OCTUBRE - 5a SETMANA
DILLUNS
MIRADA POSITIVA
La sala de butaques d’aquell petit
local d’unes dues-centes places estava pràcticament plena. Tothom volia
escoltar les paraules d’aquella persona, que s’havia fet famosa per les coses
interessants que deia en forma de consells i d’orientacions per a la vida.
Aquell dia va començar la seva conferència ensenyant al públic un bitllet de
cent euros, a la vegada que deia: “Qui vol aquest bitllet?”. Moltes mans es van
aixecar, entre somriures i comentaris. Després va dir: “D’acord; és possible
que el doni a algú de vostès. Però abans deixin que li faci això”. I va fer una
bola amb el bitllet, que va quedar ben arrugat. Aleshores va insistir: “Qui vol
encara el bitllet?”. I les mans es van tornar a aixecar. “Molt bé- va
continuar- I si li faig això?” Va deixar caure al terra el bitllet i el va
començar a trepitjar. Després el va agafar i el va tornar a ensenyar al públic
tal com havia quedat (brut, més arrugat, deslluït i rebregat), mentre
preguntava: “I així, encara el volen?” I les mans es van mantenir aixecades.
Aleshores els va dir: “És molt important el que acabem de fer. No importa el
que jo li hagi fet al bitllet; vostès el volen igual, perquè el seu valor no ha
canviat: continua valent els mateixos cent euros. Moltes vegades en la nostra
vida caiem, ens equivoquem, la ‘pifiem’ amb els altres o amb nosaltres
mateixos, i arribem a tenir la sensació que no valem res. Però no importa el
que ens hagi passat o el que ens pugui passar, no importa el que hàgim fet o
deixat de fer... Mai no perdrem el valor que tenim . Bruts o nets, decidits o
indecisos, acovardits o valents, sempre
som valuosos... No els sembla això fabulós? I no els semblaria fabulós que tots
sabéssim mirar els altres i a nosaltres mateixos amb mirada positiva? Sempre podríem tornar a
començar, tornar-ho a intentar, sempre ens donaríem una altra oportunitat...”
DIMARTS
You tube: Hoy te toca ser feliz 4’17 video amb lletra de Mago de Hoz
DIMECRES
you
tube: Disney Pixar short Day and
night (5 m’ 16 )
DIJOUS
BONS AMICS
Aquella noia patia pel seu físic. Se sentia una
noia desgraciada perquè el seu cos no li agradava i pensava que ningú no es
fixaria en ella i que no la considerarien “maca”. Però la seva sort era que
tenia un bon grup d’amics i amigues. Amb ells es va anar adonant que tenia més
de positiu que de negatiu. Un dia el grup comentava com es veien els uns als
altres. I un noi li va dir: “Tu ets
una noia maca, agradable i, a més, inspires confiança”. A ella mai se li
havia passat pel cap que això fos cert, o que algú ho digués sincerament (de
fet, és una cosa que no ens sentim dir tots els dies). Des d’aleshores aquella
noia es mira més al mirall, somriu més, és més oberta, mira sense enveja els
altres i sempre diu allò que veu de positiu en cadascú. Va aprendre que
reconèixer allò de bo que són o que fan els altres, és fer-los més feliços, i
crea un ambient ple d’optimisme. Les felicitacions, si són sinceres, ens animen
a tothom, i ens fan sentir-nos estimats. I qui se sent estimat, també estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada