NOVEMBRE 3ª
Setmana
|
COMPARTIR
|
DILLUNS
AJUDA MÚTUA
Durant unes vacances
en la muntanya, un home es va arriscar a passejar sol per un bosc que no
coneixia i que estava al costat del poble on residia aquells dies. El bosc era
força espès, i s’hi va estar caminant durant dues hores. Al final, després del
llarg recorregut fet, es va adonar que s’havia perdut. Va fer voltes una i
altra vegada intentant trobar el camí de tornada al poble. Procurava seguir
tots els camins que trobava, però cap d’ells no el portava fora del bosc. De
sobte es va trobar amb una altra persona que estava, com ell, caminant pel mig
del bosc, i la va cridar: “Gràcies a Déu! Per fi trobo un ésser humà! Em podria
indicar el camí per tornar el poble? Però l’altre home li va contestar: “Ho
sento. Jo també estic perdut. Però ens podem ajudar d’una manera: dient-nos
quins camins hem provat ja inútilment. Això ens ajudarà a trobar el camí per
sortir del bosc”.
A vegades en la vida ens podem trobar com perduts, desorientats, sense saber
quin camí agafar. Compartir amb altres persones les nostres experiències ens
pot ajudar a trobar el camí adequat. No rebutgem per sistema algunes ajudes i
orientacions: ens poden ser molt útils.
DIMARTS
FAMÍLIA GENEROSA
Una noia de tretze anys explica en una
carta a una revista l’experiència que viu en la seva família. Em sembla
interessant, i per això us la comento. “Som vuit germans -explica aquesta noia-
i la meva mare fa una cosa molt bonica: acollir nois a casa fins que els troben
una família. El problema és -continua dient- que hi ha poca gent que faci
això”. Després explica com fa poc han tingut un noi amb síndrome de Down, fins
que ha trobat una mare que se l’estima. Ara estan contents perquè saben que
està en una família que té cura d’ell.
Quanta gent -gràcies a Déu- demostra l’amor que té a les persones necessitades
del seu voltant! Quants homes i dones -desconeguts, anònims, ignorats pels
mitjans de comunicació- s’entreguen als altres dia a dia. Nosaltres no podem
ser -segurament- uns d’entre ells. Però sí que podem arribar a compartir el
nostre temps o la nostra amistat amb aquells que els altres deixen de banda. Sí
que podem obrir una mica el nostre cor a la situació de les persones que -al
costat nostre- necessiten de l’ajuda i de la comprensió dels altres. I segur
que se’ns presenten moltes ocasions.
DIMECRES
cortos pixar LA OVEJA PELADA 4’30
DIJOUS
Carla Morrison - Compartir (letra) 4’05
DIVENDRES
BUSCANT LA FELICITAT
És la història d'un home que estava
tip de plorar, perquè no era feliç. Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia
al davant. Estirà la mà i
la volia agafar. La felicitat era una flor, i la va collir. Però encara no la
tenia a la mà, que la flor es va quedar sense fulles. Després la felicitat era
un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol
el va apagar. La felicitat era després una guitarra. La va tocar amb els dits,
i les cordes es posaren a grinyolar. Quan l'home va tornar a casa al vespre,
continuava plorant. L'endemà va continuar buscant la felicitat. A la vora del
camí va trobar un nen que ploriquejava. Per tranquil•litzar-lo, collí una flor
i la hi donà. La fragància de la flor els perfumà els dos. Una pobra dona gran
tremolava de fred, coberta amb una roba vella i estripada. Ell la va portar
fins al sol, i també ell s'hi escalfà. Un grup de nois cantava, i ell els va
acompanyar amb la seva guitarra. També ell va fruir amb aquella melodia. En
tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.
No pensem només en nosaltres. Provem de compartir amb els altres. Potser aquí
hi ha un dels secrets de la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada