ABRIL 4a setmana 
BON DIA, CONSTÀNCIA !

DILLUNS

L’ERUGA I LA PAPALLONA

Una petita eruga caminava un dia en direcció al sol. Molt a prop del camí hi havia una llagosta.
- "Cap a on et dirigeixes?" - li va preguntar -.
Sense deixar de caminar, l'eruga va contestar:
-"Vaig tenir un somni anit: vaig somniar que des del cim de la gran muntanya jo mirava tota la vall. Em va agradar el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-ho".
Sorpresa, la llagosta va dir mentre el seu amic s'allunyava:
- "Has d'estar boja!, com podràs arribar fins aquell lloc?, tu?, una simple eruga? .... una pedra serà una muntanya, un petit toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable...". Però l’orugueta ja era lluny i no la va escoltar, el seu diminut cos no va deixar de moure's.
De sobte es va escoltar la veu d'un escarabat preguntant cap a on es dirigiria amb tanta obstinació. L'eruga va explicar un cop més el seu somni i l'escarabat no va poder aguantar-se el riure, va fer una gran riallada i va dir:
- "Ni jo, amb potes tan grans, intentaria realitzar una cosa tan ambiciosa", i es va quedar tombat per terra del riure mentre l'eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.
De la mateixa manera l'aranya, el talp i la granota van aconsellar al nostre amic desistir: "No ho aconseguiràs mai!" li van dir, però en el seu interior hi havia un impuls que l’obligava a seguir.
Ja esgotada, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on passar la nit. "Estaré millor", va ser l'últim que va dir i va morir.
Tots els animals de la vall van anar a veure les seves restes. Aquí hi havia l'animal més boig del camp, havia construït com a tomba un monument a la insensatesa. Aquí hi havia el dur refugi, digne d'un que va morir per voler realitzar un somni irrealitzable.
Aquell matí, amb un sol brillant d'una manera especial, tots els animals es van congregar entorn d'allò que s'havia convertit en un advertiment per als atrevits. De sobte van quedar atònits: aquella crosta dura va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i unes antenes que no podien ser les de l'eruga que creien morta. A poc a poc, com per a donar-los temps de refer-se de l'impacte, van anar sortint les belles ales de papallona d'aquell impressionant ésser que tenien al davant, el qual realitzaria el seu somni, el somni pel qual havia viscut, pel qual havia mort i pel qual havia tornat a viure. Tots s'havien equivocat.

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

Deixa'm que et presenti a dos nous amics: constància i esforç. Són cosins germans. Al principi no et cauran gens simpàtics. Si els dónes una oportunitat, conforme els vagis coneixent millor, es convertiran en els teus millors aliats i amics. Et sentiràs còmode, recolzat, segur de tu mateix i disposat a realitzar qualsevol gesta que se't posi per davant i que et vingui de gust conquistar: estudi, esport, treball... Desenvolupar constància i capacitat d'esforç és com desenvolupar  un múscul al qual la pràctica i exercici continuat  enforteix. Pensa en tots els esportistes d'èlit. Cap d'ells hauria arribat on està sense constància i esforç. Rafa Nadal, Pau Gasol, Gemma Mengual, Messi, Pedrosa, Mireia Belmonte... Les persones que triomfen generalment han après a desenvolupar una gran capacitat d'esforç i  constància a l'hora de dur-ho a terme. Alguns d'ells partint de condicions molt adverses, com el cas de Messi (afectat de jove per una malaltia molt desfavorable per l'esport).