NOVEMBRE 1a setmana

CONFIANÇA

DIMECRES

IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.

                                                  DIJOUS

DEIXAR-SE ACOLLIR

En Joan havia après a viure creient que tot en aquesta vida té un preu. Les persones valen tant com tenen. I ell va començar a buscar desesperadament els diners i va començar a robar petites coses. Per fugir de l’ambient de casa, bona era també l’evasió de col•locar-se. I així va començar la seva davallada. Afortunadament va reaccionar a temps i entrà en un programa de rehabilitació de drogaaddictes. Se’n va sortir, però malauradament la SIDA ja havia envaït el seu cervell. En Joan va anar perdent la capacitat de moure’s, li era impossible realitzar un gest tan quotidià com posar-se el menjar a la boca… Allò era nou per al Joan. La seva malaltia l’obligava a deixar-se estimar pels voluntaris del programa. Al principi li costava acceptar l’ajuda, perquè no es veia capaç de retornar-la. En Joan sense voler-ho esdevingué el centre de les vides d’un bon nombre de persones. I ell patia perquè no podia correspondre. I és que hi ha coses que valen tant que no els podem posar preu. Aquesta situació permeté al Joan veure que era estimat, i que això era diferent al que havia pensat sobre la seva vida: que ningú no l’estimava perquè no valia res. En Joan va morir, però els qui el van atendre encara recorden com aquell jove els va fer créixer pel sol fet de deixar-se estimar de veritat, perquè ja no tenia res més. Sense saber-ho, els havia tornat el favor.
Esperem que entre vosaltres (entre nosaltres) no passi això: que algú pensi que no és estimat perquè no val res... Una persona que no és estimada o que no se sent estimada pot arribar a tenir conductes que no ens agraden (agressivitat excessiva, poc respecte amb les persones i les coses...), pot arribar a passar moments difícils, o pot tancar-se en ella mateixa

                                                      DIVENDRES

IRRADIAR LLUM

Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se. 
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.