dimecres, 13 de maig de 2015


MAIG 3a setmana

SENZILLESA


DILLUNS
DE L'EVANGELI

 “Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?  Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?  ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida?  I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen,  però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles.  I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe?  Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu.  Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat.  Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.  No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps”

DIMARTS
GENTE

Un amic em comentava que algun dia d’estiu no va tenir més remei que veure un programa de televisió, d’aquells que no mira mai, perquè no li agraden de cap de les maneres. Estava en una casa on no tenia massa confiança, l’àvia de la casa estava veient el programa, i ell –per discreció- no volia fer cap comentari en contra. El programa era un d’aquells on surten famosos i famoses explicant les seves alegries i desgràcies, els seus amors i desamors, les seves festes, o ensenyant els seus vestits, les seves cases, els seus animals de companyia... com si en el món només estiguessin ells. ¿I per què no li agradava, al meu amic? Ell m’ho va dir ben clar: “Por mucho que el programa se llame “Gente”, lo siento, pero ésta no es mi gente!” El meu amic, persona més aviat senzilla, no s’identificava amb els personatges que hi sortien, i fins i tot el posaven nerviós les seves històries.
Hi ha milions de persones que en diem "santes", i que no han estat conegudes, que han passat desapercebudes, que no han sortit ni sortiran en els mitjans de comunicació ni en els llibres d'història. De la història de la humanitat i de la seva situació actual coneixem sobretot els aspectes més negatius, que són els que més destaquen les cròniques informatives. Però al llarg de la història, i també en l'actualitat, hi ha hagut i hi haurà moltes persones que, amb un treball senzill i constant, han contribuït i contribueixen a millorar el món i les relacions entre les persones. Aquest dia de Tots Sants és un bon dia per agrair a totes aquestes persones la seva contribució a fer un món millor. I un bon dia també perquè tots nosaltres ens apuntem a aquesta llarga llista de persones bones que abunden avui dia, i que sempre han abundat. I que –recordem- no acostumen a sortir en les revistes del cor ni en els programes televisius de gent famosa. ¿És aquesta la “nostra gent”?

 

DIMECRES 

Cambio de Pilas (Cortometraje Animado 3D) HD


DIJOUS

El Tamaño de las Personas

DIVENDRES

EL VAS D’ARGILA I LA COPA D’OR


Explica una faula que hi havia un senzill vas d'argila al costat d'una orgullosa copa d'or. La copa va dir al vas d'argila: "Ets molt fràgil; mira'm a mi, contempla i tingues enveja de la meva solidesa; jo, que sóc d'or, no em trenco i sóc admirada per tothom". El vas d'argila li va contestar: "En els banquets de les festes tu apareixes com una sòlida copa; però si passéssim per la prova del foc, ¿quin dels dos resistiria més?"
Una persona que passava per allà va sentir la conversa, i, per comprovar el que havia escoltat, va col•locar el vas i la copa enmig de les flames d'un foc. I va veure que el senzill vas d'argila es feia més resistent. I també va veure com l'orgullosa copa d'or s'anava desfent, incapaç de resistir la calor que desprenia el foc.
Les aparences externes no sempre són signe de fortalesa interna. Si les persones basem la nostra vida en aparentar, en tenir molt i més que els altres, és possible que no sapiguem superar algunes proves, sobretot quan arriben moments difícils de sofriment o de dificultats. Les persones senzilles saben que la seva força està en el seu interior, estan acostumades a viure renunciant a coses que no són importants, i són igual de felices quan les tenen que quan no les tenen. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada