ABRIL   4a setmana

PRUDÈNCIA

DILLUNS

EL CUENTO DE LA LECHERA

Una vez la hija de un granjero llevaba muy contenta un cántaro lleno de leche recién ordeñada. Esta leche la vendería cuando llegara al pueblo, así que mientras caminaba comenzó a soñar despierta y en voz alta decía:
“ Cuando venda esta leche tan cremosa y fresca la venderé a buen precio y luego compraré una gallina ponedora. La llevaré al gallinero y al cabo  de un tiempo tendré más de cien pollitos en mi corral.”
La lechera seguía sacando cuentas y decía:
- Cuando los pollitos cuando crezcan y estén listos los venderé a un alto precio, de modo que compraré un lindo cerdito al cual cuidaré y engordaré con bellotas del campo, para que   esté grande. Entonces lo venderé.  Luego con ese dinero me compraré una vaca que me dará leche sin cesar con un ternerito y los tendré jugando en el campo todos los días.
Era tanta la alegría que tenía la lechera con sus planes futuros que se tropezó con una piedra, donde el cántaro rodó por el suelo, derramándose toda la leche y acabando todos sus planes en un instante.
Pobre lechera que al ver tan triste momento, entre lágrimas exclamó:
“Cómo antes estaba, ahora me quedo: sin ternera, sin vaca, sin cerdito, sin pollitos, sin gallina, sin huevos y sin leche.”

Moraleja de la fábula de la Lechera:

Muchos de nosotros anhelamos y soñamos con tener muchas cosas o lograr algo importante en nuestras vidas, pero alguna vez nos preguntamos ¿que estamos haciendo para lograrlo?. Seamos relistas y no nos confiemos que con determinada cosa que hagamos será la solución para todo en nuestra vida. La vida te presenta  situaciones que uno debe superar. No seas impaciente con el futuro. Sé precavido y mira bien por donde caminas para que no te sorprenda algún obstáculo que te prive de tus metas . Disfruta de lo que tienes y haz el bien, que el futuro que tanto sueñas será bello cuando cuides bien tu presente.

DIMARTS

SABER CALCULAR

Expliquen que una vegada un home va enviar el seu jove fill a omplir un càntir al riu, i li va dir que tornés de seguida. El noi va obeir i es va encaminar cap el riu, mentre el seu pare l’observava de lluny. Aleshores va veure com el jovenet posava el càntir a sota d’un salt d’aigua, però era tanta la quantitat d’aigua que baixava, i tanta la força que portava, que no podia entrar en el recipient, perquè el coll i la boca d’entrada eren molt estrets. I quan el fill va tornar amb el càntir, el va ensenyar al seu pare: tenia aigua, però el coll se li havia trencat, perquè havia xocat diverses vegades contra la pedra, a causa dels cops rebuts per la força de l’aigua. Aleshores el pare li va preguntar: “¿Per què no has anat a un lloc més tranquil del riu i simplement hi has submergit el càntir per omplir-lo? ¿No has vist que en aquell salt l’aigua baixava amb massa força?”. -“Sí, pare -va contestar el noi-. Però és que volia omplir-lo el més ràpid possible, i pensava que així ho faria abans”.
Moltes vegades volem omplir-nos, i omplir el nostre temps, amb massa coses, i de forma massa accelerada, sense tenir en compte la nostra capacitat i les nostres possibilitats. O ho volem tot ja, de seguida, en el moment... I no tenim present que les coses necessiten un procés, que la precipitació no és una bona amiga, que també necessitem moments de calma, de tranquil•litat, de pensar les coses. Així evitarem haver-nos de lamentar per alguna cosa feta, de la qual després no estem satisfets, i no haurem de dir allò de “si ho hagués pensat millor...”.

DIMECRES

EVITAR ACCIDENTS

Una persona que treballa en la construcció m’explica l’accident que va estar a punt de tenir amb una màquina: per pura casualitat no va estar enganxat per la màquina –de gran potència-, que l’hauria pogut arrossegar i destrossar-li alguna part del cos. Ho explica amb ganes, perquè s’ha salvat d’una bona desgràcia, i fa servir una expressió que s’utilitza en casos semblants: “He tornat a néixer”. I tot, segons explica, per un excés de confiança, per refiar-se massa, per no anar amb compte amb les mesures de seguretat que poden evitar un accident.
El respecte a un mateix passa també per preveure en què ens pot perjudicar a nosaltres mateixos les nostres actuacions. No cal ser unes persones que tenen por de tot i que a tot arreu es pensen que es faran mal, però tampoc unes persones imprudents que no calculen els riscos i tenen actuacions temeràries. Si la nostra persona ha de quedar perjudicada per una tonteria, és millor pensar-s’ho abans d’actuar. I quedi clar que he dit “per una tonteria”. Si alguna vegada tenim la mala sort de prendre mal per alguna “causa justa” (per exemple, ajudant o defensant algú), podem quedar fins i tot satisfets. Però jugar-se el tipus sense més ni més, o per coses que no valen la pena, no deixa de ser una imprudència estúpida. Hem de saber combinar la prudència amb el risc. Pensem bé, doncs, fins i tot a l’hora de jugar, però, sobretot, a l’hora de fer certs “experiments” amb bicicletes, amb motos, o, simplement, amb el nostre cos. Tinguem cura de la nostra persona, del nostre cos.

DIJOUS

PROVERBIS ANTICS

 En una de les hores de Religió d’una classe de Primer d’ESO, vaig obrir la Bíblia per llegir un exemple d’un dels tipus de llibres que la formen, d’aquells llibres que donen consells per portar una vida de seny. Era el llibre dels Proverbis, i el meu dit es va moure per un dels capítols agafats a l’atzar, i el primer que vaig veure va ser el proverbi següent: “El xafarder tot ho xerra; no tinguis tractes amb el bocamoll”. “Bocamoll” en castellà té una traducció que s’entén perfectament: “bocazas”. El consell està molt clar: no et relacionis amb aquelles persones que saps que tot ho xerren, si és que vols guardar amb una certa intimitat el que penses i el que fas. Vaig pensar que -vés per on- ens havia sortit una citació que venia molt al cas amb el que passa a vegades en algunes classes o en alguns grups d’entre nosaltres. Hi ha persones que tenen el costum de xerrar-ho tot, i sempre per embolicar a uns i altres. I, curiosament, al qui és bocamoll li costa corregir-se del seu “vici”, i els altres no n’aprenen mai, i continuen donant crèdit a tot el que diu. I us puc assegurar que va sortir aquest verset per pura casualitat, que no estava preparat. Igual que no estava preparat el següent proverbi, un que hi havia a la pàgina del costat, i on se’m van parar els ulls: “És un honor retirar-se d’una disputa; el neci sempre s’hi embolica”. Alguns tenen també la rara habilitat de trobar-se embolicats en totes les disputes, però perquè s’ho busquen. Una “retirada a temps” és sana, i honrosa, com ve a dir el text bíblic.
És curiós com fins i tot la casualitat a vegades ens fa veure coses importants. Però només les veurem si sabem estar atents. I també és curiós com unes coses escrites fa molts segles és com si estiguessin escrites per a nosaltres, perquè ens serveixen per a les nostres actituds actuals. I és que en la persona humana, malgrat tots els seus progressos i la seva evolució, hi ha sempre uns aspectes que es mantenen, tant de bons com de dolents. I després de segles i segles, mai no aprenem, i caiem en el mateix.

DIVENDRES

SHÉ - Adios mama video oficial HD mp4