manera de ser feliços: viure per als altres”. Siguem, doncs, actius... La passivitat no és font de felicitat ni d’il•lusió.
DIVENDRES
divendres, 30 de desembre del 2022
GENER 2na setmana
BON DIA: ALEGRIA !!!
DILLUNS
Talleu al minut 3´30
DIMARTS
PALLASSOS SENSE FRONTERES
Fa uns anys es podia llegir la notícia que “cinquanta mil pallassos s’havien reunit en una ciutat d’uns dels estats d’Estats Units”. Els pallassos -homes i dones de bé-, que han portat sempre l’alegria als nens i a la gent gran, es preocupaven, solidàriament, de combatre el dolor i el sofriment dels qui estaven hospitalitzats o al llit a casa seva. Tots hem sentit parlar de la tasca que actualment fa l’organització “Pallassos Sense Fronteres” en els països del món on la gent pateix d’una manera especial, sobretot a causa de les guerres. Aquestes persones saben que científicament es recomana que riguem i que somriguem tant com puguem, ja que la mecànica del moviment dels músculs de la cara està relacionada amb el sistema nerviós que controla els batecs del cor, la respiració i altres funcions vitals. Saben també que la rialla i el somriure deixen una sensació d’alegria i d’optimisme. I saben -igual que sabem nosaltres- que una paraula, un gest o una actitud que arribin a l’ànima i que ajudin a riure o a somriure, poden ajudar-nos a aixecar l’ànim, a superar un moment baix, a veure nous horitzons... Tot això ho sabem. Es tracta de posar-ho en pràctica i d'encomanar-ho als altres !!
DIMECRES
DIJOUS
BENEFICIS DEL RIURE Ja fa temps que grups de professors de diferents universitats han treballat per descobrir els beneficis que proporciona el riure, la rialla... Els investigadors van agafar com a model un periodista que va voler fer amb ell mateix l’experiència. Segons els metges, era un cas sense esperança, i per això va decidir passar els últims mesos de la seva vida dedicat a la lectura d’historietes, de còmics, a estar de bon humor, i a tornar a veure les pel•lícules que més li havien fet riure en la vida. Al cap dels anys, aquell periodista encara vivia, i amb força bona salut. ¿Casualitat, sort? No sé, però aquest és el cas, i dòna què pensar. Sabem que els maldecaps, les angoixes i les preocupacions ens fan posar malalts, no són bons; sabem que la tristesa perjudica la salut física i l’espiritual... Aleshores, el que és contrari a això (el riure i el somriure, l‘alegria, la pau interior) ens relaxa, ens allunya del mal humor, de les males maneres, de l’agressivitat... Saber riure no sempre és fàcil -encara que no ho sembli-, perquè també s’ha de saber riure d’un mateix, si arriba el cas. Però el somriure, el riure, la rialla sana, ajuden a viure. Fomentar un ambient on regni la sana alegria és una bonica forma de participar en la creació d’una bona convivència.
DIVENDRES
diumenge, 18 de desembre del 2022
DESEMBRE3a setmana
BON DIA: NADAL !!!
DILLUNS
Aquesta és la festa que més s'ha celebrat al llarg dels temps i que més se segueix celebrant per tots els homes. Encara que es tracta d'una festa religiosa, és celebrada fins i tot per aquells que es consideren ateus o contraris a l'Església. Probablement perquè a més a més del seu aspecte religiós també contenen un gran sentit familiar.
És difícil trobar una casa on en aquestes dates no hi hagi algun guarniment de Nadal o trobar una ciutat on els seus carrers i places principals no estiguin decorades amb motius nadalencs. Ningú no és indiferent a aquest esdeveniment i el món sencer ho ha acceptat com la data que marca la història de la humanitat: abans de Crist o després de Crist.
Sovint es parla de l'esperit del Nadal. Per a uns, simplement és un sentiment d'alegria contagiat per l'ambient festiu i solidari que es difon en aquestes festes. Però, per a molts altres tenen un profund sentit religiós, on l'alegria prové de la presència de Jesucrist que es té especialment en aquests dies. Tot gira entorn aquest gran Misteri, es commemora el naixement del Fill de Déu i els homes se senten més humans i compromesos.
