GENER   3a setmana

FELICITAT

DILLUNS

"CUÉNTAME CÓMO TE HA IDO, SI HAS CONOCIDO LA FELICIDAD"

 deia la tornada d'una popular cançó de principis dels anys setanta. És en aquesta època quan es comença a parlar de la felicitat com a meta que dóna sentit a la vida. No s'utilitza tant la voluntat i el dret de l'ésser humà a la felicitat com a premi a la constància o a les bones obres realitzades, sinó com la gairebé obligatorietat de ser feliç, de viure en un estat agradable permanent.  Partim, simplement, d'un principi: tenim dret a ser feliços i el deure, com a persones intel·ligents, sensibles i sociables que som, de portar la nostra vida per un camí que ens ofereixi més satisfaccions que disgustos.
Però la felicitat, com estat objectiu de vida, no existeix. És abstracta, subjectiva i personal, si bé en la nostra civilització occidental podem enumerar uns elements bàsics que es requereixen per ser feliç: bona salut, una feina satisfactòria, una vida amorosa rica, afectiva i familiar, amics que ens "omplin", temps i possibilitats per desenvolupar les nostres aficions, bona situació econòmica, benestar psicològic i emocional... I independentment que també ens agradi que als altres les coses els vagin bé, especialment als nostres éssers estimats, percebre que ens aprecien com a persones, en resum, que ens estimen, ens respecten i ens comprenen, ajuda molt a fer que ens sentim feliços. El que varia, sens dubte, és la importància que cada un de nosaltres concedim a aquests apartats.

DIMARTS

És qüestió d'actitud

La petita, ben perfumada i orgullosa anciana de 78 anys, completament vestida cada matí a les 8 en punt, amb el seu cabell arreglat a moda i el maquillatge perfectament aplicat, avui se'n va a una residència. El que ha motivat la mudança ha sigut la mort recent del seu espòs als 80.

Després de moltes hores d'esperar pacientment en el rebedor de la nova residència, ha somrigut dolçament, quan se li ha dit que la seva cambra estava llesta. Mentre es desplaçava amb el seu caminador cap a l'ascensor, li han fet una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent les cortines que penjaven de la finestra.
"M'encanta", ha afirmat, amb l'entusiasme d'un nen de 8 anys al que li acaben de lliurar una nova mascota."
Sra. Jones, no ha vist la cambra, esperi".
"Això no importa", ha respost. "La felicitat és una cosa que decideixes amb el temps. Si m'agrada o no la meva cambra, no depèn de com estiguin arreglats els mobles, depèn de com arregli la meva ment." "Ja he decidit que m'agrada. És una decisió que faig cada matí, quan m'aixeco. Tinc l'elecció: puc passar el dia en el llit, repassant la dificultat que tinc amb les parts del meu cos que no funcionen, o sortir del llit i estar agraïda per les que sí funcionen".

DIMECRES

DIJOUS

Siguem positius

És precisament aquesta actitud positiva la que fa que un esdeveniment negatiu no ens impedeixi de viure amb plenitud. Les preocupacions, el mal humor, la ràbia, les malalties pròpies o dels nostres éssers estimats, els problemes econòmics, la fatiga, les frustracions vocacionals, els conflictes amb la parella o amb els fills o amb la gent que s'entesta a amargar-nos la vida, sempre hi seran. Però si actuem amb un esperit positiu, podrem pensar i buscar solucions amb més probabilitats d'èxit. En definitiva, se suporta molt millor el conflicte.
Les dificultats existeixen i aquesta societat tan competitiva en què vivim ens convida permanentment a posar més alt el llistó de l'exigència i indirectament a no sentir-nos feliços, encara que paradoxalment gairebé se'ns obligui a ser-ho, sempre que no vulguem situar-nos en aquest nínxol de marginació que ocupen els "fracassats". Una actitud positiva no és sinònim de felicitat, sinó d'execució eficaç: vivim els moments de malestar sense desesperar-nos, sense culpar-nos ni culpar els altres i, sobretot, sense paralitzar-nos.
Aquesta actitud positiva ens ajuda també a gaudir dels moments feliços i a obrir-nos al món que ens envolta, promou l'escolta activa i participativa. I ens anima a la disposició a compartir des de la vulnerabilitat, a acceptar el risc i a sentir i estimar. Si haguéssim d'associar aquests moments feliços amb alguna emoció específica, seria amb la passió. Entesa com apassionar-se amb les coses que fem i vivim, sentir-les com a creació pròpia, valorar-les i enorgullir-nos-en.

DIVENDRES

Buscar al You tube: el jabon - un video para reflexionar   3’04