MARÇ 2na setmana

SILENCI

 ¿Què és allò que desapareix quan s’anomena?.....................

DILLUNS

  

DIMARTS

ESCOLTAR EL QUE NO ES DIU...
Aquells pares estaven preocupats perquè la relació amb un dels seus fills se’ls estava fent una mica difícil, i van anar a parlar amb la tutora. Aquesta els va dir, entre altres coses, que havien d’aprendre a escoltar el seu fill. Els pares es van prendre el consell amb seriositat i, tal com havien quedat, al cap d’un mes van tornar a parlar amb la tutora. Li van dir, amb satisfacció, que els semblava que s’havien pres al peu de la lletra la seva recomanació i que estaven aprenent a escoltar cada paraula que deia el seu fill. Aleshores la tutora els va dir, somrient: “Ara heu d’aprendre a escoltar cada una de les paraules que el vostre fill NO diu”.
Aquest consell de la tutora no era cap ximpleria. Les persones també “parlem” amb el silenci, o amb el que fem, amb el nostre comportament... Si volem conèixer millor algú, ens ajudarà molt escoltar el que diu, el que ens comunica amb les seves paraules. Però també el coneixerem veient les seves actituds, observant el seu comportament. I -encara que això és més difícil- intentant deduir les coses que voldria dir, però que no diu (per por, per timidesa, per vergonya...) No oblidem que hi ha persones que parlen molt, que diuen moltes paraules, però que en el fons ho fan per amagar com són en realitat. Les persones que parlen molt no sempre són les més “comunicatives”. Es pot parlar molt... i no dir res. ¿Sabem escoltar els “silencis” dels altres? Quan parlem, ¿ens donem a conèixer amb sinceritat o fent servir molta xerrameca inútil per dissimular com som en realitat?

DIMECRES

ESCOLTAR PER AJUDAR
“Fonamentalment em dedico a escoltar cada una de les internes de la presó, per orientar-les cap a una vida possible i millor. Moltes vegades em demanen el sagrament del perdó i acabo donant-los l’absolució”. Així parlava un sacerdot, capellà de la presó de dones de Barcelona, quan li van preguntar sobre com invertia el temps de dedicació a la presó. Totes les persones tenim ganes de ser escoltades. Sobretot en moments de dificultat, de dolor, de soledat, o en els moments de molta alegria, quan volem explicar moltes coses... com ens agrada que ens escoltin!
Escoltar és comprendre, és intentar ajudar. Escoltar no és només sentir el que diu l’altra persona, les seves paraules, sinó també el que vol dir (els seus pensaments, els seus sentiments...) Escoltar és tenir l’oportunitat de conèixer millor una persona, és una forma de manifestar el respecte i l’estimació. Deia un escriptor: “Saber parlar és un do que tenen moltes persones. Saber callar és ja una cosa que pocs saben fer. I saber escoltar és una generositat de molt pocs”. Nosaltres, ¿ens sabem escoltar?
És molt trista l’escena que a vegades es dóna en algunes classes: un noi o una noia que voldria explicar alguna cosa important, algun fet, alguna idea que té, però que al final no ho fa, perquè creu que no l’escoltaran. És injust. Quan jo veig una company o companya que és incapaç d’escoltar, de prestar atenció a algú altre que li està dient alguna cosa, només desitjo que algú l’escolti quan sigui ell o ella qui vulgui explicar-se, a veure si així aprèn a valorar la importància que té el ser escoltat. Pensem que molts companys i companyes no els tenim en consideració, els ignorem, simplement perquè no els coneixem. ¿I com els podrem conèixer si no els escoltem? Cadascú ha de valorar quina és la seva capacitat d’escoltar, d’acollir el que els altres li volen comunicar.

DIJOUS

SABER ESCOLTAR

Un escriptor en certa ocasió explicava el següent: “Estava passant uns dies de dolor, capficat per una sèrie de problemes. I vaig anar a parlar amb una persona, de la qual coneixia la seva capacitat d’escoltar i de parlar amb enteniment i claredat. ¿Com vaig sortir de l’entrevista? Doncs, com es diu vulgarment, vaig sortir com un nen amb sabates noves. Vaig tornar a casa cantant pel carrer. S’acabava de produir en mi alguna cosa especial, com un renaixement. La veu d’aquella persona i la seva capacitat d’escoltar i d’entendre em van deixar com nou”.
Segurament molts de nosaltres hem tingut una experiència semblant. En moments difícils hem acudit a una persona bona que ens ha sabut comprendre, i amb la seva paraula i amb el seu saber-nos escoltar ens ha comunitat pau, il•lusió i ganes de viure. Tots hauríem de ser per als altres aquestes persones bones que escoltem el que ens diuen i que els acollim. Ajudem-nos a què sigui així realment.

DIVENDRES