Els guarniments i la decoració d'aquests dies tenen un sentit religiós més gran del que algunes persones creuen. Són tradicions que ens poden ajudar a meditar sobre el veritable significat d'aquestes festes, observem el pessebre nadalenc, l'estrella al capdamunt de l'arbre de Nadal o els regals dels Reis Mags i reflexionem sobre aquests símbols decoratius. Ens ajudaran a entendre una mica més el veritable sentit de la festa del Nadal.
Els pessebres que trobem a les nostres ciutats o que la majoria de les famílies posen a casa parlen per si sols d'aquest esdeveniment. En ells podem veure un Nen Déu que neix en la pobresa i sense cap ostentació, ensenyant-nos a ser humils i despresos dels béns materials. Veiem uns pastors adorant-lo convidant-nos a fer el mateix i a uns savis que vénen d'Orient i que s'afanyen a portar-li el millor regal, el millor de cadascú.
El llarg recorregut que van fer els Mags guiats per una estrella i les dificultats que van trobar en el camí, guarda una similitud amb les dificultats que qualsevol persona pot trobar en el seu camí.
L'estrella simbolitza la fe, la llum que ens guia i igual que als savis d'Orient la llum que els guia desapareix quan van arribar a Jerusalem i es van trobar desorientats, nosaltres també podem trobar-nos en algunes ocasions perduts o desorientats en el nostre camí.
DIMARTS
DIMECRES
dimecres, 7 de desembre del 2022
DESEMBRE 2a Setmana
BON DIA: AGRAÏMENT !!!
DILLUNS
DIMARTS
DEUTE PERDONAT
Expliquen que una tarda, aquell nen petit es va acostar a la seva mare, que estava a la cuina preparant el sopar, i li va donar un full de paper en el qual havia alguna cosa escrita. La mare va mirar el paper, i, després d’eixugar-se les mans, va llegir el que deia, que era el següent: Comptes de la setmana: * Per netejar l’habitació ... 3 euros * Per anar a comprar el pa ... 1 euro * Per tenir cura del meu germà petit mentre tu compraves ... 1’50 euros * Per baixar les escombraries ... 0’50 euros * Per presentar dos exàmens amb bones notes... 1 euros * Per ajudar-te a netejar l’escala ... 1 euro * Total que em deus ... 7 euros. Quan la mare va acabar de llegir el paper, es va quedar mirant fixament el seu fill. Aquest esperava, impacient, la resposta de la mare. Finalment la dona va agafar un llapis i per la part de darrera del mateix full va escriure: * Per portar-te nou mesos en el meu interior... res... * Per les nits que no he dormit, perquè estava pendent de tu ... res... * Pels problemes que m’has causat i per les vegades que m’has fet patir... res... * Per les preocupacions que encara m’esperen a causa teva... res * Pel menjar, la roba, les joguines... res... * Per netejar-te, rentar-te i curar-te... res... * Total que em deus per l’amor que he gastat i invertit en tu... RES. Quan el nen va acabar de llegir el que la seva mare havia escrit, li van començar a caure les llàgrimes. La va mirar, penedit, i li va dir: “T’estimo molt, mamà”. Després va agafar el llapis i va escriure amb lletra ben gran: PAGAT. És molt important veure i reconèixer el que els altres fan per nosaltres, sobretot aquelles persones que, d’una forma o una altra, tenen cura de nosaltres: a vegades les tenim tan a prop... que no sabem veure tot el que fan.
DIMECRES
POMES D’AGRAÏMENT
Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il•lusió. Va passar un veí i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:
-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.
-Esperes arribar a menjar pomes d’aquests arbres? –li va dir el veí.
-No, no –va respondre l’ancià-. No penso viure tant. Però d’altres ho faran. L’altre dia vaig pensar que tota la meva vida he estat menjant fruits dels arbres que havien plantat altres persones, i aquesta és la meva manera de mostrar-los el meu agraïment. En la meva llarga vida he rebut moltes coses dels altres. És just que jo col•labori a què altres puguin beneficiar-se de mi.
Pensem de tant en tant en les persones que fan coses per nosaltres? Tenim amb elles una actitud d’agraïment? És interessant pensar en totes les persones que al llarg del dia ens presten algun tipus de servei. La llista seria força llarga. No està de més que alguna vegada els mostrem el nostre agraïment. I no està malament que nosaltres pensem de quines podem contribuir a què els altres estiguin bé.
