NOVEMBRE 3a setmana

COMPARTIR

DILLUNS

En una ocasió, a Calcuta, no teníem sucre per als nostres nens. Sense saber com, un nen de quatre anys havia sentit a dir que la Mare Teresa s'havia quedat sense sucre. Es va anar a casa i va dir als seus pares que no menjaria sucre durant tres dies per donar a la Mare Teresa. Els seus pares el van portar a casa: entre les seves manetes tenia una petita ampolla de sucre: el que no havia menjat.

Aquell petit em va ensenyar a estimar. El més important no és el que donem, sinó l'amor que posem en donar.

Santa Teresa de Calcuta

DIMARTS

Reflexiones sobre Eticonomía | Triodos Bank  5.32

 DIMECRES

  

DIJOUS

En una altra ocasió, a la tarda,un home va venir a casa nostra per explicar el cas d' una família hindú de vuit fills. No havíen menjat des de feia ja diversos dies. Ens demanava que féssim alguna cosa per ells. De manera que vaig prendre una mica d'arròs i me'n vaig anar a veure'ls. Vaig veure com brillaven  els ulls dels nens a causa de la fam. La mare va prendre l'arròs de les meves mans, el va dividir en dues parts i va sortir. Quan va tornar li vaig preguntar què havia fet amb una de les dues racions d'arròs. Em va respondre: "Ells també tenien fam". Sabia que  els veïns de la porta del costat,  els musulmans portaven dies sense menjar. Vaig quedar més sorpresa de la seva preocupació pels altres que per l'acció en si mateixa. En general, quan patim i quan ens trobem en una greu necessitat no pensem a els altres. Per contra, aquesta dona meravellosa, feble, ja que no havia menjat des de feia diversos dies, havia tingut el valor d'estimar i de donar als altres, tenia el valor de compartir.

Freqüentment em pregunten:"Quan acabarà la fam al món?" I jo responc: "Quan tu i jo aprenguem a compartir". Com més tenim, menys donem. Com Menys tenim, més podem donar.

                                              DIVENDRES

Poseu-lo a partir del minut 3