¡¡¡¡¡ BON DIA AL NOU CURS 16-17 !!!!!

SETEMBRE

ESFORÇ

DILLUNS

La cultura de l'esforç

Si mirem al diccionari la paraula "esforçar-se" trobem que significa "Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats." I què és l'esforç? Evidentment és l'acció d'esforçar-se. Vist així, l'esforç es produeix amb una finalitat. Quina? Quan parlem l'esforç físic busquem la millora de les condicions físiques, l'obtenció d'un triomf en una competició, etc. Però quin sentit té l'esforç intel·lectual? Per a què cal esforçar-se? 
Ghandi deia que la “recompensa es troba en l’esforç i no pas en el resultat” 
La nostra cultura mira massa els resultats i especialment si parlem de resultats econòmics. Per molta gent, només és important saber si un es guanya bé la vida, si s’ha comprat un cotxe o una casa nova… Però això és una vida plena? Ens hem posat com a metes més objectius econòmics que objectius de realització personals. Fa temps vaig llegir un acudit que em va fer pensar molt. Una mare s’acomiadava de la filla que deixava a càrrec de la minyona: “Els pares marxen a treballar perquè tu puguis tenir un nivell de vida alt”. Però la nena no hagués preferit estar amb els pares? Busquem resultats massa materials i així trenquem altres equilibris. L’esforç és important si tens clar l’objectiu, el perquè t’esforces.
I tu? Per què t'esforces?

     DIMARTS

L'ESFORÇ  és  necessari  i  bo  perquè  cada  situació  conflictiva  és  una  possibilitat  per  aprendre,  crèixer  personalment  i  fer-se'n  responsable.  L'ESFORÇ  és  una  possibilitat  per  aprendre  a  ser  tenaç  i  persistent   quan  una  cosa  no  surt  como  es  tenia  prevista  i  de  forma  ràpida.  La  manca  d'esforç  fomenta  una  personalitat  feble   i  depenent  d'altres. Facilita  una  baixa  autoestima  perquè  no  saben  resoldre  els  seus  propis  conflictes  i  problemes  i,  fins  i  tot,  pot  potenciar  un  caràcter  agresiu  i  violent  perquè  no  toleran  les  frustacions.

No  fa  massa  temps  que  l'esforç  se'n  deia  sacrifici.  El  sacrifici  que  era  un  valor  d'arrel  religiosa,  expressava   la  necessitat  de  contenir  determinats  desitjos per  concentrar  totes  les  capacitats  en  una  acció  i,  d'aquesta  manera, assolir  els  màxims  resultats.  El  Sacrifici  és  contrari  a  la  dispersió,  al  papalloneig  social  i  intel.lectual;  exigeix  una  certa  dosi  d'autocontrol,  i   sobretot,  domini  de  si  mateix,  aquesta  virtut    esborrada  del  mapa  educatiu   i  tan  necessària  per  viure  en  societat.

DIMECRES

Vídeo que ens presenta el conte popular de la llebre i la tortuga. Ens vol demostrar que el més important per aconseguir un objectiu és l’esforç i que tothom pot arribar a progressar i aconseguir allò que desitja si lluita, treballa i no es deixa influenciar per les aparences o per allò que diran.

DIJOUS

L’ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D’UN CICLISTA

“Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- La força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Des d’aquí, una reverència.

DIVENDRES