DIJOUS DIVENDRES
diumenge, 4 de desembre del 2022
DESEMBRE 1a Setmana
BON DIA:AMABILITAT !!!
DILLUNS
LA VICTÒRIA DE LA DELICADESA
Hi ha un conte tradicional que explica el següent. Un caminant anava tranquil·lament fent el seu camí, i portava al cap un barret. El Sol i el Vent el van veure i van fer una aposta: a veure qui era el primer que li feia treure el barret al caminant. Va intentar-ho primer el Vent, i per fer-ho va començar a bufar amb molta fúria, amb ràfegues molt fortes que movien muntanyes de núvols i aixecaven pols del terra. Amb això pretenia que el barret caigués al terra. Però el viatger, per protegir el seu barret de la fúria del vent, l'agafava ben fort amb les mans perquè no se li escapés. Finalment, el vent, cansat de l'esforç, es va donar per vençut.
I aleshores va entrar en acció el Sol. Aquest va deixar ben al descobert el seu rostre daurat i va posar-se a escalfar la terra amb els seus raigs. I al cap de poc temps, el caminant va notar tanta calor i va començar a suar tant, que es va treure el barret per eixugar-se la suor que li queia pel front.
Havia guanyat, doncs, aquell que havia utilitzat les bones maneres, i havia perdut el que havia fet servir la violència i la fúria.
En el nostre tracte amb les persones també es guanya molt més amb les formes educades i amables que amb la violència, la ira, la impaciència i el nerviosisme. Pensem com és la nostra forma de tracte amb els altres, i recordem: tal com volem que ens tractin, tractem-los nosaltres a ells.
DIMECRES
QUÈ COSTA SER AMABLES?
Ha estat molts anys dedicat a la gent marginada del barri del Raval, de Barcelona. És un germà de La Salle. Una vegada escrivia: “Una tarda vaig trobar al carrer una noia coneguda -la Maria- que treballa en un bar. Un home li havia donat una pallissa terrible, i la dona no s’aguantava dreta. La vaig posar en un taxi i la vaig portar al servei d’urgències d’un gran hospital. Ens atengué una infermera. Va fer que la noia s’estirés en un estret llit de ferro. Va passar gairebé una hora sense que vingués ningú a interessar-se per ella. Després va venir un metge, mig enfadat. Més tard una infermera que li va treure sang, una altra que li va mirar la pressió, i una altra que li va posar una ampolla de sèrum... Però ningú no va tenir per a la Maria una salutació ni una paraula d’amabilitat”. Quina diferència quan vas a un hospital i veus els metges que saluden els malalts, i les infermeres i infermers que fan broma amb ells, que els pregunten coses i els diuen paraules amables.
I és que l’amabilitat pot calmar dolors i pors, és el llenguatge que tots entenem. Tots desitgem que ens tractin o ens diguin una paraula amb amabilitat, amb amor. Si ho volem per a nosaltres, no ho neguem als altres, que segur que també ho estan esperant.
dissabte, 26 de novembre del 2022
NOVEMBRE 4a Setmana
BON DIA: COMPRENSIÓ !!!
DILLUNS
CANVI D’OFICI
Un pescador i un agricultor es van trobar i van començar a discutir. Els dos afirmaven que el seu treball era el més difícil i que el treball de l’altre no suposava cap esforç. L’agricultor deia que pescar era ben senzill, que només calia tirar les xarxes i ja està. I el pescador deia que treballar en el camp només suposava plantar les llavors i esperar a recollir les patates, els tomàquets, o el que fos. Estaven cada vegada més acalorats per la discussió, i va encertar a passar una persona coneguda per ella, famosa per la seva saviesa. Els va calmar, li van explicar el motiu de la seva discussió i els va fer una proposta: “Si tots dos penseu que el treball de l’altre és més senzill que el vostre, canvieu-vos el treball durant un any, i al cap d’aquest temps ens reunirem aquí els tres una altra vegada”. Els dos van acceptar la proposta, ja que estaven realment convençuts que el treball de l’altre suposava menys esforç. Van passar els dies i els mesos, i al cap de l’any es van tornar a trobar els tres personatges en el mateix lloc. Va començar a parlar el pagès, que havia estat tot l’any fent de pescador. Va explicar que havia estat a punt de perdre un fill en el mar, a causa d’una tempesta, que van haver d’estar uns dies sense pescar per culpa del mal temps, que van haver de reparar la barca en tres o quatre ocasions, que no pescaven cada dia suficient per poder-se mantenir... “He après -va acabar dient- que no hi ha res tan difícil com l’ofici de pescador”. Després li va tocar el torn al pescador, que havia estat tot l’any treballant en el camp. I no va ser capaç d’explicar alguna cosa agradable; només va parlar de com tenia de destrossats els peus i les mans, dels dies que havia estat treballant de sol a sol, de la mala sort amb el temps (quan calia que plogués no queia ni gota, i quan no calia, va caure tanta aigua que li va espatllar la collita). I va acabar dient, com l’altre: “Us asseguro que no hi ha feina tan dura com la de treballar en el camp”.
