Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs
eren els animals. També a mi i, com després em vaig assabentar, a d'altres, em
cridava l'atenció l'elefant. Durant la funció, l'enorme bèstia feia
desplegament de pes, grandària i força descomunal... però després de la seva
actuació i fins a una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava
subjecte només per una cadena que agafava una de les seves potes a una petita
estaca clavada al terra.
No obstant, l'estaca era només un minúscul tros de fusta tot just enterrat
uns centímetres a terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em
semblava obvi que aquell animal capaç d'arrancar un arbre d'arrel amb la seva
pròpia força, podria, amb facilitat, arrancar l'estaca i fugir. El misteri és
evident: Què el manté llavors? Per què no fuig?
Quan tènia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Vaig
preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de
l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè
estava ensinistrat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està ensinistrat...
Per què l'encadenen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps
em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca... i només el recordava
quan em trobava amb altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa
alguns anys vaig descobrir que per sort algú havia sigut prou savi com per a
trobar la resposta: "L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a
una estaca semblant des que era molt petit".
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit elefant subjecte a
l'estaca. Estic segur que en aquell moment l'elefantet va empènyer, va tirar i
va suar tractant de alliberar-se. I malgrat tot el seu esforç no va poder.
L'estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va adormir esgotat
i que l'endemà ho va tornar a provar, i també a l'altre i el següent... Fins
que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la
seva impotència i es va resignar al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós
no escapa perquè CREU QUE NO POT ESCAPAR. Ell té el record de la seva
impotència, d'aquella impotència que se sent poc després de néixer. I el pitjor
és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai... Mai ...va
intentar posar a prova la seva força una altra vegada ...
Cadascú de nosaltres som una mica com aquest elefant: anem pel món lligats a
centenars d'estaques que ens treuen llibertat. Vivim creient que un munt de
coses "no podem" simplement perquè alguna vegada ho vam provar i no
vam poder. Gravem en el nostre record: No puc... No puc i mai podré. Vam créixer
portant aquest missatge que ens vam imposar a nosaltres mateixos i mai més no
ho vam tornar a intentar. L'única manera de saber, és intentar-ho de nou,
posant en l'intent TOT EL TEU COR.
DIJOUS
CREURE EN L’UTÒPIC
Jo he somiat que els homes, un dia, s'aixecaran
i comprendran d’una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he somiat aquest matí, que un dia, cada
negre d’aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat
per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes
respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo he somiat també que, un dia, els ventres
buits es podran omplir, que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al
final de la pregària, que serà el tema principal de l’ordre del món.
Jo he somiat encara que, un dia, la justícia
brollarà com l’aigua i l’honradesa com un gran torrent.
Jo he somiat també avui que en totes les
altres esferes de l’Estat i en tots el municipis hi entraran els ciutadans
elegits que ens faran justícia, estimaran la pietat i caminaran humilment pels
camins del seu Déu.
Jo he somiat també que, un dia, jauran junts
l’anyell i el lleó, que els homes podran descansar sota la parra i la figuera,
i que ningú no tornarà a tenir mai més por.
Jo he somiat també avui que s’alçaran les
fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, i el terreny escabrós serà
una vall, que Déu es deixarà veure, que tots el homes, aplegats, el veuran....
Jo he somiat també que, gràcies a aquesta fe,
vencerem les temptacions del desesper i encendrem una llum nova damunt les
tenebres del pessimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada