DESEMBRE    1a setmana

 BON DIA : AMABILITAT !!!

 DILLUNS                               

TRACTE AMABLE

Aquell noi, de curta edat, anava amb la seva mare passejant pels carrers d’una capital; ells no eren de la capital, sinó d’un poble petit. La mare va observar que el seu fill anava saludant a tothom que es trobava de cara pel carrer, i li va dir -somrient- que allí no calia fer-ho, perquè no eren persones conegudes i no era cap falta d’educació si no ho feia. I és que el nen estava acostumat a saludar a tothom pels carrers del seu poble, perquè en ell totes les persones es coneixien, i el més normal en unes persones que es coneixen es saludar-se quan es troben, ni que sigui amb un “hola”, un “adéu” o un “bon dia”. A l’escola ens coneixem tots; mestres, alumnes i personal de servei no som desconeguts. I no costa res saludar quan ens veiem al començament o al final del matí o de la tarda. No costa res, i és un detall d’amabilitat, de bon tracte. El que a vegades costa una mica més és fer servir paraules amables amb els altres, però s’ha de fer un esforç, encara que a vegades costi: a tothom ens agrada que ens tractin o que ens diguin paraules amb amabilitat. Saludar i usar paraules amables són senyals de “tractar bé a tothom”. Sant Francesc de Sales, el sant que Don Bosco va agafar com a patró dels seus salesians, afirmava: “No hi ha res que animi i ajudi tant els altres com un tracte amable i ple d’amor”. La bona convivència en un grup depèn en gran part d’aquests senzills comportaments.

                                          DIMARTS                                                     

PARAULES AMABLES
Anem amb metro. Els nois i les noies del grup van contents, jugant i parlant, i la seva alegria els fa cridar més del compte. A alguna persona del costat li molesta el to de veu, i el que fa és cridar encara més per dir-los que callin. La gent queda estranyada, i el grup de nois i noies al final calla, però es nota un ambient tens entre els qui van en el vagó. No ha agradat la manera de dir que el to de veu molestava. D’escenes com aquesta segurament en coneixerem moltes. Però també en veiem d’altres, on alguna persona fa servir altres sistemes. Per exemple, la senyora que, en un dia de pluja en la parada de l’autobús, es dirigeix a un home que està fumant i li diu, de forma amable, que li molesta molt el fum, i que si no podria deixar de fumar. El senyor li contesta amb un “disculpi” i apaga la seva cigarreta. 

L’amabilitat ens ajuda a ser més persones i a crear un bon ambient al nostre voltant. No costa res dir les coses amb paraules amables. Una paraula amable pot ser més efectiva que mil crits, i pot convertir-se en una lliçó impossible d’oblidar. Moltes vegades hem pogut experimentar que amb una paraula amable hem arribat al cor d’aquella persona que ens estava cridant, o que estava enfadada, i hem aconseguit que es calmés i que desaparegués l’ambient de tensió que s’havia creat entre els dos, o en el grup. Unes paraules amables mai no fan mal i sempre poden ajudar a suavitzar l’ambient i les relacions.