No menyspreïs el treball dels altres; no pensis que els altres no tenen dificultats, i que només les tens tu. Cal que cadascú assumeixi les seves responsabilitats i les porti endavant el millor possible.
DIMARTS
SOM DIFERENTS PERÒ IGUALS
Un famós psicòleg escrivia: “Treballo més a gust quan sóc capaç d’acceptar-me a mi mateix amb totes les meves imperfeccions. I especialment valoro el fet que quan m’accepto tal com sóc puc millorar la meva manera de ser i actuar. Per això agraeixo molt les persones que són comprensives amb mi, que són capaces d’entendre’m”. Per què, doncs, hi ha gent a qui li costa ser comprensiva? No es pot demanar que tots siguem “iguals”. En realitat, no és veritat que tots siguem iguals. No hi ha dues persones iguals. Si alguna cosa ens diferencia els humans és la gran diferència que existeix entre uns i altres: físic, caràcter, idees, cultura, família, costums, amistats. Un conegut eslògan que convida a la comprensió i a la tolerància diu: “Som iguals, som diferents”. Que som diferents és clar, i ho acceptem. En canvi, reconèixer que els nostres drets són iguals per a tots, ens costa més acceptar-ho. La dificultat per a ser comprensius, respectuosos i tolerants es dóna quan algú se sent superior als altres i tracta de dominar-los, quan mira d’imposar per la força i la violència el seu propi punt de vista, sense deixar que els altres exposin el seu i puguin actuar amb llibertat. És aquí on ha d’haver-hi igualtat: quan tothom pel fet de ser persona té dret a pensar i opinar segons la seva pròpia convicció. El nostre respecte a les persones hauria d’arribar també aquí: considerar que tots tenim els mateixos drets, i respectar-los.
DIMECRES
DIJOUS
DIFERENT PERSPECTIVA
Hi havia dos ocells parats sobre les branques d’un mateix arbre, que era un salze. Un d’ells estava en una branca de la part més alta de l’arbre, i l’altre estava a la part més baixa. Després d’una estona, l’ocell que estava en la part més alta va dir: “Que boniques són aquestes fulles tan verdes!” L’altre ocell va prendre aquella afirmació com una provocació, perquè ell no veia cap fulla verda, i de seguida li va contestar: “Necessites ulleres... No veus que són blanques, i no verdes?” I el de la part de dalt, una mica molest, li va replicar: “Tu sí que no t’hi veus! Les fulles d’aquest arbre són verdes!” I com que l’altre li va tornar a contestar negant el que ell deia, l’ocell de dalt es va precipitar contra el seu company, empipat perquè li negava una cosa tan evident. L’altre no es va moure, i quan van estar junts, a punt de barallar-se per aquella bajanada, tots dos van tenir la bona idea de mirar amunt. Aleshores, l’ocell que venia de dalt va quedar sorprès i va dir: “Sí que és estrany... Les fulles d’aquest arbre són blanques! Però, ja veuràs; puja on jo estava abans”. I tots dos van volar cap la part alta de l’arbre... I allí van comprovar que les fulles es veien de color verd! És a dir: tots dos tenien raó; la qüestió simplement era el lloc des del qual es miraven les fulles.
Alguna vegada hem fet l’experiència de mirar des del punt de vista d’una altra persona? Les coses no sempre són únicament de la manera com nosaltres les veiem... I va molt bé posar-se en la situació dels altres per així comprendre millor com actuen, què pensen i què fan. S’evitarien moltes baralles inútils si aprenguéssim simplement a fer això: intentar comprendre les idees i els sentiments dels altres. No sempre és fàcil, certament, però és una actitud que ajuda a millorar, i molt, la convivència.
