divendres, 5 de juny de 2015

JUNY 2a s.

COMIAT

DILLUNS

En mí corazón vivirás-Phil Collins-Tarzán



DIMARTS

ÉS NECESSARI ESPORGAR...

Un pagès tenia dos arbres fruiters en l’hort proper a casa seva; l’un estava en un lloc accessible i l’altre en una part del terreny de més difícil accés. Per aquesta raó el pagès, ja una mica gran, quan va arribar el temps d’esporgar els arbres, només va fer-ho amb el que tenia més a mà. Per tant, a aquest li va tallar totes les branques que li sobraven i va deixar en pau l’altre, al qual li era més difícil d’arribar. L’arbre esporgat es lamentava en el seu interior de la seva mala sort; no entenia per què li havien de fer mal a ell i a l’altre no. De fet el molestava molt que li haguessin tallat branques, però es comparava amb el seu company, i encara el molestava més que a ell, el seu company, l’haguessin deixat en pau: ho trobava injust. Aquesta sensació de tracte injust li va durar dies i setmanes. Però van passar els mesos i va arribar la primavera, el temps en què aquells arbres donaven els seus fruits. Va ser aleshores quan el primer arbre es va començar a oblidar dels seus mals i va agrair la neteja que li havien fet mesos abans, perquè va veure com el seu veí pràcticament no tenia cap fruit en les seves branques, i el pagès ni es va interessar en recollir-ne els pocs que tenia. Però ell, que tant s’havia queixat del tracte rebut pel pagès, presentava ara unes branques plenes de fruits saborosos. Havia valgut la pena aquell “mal moment” passat: ara tot ho veia diferent, perquè estava satisfet de la collita obtinguda.
Que no ens faci por corregir-nos, rectificar; que no ens sàpiga greu que les persones que ens estimen ens vulguin corregir. Ens pot semblar una cosa feixuga, pesada. Estem molt més tranquils sense que ens diguin res, sense que ens facin cap observació ni ens indiquin coses que hauríem de canviar... Estem més tranquils, en aquell moment, però certament el resultat no és el mateix. La persona també necessita “esporgar-se” per tal de millorar i de donar bon fruit. Tornem-ho a dir: que no ens sàpiga greu.

DIMECRES

Cop de Rock – Camins  (Recordeu que l’aprenguin per la cloenda. Poden cantar




DIJOUS

Lluís Llach - Que tinguem sort


DIVENDRES

Bye Bye Love Simon Garfunkel Subtitulada en castellano



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada