MAIG   1a Setmana

CONSTÀNCIA

DILLUNS

Ser constante supera por mucho a la inteligencia

DIMARTS

PACIÈNCIA DE CARGOL

Una àguila reial amb el seu vol majestàtic dominava des de dalt les penyes més altes. Però quan va arribar a la roca on tenia el seu niu, va veure que un petit cargol havia arribat fins allà dalt. Molt sorpresa, li va dir:
- Però, ¿com és que tu, que vas tan a poc a poc i que ets tan poca cosa, has pogut pujar fins els meus dominis?
I el cargol li contestà, humilment:
- Doncs he pujat de la manera que sé: arrossegant-me. He trigat molt, però com que tinc paciència, no m’ha importat la tardança, i per fi he pogut arribar-hi.
Ser herois algun cop, tenir algun rampell de generositat, sacrificar-se alguna vegada... són coses que -qui més qui menys- tothom pot i sap fer. Però el que costa és la constància, anar treballant i anar fent dia a dia les coses que s’han de fer. A nosaltres segurament no se’ns demanarà que fem grans sacrificis pels altres en moments determinats... Però tenim oportunitats sempre de donar-nos a poc a poc, d’entregar-nos de formar constant, al llarg dels dies. Això és també un acte heroic, encara que no sigui espectacular.

DIMECRES

SORPRESA DE CONSTRUCTOR

Un mestre d’obres portava molt de temps treballant en una important empresa de construcció. Un dia va rebre l’ordre de construir una finca d’esbarjo, un xalet modèlic i original. El podria construir fent el projecte totalment al seu gust i no s’havia de preocupar gens pel que pogués costar. L’empresa estaria d’acord amb tot el que ell fes, tant amb l’estil del xalet com amb el preu. Les obres van començar de seguida. Però en aquella ocasió el mestre d’obres es va voler aprofitar de la confiança que havien dipositat en ell, no només aquella vegada, sinó durant el temps que portava treballant a l‘empresa; és per això que va pensar en utilitzar materials de baixa qualitat i en contractar treballadors poc qualificats amb un salari més baix. D’aquesta manera ell es podria embutxacar els diners que sobressin. De totes formes no li importava gaire, perquè tampoc no sabia per a qui era el xalet que estava construint.
Quan es va acabar la construcció del xalet es va fer un gran dinar per celebrar-ho, i després del dinar el mestre d’obres va entregar les claus de la nova casa al president de l’empresa constructora. Per a sorpresa seva, el president li va tornar les claus i li va dir: “El xalet és seu. És el nostre regal, el regal que li fa aquesta empresa, com a senyal d’apreci i de reconeixement al seu treball en ella”.
Amb el treball de cada dia, amb el que anem fent amb constància i amb dedicació, estem construint l’edifici de la nostra vida... Mirem de fer-ho bé, no sigui que després no hi hagi remei per a algunes coses que hem construït malament...

DIJOUS

NO PERDRE L’ESPERANÇA

Dues persones, membres d'una organització que es diu "Justícia i Pau", i compromesos amb el Tercer Món, van anar a fer una conferència a una població propera a Barcelona. Quan van entrar a la sala on s'havia de fer l'acte, van veure que només hi havia dues persones. Un dels conferenciants va dir a l'altre: "Potser seria millor suspendre la conferència. Només hi ha dues persones..." Però el seu company, sense donar importància a aquest fet, va seure a la seva cadira i, amb tot l'entusiasme del món, es va posar a fer la conferència que havia preparat.
Ens podem preguntar si això va servir per a alguna cosa. Doncs bé; un temps després, una de les dues persones que va estar escoltant aquella conferència va anar a treballar com a voluntari en el Tercer Món.
Si volem fer alguna cosa positiva és molt important recordar que no ens hem  de deixar portar pel desànim, encara que siguem pocs. Ser pocs o molts no vol dir que el que fem estarà millor o pitjor. L'important és continuar treballant amb il•lusió i amb entusiasme. Això és el que farà que les accions positives tinguin consistència.

DIVENDRES

CANSAMENT DE MÚSIC

Hi havia un músic que s'havia cansat de tocar. Ja n'estava fart, de tantes hores d'esforç, ell sol o assajant amb els altres. De tan cansat, havia decidit deixar l'orquestra i dedicar-se a una altra cosa. Estava tan obsessionat que es pensava que no havia millorat gens; però en realitat sí que havia millorat. Un dia els seus companys li ho van fer veure: "Què dius? Ara vols marxar, després de tot el treball que has fet, i que hem fet junts?" I li van posar un enregistrament en vídeo del primer assaig que havien fet tots plegats. En veure les imatges i en sentir el so, aquell músic va adonar-se de què sí que havien millorat, tant ell com la resta dels seus companys. "És veritat -va dir-. No m'hi havia fixat. L'esforç ha valgut la pena. Sort que m'ho heu fet veure, perquè si no de veritat que ho deixo tot. I jo que pensava que no estava millorant, i que ja no podria millorar!".
Hi ha nois i noies que no saben valorar el seu esforç, que es pensen que no han fet res, i que volen abandonar (no estudien, no treballen, no es preocupen de ser bons companys...) I a causa d'això, sense que ells se n'adonin, poden perdre tot allò que han anat aconseguint mica en mica. Seria llàstima que per una falta de constància perdessin fins i tot allò en què han millorat. Seria llàstima que no sabéssim veure les coses bones que hem fet. Seria una llàstima que entre tots no ens ajudéssim a ser constants i a seguir treballant en millorar les nostres relacions.